dilluns, 26 de juny del 2017

Sobreviure

El Peralada s'ha quedat a les portes de l'ascens a Segona B. En el primer any d'un nou projecte, amb la filiació amb el Girona FC, el club empordanès ha completat la millor temporada de la seva centenària història: acabava la lliga segon, disputava el primer play-off d'ascens a Segona B, superava dues rondes... i queia quedant a un sol gol de l'ascens. Un final amarg que no amaga una temporada excel·lent, que volia viure el seu punt culminant en una càlida tarda de juny a l'Alt Empordà. El nostre company Cristian Garcia hi era per viure un dia històric de per si, que detalla en aquesta contracrònica.

La decepció del minut 96 // Vídeocaptura Esport3

Una contracrònica de Cristian Garcia

S'ha acabat, de moment. Diumenge el #futbolcat va abaixar el teló amb el retorn del Barcelona B al futbol professional, amb la victòria d'honor del Seagull a la fase d'ascens a Primera femenina i amb la cruel decepció a Peralada, on els xampanyers van opositar a un desenllaç molt més dolç del que va fer-se realitat. Maig i juny són mesos de balanç, d'analitzar què s'ha fet bé i què s'ha fet malament; també, per a molts, és època de no fer autocrítica i culpar qui calgui abans d'assumir les culpes en primera persona. Si fa falta, l'atzar, la sort, la desgràcia, justificaran les males eleccions al llarg del curs; si fa falta, recorreran a aquell tòpic que ve a dir que "el futbol ens en deu una". Tot per fer més lleuger el mal tràngol d'una decepció que minimitza o fa desaparèixer les coses que s'han fet bé durant tot el curs. Aquella sensació que va envair el Peralada després que el valencià Baño Solera xiulés el final del partit aquest diumenge a l'Empordà.

El Peralada rebia el Rápido de Bouzas després d'un regal enverinat; l'1-1 de la setmana anterior a Vigo situava els gironins amb un lleuger avantatge en l'eliminatòria, però amb un marcador difícil de gestionar, més si es tenia en compte l'estil i les formes del quadre gallec, dirigit per un Patxi Salinas que va descriure a la perfecció el hashtag #noespodiasaber. Suposo que el futbol modest també és l'altre futbol, controlar i explotar aspectes que no tenen a veure directament amb el joc però que el poden condicionar de manera decisiva. D'això Salinas en sap un munt, ves a saber si alliçonat per l'experiència d'haver compartit illa deserta amb Karmele Marchante i Joselito l'any 2008 a Supervivientes. Aquest diumenge, el tècnic basc va desplegar totes les males arts possibles per treure de polleguera el Peralada i convertir el tram final del matx en un camp minat, en una cursa d'obstacles per enllaçar més d'un minut de joc sense cap interrupció. Rampes constants dels seus futbolistes (seria miraculós que renovés el preparador físic), pilotes llançades al camp, enfrontaments amb la banqueta i jugadors locals, provocacions cap a l'afició del Peralada. I de vegades, passa que a la vida els dolents se surten amb la seva i guanyen.

La tensió, especialment a la zona de banquetes, va presidir els minuts finals // Vídeocaptura Esport3

Gairebé inevitable, doncs, no prendre partit pel Peralada, no per ser català –que un altre dia en podríem parlar, d'això de donar suport a un equip pel sol fet de ser del país- sinó perquè havia de convertir-se en l'antídot del dolent de la pel·lícula, fins al punt d'arraconar la perversa idea d'anul·lar un club amb cert recorregut dins el futbol català per convertir-lo en un filial de torn d'un club professional. Tanmateix, la inèrcia del partit decantava la preferència del teòric aficionat neutral cap al verd-i-blanc d'un Peralada que sabia que podia fer-ho, que es veia capaç d'ascendir a Segona B per primer cop a la seva història. Potser per això, gairebé 2.000 persones van citar-se al Municipal del Peralada, que difícilment haurà vist mai una entrada similar, ni tan sols quan l'Espanyol hi jugava els típics partits de pretemporada (?).

Des de gairebé una hora abans, la tribuna coberta ja estava plena de gom a gom i les samarretes vintage que el club havia dipositat en una capsa a l'entrada del camp s'anaven exhaurint igual que l'aigua sense gas del bar del camp (perquè amb gas encara en quedava, al final del partit). Presència d'aficionats gallecs, alguns d'ells amb gaita. Se'm fa complicat pensar què pot empènyer un ésser humà a creuar la península un cap de setmana del mes de juny per acabar veient un partit de futbol de Tercera Divisió (fins aquí tot ok)... per acabar tocant la gaita (i els ous, tot sigui dit) durant gairebé tot el partit. Per si això no fos suficient, al costat l'acompanyaven un parell de persones amb una pandereta.

Carnero obria la llauna... // Vídeocaptura Esport3


Amb puntualitat digna de Roger Federer a Wimbledon començava el partit a la gespa, a la graderia i a la piscina annexa al camp. De cop i volta, com per art de màgia, els banyistes que pal·liaven la calor empordanesa dins el clor havien convertit les ànsies de refresc en fam de futbol: van arramblar amb totes les cadires del recinte i les van apropar a la tanca que separa la piscina del camp de futbol. Els Ultras Swimming Pool havien arribat per quedar-se. Sobre el terreny de joc, el Peralada hi va posar el futbol, l'ambició i la intenció. Al Rápido no li van fer massa falta cap d'aquests tres elements per avançar-se en el marcador amb un golàs de Carnero un cop superada la primera mitja hora de partit; de fet, els gallecs en feien prou amb intensitat i veterania (aquell eufemisme de jugar al límit de reglament) per copejar un rival jove com el Peralada. Del cop es va reposar ràpidament el quadre d’Arnau Sala, ja que dos minuts després Xavi Boniquet igualava el partit i l'eliminatòria.

