dimarts, 31 de març del 2015

L'infogràfic: J30 (millors ratxes positives i el seu desenllaç)

A tercera.cat us presentem un infogràfic (senzill) per explicar alguna de les dades que la jornada, o el campionat, ens ha deixat. Novè capítol, jornada 30, les millors ratxes positives i el seu desenllaç. Quins clubs han acumulat més partits sense perdre, com ho han fet i fins on han arribat.

dilluns, 30 de març del 2015

Pantalla #3div5: J30

Cada dilluns a la Pantalla #3div5 de tercera.cat repassem els vídeos que ens deixa la jornada. Resums de partits, recull de gols, bateria de resums... tots els formats.


Pobla de Mafumet 2-0 Muntanyesa, peça de BTV Esports



Prat 1-0 Ascó, resum de FutbolCatMedia


Europa 2-1 Gavà, peça de BTV Esports



Figueres 1-0 Terrassa, peça d'Empordà TV


Masnou 1-1 Martinenc, peça de BTV Esports




Bloc de futbol del programa En joc, de La Xarxa. A partir dels 9:48 minuts es repassen 6 partits de la J30:


Resum dels gols de la J30, publicats per la FCF a partir dels vídeos de La Xarxa


Resultats J30

"La Pobla torna al lideratge, el Prat és quart i el Vilassar de Mar supera el Castelldefels"

Alberto Varo aturava un penal a Uri Escabrós amb 0-0 // Isidre Fabra

Aquests són els resultats de la J30:

DIUMENGE, 29 DE MARÇ
Castelldefels 1-4 Vilassar de Mar (Adri Ruiz / Roberto Morales -p-, Eloi Fontanella i Jordi Sánchez -2-)
Masnou 1-1 Martinenc (Jonathan Toledo -p- / Albert Vivó)
Sabadell B 1-2 Manlleu (Aleix Domínguez / David Payán i Manel Sala)
Vilafranca 1-0 Santfeliuenc (Víctor Oribe)
Prat 1-0 Ascó (Oriol Molins)
Pobla de Mafumet 2-0 Muntanyesa (Álvaro Fernández i Gabi López)
Rubí 2-0 Peralada (Ferran Vila i Álex Fernández)
Figueres 1-0 Terrassa (Javi Revert)
Palamós 3-2 Cerdanyola (David Cano, David Torres i Sergi Arimany / Josu Rodríguez i Roland Garrós)
Europa 2-1 Gavà (Alex Poves i Ignacio Rosillo / Fallou Galass)

CLASSIFICACIÓ 

Aquesta és la classificació després de la J30:




Gols: 25
Resultats: 7 victòries locals, 1 empat i 2 victòries visitants
Màxim golejador: Santi Triguero (Vilafranca) i Manel Sala (Manlleu), 14 /// Veure llistat complet

L'anàlisi dels dilluns [per Roger Sánchez]

Dades, curiositats, noms propis... i notes dels partits en què hem estat presents


  • De nou. Retorna al lideratge, cinc jornades després (ho va ser per últim cop a la J25) la Pobla de Mafumet, que suma dos punts més (amb un partit més, això sí) que el fins ara líder, l'Ascó. És la 6a jornada dels pobletans al capdavant. En total, acumulen 24 jornades en zona de play-off aquest curs, són el segon equip que més temps ha passat per la zona noble (el Rubí és el primer, amb 25 jornades).

  • Ajustament. La derrota de l'Ascó al Prat i el triomf de l'Europa contra el Gavà ajusten una mica més les coses. Els asconencs són ara segons, només tres punts per sobre dels graciencs, tercers. Tenint en compte que Ascó i Pobla, i Europa i Ascó, encara s'han d'enfrontar, la lliga és ben oberta encara.

  • Entra el Prat. És la primera jornada completa en què el Prat estarà en zona de play-off (abans hi havia estat cinc dies, de dimecres a diumenge). Els potablava tombaven el fins ara líder i se situen quarts. 

  • 17 jornades. Han passat des que el Prat deixava el descens (a la J13 en sortia) fins que ha tancat una jornada al play-off. En total, quatre mesos i mig per passar d'un extrem (deixava el descens el passat 16 de novembre) a l'altre.

  • Aspirants, part 1. Els dos equips que empataven a 44 punts amb el Prat tenien balanç diferent en aquesta J30. El Rubí superava el Peralada i és cinquè, empatat a punts amb els pratencs, quarts; i el Terrassa perdia a Figueres (1-0) i és sisè, tres punts per sota de la zona noble... però amb un partit menys.
Nou triomf del Rubí, que aspira al quart lloc // Jaime Blanco

  • Aspirants, part 2. No se'ls pot descartar per res en la lluita per la quarta plaça i tots tres sumaven i tenen 42 punts, cinc per sota de la zona noble. El Figueres assolia el segon triomf seguit... i compta amb un partit menys; el Vilafranca s'imposava al Santfeliuenc i no descarta res, també després de dues victòries... i el Masnou, que vencia entre setmana, acumula ja 12 punts dels últims 18 possibles i podria donar guerra de nou.

  • Fugen. Dos històrics de la categoria que es trobaven al llindar del descens vencien i se n'allunyaven. Els triomfs de Manlleu i Palamós deixen els dos equips quatre punts per sobre de l'antepenúltim.

  • Nou llindar. Ara l'equip que marca la salvació és el Santfeliuenc, que té 34 punts i un partit menys. Un punt per sobre dels blanc-i-blaus hi ha el Sabadell B.

