dijous, 14 de juny de 2018

Fem balanç, capítol 13: Santboià

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 13 repassem el curs del Santboiàque ha obtingut una còmoda permanència en la temporada de retorn a la categoria. Els vermells acabaven la lliga tretzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Santboià el David Ferrer, que s'encarrega de les  xarxes socials i les fotos del conjunt santboianenc (amb molts bons resultats) i col·labora en les tasques de comunicació de l'entitat.

Un onze del Santboià al tram final de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de David Ferrer per resumir l'any del Santboià és:

'With or without you', dels U2
"Sens dubte"




Tornem-hi, que no ha estat res
Un article de David Ferrer @DavidFerrer71

Després d'una travessia al desert de Primera Catalana, que s'ha allargat fins a tres temporades, el Santboià tornava a Tercera. Dues promocions fallides, amb Granollers i la Jonquera, amb canvi d'entrenador inclòs a meitat del tercer any -Camilo deixava el seu lloc a Piti Belmonte-, un gol de Pedro en els darrers segons del darrer partir de lliga donava als de Sant Boi el desitjat ascens.

Amb una plantilla profundament renovada, Piti”Belmonte encarava la temporada amb un objectiu compartit per club i afició: la permanència en zona tranquil·la. Un objectiu que finalment s'ha complert (tretzens), tot i que, matemàticament, no s'hagi assolit fins la penúltima jornada, després d'una trajectòria amb molts alts i baixos, tan en joc com en classificació, que van fer que l'equip passés des de somiar amb la zona de promoció fins a mirar de reüll la de descens.

El gran hàndicap ha estat, sens dubte i ja des de la pretemporada, l'alarmant falta de gol,  vista per tots els seguidors i reconeguda pel propi tècnic més endavant. Una falta de gol que s'ha allargat durant gran part de la lliga i que s'ha vist agreujada per les lesions de jugadors clau. En la part positiva, la fèrria defensa i un estratosfèric Rafa Leva, líder a la gespa i al vestidor, que han sabut tancar a pany i forrellat a una porteria que ha estat gairebé inexpugnable. Els números són clars: cinquè equips menys golejador i sisè menys golejat del campionat.

Treballada permanència del Santboià // David Ferrer

En les deu primeres jornades, el Santboià va guanyar tan sols dos partits, amb quatre empats i quatre derrotes. Malgrat que les derrotes eren per la mínima, s'intuïa sobradament la falta de joc ofensiu, que deixava en mans de la defensa i Leva empatar o perdre. En el tram central del campionat, aquest binomi va fer possible que els vermells fossin l'equip menys golejat de la categoria, amb victòries per la mínima i empats (fins a 15 en tota la temporada). Aquesta trajectòria es va trencar amb la lesió de Rafa Leva a principis d'any, en un partit on la suma de circumstàncies (marxa del fins el llavors porter suplent Àlex i no disponibilitat del seu substitut, Marc Ollé), van fer que la porteria acabés defensada pel porter del juvenil Eloi. Finalment, el club va fitxar Ivan Fuentes, qui va ser titular fins gairebé el final de temporada. Aquest fet va marcar un punt d'inflexió, amb una defensa orfe del seu líder i sense resoldre el problema de la manca de gol. Sortosament, la situació es va revertir amb l'arribada d’Antonio Revidiego, 'Revi', (7 gols), sumats a la bona actuació d'Oriol Molins (9 gols, màxim anotador de l'equip). Així, es van encadenar victòries consecutives davant pesos pesats (Prat, l'Hospitalet i Reus B Cambrils) que van col·locar l'equip a tan sols 5 punts de la zona de promoció.

Amb la visita del Figueres al Joan Baptista Milà, però, el Santboià va tornar a entrar en una dinàmica negativa de derrotes i empats (al tram final de campionat es van sumar 3 punts de 21 possibles), havent-ho de fiar tot als coixí de punts obtinguts davant equips teòricament superiors. Una situació que es veia agreujada pel perill d'un descens massiu d'equips catalans des de Segona B. Sortosament, la combinació de resultats va permetre assolir l'objectiu inicial de permanència. Un objectiu final que s'ha vist enterbolit com a conseqüència de la sanció imposada per la Seguretat Social arran d'una inspecció del 2011 (de 722.000 euros). Això ha obligat el Santboià a reduir dràsticament el pressupost del primer equip, amb la conseqüent marxa del cos tècnic i gran part de la plantilla. Tot un repte per als del Baix Llobregat en una categoria altament competitiva.



dimecres, 13 de juny de 2018

Fem balanç, capítol 12: Figueres

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 12 repassem el curs del Figueresque va anar clarament de menys a més, va arribar a enganxar-se al tren de la lluita pel play-off i va tancar curs en zona mitjana-alta. Els figuerencs acabaven la lliga desens, amb 53 punts. Escriu sobre la temporada del Figueres el Lluís Ribera, que cobreix l'actualitat de l'esport de l'Alt Empordà per a Empordà.info.

Onze inicial del Figueres al primer tram del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat
Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Lluís Ribera per resumir l'any del Figueres és:

'Cuando no me ves', de Love of Lesbian




Calma a Figueres enmig del sobresalt
Un article de Lluís Ribera @llribera

El Figueres és un club tranquil i enguany ha tancat una nova temporada a Tercera Divisió, la sisena seguida, sense sobresalts a la classificació, però amb un maldecap a la banqueta que ha acabat en no res. Finalitzats en 10è lloc, el perill del descens i les opcions reals de
promocionar mai van acabar planant sobre Vilatenim, en un equip que va ressorgir a la segona volta, però que va fer tard per estar en play-off.

Al final, el desenllaç ha estat positiu, però la inesperada marxa de Narcís Pèlach 'Chicho' al gener per fer el salt a la banqueta del Peralada-Girona B, de Segona B, va fer trontollar
l'estructura. Amb el jove tècnic, la Unió tenia les esperances dipositades perquè seguís a la banqueta no només tot aquest any, sinó el següent, coincidint amb el del centenari de la fundació. La intenció dels empordanesos és que aquesta efemèride els doni un impuls per treure el cap a la zona alta i Chicho era l'escollit per portar la nau. El seu adeu va ser suplantat per homes de casa: els seus dos tècnics ajudants, Aitor Yeto i Damià Abella, passaven al davant i l'scouting, Jose Luis Gordillo, amb el tercer nivell, arrodonia la tripleta.

La incertesa que deixava Chicho es va encomanar a la gespa al principi de la segona volta,
amb resultats decebedors, sobretot a Vilatenim, on es va impregnar el pànic amb derrotes en els últims minuts. A poc a poc, el Figueres es va anar aixecant, invertint la dinàmica, capaç de guanyar al camp de l'Hospitalet, a d'altres candidats com la Pobla de Mafumet i el Prat, o de frenar l'Espanyol B, el campió.

Xavi Ferrón ha estat una de les claus del curs // UEFigueres.cat

A més del contratemps Chicho, qualsevol diria que el Figueres ha tingut un curs a priori tranquil. Qui havia de ser la seva referència ofensiva, Dani Gómez, va ser convidat a marxar al desembre amb només un gol a sobre; el porter suplent, Martí Bartrina, va anar a buscar més minuts a Primera Catalana, al Banyoles, i el seu substitut va ser Aleix Díaz, pujat del juvenil. En aquest sentit, David Aroca, un dels molts ex-Manlleu, s'ha consolidat sota els pals durant tot el curs. Alhora, laterals com David Payán (Manlleu) i Ot Bofill (Tona) també han acabat fent les maletes abans d'hora.

Per sort, l'equip ha esquivat lesions de llarga durada i les arribades a mitja temporada de Marc Bonaventura, Pere Espuña i Jordi Hostench van donar un aire a un bloc amb d'altres peces contrastades a la categoria, com Toni Cunill, Sergi Romero, Albert Canal, el capità Ferran Grau, Ritxi Mercader, Maik Molist, Gil Muntadas, el pitxitxi blanc-i-blau Xavi Ferrón, Pons, Aleix Feixas i el valor del futbol base, Pep Chavarría, reconvertit de lateral.

La pròxima temporada comença un nou projecte, encapçalat a la banqueta per Joan Esteva, ex de l'Europa i Sant Andreu amb experiència a Tercera i a Segona B: "El Figueres és un club molt atractiu, amb història i amb un camp molt maco. Zona alta? Un club com el Figueres ha de tenir aquesta ambició, però tocant de peus de terra", comentava el barceloní poc després d’aterrar a Vilatenim.

Amb 100 anys que complirà el Figueres el 2019, qui sap si les fites de tocar amb la punta dels dits la Primera Divisió el 1992 contra el Cadis o la classificació fins a les semifinals de la Copa del Rei al 2002, sent de Segona B, tornaran a aparèixer en un futur pròxim si s'aconsegueix, a més a més, reconciliar-se amb l'afició i la ciutat.



diumenge, 10 de juny de 2018

Resultats 2a ronda

Acaba el somni per a Sant Andreu i Terrassa

Aquests són els resultats de la tornada de la 2a eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 3 DE JUNY
Sant Andreu 1-1 Castellón (Óscar Muñoz / Javi Rubio -p-)
Compostela 3-0 Terrassa (Tomás Abelleira i Óscar Conde 'Primo')

El Sant Andreu cau pel valor doble dels gols a domicili (global d'1-1) i el Terrassa, per un global de 2-3.

divendres, 8 de juny de 2018

Posar la directa cap a l'última fase | Prèvia-Guia Tornada 2R

Sense gols en contra però amb resultats de diferent valor, Sant Andreu i Terrassa encaren la tornada de la segona eliminatòria de la promoció amb la vista posada en l'ascens. Els andreuencs no van anotar a Castelló, però tampoc no van encaixar i necessiten un triomf a casa per ser a l'última fase. A l'altra punta de la península, el Terrassa buscarà fer bo el 2-0 de l'Olímpic contra un Compostela que sortirà a l'atac per aixecar el marcador advers.


De celebració en celebració, els catalans busquen ser a l'última ronda // Juanma Medina - Terrassa FC
Aquests són els horaris de la tornada de la 2a eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 3 DE JUNY
19h Sant Andreu-Castellón
20h Compostela-Terrassa
 
 Sant Andreu-Castellón
  • El Narcís Sala es vol convertir en un infern pel Castellón, en un duel en què als andreuencs només els val la victòria per ser a l'última ronda del play-off
  • Tot i això, des de terres valencianes arribaran vora 1.500 aficionats orelluts que voldran contrarestar, des del gol sud, l'ambient dels locals
  • A l'anada, els de Mikel Azparren -que podrà tornar a seure a la banqueta després de la sanció- van tenir opcions per marxar de Castàlia amb un resultat més positiu i l'avantatge d'haver anotat a domicili, però van tornar amb un 0-0
  • El Sant Andreu, que encadena 20 partits consecutius sense perdre no ha encaixat cap gol en tota la promoció d'ascens i segueix confiant en la seva defensa fèrria per seguir vius en el camí a Segona B
  • L'equip orellut, en canvi, signava el seu primer partit de promoció amb la porteria a zero, però també el primer en què no anotava
  • El Sant Andreu serà a la tercera ronda de play-off si...
    • Guanya (Amb un 0-0 el partit aniria a la pròrroga)
El Sant Andreu va marxar de Castàlia sense anotar // Judit Andreu - UE Sant Andreu
Compostela-Terrassa
  • El Multiusos de San Lázaro espera amb ganes la visita d'un Terrassa crescut en aquesta promoció d'ascens a Segona B i que vol ser a l'última fase
  • Després de desfer-se del Mar Menor, subcampió del grup murcià, els de Cristian García ara volen deixar fora de combat el campió gallec, també a domicili
  • L'equip egarenc va treure un molt bon resultat del duel d'anada a l'Olímpic (2-0) i en farà prou amb mantenir les formes per ser a l'última fase
  • Els vermells no han encaixat encara cap gol en tot el play-off... una situació que els afavorirà en cas de repetir-se aquest diumenge
  • A més, el Terrassa, sompta sis setmanes consecutives sense perdre
  • El Compos, en canvi, n'ha perdut dos de consecutius... i en fa quatre no que guanya, entre lliga i promoció
  • Aquesta setmana, el Terrassa s'ha entrenat dos dies a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, per preparar l'adaptació al terreny de gespa natural que es trobarà a Santiago
  • El Terrassa serà a la tercera ronda de play-off si...
    • Guanya, empata, o perd per un gol de diferència.
    • Els egarencs també superarien ronda en cas de perdre per dos gols de diferència sempre que també marquin.

dijous, 7 de juny de 2018

Fem balanç, capítol 11: Santfeliuenc

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 11 repassem el curs del Santfeliuencque ha encadenat una nova permanència, molt tranquil·la, i viurà la temporada vinent el sisè curs a la categoria, el seu sostre històric, esdevenint cada com més clàssic de la categoria. Els blanc-i-blaus acabaven la lliga quinzens, amb 46 punts. Escriu sobre la temporada del Santfeliuenc el Juan Antonio Díaz, cap de premsa de l'entitat, gran coneixedor de l'esport de Sant Feliu de Llobregat i apassionat de transmetre coneixement: esportiu, social, històric o literari.

Un onze inicial del Santfe a Les Grasses al tram inicial del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Juan Antonio Díaz per resumir l'any del Santfeliuenc és:

'Jean-Luc', d'Els Amics De Les Arts
"Una música que preludia jorns de grans alegries que després es queden en el podria haver estat; una peça elegant sense cosir. Un collage de sensacions que resumeix la temporada de l’equip."




Enganxats a la teranyina de la irregularitat
Un article de Juan Antonio Díaz

Irregularitat obstinada, ciclotímia compulsiva, bipolaritat insalvable, tutti frutti de sabors. Així s'arrenglera la temporada d'un Santfeliuenc capaç de dies de glòries i de promeses esplendoroses, però també de jornades per a l'oblit. Un equip que va començar la lliga amb un ritme vertiginós, que va convidar a somiar –durant deu minuts va ser líder, a la jornada 5– i després va encadenar 18 setmanes sense guanyar –13 a la primera volta i 5 a la segona. L'inici espectacular de la segona volta, sostingut en un dia per a la memorabília blanc-i-blava: la rotunda victòria al Narcís Sala en una de les millors tardes a Tercera del quinquenni, va servir per salvar els mobles. Després, massa rutina previsible. Massa déjà vu. Potser és que Sant Feliu ja respira massa acomodat.

L'etern Andrés González va bastir el projecte més veterà amb múscul de Tercera i Segona B: els Murillo, Jaime Fuentes, Juanjo Prior, Charly Ruiz, David Romo, Albert Cuadras, Alberto Esteban o Joserra modulaven la temperatura adient per fer del Santfe un dels animadors de la lliga. Un bloc granític. No obstant, el bon inici i les bones sensacions exhibides en les jornades inaugurals no van tenir continuïtat. Una sèrie tan negativa com inexplicable que va portar a encadenar 13 partits sense tastar els tres punts va abocar a un Nadal de pomes agres. La reacció a l'inici de la segona volta va tapar boques i va permetre viure d'educades rendes, però sense esvair l'espectre del cada any sant tornem-hi que tot segueix igual. La permanència matemàtica a la jornada 37 va segellar l'objectiu obligat, però amb un aprovadet mes raspat i eixut que mai. Potser és que ja ens hem acostumat a viure bé i hem oblidat el necessari exercici especular de mirar el passat. Sembla que a la capital del Baix Llobregat hàgim oblidat que aquest equip fins al juny de 2013 no va passar el llindar de la Primera Catalana d'una història més que centenària.

El Santfe va començar el curs de manera immillorable // Jaime PG - Santfeliuenc FC

En un projecte acabdillat per la veterania, van ser, però, novells a la categoria com David López i Adri Recort els que van escriure les notes més altes, amb el contrapunt indiscutible de l'impetuós Nacho Ruiz, un guerrer tot terreny que engresca l'afició amb les seves cavalcades.

Expertesa i joventut es van aliar per assolir la cinquena permanència a Tercera. El club ja mira al futur amb la renovació de la meitat de la plantilla i amb Andrés González com a monarca absolut de les banquetes del futbol català. L'entrenador de Cornellà sumarà 12 temporades de blanc-i-blau.

Amb els deures a mig fer, l'objectiu per a la 2018/2019 serà el de reenganxar una afició que ja s'ha acostumat a la Tercera, però que tanmateix reclama un relat nou que trenqui una dinàmica massa sovint repetida. El sentit comú demostrat per la directiva és el millor aval per continuar un projecte que ha consolidat una divisió somiada per moltes generacions de santfeliuencs.