...però Boniquet empatava just abans del descans // Vídeocaptura Esport3

A la represa, pocs canvis en la dinàmica d'un partit que va tenir el Peralada com a clar dominador i David Corominas com a executor de la remuntada momentània. El maresmenc va transformar una falta picada amb molta mala llet que va acabar al fons de la xarxa i que situava, aleshores sí, el Peralada per davant en l'eliminatòria. 

La falta que Coro convertia en el 2 a 1 // Vídeocaptura Esport3


Un d'aquells gols que, a vegades, tenen l'efecte contrari. Perquè tal com reconeixia Arnau Sala en el postpartit, el vertigen i tenir l'ascens tan a prop van generar un punt d'ansietat a l'equip, que va perdre el nord durant els minuts anteriors i posteriors al gol de Diz, que als 60 i escaig minuts empatava el 2-2 i convidava la gaita a sonar de nou.

Diz, autor del gol de l'ascens gallec // Vídeocaptura Esport3


L'empat dels viguesos va conduir el partit a una dimensió en què els gallecs van sentir-se còmodes amb les constants interrupcions que l'àrbitre tampoc no va saber gestionar. La seva permissivitat –també el penal no xiulat sobre Javi Sánchez- va donar ales al Rápido, que tot i gaudir d'un parell de contracops d'or, va concentrar el seu esforç a gestionar l'exigu avantatge.

Jugada polèmica: penal no assenyalat de Xisco a Javi Sánchez // Vídeocaptura Esport3

Però com dèiem abans, cal mirar-se el melic abans de culpar els demés, i si bé és cert que les males arts de Patxi Salinas i algun membre del seu cos tècnic van embrutar un final de partit ple de nervis, el cert és que el Peralada va tenir moments, jocs i ocasions sobrades per no haver hagut d'arribar amb el ganxo al final de l'eliminatòria. Perquè va tenir l'opció, set dies abans, d'encarrilar l'ascens amb una gran primera meitat al Baltasar Pujales i perquè ahir, al primer temps però també al final del matx, va tenir aquelles clàssiques ocasions desesperades que resulten èpiques o, com va ser el cas, desesperants. Els gironins es van fer un fart de penjar pilotes a l'olla, però mai no van trobar el camí del gol per bé que Vallho i Estellés, tots dos dins els escassos cinc minuts de propina, no van ser capaços de transformar la insistència en joia.

El Rápido, amb Patxi Salinas al capdavant, celebrava l'ascens // Vídeocaptura Esport3

Un final cruel per als gironins, ideal per als gallecs i deliciosament dramàtic per als amants dels play-off, un dels millors invents de la Història de la humanitat, fins i tot per sobre de la penicil·lina i els cachopos. Hi ha un punt de perversitat en això de jugar-te l'ascens a una carta després de 44 partits -46 si parléssim de l'Olímpic de Xàtiva- i de mesos d'entrenaments i de feina d'aquella que no es veu. Però és una perversitat èpica quan surt cara a la moneda: com a la vida, hi ha qui riu, hi ha qui plora, però no hi ha cap més final que la mort. Mentre no arriba, sempre hi haurà un demà i el que reia tornarà a fer-ho o tastarà el salat de les llàgrimes. En positiu o en negatiu, però, sentirà i s'emocionarà. I al futbol, sentir s'està convertint en un luxe.

Resultat Tornada 3a eliminatòria 'play-off'

El Peralada es queda a les portes de Segona B



El Rápido de Bouzas, nou equip de Segona B // Cristian Garcia

Aquest és el resultat del partit de tornada de la 2a eliminatòria:

DIUMENGE, 25 DE JUNY
Peralada 2-2 Rápido de Bouzas (Xavi Boniquet i David Corominas / Pablo Carnero i Diz)


Vídeoresum
Resum extens del Peralada 2-2 Rápido de Bouzas, recollir al web de La Xarxa:


Apunts de play-off
  • Amarg. L'empat del Peralada davant el Rápido de Bouzas (2-2) deixa els empordanesos a les portes de l'ascens, a un sol gol de pujar a Segona B.

  • Sense premi. Els xampanyers dominaven durant bona part del partit, però no convertien les principals opcions atacants, començant per la d'Ernest Forgas als 28 minuts.

  • Cop inicial. Poc després de la mitja hora de joc, Pablo Carnero avançava el Rápido. Un gol que donava als gallecs l'ascens virtual.

  • Reacció. Només dos minuts després, però, apareixia Xavi Boniquet per anotar l'empat per al Peralada (en el seu 8è gol del curs). L'eliminatòria, abans del descans, quedava plenament empatada.
La pinya del Peralada, a l'inici de cada part // Cristian Garcia

  • Coro. A la represa, un gol de falta de David Corominas 'Coro' (el seu 18è gol del curs) situava el Peralada al davant. Als empordanesos els calia guanyar el partit per pujar, i se situaven amb 2-1 quan quedaven 37 minuts...

  • Aigua freda. El gol de Diz, aprofitant una jugada amb refusos i una rematada al pal, glaçava el Municipal de Peralada.

  • Insistència. Des del 2-2 fins al final (mitja hora de joc), el Peralada no es rendia, insistia i insistia, i Vallho i Estellés, els centrals, gaudien de bones opcions. El gol, però, no arribava.

  • Polèmica al camp. El Peralada reclamava un penal a Javi Sánchez que l'àrbitre no xiulava i que inclou un contacte clar (vistes les imatges d'Esport3).

  • Polèmica a la banqueta. Des de l'àrea tècnica del Rápido de Bouzas es caldejava l'ambient als minuts finals: el llençament de pilotes al camp per interrompre el duel encenia els ànims de jugadors i afició local.

  • A les portes. Amb el xiulet final, els jugadors, cos tècnic i afició del Rápido celebraven l'ascens al mateix camp en què queien abatuts els membres del CF Peralada, que ha completat la millor temporada de la seva centenària història però s'ha acabat quedant a tocar de Segona B.

  • Descens no compensat. El no ascens del Peralada implica el descens de La Jonquera a Primera Catalana, per compensació. Els jonquerencs han estat un any a Tercera, i baixen tot i acabar setzens, cinquens per la cua.


dissabte, 24 de juny del 2017

Prèvia-Guia Tornada 3a eliminatòria 'play-off'

El Peralada és a 90 minuts de complir el seu somni. Els d'Arnau Sala duen un bon resultat de l'anada i buscaran certificar l'ascens fent un ple de victòries a casa durant la fase d'ascens.

Els empordanesos volen fer bo el resultat de l'anada // Pedro Seoane - RapidodeBouzas.com

Aquest és l'horari del partit de tornada de la 3a eliminatòria:

DIUMENGE, 25 DE JUNY
18'15h Peralada-Rápido de Bouzas

Somni històric
  • El Peralada vol segellar l'ascens a Segona B, a casa, davant la seva afició
  • Els de l'Alt Empordà arriben al partit amb un bon marge del duel d'anada
  • L'1-1 de la setmana passada a Galícia deixa els d'Arnau Sala amb un lleuger avantatge que el Rápido de Bouzas podria neutralitzar si fa un gol
  • Fins el xoc amb el Peralada, ningú li havia fet cap gol al Rápido de Bouzas en tot el play-off
  • Els empordanesos han guanyat els dos partits de promoció que han jugat a casa i encara no han encaixat cap gol en contra
  • El Peralada ha jugat els dos últims partits a domicili. Una derrota i un empat
  • El davanter David Corominas ens explica que l'equip només sap atacar i sortirà a especular amb el resultat
  • El Peralada pujarà a Segona B si... guanya o empata a zero.

divendres, 23 de juny del 2017

David Corominas: "Som un equip que no sap fer altra cosa que atacar"

El Peralada és a 90 minuts de la glòria. El partit més important de la història de l'entitat  de l'Alt Empordà es jugarà al municipal i podria significar l'ascens a Segona B. Un dels puntals del filial del Girona és David Corominas. Un home experimentat al món del futbol que, des d'aquesta temporada, s'ha instal·lat a l'onze tipus del Peralada per tirar del carro d'un equip que està a punt de fer història.

David Corominas, capitaneja el Peralada a les portes de Segona B // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
Una entrevista de Carles Garcia

La primera pregunta és molt bàsica, però també obligada. Amb quines sensacions afronteu aquesta setmana decisiva?
Com el que és. Com una final. Com el partit en què t'ho jugues tot en 90 minuts. Hem d'estar concentrats i controlar les emocions, que és el més important en aquests partits.

Com està el vestidor? Noteu la pressió o esteu tranquils?
El vestidor està súper il·lusionat, amb moltes ganes. La setmana d'entrenaments està anant increïble i amb ganes, evidentment, que arribi el partit perquè aquestes setmanes es fan molt llargues.

Heu canviat alguna cosa a l'hora d'entrenar o heu mantingut les rutines de la temporada?
Els místers han decidit que la metodologia de treball que dúiem tot l'any ens ha fet arribar fins aquí i també ens servirà per aquest partit tant important que tenim diumenge.

Durant aquest play-off hi va haver un partit, potser clau, per diferent a la resta, que és el de Conca. Vau començar guanyant 0-1, acabeu perdent 3-1. Va ser una ensopegada potser inesperada, però vau aconseguir refer-vos en el partit següent. Com ho vau gestionar?
Aquesta eliminatòria no és que es decideixi, però portes tant d'avantatge del partit d'anada que hi ha un moment, en què et poses encara més per davant a la tornada i ja penses més en la propera que no pas amb el partit en aquell moment. Crec que ens va passar factura això. Marxant 0-1 al descans, tothom sabia que la gesta de fer-nos cinc gols a la segona part era molt molt complicat i crec que ens vam relaxar una mica i ells ho van aprofitar per fer-nos tres gols. Però més enllà d'això no crec que sigui important. Són partits de 180 minuts, no són a 90, i s'ha de jugar amb tot per poder pujar.

A banda d'aquests 45 minuts, des de fora, fa la sensació que durant el play-off l'equip és més ferm i més madur que durant la lliga. Ha canviat alguna cosa?
Estem veient el fruit de tot l'any. Ha estat un any molt bo, i si que és veritat que en algun partit o en alguna fase hem pecat una mica d'inexperiència o de filial, però crec que estem traient tots els fruits que hem anat sembrant i s'està veient un Peralada bastant combatiu en tots els aspectes i s'està veient un Peralada ferm en defensa i matador a les àrees.

Parles que heu pecat una mica d'inexperiència i durant tota la temporada dèieu que calia anar a poc a poc, que l'equip era molt jove i, sobretot, nou. Al final s'ha demostrat que us heu sabut compenetrar molt ràpid. Com es forja aquesta química en un equip que parteix totalment de zero?
En aquest sentit sí que no hi ha secret. L'única cosa, i molt important, és que el vestidor sigui sa. I hi ha hagut un vestidor molt sa i important durant tota la temporada. Hem estat com una petita família, molt jove, però una família, i on no han arribat uns en una etapa de la temporada, han arribat uns altres. I així és com es fan els equips forts. Des del vestidor. I tant els de dalt, com els místers, com els jugadors hem fet un gran esforç, ens hem compenetrat molt bé tots junts i això està donant fruits.

Dintre d'aquest col·lectiu tu has destacat com el jugador franquícia de l'equip. No sé si et sents així.
Jo he intentat aportar el meu granet de sorra. Sí que és cert que per fer una plantilla molt competitiva no només fan falta bons jugadors sinó un bon equip. I s'ha aconseguit. Sí que jo he tingut la sort de fer un bon any, però això no vol dir que sigui només o en gran part cosa meva. És de tothom. Tothom ha fet el seu treball, ha posat el seu granet de sorra. Sí que un aporta més que altres en quant a experiència, però dins del camp la realitat és que tots hem estat a un nivell excel·lent.

Aquests granets de sorra i aquest nivell excel·lent ha fet que el Peralada, un club que l'any passat patia per no baixar, de cop i volta es trobi a 90 minuts de ser a Segona B. Com ho viu la Vila?
Bé. Amb moltíssima, moltíssima, moltíssima il·lusió. Amb moltíssima humilitat, com caracteritza la gent d'allà. Jo crec, de veritat, que en pocs llocs es pot estar més còmode i més a gust. La gent de Peralada està entusiasmada. Han passat de mirar el descens a poder aconseguir una fita històrica i és normal. En aquesta situació és normal que la gent estigui molt trempada i amb ganes que arribi aquest partit.

I l'Arnau [Sala] i en Xavi [Punsí], que tot i tenir experiència a Segona B, ja eren a Peralada el curs passat, com ho porten?
M'imagino que amb molta il·lusió, també. I amb molta humilitat. Són dues persones que viuen molt això del futbol des de sempre, ja no només aquest any. Pateixen molt, fan molt bé les coses i per fi han pogut tenir un any per gaudir. No dic que no ho hagin fet abans sinó que, lluitar per estar a dalt sempre és molt més maco, i crec que també es mereixien un any així. 

Coro és el màxim golejador de l'equip empordanès, amb 17 dianes // Sònia Pérez - CEEUROPA.CAT
Centrant-nos ja en el partit. Ningú li havia fet un gol al Rápido de Bouzas fins que van topar amb vosaltres. Això us fa ser una mica més optimistes?
Jo crec que aquestes coses són molt anecdòtiques. Sí que és veritat que duien 8 gols a favor i cap en contra, però nosaltres també dúiem una bona renda. Som dos equips molt bons, sinó no haguéssim arribat fins aquí. Les casualitats que no et marquin durant quatre partits diu molt, que ets un equip defensivament molt bo. Però al final és futbol, i ja siguis un equip defensiu o el millor atacant, això no vol dir que no et facin gols ni que en facis segur. Són partits que són una altra història i les eliminatòries no tenen res a veure l'una amb l'altra. Hem d'intentar continuar amb la fermesa que ens caracteritza com a locals i superar el Rápido de Bouzas amb una victòria a casa.

Hi ha alguna cosa del Rápido de Bouzas que us faci estar especialment alerta?
És un equip complicat, que té les coses molt i molt clares. Mossega molt, té jugadors contrastats, com el Carnero, i la veritat que tenen un equip bastant equilibrat en totes les línies. Evidentment que nosaltres hem de pensar en nosaltres. Tenir un cop d'ull en el rival, però nosaltres hem fet moltes coses aquest any com per no creure que si fem el nostre joc i el nostre futbol podrem aconseguir perfectament la victòria.

Tancareu la temporada a casa amb el partit definitiu davant de la vostra gent. Us agrada fer-ho així o, preferiríeu que, just en aquest partit, el gol valgués doble per vosaltres?
Ja ho vaig dir quan ens van emparellar. Això toca com et toca i té avantatges i inconvenients. Però jugar-te l'ascens a casa, amb la teva afició recolzant-te a dos metres sempre et dóna un punch més. Jo crec que en aquest sentit estem molt contents i més amb el resultat d'anada, que està molt obert. El que volíem era portar una mica d'avantatge i el portem. El que hem de fer és, tots junts, de la mà dels nostres familiars i els nostres amics que seran al camp i ompliran el municipal, anar tots a per l'ascens.

Amb un 0-0 en faríeu prou, però és impensable que el Peralada plantegi un partit al 0-0.
Evidentment, ja t'asseguro que no el plantejarem pel 0-0. Anirem a pel partit. Som un equip que no sap fer una altra cosa que atacar, atacar i atacar i així es farà. Si després, les circumstàncies diuen que el partit ha acabat 0-0, doncs millor per nosaltres que haurem aconseguit l'objectiu, però no serà l'objectiu primer. Anirem a pel partit i a guanyar.

La valoració de la temporada canviarà si hi ha ascens de si no n'hi ha?
Suposo que sí. Des de dalt tenen planificada una cosa o una altra, però la gent ha fet suficients mèrits per continuar tant a Tercera com a Segona B. La majoria de jugadors han donat un nivell molt molt alt, i jo crec que  ho tindran en compte. Evidentment que els que manen i decideixen són els que es menjaran el cap a partir de dilluns.

Ja la última, seguim fent ficció. Passi el que passi, et veurem l'any vinent amb el Peralada?
En principi sí perquè tinc contracte en vigor, tant a Segona B com a Tercera. La meva predisposició és total i jo estic súper content. Crec que és difícil que et tractin millor, tant pel Girona com pel Peralada. I si no passa res, si no hi ha res d'estrany, en David Corominas seguirà. Evidentment.

dimecres, 21 de juny del 2017

Fem balanç, capítol 14: Terrassa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 14 repassem el curs del Terrassa, que ha tancat l'any amb el retorn a la disputa d'un play-off tres anys després. Una promoció en què queia a casa contra l'Ontinyent, a la primera eliminatòria. Els vallesans acabaven la lliga tercers, amb 66 punts. Escriu sobre la temporada del Terrassa la periodista Coral Andrés, que ha seguit el curs dels egarencs per a Radio Star Terrassa, una emissora local de la ciutat vallesana.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

La temporada de la il·lusió
Un article de Coral Andrés @Coral_Andres

Il·lusionant. Sense dubte, aquesta és la paraula que millor defineix la temporada 2016/2017 del Terrassa FC. Potser perquè l'equip venia d'un any per oblidar, salvant-se, en l'última jornada, del temut descens compensat, i potser també perquè, per primer cop després d'anys d'inestabilitat, hi havia la sensació que les coses s'estaven fent bé des del principi.

I és que un nom ho canviaria tot. Cristian García. Un referent egarenc, jugador de la ciutat que va iniciar el seu camí com a futbolista al club i va assolir l'històric ascens a Segona Divisió l'any 2002. Després de jugar 20 partits amb el CD Tenerife a la categoria de plata, i amb l'oportunitat de continuar a la Segona Divisió, Cristian decideix tornar a casa. El seu somni no és altre que penjar les botes al club que el va veure créixer com a futbolista, encara que això comporti jugar a Tercera. I és per això que el seu retorn és motiu d'esperança entre l'afició, que sent que, de la mà de Cristian García, el club tornarà a viure els seus millors moments. A més, el lateral egarenc ocupà també el càrrec de director esportiu i s'encarregà de planificar una plantilla amb noms de la ciutat. Jugadors amb passat al club, com Raúl Torres, Xapi Arnau i José Ortega, i jugadors egarencs que encara no havien vestit la samarreta del Terrassa FC, com David López, Álex Fernández, Enric Vega, Sergi Tienda i Roger Martínez. Una plantilla que compta també amb futbolistes de gran transcendència a la categoria i fitxatges procedents de la Segona B. Tot plegat, els ingredients perfectes per cuinar el plat més difícil: el play-off.

El segon projecte de Jordi Cuesta, president de l'entitat, tenia un objectiu clar: el liderat i l'ascens. Unes paraules sorgides de l'eufòria i que mesos més tard serien motiu de penediment, quan es veia que l'objectiu era massa ambiciós i, de fet, mai s'assoliria. La immillorable ratxa inicial d'Olot i Peralada contrastava amb la irregularitat dels egarencs. Tant és a així que 10 jornades van ser suficients per destituir Toni Rodríguez. L'entrenador que va salvar l’'equip del descens la temporada anterior i va ser renovat segurament més per la pressió de l'afició que no pas per voluntat de la directiva. Després de perdre de manera consecutiva els enfrontaments amb els tres primers classificats, el club decideix apostar per Agustín Vacas, entrenador amb passat terrassista com a jugador. En aquesta nova etapa, la irregularitat continua sent la principal protagonista i el punt feble de l'equip és evident: els partits fora de casa. No és fins la visita a Castelldefels, al gener, que els egarencs aconsegueixen guanyar lluny de l'Estadi Olímpic, després de més d'un any sense fer-ho.

La derrota a Manlleu (J30), punt d'inflexió // Juanma Medina - Terrassa FC

L'equip viu pràcticament tota la segona volta des de la cinquena plaça, però a falta d'onze jornades és superat pel Sant Andreu i veu perillar considerablement l'accés a la promoció. El punt d'inflexió va ser, sense dubte, la derrota a Manlleu. El Terrassa FC perd un partit clau a la jornada 30 i una part del vestidora dona un cop sobre la taula. L'equip és conscient que no pot tornar a fallar, i és aleshores quan els egarencs aconsegueixen 7 victòries i un empat i cap gol encaixat. Un final de temporada somiat que els porta fins la tercera plaça i fins al play-off.

L'atzar decideix que sigui l'Ontinyent el rival de la promoció, un equip amb poc pressupost i que no s'esperava lluitar per l'ascens. A priori, cap dels dos equips era favorit, però tant al partit d'anada a El Clariano com a la tornada a l'Olímpic, els egarencs van ser superiors al rival. De fet, l'eliminatòria es va decidir amb dos polèmics penals a favor dels valencians. A l'anada, quan el Terrassa guanyava 0-1, l'àrbitre xiula un penal a favor dels locals per una falta comesa fora de l'àrea. Amb l'1-1, els egarencs tenen l'oportunitat de classificar-se a casa, però la poca fortuna de cara a porteria -amb dos xuts al pal- i de nou, una polèmica actuació arbitral –amb un altre penal dubtós en contra del Terrassa FC i una acció no xiulada sobre Velillas dins l'àrea dels valencians- van decidir l'eliminatòria a favor de l'Ontinyent. I com l'última vegada que els egarencs van disputar un play-off, l'any 2014, l'equip no va aconseguir passar la primera ronda.

El Terrassa FC es despertava així del somni del retorn a Segona B, protagonitzant una imatge històrica a l'Olímpic: els aficionats egarencs a la gespa aplaudint els seus jugadors. I és que, encara que aquest any no s'ha assolit l'ascens, el club ha aconseguit una fita encara més difícil: il·lusionar aquells que feia anys que no trepitjaven l'Estadi i aquells que mai han deixat d'anar-hi. I aquesta és la recompensa al treball ben fet i motiu suficient per creure que, si no ha estat aquest any, serà el següent.





dimarts, 20 de juny del 2017

Fem balanç, capítol 13: Palamós

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 13 repassem el curs del Palamós, que ha tancat l'any amb una permanència molt ben assolida, fins i tot amb opcions a l'inici del tram final d'optar al play-off. Els empordanesos acabaven la lliga onzens, amb 49 punts. Escriu sobre la temporada del Palamós en Pere Subirana, periodista palamosí que fa anys que segueix l'equip i que és ara director de comunicació del club empordanès.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Una temporada sense patir
Un article de Pere Subirana @Peresubirana

El començament de temporada del Palamós va ser espectacular, amb un gran joc i molt bons resultats, el que va fer que l'equip estigués gairebé tota la temporada en posicions capdavanteres i lluitant per entrar en les places de play-off al llarg del campionat. Aquests bons resultats van fer que obtingués la permanència matemàtica a Tercera Divisió a falta de cinc jornades per acabar. La temporada també serà recordada per l’adeu del tècnic Joan Mármol després de dues temporades i mitja, i de 104 partits a la banqueta del primer equip del Palamós CF. Un tècnic només superat, en aquest aspecte, per Waldo Ramos i Quique Yagüe.

El Palamós Club de Futbol 2016/2017 ha firmat un bon balanç, amb 49 punts i l'onzena posició final, després de 13 victòries, 10 empats i 15 derrotes (sis de les quals en les darreres 10 jornades). La descompressió al tram final de lliga va ser evident, ja que l'equip no es jugava res, amb la permanència a la butxaca, es va esvair tota possibilitat d'entrar al play-off amb una derrota al camp de l'Ascó. L'equip només va sumar un punt més i va pujar un lloc a la classificació respecte la temporada 2015/2016.


El gran joc i la gran regularitat de l'equip palamosí en el Municipal Palamós-Costa Brava li va servir per firmar una gran primera part del campionat. Sense un davanter golejador, els gols van ser molt repartits, amb Agi Dambelley com a màxim realitzador. amb 8 gols (cinc a casa i tres fora), set de Medina i Serramitja i sis de Jaume Duran.


El Palamós acabava el curs amb permanència tranquil·la // UEFigueres.cat

El futbol de base del Palamós Club de Futbol també tanca la temporada de forma brillant, tot celebrant tres títols de campió (Juvenil B, Cadet A i Prebenjamí A) i un total de tres ascensos de categoria. El Juvenil A ha pujat a Lliga Nacional, el Cadet A a Preferent i el Juvenil B a Primera Divisió. L'ascens més valorat ha estat el del Juvenil A, que per primera vegada en tota la seva història jugarà en una categoria estatal i es tracta de l'equip que ha de fer de trampolí cap al primer equip. De fet s'ha valorat tant el treball del futbol base que el club ha decidit apostar per Vicenç Fernández com màxim responsable del primer equip, després d'haver estat un dels artífex de la gran campanya i de l'ascens del Juvenil A. Juntament amb Vicenç Fernández, quatre juvenils han fet el salt al primer equip del Degà.

El club degà de Catalunya complirà la propera temporada 2017/2018 els seus 120 anys d'història amb una gran presència a les xarxes socials, amb més de 7000 seguidors a Twitter i més de 6000 a Facebook.







dilluns, 19 de juny del 2017

Resultat Anada 3a eliminatòria 'play-off'

Empat que cal fer bo diumenge vinent


El gol de penal de Pereira situava l'empat a un definitiu // Pedro Seoane - RapidodeBouzas.com

Aquest és el resultat del partit d'anada de la 3a eliminatòria:

DIUMENGE, 18 DE JUNY
Rápido de Bouzas 1-1 Peralada (Carlos Pereira -p- / Coti -pp-)

Apunts de play-off



  • Empat. El Peralada torna de Galícia amb un empat (1-1) davant el Rápido de Bouzas, en un partit en què els empordanesos lamenten haver desaprofitat opcions per marcar més gols.
El Peralada s'avançava a la primera part // Pedro Seoane - RapidodeBouzas.com

  • Autogol. Els xampanyers s'avançaven a la primera meitat amb el gol de Coti en pròpia porteria, forçat per una rematada de Coro.

  • Penal de Djak. Al minut 87, un penal de Djak Traoré servia al Rápido de Bouzas, que jugava amb deu homes des d'abans de l'equador del segon temps, per signar l'empat.
Bon ambient al partit disputat a Vigo // Pedro Seoane - RapidodeBouzas.com

  • El vídeo-resum. A partir de la notícia que s'ha emès a l'En joc de La Xarxa
  • Postpartit. Al vespre el segon entrenador del Peralada, Xavi Punsí, valorava a l'En joc de La Xarxa l'1-1 obtingut a Vigo:
  • Dia D. Diumenge vinent, 25 de juny, a les 18'15h, el Peralada buscarà al Municipal un ascens històric a Segona B. Per pujar li cal guanyar o bé mantenir l'empat sense gols. Un empat a un conduïria l'eliminatòria decisiva a la pròrroga.

Més Tercera
  • El Reus B Cambrils s'estrena. El filial del Reus s'ha imposat a la promoció d'ascens a Tercera davant el Sants (1-1 dissabte a Cambrils, que s'afegia a l'1-2 obtingut pels roig-i-negres a Sants el dia 10) i serà equip de Tercera el curs vinent. Els de Lluís Albesa encadenen dos ascensos, després que fa un any pugessin (sent Cambrils) a Primera Catalana. La Tercera 17/18 té per ara 19 equips confirmats, només queda la Jonquera (si el Peralada puja) o el Peralada, si no obté l'ascens.



dissabte, 17 de juny del 2017

Prèvia-Guia Anada 3a eliminatòria 'play-off'

A 180 minuts de l'ascens. El Peralada buscarà un bon resultat en el duel d'anada de la finalíssima del play-off d'ascens a Segona B. Contra el Rápido de Bouzas gallec, els homes d'Arnau Sala volen mantenir el bon ritme demostrat al llarg de la fase d'ascens i refer-se del cop a Conca, que tot i la derrota, no va comportar una eliminació.

El Peralada farà el darrer desplaçament del curs a la recerca d'un triomf // Lluis Ribera - Empordà.info
Aquest és l'horari del partit d'anada de la 3a eliminatòria:

DIUMENGE, 18 DE JUNY
18'30h Rápido de Bouzas-Peralada

Mirar endavant
  • El Peralada buscarà un bon resultat en el duel d'anada de la segona ronda de la fase d'ascens a Segona B, amb el factor camp, teòricament, a favor
  • Els d'Arnau Sala han marcat sempre durant el play-off i volen repetir l'experiència en el darrer desplaçament del curs
  • Al davant hi haurà el Rápido de Bouzas, entrenat per Patxi Salinas, que no ha encaixat en tota la promoció d'ascens
  • Els gallecs, segons del grup 1, també busquen el seu primer ascens de la història a Segona B
  • L'equip de l'Alt Empordà es vol refer de l'ensopegada a Conca (3-1). Una derrota que no va comportar l'eliminació gràcies al bon resultat del duel d'anada (3-0)
  • Amb la derrota, els empordanesos trencaven una ratxa de set victòries consecutives.
  • En els últims vuit partits, el Peralada ha anotat 14 gols i n'ha encaixat 4
  • Si mirem només el play-off el balanç és de 3-0-1 7GF-3GC
  • El company Manu Amor ens explica qui és el Rápido de Bouzas
Dades estadístico-històriques del Conquense, gentilesa del company periodista Jose Gallardo:
  • Tercera participació del Rápido de Bouzas de promoció d'ascens a Segona. Les anteriors van ser al 2003 i 2005 sense que per ara hagi aconseguit l'ascens.
  • Serà el primer enfrontament entre l’equip de Pontevedra i un equip català. Vuitè enfrontament entre catalans i gallecs de la història en promoció d'ascens a Segona B. Curiosament els catalans només s’han enfrontat amb equip de les províncies de La Corunya (2) i de Pontevedra (4).Les anteriors van ser:

    • 1981 Final Reus Deportiu - Arosa SC (1-0 a l’estadi A Lomba i 3-0 al Municipal)
    • 1982 Final L'Hospitalet - Pontevedra CF (2-0 a l’antic Municipal  i 2-1 a Municipal de Pasarón).
    • 1983 Final Olot - Arosa SC (2-0 a l’anada a l’estadi d’A Lomba i 1-0 al Municipal)
    • 1985 Final. Lloret - CD Lalín (2-0 al Municipal a l’anada i 3-0 a l’estadi Manuel Ángel Corli zo)
    • 2011 Ronda de campions: UE Llagostera - CCD Cerceda (2-0 al Municipal i 0-1 al Municipal)
    • 2012 Primera ronda: Espanyol B - Pontevedra CF (3-0 a la Ciutat Esportiva, 0-0 en Municipal de Pasarón)
    • 2013 Primera ronda: Deportivo B – UE Cornellà (3-1 allà, 2-1 aquí) 


  • En total fins ara, s’han disputat catorze enfrontaments amb un total de vuit victòries, un sol empat i cinc derrotes amb divuit gols a favor i dotze gols en contra.
  • L’anècdota curiosa és que en cinc de les set emparellaments anteriors han acabat amb l’ascens del guanyador de l’eliminatòria. Amb la que comença el proper cap de setmana serà la sisena. A les altres cinc ocasions anteriors, en quatre va pujar l’equip català i només en una ho va fer el conjunt gallec.
  • De promoció a Segona A hi ha tretze precedents en format d’eliminatòria més amb 10 victòries per als catalans, vuit empatats i vuit derrotes amb 41 gols a favor i 25 gols en contra.

Respecte a l’ascens

El grup català de Tercera suma ja la setzena temporada consecutiva en ascendir almenys a un dels seus representants. Fet que el converteix en el segon grup a la història amb una ratxa més llarga d’ascensos.

Ser primer en el grup V és quasi garantia d’ascens. A les 27 promocions que s'han disputat des del 1991, en 15 ocasions ha acabat pujant el primer classificat. 

Crec que és una dada menys espectacular aixó que jo em quedaria amb la primera

La ronda de campions va bé als catalans. Des que al 2009, es fa eliminatòria directa de campions per decidir qui puja directament a Segona B, en sis de les nou edicions que portem fins ara els campions catalans ho van fer per la via directa. Dos més, van perdre la primera ronda però van poder tancar la promoció amb ascens (L’Hospitalet al 2010 i Olot al 2013) i només un (Ascó al 2015) no va aconseguir pujar a Segona B.

Si pugés el Peralada seria el tercer any consecutiu que el segon classificat del grup V aconsegueix l’ascens (Gavà 2016 i Pobla de Mafumet 2015). Curiosament, després d’aquests tres casos, el darrer precedent és de 2008 (Sant Andreu).

Si puja l’equip empordanès, serà la vuitena ocasió des de 1991 que ascendeixen dos equips catalans. A la resta, en onze ocasions ha pujat només un representant català, en tres han pujat tres i en quatre, no ha pujat cap ni un. 

I si guanya el Peralada, serà la primera vegada a la història que pugen dos gironins al mateix any. D'aquesta manera, el Peralada es convertiria en el sisè equip gironí que aconsegueix l'ascens per la via de la promoció. Anteriorment ho havien aconseguit Figueres (1983), Palamós (1998 i 2002),  Girona (2003 i 2007), Llagostera (2011) i Olot (2017 i 2013).

divendres, 16 de juny del 2017

Fem balanç, capítol 12: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 12 repassem el curs del Granollers, que ha tancat l'any amb una permanència molt ben assolida, sense sobresalts i amb molta solvència. Els vallesans acabaven la lliga vuitens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers en Roger Santaeugènia, periodista que ha seguit la temporada dels granollerins acompanyat del micròfon de Ràdio Granollers.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'any d'assentar-se a Tercera
Un article de Roger Santaeugènia @rogersanta

26 de juny del 2016. Tots enganxats a la televisió. El partit de tornada de l'última eliminatòria d'ascens a Segona B del Gavà decidia quin era el futur de l'Esport Club Granollers. El partit acabava als penals. Per sort de l'Esport Club, el Gavà ascendia a la Segona B i, per tant, l'Esport Club era equip de Tercera una temporada més, després de quedar el primer per sobre dels tres llocs de descens directe. Una espècie de miracle que feia mirar aquesta temporada amb uns altres ulls. La intenció era clara, mantenir la categoria sense haver de passar les penúries de l'anterior. Hi havia un problema: era molt tard, i el club no estava podent confeccionar una plantilla com Déu mana perquè no sabia si seria equip de la Tercera Divisió o seria equip de Primera Catalana. És per això que les paraules del tècnic Albert Cámara a l'última jornada, després d'acabar la temporada en una meritòria vuitena plaça, prenien més sentit que mai. Cámara afirmava que tenia un mèrit molt gran aquell vuitè lloc, perquè no havien d'oblidar que quan van confeccionar l'equip, no sabien si serien, o no, equip de Tercera Divisió.

Contra el Palamós, espectacular triomf per 6-2 // Félix Sancho

En l'any de la consagració a Tercera, l'Esport Club Granollers s'ha mostrat molt fort a casa. Després d'un inici dubitatiu amb dos empats i una derrota especialment dura, per 3-0 al camp de la Montañesa, l'equip va trobar el camí de la victòria a casa. A partir d'aquí, la dinàmica completament oposada. Un joc vibrant, i una tripleta a dalt que feia les delícies de tothom: Cano, Álex Gil i Carrillo. La victòria per 6-2 davant el Palamós a casa és, probablement, un dels millors partits de tota la temporada. Al llarg de la primera volta, la sensació era sempre la mateixa: l'equip a casa era molt fort i podia plantar-li cara a tothom, però fora de casa era molt vulnerable i gairebé mai puntuava. La victòria a la jornada 18 a Vilassar de Mar, per 0-2, va canviar la mentalitat dels jugadors. La consigna era clara, i Albert Cámara sempre la repetia: "em podran dir que soc millor o no, però no em podran dir que no m'esforço".

Mica en mica s'apropava el tram definitiu al calendari, i és aquí on es marca la diferència entre l'Esport Club de la primera temporada a Tercera i el d'aquesta. Dels últims set partits, l'Esport Club ha puntuat en sis, quatre dels quals fora de casa. La lliçó s'havia après, i tot i no saber si seria equip de Tercera o de Primera Catalana fins a finals de juny, l'equip ha aconseguit una vuitena plaça molt meritòria. Ara toca pensar en l'any que ve, on l'objectiu és més que clar: repetir el resultat d'aquesta temporada. Una vuitena plaça seria, de nou, un gran resultat.






dijous, 15 de juny del 2017

Perfil dels rivals: Rápido de Bouzas

El Rápido de Bouzas (segon al grup 1) serà el rival del Peralada en la tercera ronda del play-off d'ascens a Segona B. Com en els anys anteriors, des de tercera.cat hem contactat amb periodistes que han seguit els altres grups de Tercera per traçar un perfil del rivals dels catalans.
El Rápido de Bouzas, l'últim rival del Peralada // R.Grobas - Faro de Vigo
Escriu sobre el Rápido de Bouzas el company Manu Amor, de Galifútbol.com
El ‘Patxirápido’, a toda máquina

El Rápido de Bouzas comparte bastantes similitudes con el Peralada. Ha finalizado segundo en su grupo, nunca ha pasado de la Tercera División y ve el ascenso como un sueño. Sin duda, su principal fortaleza reside en la retaguardia… y en el banquillo. Patxi Salinas, exjugador del Athletic o del Celta, comanda la nave aurinegra. El objetivo, al principio de la temporada, no era ni mucho menos dar el salto de categoría. Cierto es que su presencia atrajo a varios buenos futbolistas. “Si no nos hubiera llamado él, muchos no hubiésemos venido”, recordaba hace poco el central Diego Vieytes.

La misión principal en cada partido es la misma: dejar la portería a cero. Así ha finalizado como el conjunto que menos goles ha encajado de toda su liga, y todavía no ha recibido ningún tanto en lo que va de play off. Se impuso por 0-2 en Cayón, venció a los cántabros por 4-0 en el Baltasar Pujales, repitió victoria (0-1) en Santa Brígida y culminó el pase a la tercera ronda con otro triunfo (1-0) en casa. Diego García, su portero, es un seguro especialmente fiable por arriba.

Además, en ataque su gran referencia es Pablo Carnero. El delantero, con experiencia en categorías superiores, aporta un punto de calidad distinto al resto. A su lado asoma Tomás, corpulento ariete. Un ejemplo perfecto de su juego es la diana que anotó en las Islas Canarias, en la ida de la segunda eliminatoria: saque en largo del guardameta, peinada de Tomás y remate al fondo de la red de Carnero.

Su campo, el Baltasar Pujales, de césped artificial, goza de unas características muy favorables a la escuadra que en él actúa como anfitriona. Tendrá que demostrar sobre el terreno de juego el Peralada que es capaz de adaptarse a tan complicadas circunstancias. Su técnico, Arnau Sala, ya se midió a Salinas cuando el primero dirigía al Olot y el segundo estaba al frente del Sant Andreu. Ambos exfutbolistas luchan ahora por ascender a la categoría de bronce como preparadores de dos equipos llenos de ilusión.