  • Balanç de tot. Els tres equips en descens s'hi mantenen... i això que tenien resultats ben diferents. El Martinenc empatava al Masnou i és a dos punts de la permanència; i, en el duel directe als Canyars, el Castelldefels queia golejat, jugant amb tres futbolistes menys els últims 17 minuts de partit, contra un Vilassar de Mar que es nega a rendir-se. Els mariners són a cinc punts de la salvació i els maresmencs, amb un partit menys, tenen el quart per la cua dotze punts per sobre.

  • Matemàtiques. Mirant senzillament les xifres, la J30 ha seguit descartant equips per al títol. La línia de possibilitats s'anirà apujant (de fet, per ara, són 17 els equips que poden, matemàticament, ser campions) fins a deixar el vencedor final. El que és segur és que el sostre del campió són els 83 punts, el màxim que pot sumar l'Ascó, que tot i ser segon compta amb un partit menys. Per ser al play-off la línia seria ara de 71 punts. Per tant, la Pobla és a 13 punts (que sumi o que deixi de sumar el cinquè) de confirmar presència a la fase d'ascens. Numèricament aspiren al play-off encara 19 equips. A la part baixa el Vilassar de Mar redueix la distància dos punts, però la salvació continua sent complicada: queden 27 punts en joc... i té la permanència 12 per sobre.

  • Domini local. Jornada amb 7 victòries locals, a una del màxim registre del curs (les vuit de la J3). Només s'imposaven fora de casa el Vilassar de Mar (1-4 a Castelldefels) i el Manlleu (1-2 a Castellar) i empataven Masnou i Martinenc, única igualada del cap de setmana.

  • 25 gols. Jornada de gols en la línia habitual, ja que la mitjana se situa al voltant dels 25 per setmana. 15 gols per als equips locals, 10 per als visitants. Tots els equips que jugaven de local marcaven en aquesta J30.

  • Golejada enganyosa. Escrivim "enganyosa", perquè en l'1 a 4 del Vilassar de Mar, cuer, al camp del Castelldefels, penúltim, els tres gols visitants decisius es precipitaven als últims 11 minuts. Les expulsions de jugadors grocs, fins que els locals acabaven amb vuit futbolistes, acabaven precedint els tres gols que decidien la victòria maresmenca, d'Eloi Fontanella i de Jordi Sánchez, autor d'un doblet.
Els jugadors del Castelldefels protesten una de les expulsions // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

  • Tres expulsats. El porter Bernat Planagumà (que era titular per la sanció d'August Conesa, expulsat fa set dies al Guinardó) al minut 30, i els defenses Javi Calvo (65') i Uri Grau eren expulsats al Castelldefels, en una situació que indignava el públic dels Canyars i el cos tècnic mariner, molt molest amb l'actuació del col·legiat Congost Larrosa i els seus assistents. Al minut 73, 8 contra 11 sobre la gespa.

  • Joaquín Caserza. El porter del filial groc agafava les regnes de Planagumà i encaixava els quatre gols del Vilassar de Mar. Era el debut de Caserza a la competició.

  • Jordi Sánchez. Doblet del davanter, arribat al mercat d'hivern. Sánchez ha marcat 4 gols en tres mesos a l'equip, i ja iguala el seu registre el curs passat al Masnou, en la temporada del debut al futbol amateur.

  • Rècord. Els quatre gols a domicili segueixen sent el sostre anotador d'un equip fora de casa aquest curs. El Vilassar de Mar és el cinquè equip que anota un pòquer de gols fora de casa aquesta temporada. 

  • Ressorgiment? El conjunt maresmenc, cuer, va sumar 7 punts de 9 possibles entre les J23 i J26, i va encadenar tres derrotes seguides després. El triomf a Castelldefels podria reenganxar l'equip de Toni Romero a la lluita per la salvació, que encara és molt complicada.

  • Rècord anotador. Marcava quatre gols, a domicili, l'equip menys golejador de la categoria. 19 gols sumava el Vilassar de Mar abans del partit. Aquest any, de fet, no havia marcat encara més de dos gols... feia 29 mesos (2 anys i 5 mesos) que el conjunt maresmenc no marcava més de tres gols fora de casa (va ser el 21 d'octubre de 2012, en un 3-4 al camp del Júpiter), i el triomf d'aquest diumenge és la golejada més gran des de fa gairebé dos anys: l'última jornada del curs 12/13 (19 de maig de 2013) superaven el Vic per 5 a 1.
Al final del partit es deixava córrer el cronòmetre // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels
  • Bandera blanca. La situació de 8 contra 11, i el marcador ben clar (1-4) va propiciar una situació final curiosa, que explicava el cap de premsa del Castelldefels, Carlos de Frutos, al compte de Twitter del club mariner: els dos equips renunciaven a jugar. No pressionaven, mantenien la pilota, se la passaven d'un equip a l'altre. El que en altres esports seria el genoll a terra, o la imatge de les salutacions finals al bàsquet quan el cronòmetre encara corre.

  • A punt. El Martinenc s'avançava al Masnou i a punt estava d'assolir els tres punts... però la resistència barcelonina la trencava Jonathan Toledo, de penal.

  • Bona dinàmica. 10 punts dels últims 12 possibles suma el Masnou, que si bé no sumava el quart triomf consecutiu, sí que gaudia de moltes opcions per marcar fins que arribava el penal de l'empat.
Gol de cap d'Albert Vivó per al Martinenc // Dani Falcón

  • Albert Vivó. Primer gol del defensa amb la samarreta del Martinenc. No és un habitual en el llistat de golejadors, però sí que el joc aeri li sol donar alguna recompensa. Feia 14 mesos que no marcava: l'últim gol va ser... en la seva estrena amb l'Europa, el 19 de gener de 2014, contra el Santboià (1-1, veure Pantalla #3div5).

  • Tot concentrat. Quedaven menys de 20 minuts per al final i al marcador de Castellar del Vallès s'hi veia un 0-0 entre Sabadell B i Manlleu... al tram final, tres gols... i remuntada dels osonencs.
Com es va fer en tots els camps, minut de silenci per l'accident d'avió als Alps // CESabadell.cat

  • De falta. El gol d'Aleix Domínguez, després d'una bona jugada col·lectiva, posava en avantatge el Sabadell B... però dos gols de falta, de David Payán, primer, i de Manel Sala, després, ja a l'afegit, acabaven donant els tres punts al Manlleu, que s'allunya de la zona de perill, en detriment dels arlequinats.

  • Ja són 14. El golàs de Manel Sala (xut de falta impecable, directe a l'escaire, al temps afegit) és el 14è que marca aquest curs. Es col·loca com a màxim golejador del grup, igualant Santi Triguero (Vilafranca).
El Manlleu s'enduia tres punts d'or de Castellar // CESabadell.cat

  • Tercera. A domicili el Manlleu sumava la tercera victòria del curs... i la tercera en les últimes quatre sortides. Amb l'arribada de Miquel Muñoz a la banqueta manlleuenca han acabat arribant els triomfs a domicili.

  • Pitjor local. El Sabadell B és, dades a la mà, el pitjor local de la categoria, juntament amb el Vilassar de Mar. Només 2 triomfs en 14 partits a casa aquest curs, i 12 punts sumats de 42 possibles al Pepín Valls de Castellar del Vallès.
Víctor Oribe, gol... i ulleres de regal. Òptica Roig les regalava als golejadors del duel // Lluís Montaner

  • Víctor Oribe. El futbolista, que viu un excel·lent moment, decidia el triomf del Vilafranca contra el Santfeliuenc amb un xut sec des de la frontal. Sisè gol del curs, iguala el seu registre a la lliga de Tercera 11/12, si bé aquell curs el tancava amb 7 dianes perquè en sumava una al play-off.
La Penya Sentiment Immortal, sempre amb el Santfe, acompanyava un cop més l'equip // Lluís Montaner

  • Mala dinàmica. És la tercera derrota seguida per al Santfeliuenc i el tercer partit seguit en què els blanc-i-blaus no aconsegueixen marcar. 1 punt sumat dels últims 12 possibles per al Santfe, que divendres es conjurava per capgirar la tendència al més aviat possible.

  • Alex Moreno. El futbolista de Sant Sadurní d'Anoia, que juga al Rayo Vallecano de Primera Divisió, feia el servei d'honor del partit. Moreno va passar pel Vilafranca abans de jugar al Llagostera o al Mallorca i de fer el salt a la màxima categoria.
Alex Moreno feia el servei d'honor i atenia el micròfon de Joan Sòria per a Ràdio Vilafranca / Penedès TV // Lluís Montaner

  • 15 jornades després. Cedia una derrota l'Ascó més de quatre mesos i mig després de l'última desfeta. El fins ara líder queia al camp del Prat, és segon... però compta amb un partit menys.

  • Cinc mesos i mig. És tot just la tercera derrota a domicili dels asconencs, que no perdien fora de casa des del mes d'octubre de l'any passat. 

  • 12 sense perdre. Curiosament, ara l'equip que fa més temps que no perd és el Prat, que tombava els asconencs al Sagnier. Són 12 jornades sense derrota per als potablava, que se situen quarts.
El Prat suma i segueix mirant amunt // Iris Solà - FC Ascó

  • Oriol Molins. El totcampista anotava el gol del triomf al minut 80, set minuts després que l'Ascó es quedés amb deu homes per l'expulsió d'Albert Virgili. És el sisè gol del curs per a Molins.

  • Sòlids darrere. L'1-0 col·loca el Prat al grup de segons equips menys golejats de la categoria. El conjunt que menys gols rep és la Pobla de Mafumet, 20 dianes encaixades en 30 partits; per darrere, tres equips: el Prat, l'Europa i l'Ascó. Han encaixat 25 gols, si bé el Prat en 30 partits i els altres dos conjunts, per ara, en 29.

  • Triomf amb deu. La Pobla de Mafumet es quedava amb deu homes al minut 41, per expulsió de Joaqui del Moral... i superava la Muntanyesa (2-0) amb un gol a cada part.

  • Alberto Varo. Abans dels gols, el porter de la Pobla de Mafumet aturava un penal a Uri Escabrós, de la Muntanyesa, a més de lluir-se, novament, en diverses opcions d'atac dels barcelonins.

  • Álvaro Fernández. Sisè gol del curs per al davanter de la Pobla, que obria la llauna poc abans del descans. Gabi López, al tram final del partit, tancava el triomf i el retorn al lideratge. 

  • Equilibrat. La Pobla de Mafumet presenta el mateix balanç de punts, 29 sumats de 45 possibles, a casa i a domicili. És el tercer millor local del grup, per darrere d'Ascó i Muntanyesa, i el millor visitant.

  • Costa fora de casa. En canvi, la Muntanyesa no suma amb fluïdesa lluny de Nou Barris. Són ja 11 derrotes en 16 desplaçaments. Els barcelonins són el segon pitjor visitant de la categoria, amb 11 punts sumats de 48 possibles.

  • Cinc sense vèncer. La Monta encadena 5 partits sense victòria, amb 3 punts sumats de 15 possibles, que han deixat l'equip a l'equador de la taula, 7 punts per sobre de l'antepenúltim i a 8 del quart.

  • Dos de dos. Nou triomf del Rubí, sense encaixar, que reafirma la reacció rubinenca i manté l'equip a tocar del play-off, empatat a punts amb el quart. 

  • Ferran Vila. L'ex del Prat o la Grama culminava una jugada col·lectiva per fer pujar l'1 a 0, en una primera part de vendaval ofensiu rubinenc. És el sisè gol de Vila aquest curs. Les opcions del Peralada les avortava un sòlid Imanol Castilla sota pals. 
Álex Fernández, clau en el bon moment rubinenc // Jaime Blanco

  • Repeteix Álex. Va marcar el gol del triomf, de penal, al Nou Sardenya fa nou dies i en aquesta J30 repetia per assegurar la victòria rubinenca. Segon gol del curs per a Álex Fernández, arribat a Rubí al mercat d'hivern. 

  • Sis sense vèncer. El Peralada encadena sis partits sense guanyar... i tres partits sense marcar, amb els empats contra la Pobla (0-0) i les derrotes al Masnou (3-0) i a Rubí (2-0). La bona feina prèvia del conjunt empordanès el manté amb un coixí de sis punts sobre el perill.
Pedro del Campo, 150 partits amb el Figueres // UEFigueres.cat

  • Albert Reig. El porter del Figueres era clau per sostenir el seu equip davant les arribades del Terrassa, que marxava de Vilatenim sense aconseguir cap gol.

  • Javi Revert. Quan ho passava malament el seu equip va aparèixer el golejador gironí, que marcava per tercer partit consecutiu. Revert ja suma 11 gols aquesta temporada amb la Unió.
Javi Revert, un cop més decisiu // UEFigueres.cat

  • I si... Dèiem fa un parell de setmanes que no s'havia de descartar el Figueres, i el triomf contra el Terrassa ho confirma: els empordanesos són a cinc punts del quart, però tenen un partit menys.

  • 0 de 2. És la segona derrota seguida del Terrassa, les dues en desplaçaments (Gavà i Figueres). Els vallesans surten del play-off, però tenen un partit menys que els rivals directes, Prat i Rubí, en la lluita per la quarta plaça.

  • Dues cares. El duel entre Palamós Cerdanyola tenia dues cares. 0 a 2 per als vallesans al descans... i 3 a 2 final, que dóna aire als empordanesos.

  • Josu Rodríguez. Nou gol del davanter gracienc del Cerdanyola, que el manté com a màxim golejador de l'equip. Josu suma ja 8 gols, el seu millor registre com a futbolista amateur.

  • Gol 700. El 0 a 2 que aconseguia Roland Garrós és el gol 700 que es marca al grup català de Tercera aquesta temporada. És la tercera diana de la temporada per a Garrós.

  • Reacció. David Cano, David Torres i el golejador local, Sergi Arimany, anotaven a la segona part les dianes que servien al Palamós per acabar-se enduent el triomf.

  • 8 partits després. El Palamós vencia després d'una mala dinàmica de 8 jornades sense vèncer, i la tallaven en el moment clau, quan l'equip marcava la permanència.
Al final del partit, Sergi Arimany firmava autògrafs // Twitter Palamós CF

  • Sergi Arimany. Continua l'excel·lent curs anotador del davanter, que ja arriba als 12 gols. Ha igualat ja el seu registre del curs passat amb el conjunt palamosí.
Passadís del Gavà a l'Europa, campió de Copa Catalunya // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Sense ressaca. A la roda de premsa posterior a la final de Copa Catalunya, el tècnic de l'Europa, Pedro Dólera, anunciava que el partit contra el Gavà acabaria "0 a 5", pel cansament dels seus homes cinc dies abans. Al final, pronòstic errat: triomf, 2 a 1, per als escapulats.
Gol d'Alex Poves, setè del curs... // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Alex Poves i Ignacio Rosillo. Continuen amplien dades golejadores els dos davanters de l'Europa... i fent-ho en paral·lel. Van compartir el títol de màxims anotadors de la Copa Catalunya, amb 3 gols cadascun, i van compartir les dianes del triomf contra el Gavà. Tots dos sumen 7 gols en lliga aquest curs, i 10 en partits oficials.
...i gol d'Ignacio Rosillo, setè del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Gols a la primera part. Els tres gols del duel (Poves, Galass i Rosillo) arribaven al primer temps. A la represa, expulsió del capità local, Alberto González (73') i resistència europeista per assolir el triomf.

  • Moviments als Golejadors. Tenim canvis al lideratge de l'estadística. S'hi manté Santi Triguero (Vilafranca), però l'empata a gols Manel Sala (Manlleu), amb 14 dianes. Dos futbolistes més amb dobles dígits ampliaven registres. Sergi Arimany (Palamós) es confirma com el cinquè màxim anotador fins ara, 12 gols, i Javi Revert (Figueres) arriba als 11 i iguala Elhadji Bandeh (Martinenc). En suma 8 ja Josu Rodríguez (Cerdanyola) i arriben als set, en paral·lel, Ignacio Rosillo i Alex Poves (Europa). Quatre futbolistes marcaven en aquesta J30 el seu sisè gol: Oriol Molins (Prat), Víctor Oribe (Vilafranca), Álvaro Fernández (Pobla de Mafumet) i Ferran Vila (Rubí).

  • Gols destacats. Ens quedem amb aquests: Aleix Domínguez (Sabadell B), Manel Sala (Manlleu), Víctor Oribe (Vilafranca), Álex Fernández (Rubí) i Sergi Arimany (Palamós). No hem vist imatges del Figueres-Terrassa.

  • 707 gols. La jornada de 25 gols fa apujar una mica la mitjana. Són ara 23'89 gols per jornada, 2'39 per partit. Respecte el curs passat són dades inferiors, un -3'95% de variació.

  • Victòries locals 42% | Empats 28% | Victòries visitants 30%

  • Respecte el curs passat, els triomfs locals són idèntics (+/- 0%), augmenten els empats (+7'89%); i es redueix cada cop més el descens dels triomfs visitants (-6'52%).

  • Millor local. No han jugat a casa però continuen al capdavant d'aquest registre l'Ascó, 32 punts de 42 possibles, i la Muntanyesa després (28 de 42).

  • Millor visitant. No ha jugat a domicili i per tant manté registre la Pobla de Mafumet, amb 29 punts de 45 possibles. El següent millor equip fora és l'Europa (26 de 42).

  • Camp on es veuen més gols. Continua al capdavant el Municipal del Guinardó de Barcelona com el camp amb més dianes vistes, 42 gols en 15 partits, 2'80 per duel. El Municipal del Masnou ha millorat dades amb el 3 a 0 d'entre setmana i ara iguala amb el Xevi Ramon de Vilassar de Mar com els camps on menys dianes s'han vist aquest curs. Són 2 gols de mitjana per duel (32 en 16 partits al Masnou, 28 en 14 a Vilassar de Mar).

  • Menys golejador: Vilassar de Mar (23) | Més golejat: Martinenc (50)

  • Rendibilitat. Tot i els resultats ben diferents aconseguits aquesta J30, Peralada i Pobla de Mafumet colideren aquest registre. Amb 41 gols, la Pobla ha sumat 58 punts, i amb 27 dianes el Peralada en suma 38. En ambdós casos són 1'41 punts per gol marcat.

  • Màxim golejador: Terrassa (43) | Menys golejat: Pobla de Mafumet (20)


divendres, 27 de març del 2015

Prèvia-Guia J30

Passades 29 jornades (28 completes) el bloc compacte de la Lliga, en quant a punts, comença a desfer-se. Amb només 27 punts en joc (30 per els 8 equips que encara han de disputar la J24), aquest cap de setmana podria produir-se un terratrèmol que definís els clubs que lluitaran per fer Play-Off les darreres jornades i els que hauran de suar per evitar el descens (i el perill dels possibles descensos compensats). S'obre doncs, un període de nervis i intensitat que marcarà el destí final de 7 equips (o més) quan acabi la temporada en un termini de només dos mesos.


Els asconencs, líders, encadenen 15 partits sense perdre // FC Ascó -Iris Solà

Aquests són els horaris de la J30:

DIUMENGE, 29 DE MARÇ
12h Castelldefels-Vilassar de Mar
12h Masnou-Martinenc
12h Sabadell B-Manlleu
12h Vilafranca-Santfeliuenc
12h Prat-Ascó
12h Pobla de Mafumet-Muntanyesa
12h Rubí-Peralada
16'30h Figueres-Terrassa
16'30h Palamós-Cerdanyola
18h Europa-Gavà

Aquesta és la classificació amb què arrenca la J30 (hi ha 12 equips que han jugat la J24, i 8 que encara no i, per tant, tenen un partit menys):




Partit de la jornada



Oportunitats
Pobla de Mafumet-Muntanyesa
  • La Pobla de Mafumet vol recuperar les sensacions després de dues jornades sense èxit. La derrota a casa davant de l'Europa i l'empat a zero a Peralada han tret els grana de la primera plaça. Amb un partit més que l'Ascó, la Pobla és a 1 punt del líder.
  • Visitarà el segon classificat la Muntanyesa. Els de Nou Barris acumulen tres partits sense perdre... però també sense guanyar i volen sumar la seva quarta jornada invictes a costa d'un equip que necessita, com mai, els tres punts.
  • Els tarragonins han deixat escapar 16 punts al seu camp (amb 2 empats i 4 derrotes) i volen aturar aquesta lleugera sagnia (lleugera perquè són el tercer millor equip a casa, empatat amb el Peralada) per seguir el seu assalt al campionat.
  • La Monta és el quart pitjor equip a domicili i buscarà donar la campanada per tenir encara alguna esperança de repetir el somni del Play-Off.
  • El curs passat en una data propera a la d'aquesta temporada (23 de març), la Monta va superar els poblencs amb  un contundent 0-3. Els gols van ser obra dels avui europeistes Nils Puchades (2) i Poves.
  • Una victòria local oferiria a l'equip de Posse l'oportunitat de dependre absolutament de si mateix de cara a la consecucio del campionat. La propera jornada viatjarn al Municipal d'Ascó per jugar, probablement, el partit més important de la temporada regular.
  • A la primera volta, empat sense gols (0-0) a Nou Barris
  • Sancionats: Roger Bonet (Pobla)

Ressaca i bon moment
Europa-Gavà
L'Europa es va emportar la seva tercera Copa Catalunya // Àngel Garreta - CEEuropa.cat
  • L'Europa tornarà a jugar al Nou Sardenya per tercer cop consecutiu en 8 dies. Ho farà estrenant condició de campió de Catalunya i amb el cansament acumulat del partit de dimecres. Un hàndicap que Dólera ja va advertir a la roda de premsa posterior al partit davant el Girona
  • El Gavà, que acumula una ratxa de dues victòries consecutives, voldrà aprofitar el pes a les cames dels graciencs per fer saltar la banca i sumar tres punts que els acostarien a la salvació psicològica
  • El club local ha modificat la seva hora habitual de disputa dels partits per augmentar el temps de descans pel duel intersetmanal. El Sardenya ha canviat les 12 del matí de diumenge, per les 18h
  • Els escapulats van veure trencada la seva ratxa d'imbatibilitat el cap de setmana passat davant el Rubí. 13 jornades després, l'Europa tornava a perdre.
  • Els gavanencs han progressat de forma molt positiva després de passar 10 jornades sense guanyar, en què van sumar tan sols 2 punts de 30 possibles. Dels darrers 24 en joc n'han sumat 18 amb un balanç de 6-0-2
  • Una victòria local mantindria els de Dólera a tir d'Ascó i Pobla (relativament a prop). En canvi, una derrota podria compactar més la lluita pel Play-Off, fent-hi entrar els graciencs de ple
  • A la primera volta, triomf gavanenc (2-1), gols de Sergio López i Fran Orellana, que contrarestaven el de Roberto Camacho
  • Sancionats: Javi Sánchez (Europa)

Lluita pel quart lloc
Figueres-Terrassa
  • Partit d'alt nivell a l'Alt Empordà. Figueres i Terrassa es veuran les cares en un duel que pot resultar clau per l'accès a la promoció d'ascens a Segona B.
  • Els empordanesos, amb 39 punts, volen escalar posicions aprofitant l'última oportunitat per fer-ho davant el rival més directe en la lluita.
  • Per contra, el Terrassa, voldrà marcar distància amb els homes de Vílchez per eliminar psicològicament un rival perillós i, de passada, provar de capgirar el goal average particular.
  • La complicada situació extraesportiva dels egarencs complica les coses per un vestidor que necessita oblidar-se de la polèmica si vol lluitar pel Play-Off. Un factor molt important en aquest objectiu és la mà de Pirri alhora de gestionar el vestidor.
  • Javi Revert i Jaime Fuentes són, en majúscules, les dues clares referències ofensives. Amb 10 gols cadascun (4 per sota del màxim anotador, Santi Triguero), els dos jugadors lluitaran, cada un en una àrea diferent, per ser el factor determinant per obtenir la victòria.
  • A la primera volta, triomf clar dels empordanesos a l'Olímpic (1-3); marcaven per al Figueres Javi Revert, Henry i Sergi Pérez en pròpia porteria; gol de Marc Vilajosana per al Terrassa
  • Sancionats: Guillem Pérez (Figueres)
El Figueres vol aprofitar l'última oportunitat d'agafar el tren de la promoció // UEFIGUERES.CAT

No volen ser descartats
Rubí-Peralada
  • El Rubí torna a Can Rosés amb una forta injecció de moral i adrenalina després de superar l'Europa al Nou Sardenya. Les ganes que els de Julià Garcia tenien als escapulats, sumades a la necessitat de sumar els tres punts, doten els vallesans de molta força per encarar el tram decisiu del campionat
  • El Peralada, en canvi, arriba al duel després d'obtenir un resultat molt dolent al Maresme. Dimecres, els de Nacho Castro van caure per 3-0 davant el Masnou i hauran de recuperar l'esperit que els va dur a puntuar contra la Pobla si no volen acumular dues derrotes consecutives
  • Els rubinencs acumulen 7 punts dels darrers 24 en joc. Els empordanesos, n'han pogut sumar 8 de 24.
  • Els dos equips s'enfronten també a la seva mala dinàmica en l'escenari del partit. El Rubí treu pitjor rendiment (en quant a punts) en els duels a Can Rosés que els disputats a domicili. Per contra, el Peralada, se sent més còmode jugant al seu camp que en un desplaçament.
  • Els de l'Empordà no han anotat cap gol en els darrers dos duels (1 punt sumat), mentre que el Rubí ha pogut fer fins a tres dianes (3 punts acumulats).
  • A la primera volta, triomf rubinenc (0-1), primer equip que batia el Peralada a casa en dos anys, gol de Boris Garrós
  • Sancionats: Jonatan Collado (Rubí)
El Rubí, conjurat pel Play-Off, buscarà el seu segon triomf seguit // CARLES GARCIA

Buscant la zona còmoda
Vilafranca-Santfeliuenc
  • El Vilafranca segueix sumant sense pressa però sense pausa i ja ocupa una molt meritòria novena posició de la taula. Vénen de guanyar la setmana passada 1-3 al Cerdanyola, en l'estrena de les Fontetes, aconseguint així una victòria a domicili, cosa que se’ls hi resistia des del 16 de novembre.
  • I és que és a casa, on els d’Iván Moreno han sumat gran part dels punts que tenen, 24 dels 39.
  • El Santfeliuenc no es troba en el seu millor moment després de caure 0-4 davant el Sabadell i encadenar tres jornades sense guanyar (1 empat i 2 derrotes).
  • Els del baix Llobregat busquen tres punts que els hi permetin ocupar una posició més còmoda i trencar una ratxa d’uns últims set partits dels que només n’han guanyat un (1-3- 3) 
  • Els d'Andrés González no han fet tampoc cap gol en els últims dos partits. Ara posaran a prova la seva punteria davant un Vilafranca que, amb 44, és el tercer equip més golejat de la taula (només darrere de Martinenc -49- i Vilassar -46-).
  • A la primera volta, triomf del Vilafranca (0-1), amb gol guanyador de Bernat Puig
  • Sancionats: Cap
El Vilafranca vol tornar a guanyar a costa d'un Santfeliuenc ferit // MIREIA SANZ - CERDANYOLA FC


Nous i antics horitzons
Masnou-Martinenc
  • El Masnou va superar aquest passat dimecres al Peralada per 3-0 en el que va significar la tercera victòria consecutiva dels de Miguel López. 
  • Si en les dues anteriors, els masnovins van guanyar només per la mínima, davant els empordanesos van poder reforçar-se moralment veient porteria fins a tres vegades.
  • A més, són ja cinc els partits que encadenen els de López sense conèixer la derrota i setens amb 41 punts tenen el play-off a només tres punts. Sembla que han deixat enrere del tot la ratxa de vuit partits consecutius perduts que van protagonitzar entre desembre i febrer.
  • Davant els hi espera un Martinenc que tot i que lluny del Guinardó és més vulnerable, ara pot presumir d'haver guanyat en dos dels tres últims desplaçaments (vs Gavà -J25- i vs Figueres -J28-).
  • Els diables vermells segueixen en descens però el veuen només dos punts per sobre. 
  • Tot i que l'empat a casa amb un rival directe com el Castelldefels podria no ser del tot positiu, al menys, va permetre als d'Agustín Vacas encadenar dues victòries sense perdre (una victòria i un empat). Ara l'objectiu és seguir en aquesta línia per fugir del perill.
  • A la primera volta, empat (1-1), dianes de Rubén Martínez en pròpia porteria i d'Edu Domingo per al Masnou
  • Sancionats: Eugeni 'Pitu' Plazuelo (Martinenc)
Els del Guinardó buscaran estretar la part baixa // DANI FALCÓN


Agafant aire
Palamós-Cerdanyola
  • Dos punts per sobre del descens, el Palamós es recupera a base d'empat però necessita també una victòria per fugir-ne del tot.
  • Amb tres empats consecutius i només una derrota en els darrers cinc partits, als de l'Empordà els hi falta un triomf per fer un somriure d'orella a orella i deixar de sentir l'alè del Martinenc.
  • L'estrena de les Fontetes no va ser tan màgica com al Cerdanyola li hauria agradat. Els verd-i-blancs es van veure superats pel Vilafranca i ara tornen a jugar a domicili, on només han sumat dues victòries aquesta temporada.
  • La desfeta a casa va trencar una ratxa de tres partits sense perdre (1 victòria i 2 empats). Els de Toni Carrillo, tretzens amb 36 punts, són cinc per sobre del descens i volen retrobar-se amb el triomf per no passar ensurts d'última hora. 
  • Seria força possible que la 'X' fos el resultat final d'aquest duel perquè els palamosins encadenen tres empats consecutius i els vallesans són els reis de l'empat de la lliga. 
  • Serà un partit trist per la família del Cerdanyola que aquesta setmana, malauradament, ha dit adéu al Marc Badia, entrenador de l'infantil F del club i a qui va retre homenatge amb una emotiva concentració a la Bòbila dijous.
  • A la primera volta, triomf vallesà (2-1), gols de xilena de Raúl Barriendos i Alex Alba, amb gol palamosí d'Arimany
  • Sancionats: Fran Infante (Cerdanyola)

Prop del llindar
Sabadell B-Manlleu
  • A poquets punts de la zona de perill es troben Sabadell B i Manlleu. Tots dos s'enfronten amb la idea d'allunyar-se'n i de superar un rival directe.
  • El filial arlqueinat, 14è amb 35 punts, el mira a quatre punts i arriba amb confiança a la cita després de guanyar a domicili -on més li agrada- al Santfeliuenc per un contundent 0-4.
  • A casa, però, els sabadellencs es mostren més febles. Tot i això, dels darers dos partits que han jugat com a locals en van guanyar un (vs la Muntanyesa, 1-0, va ser el segon triomf a casa de la temporada).
  • El Manlleu, 16è amb 33, té el Martinenc només dos punts per sota i en les últimes setmanes ha caigut davant Masnou i Castelldefels (rival directe per la salvació)
  • Com a visitant, l'equip d'Osona ha sumat només 10 punts de 42 possibles. De fet, només ha aconseguit dues victòries -les mateixes que el Sabadell B com a local-. Una de les dues, però, va ser fa poc, el 1 de març a Terrassa (J26, 0-2).
  • A la primera volta, empat sense gols a Osona (0-0)
  • Sancionats: Sergio Campos (Sabadell B)

Duel a l'infern
Castelldefels-Vilassar de Mar
  • Dos equips que gairebé es cremen i que lluiten pel mateix: escapar del pou de la classificació. El Castelldefels veu el llindar de la salvació més a prop -a 4 punts- però el Vilassar de Mar el té ja a 14.
  • Els mariners, 19ens, es troben, però, millor que fa uns mesos i encadenen ja quatre partits sense perdre. La mala notícia és que dels quatre només n'han guanyat un i a mesura que s'acosta el final cada vegada és més important sumar de tres en tres.
  • Són sis de dotze possibles els punts que ha sumat el Castelldefels en les darreres quatre jornades pels tres de dotze del Vilassar.
  • Els del maresme van lligar dues victòries seguides entre febrer i marc però ara han tornat a caure en tres partits consecutius.
  • Han estat tres cites on, a més, no han pogut veure porteria i han encaixat cinc gols. 
  • A la primera volta, empat sense gols al Maresme (0-0)
  • Sancionats: August Conesa (Castelldefels) i Josué Fernández (Vilassar de Mar)

dijous, 26 de març del 2015

L'Europa compleix la regla de tres

El Club Esportiu Europa es proclamava aquest dimecres, 25 de març de 2015, campió de la Copa Catalunya absoluta després de superar, per tercera ronda consecutiva, un equip de Segona, el Girona (2-1). Els gols d'Alberto González i Alex Poves, de cap, es veien ajustats per la diana de Christian Alfonso per als gironins, que donava emoció als quinze minuts finals. El capità Alex Cano alçava, a casa, el tercer títol de l'entitat, després dels obtinguts els anys 1997 i 1998.

Alex Cano i el tècnic Pedro Dólera al capdavant dels campions de Copa Catalunya // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Aquest és el resultat de la final que tanca la Copa Catalunya absoluta 2014/2015:

DIMECRES, 25 DE MARÇ
Europa 2-1 Girona (Alberto González i Alex Poves / Christian Alfonso)

Empesos, novament, per la il·lusió

Text de Roger Sánchez

"Les finals no es juguen, es guanyen". Prometo que no volia començar amb un tòpic... però crec que la frase que va popularitzar Alfredo di Stéfano pot resumir les sensacions que deixava, des del vessant esportiu, l'històric triomf de l'Europa a la Copa Catalunya absoluta. Els escapulats superaven el Girona en una final molt més ajustada que els dos duels contra equips de Segona que havien precedit la gran cita del Nou Sardenya.



Un onze històric: el de l'Europa campió de Copa Catalunya // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Davant el Barça B a quarts i, més encara, davant el Sabadell, a semifinals, la major ambició de l'Europa, l'extra de motivació i les consignes clares dels jugadors escapulats es van traduir en ordre i pragmatisme elevats a la màxima potència. El resultat: dos 3 a 0 de diferent dinàmica (madurat contra els blaugrana, arrauxat i liquidat a la primera part davant els arlequinats) que deixaven l'equip a la final, i amb un repte majúscul: afrontar el tercer equip de Segona consecutiu, i ara el millor equip català de la categoria, un Girona en places de disputar la fase d'ascens a Primera Divisió.


Tindrà altres preocupacions, al terreny de joc i fora, però al conjunt gironí guanyar la primera Copa de la seva història li suposava una motivació important. A l'onze inicial no apareixien titulars habituals (només Richy), però sí que comptava amb homes de talent contrastat al nostre futbol, com Cristian Gómez, Jaime Mata o Christian Alfonso. Per part de l'Europa, onze de gala, en una nit que començava a mostrar el Nou Sardenya en el seu màxim esplendor. Alguns problemes als accessos van impedir veure la millor entrada fins a l'equador del primer temps, però la sensació amb el xiulet inicial era de nit gran, d'oportunitats, de diferents ressons i magnituds, per als dos conjunts.



Panoràmica dels primers compassos // tercera.cat

Des dels primers compassos es va percebre que el Girona sortia molt més concentrat que els anteriors dos rivals que havien visitat el Sardenya a la Copa. Amb tot, l'Europa va mantenir les constants que l'han acabat fent gran a la Copa: mantenir-se ordenat, tenir el cap fred, i colpejar aprofitant les seves armes a la que es tingués l'oportunitat. I aquesta opció arribava al minut 15. Falta lateral servida per Javi Lara i rematada de cap d'Alberto González al fons de la xarxa. La recepta es complia al peu de la lletra. La bona tasca de contenció i el molt bon paper de tot l'equip en fase defensiva van evitar moltes arribades del Girona al primer temps, si bé Jandro, en un servei de falta, inquietava la porteria de Rafa Leva, amb una pilota que sortia poc per sobre del travesser. S'arribava al descans amb avantatge europeista, bona part de la feina estava feta, però faltava més.


Rematada de cap d'Alberto... i 1-0 // Ignasi Trapero - Vamos, escapulados!

Al descans les graderies del Nou Sardenya definien la màgica excepcionalitat de la cita: passadissos plens de gent, de molt públic gracienc, de molta gent del futbol català, reunida en allò que, i potser retornant als tòpics, a la presentació es resumia com "la festa del futbol català", o a les paraules que Pedro Dólera sol utilitzar quan reivindica cites com aquesta, les que "mereix la gent del futbolcat".

La represa va semblar calcada a tots els plans anteriors de l'Europa a la Copa. Va recordar a la primera part, sense anar gaire més lluny, però també va recordar els partits anteriors a la Copa. Atenuar l'esperada baixada física amb més cap, mantenint l'extra (o el doble extra) de motivació i tenint clars els objectius. I aquí va aparèixer, de nou, la pissarra. Parlàvem d'una represa calcada als triomfs anteriors... i calcat era el gol d'Alex Poves. Tot just el davanter rematava el servei de córner al primer pal cap al fons de la xarxa i feia la seva celebració habitual, un déjà-vu apareixia de cop. Fa poc més de mes i mig, Poves anotava un gol semblant, també el 2 a 0, contra el Sabadell. La pissarra apropava una mica més el títol i ampliava els mèrits dels escapulats, que estaven tombant el tercer rival de Segona consecutiu, el que li estava posant més problemes.



Alex Poves, eufòric, després del 2 a 0 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

I és que el Girona no va deixar una mala imatge. Va tenir el control en algunes fases, però al davant topava constantment amb el bon treball de la defensa escapulada, conscienciada al màxim. Els canvis es van començar a succeir... i les aproximacions gironines es van acabar traduint en gol. Christian Alfonso, que tornava al Nou Sardenya gairebé tres anys i mig després de jugar-hi amb l'Espanyol B, repetia l'actuació d'aquell 16 d'octubre de 2011 i marcava per al conjunt visitant amb un xut creuat des de dins l'àrea. