divendres, 25 de maig de 2018

Fem balanç, capítol 5: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 5 repassem el curs del Castelldefelsque es va refer d'un inici irregular i ha acabat assolint la plena permanència, quedant dues places per sobre del descens, just per sobre del lloc de possible descens per compensació en cas d'un descens del Llagostera, que va quedar enlaire a final de lliga. Els mariners acabaven la lliga setzens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el Carlos de Frutos, cap de premsa del club del Baix Llobregat, col·laborador en diversos mitjans que segueixen el futbol català, com Radio Marca, i cèlebre coneixedor del nostre futbol, amb molts anys d'experiència.

El Castelldefels ha assolit una permanència prou tranquil·la // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Carlos de Frutos per resumir l'any del Castelldefels és:

'Firework', de Katy Perry




Permanència més coral que mai
Un article de Carlos de Frutos @CarlosdeFrutos

Objectiu assolit. La UE Castelldefels seguirà sent de Tercera en la temporada de celebració del seu 70è aniversari. Serà la 15a campanya groga a la categoria, tres lustres que testimonien l'evolució i el creixement d'una entitat que fins al setembre de 1999 mai havia jugat per sobre de l'antiga i desapareguda Regional Preferent.

La 2017/2018 ha estat la quarta campanya de Miki Carrillo al capdavant de la banqueta costanera, i en una circumstància gairebé 'immutable', si més no als últims 7-8 anys, al Castelldefels li va costar de començar a carburar.


Malgrat la meritòria permanència de la 2016/2017, segellada in extremis, Carrilo va optar per fer foc nouuna renovació de cares que, tampoc enguany, es va transformar en un inici positiu de competició. Amb només 6 punts al sarró dels primers 30 en joc, els baixllobregatins es van instal·lar d'entrada a la zona baixa, flirtejant amb els llocs de descens fins a mitjan novembre. L'experiència, però, és un grau, i amb el precedent del curs anterior ben fresc a la memòria, acompanyat d'una oportuna presa de decisions, amb entrades i sortides diverses, l'equip va créixer, i de quina manera, i de fet entre les jornades 11 i 19 només va perdre dos partits, endegant una escalada que el va consolidar entre la 14a i la 16a posició, llocs dels quals ja no es va moure. El coixí de punts en relació a les quatre últimes places va ser convenientment gestionat durant la resta de lliga.



Pedro Bilbao ha estat un dels jugadors més destacats dels mariners // Álex Gallardo - UECastelldefels.com

L'aportació indiscutible dels fitxatges del mercat d'hivern, amb jugadors com Sergi Gestí -qui a còpia de golassos va donar punts cabdals-, Arturo -màxima fiabilitat defensiva- o Manel Raigón -treball incansable- va consolidar el bloc, i amb els Manu, Juanito, Joan Castillo, Alegre, Bermúdez, Kevin, Gibert, Pedro Bilbao o Aumatell com a peces clau el quadre groc va competir molt i bé, independentment de la quantitat de punts obtinguts en cada duel, deixant enllestida la permanència matemàtica entre els mesos de febrer i abril, període en què només va perdre 3 dels 11 partits que va disputar. El sacrifici col·lectiu en tasques defensives i la clara millora del rendiment a domicili, en comparació a campanyes anteriors, són dos dels factors que expliquen la progressió ascendent.

La veritable clau de l'èxit, però, és sens dubte el caràcter coral que ha tingut aquest Castelldefels 2017/2018 en totes les facetes, repartiment de papers que es fa palès amb una dada significativa: fins a 18 jugadors diferents han trobat la xarxa rival, incloent-hi un juvenil (Adri Guica) i un jugador del filial de Tercera Catalana (Tudela), rècord absolut en la història del club a la categoria. La força del bloc, per tant, permet el Castelldefels mantenir el seu lloc en una categoria de màxima exigència i en què, des de l'absoluta humilitat pressupostària, ha fet suar la cansalada a autèntics transatlàntics del nostre futbol.




A resoldre el primer assalt! Prèvia-Guia Tornada 1R

No teníem cap derrota. Cap gol encaixat. I bones sensacions als quatre cantons. L'anada del primer assalt del play-off d'ascens a Segona B (eliminatòria de campions i primera eliminatòria) deixava moltes esperances per als quatre representants catalans de Tercera immersos en la promoció. Ara, toca fer el pas: l'Hospitalet, el Sant Andreu i el Terrassa busquen aquest cap de setmana l'accés a la segona eliminatòria... i l'Espanyol B té l'opció de tornar a Segona B si guanya diumenge a casa. Tota la feina de la temporada culmina (o continua a punt de culminar) aquí.

L'Espanyol B és a 90 minuts de tornar a Segona B si guanya // RCD Espanyol

Aquests són els horaris de la tornada de la primera tanda del play-off d'ascens a Segona B:

DISSABTE, 26 DE MAIG
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
17.30h Náxara-L'Hospitalet

DIUMENGE, 27 DE MAIG
ELIMINATÒRIA DE CAMPIONS, TORNADA
12h Espanyol B-Compostela
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
18.30h Mar Menor-Terrassa
19h Sant Andreu-Antequera

A l'anada, triomfs del Terrassa (1-0) i el Sant Andreu (0-1), i empats sense gols de l'Espanyol B i l'Hospitalet (0-0).

Víctor estava a punt de marcar a Galícia en aquesta acció // RCD Espanyol

Espanyol B-Compostela
  • El filial blanc-i-blau busca tornar a Segona B un any després; vol fer bo a casa l'empat obtingut al Multiusos de San Lázaro (0-0)
  • A Galícia, l'Espanyol B sortia atrevit, resistia quan els locals s'estiraven... i Víctor Gómez disposava de la millor opció del partit
  • La CE Dani Jarque veurà diumenge un ascens, sigui dels catalans, sigui dels gallecs
  • 15 dels 19 partits que han jugat enguany els blanc-i-blaus a casa els donarien ara l'ascens (15 victòries); tres els eliminarien (empats amb gols) i un implicaria pròrroga (el 0-0 que van protagonitzar contra l'Horta)
  • Fa més d'un any que l'Espanyol B no perd a casa: va ser el 7 de maig de 2017, davant el Barça B (0-2), en el partit que va implicar el descens dels blanc-i-blaus a Tercera
  • En clau #3div5, un ascens dels periquitos donaria la plena permanència al Granollers, que viu pendent d'un possible descens no compensat en cas que el Llagostera caigui a la promoció de permanència al camp de l'Izarra (la tornada és diumenge, a les 18h)
  • Què li cal per pujar? Un triomf donaria a l'Espanyol B l'ascens a Segona B; un empat a zero implicaria pròrroga, i penals si es manté després del temps extra.
  • Cal recordar que, com que es tracta de l'eliminatòria de campions, una derrota a la ronda suposaria per als blanc-i-blaus anar repescats a la segona eliminatòria del play-off
El gol de Dani Guerrero dona avantatge al Sant Andreu // Adrià Giméne - UESantAndreu.cat

Sant Andreu-Antequera
  • El Sant Andreu torna al Narcís Sala descansat del viatge fins Antequera i amb un resultat positiu sota el braç
  • Els andreuencs superaven per la mínima el conjunt andalús (0-1) gràcies a un gol del capità Dani Guerrero que servia per encarrilar l'eliminatòria
  • L'equip quadribarrat no ha perdut cap dels últims 18 partits i encadena quatre triomfs consecutius.
  • 16 dels 19 resultats que ha aconseguit el Sant Andreu enguany a casa donarien la classificació als de Mikel Azaparren. De fet, el Sant Andreu ha perdut només 3 partits a casa en tota la temporada
  • Què li cal per superar ronda? Amb no perdre en fa prou el Sant Andreu per ser a la segona eliminatòria; una derrota per 0-1 implicaria pròrroga, i penals si es manté el marcador després del temps extra. Qualsevol altra derrota eliminaria els andreuencs de la promoció.
Com la setmana passada a l'Hospitalet, el Sant Andreu espera un ambientàs a casa // Dani Martínez - Radio Afición LH

Náxara-L'Hospitalet
  • Busca l'accés a la segona fase del play-off l'Hospitalet, que es quedava sense anotar... ni encaixar la setmana passada a casa
  • Els riberencs enllacen tres setmanes sense encaixar i, lògicament, sense perdre. Un balanç que, en cas d'allargar-se, bé valdria la classificació sempre que hi hagués gols
  • 14 dels 19 resultats obtinguts per l'Hospi a domicili aquesta temporada li donarien la classificació. Les cinc derrotes encaixes enguany a domicili.
  • L'equip de Xavi Molist no ha empatat a zero en cap dels desplaçaments que han disputat aquesta temporada i, de fet, l'empat sense gols contra el Náxara era tot just el segon 0-0 de la temporada
  • Què li cal per superar ronda? Un triomf o un empat amb gols donaria a l'Hospitalet l'accés a la segona ronda del play-off; un empat a zero implicaria pròrroga, i penals si es manté després del temps extra. I una derrota tancaria la temporada dels riberencs, que continuarien a Tercera.

L'Hospi buscarà a Nájera el gol que va faltar a casa // Dani Martínez - Radio Afición LH

Mar Menor-Terrassa
  • Amb un resultat positiu a l'Olímpic, el Terrassa busca ser també a la segona ronda
  • Amb l'1-0 de l'anada gràcies al gol de David Toro des dels onze metres, els egarencs en fan prou amb l'empat... o la derrota per un sol gol de diferència.
  • Aquest curs, el Terrassa ha tret més punts a domicili que no pas a casa i 16 dels 19 resultats que ha aconseguit lluny de l'Olímpic li valdrien per passar ronda
  • Això sí, quan els de Cristian García han perdut lluny de Terrassa, ho han fet per més d'un gol i amb el seu marcador a zero
  • El Terrassa enllaça ara quatre setmanes sense perdre i ha anotat els seus dos últims gols des dels onze metres, amb un mateix protagonista: David Toro
  • Què li cal per superar ronda? Amb no perdre en farà prou el Terrassa per superar l'eliminatòria, que també superaria ronda si perd per la mínima marcant algun gol (2-1, 3-2, etc.); una derrota per 1-0 implicaria pròrroga, i penals si es manté el marcador després del temps extra. Una derrota per més d'un gol suposaria l'eliminació dels vallesans.

Un nou gol de David Toro dona avantatge als vallesans // Juanma Medina - Terrassa FC


El sorteig de la segona eliminatòria es farà dilluns a la tarda.

dijous, 24 de maig de 2018

Fem balanç, capítol 4: Vilafranca

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 4 repassem el curs del Vilafrancaque ha compaginat una lliga en què ha anat de menys a més amb un excel·lent paper a la Copa Federació, en què queia a les semifinals. Els penedesencs acabaven la lliga novens, amb 54 punts. Escriu sobre la temporada del Vilafranca el Lluís Montaner, informador bàsic a l'hora de seguir el present (i el passat) del conjunt penedesenc, col·laborador en diversos mitjans com L'Esportiu de Catalunya o El 3 de vuit.

El Vilafranca ha acabat el curs novè // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Lluís Montaner per resumir l'any del Vilafranca és:

'Oiga, Doctor', de Joaquín Sabina
"Enguany hagués sortit més a compte muntar un hospital que un equip de futbol"




Coixos i de copes
Un article de Lluís Montaner @lapreviafcv

Aa estat una temporada complicada per al FC Vilafranca. Com se sol dir, "el difícil no és arribar, sinó mantenir-se". I és que després de dues temporades disputant els play-off d'ascens a Segona B, l'exigència marcada a principis d'estiu no era una altra que repetir (o si més no, intentar-ho) els èxits recents. En aquest sentit, jugava en contra el fet que la Tercera Divisió d'enguany, a priori, seria una de les més competides dels darrers temps (tal com s'ha demostrat) i que fins a 10 equips podrien aspirar a lluitar per les quatre primeres places. De fet, clubs amb pressupostos altíssims i plantilles dissenyades a cop de talonari per aspirar a tot s'han hagut de quedar fora...

A més, les pretemporades ja no són el que eren. Allò de disputar amistosos contra equips de la comarca i d'inferior categoria per anar agafant la forma ha passat a la història. Ara, amb prou feines una setmana d'entrenaments, ja tens la primera ronda de la Copa Catalunya. Cert és que cadascú se la pot prendre amb la seriositat que vulgui i afrontar-la de diferents maneres, però quan vens d'on vens, i acostumats darrerament a lluitar per grans coses, no queda una altra que sortir a competir des del minut u. Així, l'estiu va passar deixant enrere rivals d'entitat com l'Hospitalet, l'Europa o el Terrassa deixant encarrilat el passi a quarts de final, per a la tardor, davant el Nàstic de Tarragona.


La lliga no començà com tothom esperava. Homes clau les darreres temporades i amb dilatada experiència com Santi Triguero, Josu, Castillo o Guzmán ja no hi eren (per diferents motius) i el club va apostar per rejovenir l'equip fitxant jugadors que en un futur seran importants però potser encara massa tous. Arribats al mes d'octubre, l'equip ocupava la 15a posició amb 8 punts en les 8 jornades disputades i veia com una utopia les possibilitats de lluitar pels llocs capdavanters. A més, dos jugadors fonamentals en l'esquema d'Ivan Moreno, com són Medina i Víctor Oribe, van caure lesionats de gravetat, fet que els va mantenir lluny dels terrenys de joc força mesos. El reguitzell de lesions que ha patit l'equip al llarg de la temporada ha estat una cosa mai vista (o almenys que jo no recordi en el temps que segueixo el primer equip, i d'això ja fa 30 anys). N'hi ha hagut de tot tipus i gairebé es podria dir que no se n'ha escapat ningú. Per tant, buscar una altra explicació que no sigui la mala sort seria perdre el temps.


Els penedesencs completaven una gran recta final // David Ferrer - FC Santboià

Tot i això, la victòria (1-2) en la fase final autonòmica de la Copa Federació al camp del Cornellà suposà, a banda del premi econòmic i el dret a participar en la fase estatal, una injecció de moral i un punt d'inflexió en la trajectòria en lliga del degà penedesenc. D'ençà fins a finals d'any l'equip enllaçà una sèrie de bons resultats que el va permetre arribar al final de la primera volta setè a només quatre punts del play-off.

Així, el 2018 començà amb l'exigència de mantenir el pols a la lliga i fer un bon paper a la Copa Federació. Això últim es va complir i, ronda a ronda, van anar caient rivals. El primer, la Peña Sport de Tafalla: victòria contundent a casa (3-0) i estocada al regne de Navarra (2-3). El següent, la SD Logroñés, un dels plançons de l'històric i desaparegut Logroñés CF: mínim triomf al Municipal (1-0) i derrota amb gol (2-1) a Las Gaunas, que classificava l'equip per a semifinals. Tota una fita. Allà, un os dur de rossegar, l'Ontinyent: empat (1-1) a l'anada disputada a Vilafranca i derrota (2-0) a terres valencianes.


El fet de competir dimecres i diumenge (amb el que això comporta: viatges, cansament...) més l'afegit d'anar coix d'efectius per les nombroses lesions, va incidir en els resultats a la lliga. Pel camí es van anar deixant uns punts vitals per arribar al tram decisiu del campionat amb opcions reals de lluitar pels primers llocs. La mostra és que una vegada eliminats, l'equip encadenà una ratxa de bons resultats que el van fer acabar a la part noble de la taula classificatòria. Però és clar, ja era tard...


Ara bé, no per això la temporada es pot considerar dolenta (ni molt menys). Només queda felicitar jugadors, tècnics, directius i aficionats (aquells que han viatjat per Espanya i han gaudit del seu equip com feia temps que no passava). Gaudim-ho i valorem-ho. Sembla fàcil però no ho és. El repte serà tornar a intentar-ho. Les bases hi són i la renovació una temporada més (la cinquena serà ja) del tècnic Ivan Moreno és tota una garantia. Caldrà posar fil a l'agulla i, sobretot, encomanar-se a que la propera temporada les lesions ens respectin una mica més.



dimecres, 23 de maig de 2018

Fem balanç, capítol 3: Pobla Mafumet

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 3 repassem el curs de la Pobla de Mafumetque s'ha quedat a les portes del play-off d'ascens, arribant a l'última jornada com a quart classificat després d'un molt bon curs, amb un tram final de molta solidesa. Els pobletans acabaven la lliga sisens, amb 63 punts. Escriu sobre la temporada de la Pobla de Mafumet l'Helder Moya, qui va ser cap de premsa del conjunt pobletà i que en l'actualitat exerceix el periodisme esportiu a RNE Tarragona.

La plantilla de la Pobla d'aquest curs // CF Pobla de Mafumet

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó d'Helder Moya per resumir l'any de la Pobla Mafumet és:

'Himne del CF Pobla de Mafumet'




Acariciant la mel fins la darrera jornada
Un article d'Helder Moya

Quatre entrenadors ha tingut el CF Pobla de Mafumet aquesta temporada: Rodri, el tándem Manel Cazorla-Xisco Muñoz (van dirigir el partit a Palamós), Vílchez i Juan Manuel Pavón. Molts aficionats em preguntaven: com pot ser que amb aquests números l'equip depengués d'ell mateix a la jornada 38 per poder disputar el play-off d'ascens a Segona B? Podria tirar de clàssic i dir aquella màgica frase de Vujadin Boškov de "futbol és futbol", però no, la resposta correcta és la següent: Juan Manuel Pavón.

El míster andalús, arribat la darrera setmana d'octubre, i amb tres partits per jugar en una setmana, ha estat la gran pedra angular del CF Pobla de Mafumet. Tot i perdre en el seu debut a casa davant el Prat (0-2), l'entrenador de la Pobla, juntament amb el seu cos tècnic i els seus futbolistes, han acariciat la mel de finalitzar a la quarta posició en el present curs futbolístic 2017/2018. Pavón, un tècnic molt treballador, estudiós, accessible i amable, ha sabut aglutinar tot l'entorn del club i ha fet créixer una plantilla que va començar la temporada molt dubitativa i que, tot i la seva joventut, s'ha fet gran. Pavón s'hi ha dedicat en cos i ànima, una gran oportunitat tenia i l'ha sabut aprofitar durant els mesos que ha estat el màxim responsable de la banqueta.


Futbolistes com el porter Perales, defenses que tot i la seva joventut ja sabien de sobres com és el grup V de Tercera com De Nova o Gabri Vidal, migcampistes com Jesús López Morón i Brugui o el davanter Ivan Vidal, eren d'un bon inici l'arteria vertebral del CF Pobla de Mafumet. A ells s'hi han sumat fitxatges d'hivern com Moha, que va aportar el gol que va deixar orfe després de la lesió d'Ivan Vidal i futbolistes revelació com el juvenil Pol Prats -l'ebrenc ha demostrat gran adaptació a Tercera i amb confiança i treball seguirà creixent-.



La Pobla ha estat protagonista a la part alta // CF Reus

L'equip ha anat de menys a més durant el present curs, arribant a la recta final de la lliga en posicions de play-off, lluitant frec a frec amb el Terrassa i el Prat per la quarta posició. L'únic però era que tot i dependre d'ella mateixa, la Pobla se les havia de veure la darrera jornada amb el campió del grup, l'Espanyol B. El desenvolupament de la jornada era intens, i amb un empat hagués valgut. Tot i intentar-ho, els joves futbolistes pobletans no van poder aconseguir el premi. És futbol, i tot i que les llàgrimes van envair el vestidor visitant de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, els jugadors se n'adonaran amb el pas del temps del que han fet, competir fins al darrer minut defensant l'escut amb orgull i honor. Ara toca descansar, gaudir de les vacances i previ al Mundial, encoratjar els nostres quatre representants del grup per intentar que aconsegueixin l'ascens de categoria.


Aquesta era la segona temporada del CF Pobla de Mafumet a Tercera divisió després del

descens de Segona B. Una campanya amb molts canvis: fi de l'estada a la banqueta de Martin Posse després de tres anys, i amb qui es va aconseguir l'ascens a Segona B en la que és la pàgina més brillant de la història del club i, sobretot, el relleu a la presidència. Josep Mir decidia posar punt final a disset temporades al capdavant de l'entitat i Ivan Carrasco assumia el timó de la nau juntament amb el seu equip directiu. Bona feina han fet.

Tot i haver acabat la temporada, el CF Pobla de Mafumet mira de reüll el seu germà gran, el Gimnàstic de Tarragona; part del futur del equip pobletà depèn també del Nàstic. Els grana es troben lluitant ara mateix per la permanència. Enguany, jugadors com Perales o Brugui han participat en partits a Segona i d'altres, com Pol Prats, han anat convocats. Cal empènyer per aconseguir l'objectiu: Visca La Pobla i Força Gimnàstic!






dimarts, 22 de maig de 2018

Fem balanç, capítol 2: Vilassar de Mar

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 2 repassem el curs del Vilassar de Marque ha acabat descendint a Primera Catalana després de no guanyar cap partit en la segona volta (aquest 2018). Els maresmencs han tancat la lliga cuers, amb 18 punts. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar el Pep Vidal, que presenta 'La Pròrroga' a Vilassar Ràdio, col·laborador en molts altres mitjans (com Radio Marca o 'L'Esportiu'), així com informador clau al món del futbol maresmenc, en especial del seu estimat CD Masnou.

L'últim onze inicial del Vilassar de Mar aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Pep Vidal per resumir l'any del Vilassar de Mar és:

'Yesterday', de The Beatles
"No és percep el valor real d'una cosa fins que es perd"




A reveure
Un article de Pep Vidal @masnoublog

Després de 27 temporades amb presència continuada a Segona Divisió B i Tercera Divisió, el descens de la Unió Esportiva Vilassar de Mar deixarà el Maresme sense representants a les categories estatals la temporada 2018/2019. Amb la crisi institucional que va transformar els horitzons del CE Mataró fa més d'una dècada, mantenir permanentment la comarca al futbol semiprofessional era pràcticament un miracle si depenia de la resta de clubs. Era una qüestió de temps, però les sensacions que havia deixat el Vilassar en l'espectacular segona volta de la temporada passada convidaven a pensar que, com a mínim, el seu descens no es produïria a curt termini.

Al Baix Maresme tradicionalment sempre s'ha patit molt per les permanències a la Tercera Divisió, però el projecte del Vilassar amb Manel Moya semblava estar més preparat que mai per consolidar-se a la categoria. Amb Vevi Ramon de president i Moya a la banqueta, l'equip havia encarrilat dues temporades exitoses amb la consecució del campionat de Primera Catalana i una històrica desena posició el curs passat. El binomi semblava disposat a superar el sostre històric del club, però enguany res els ha sortit com esperaven.


Les baixes d'alguns dels referents del curs passat com Peque, Blanchart, Pau Senent o Roberto Camacho, unit al decebedor rendiment de les incorporacions que les havien de suplir, no han permès al tècnic acabar de trobar mai la fórmula per ser competitius. Els canvis de disposició tàctica, a l'onze i fins i tot a la plantilla, han estat constants al llarg de la temporada però no han provocat cap efecte i les esperances de salvació han estat escasses. Només la feblesa dels rivals, especialment del Gavà i el Palamós, van mantenir viu fins a la primavera un equip que, amb aquestes puntuacions, hauria perdut la categoria abans en qualsevol de les darreres temporades.


L'inici de temporada va ser nefast, sumant tan sols 3 dels primers 27 punts en joc amb una més que alarmant falta de gol (3 en les primeres 12 jornades). No obstant, entre novembre i desembre una ratxa de quatre partits sense perdre i la victòria al Nou Sardenya van retornar la calma. El precedent del curs anterior, en el qual els vilassarencs també havien acabat la primera volta en descens, i la bona ratxa de final d'any eren esperançadors.



El Vilassar de Mar ha estat tota la temporada en descens // Reus B Cambrils

Només va ser un miratge. Després de Nadal, just quan millor estaven els blanc-i-vermells i
quan més dubtes tenien els rivals directes, va arribar la pitjor ratxa de la temporada. Vuit
derrotes consecutives al principi de la segona volta van enterrar qualsevol esperança. La desfeta de l'11 de març per la mínima contra el Granollers a casa, on la Unió només ha estat capaç de guanyar un partit en tota la temporada, ja el va deixar virtualment a Primera Catalana.

El descens matemàtic no va arribar fins un mes més tard, el dia en què el Vilafranca es va

imposar per 0-4 al Xevi Ramon, però des de dins i des de fora el vestidor ja es donava pràcticament per fet. En l'últim tram de competició, sense la pressió de la classificació, alguns dels joves jugadors com Pep Mateu o Éric Jiménez han ofert la seva millor versió i han demostrat una vàlua que ha acabat sent una de les poques bones notícies de la temporada.

El fracàs esportiu és evident però el descens no és ni molt menys un daltabaix econòmic ni

social per a un Vilassar de Mar que seguirà sent la pròxima el gran referent del futbol maresmenc. Del projecte en el qual ja treballa la directiva de cara al pròxim curs, només sabem dues coses: que totes les opcions de tornar a tenir presència maresmenca a curt termini a Tercera Divisió dependran d'ell i que Manel Moya no hi serà.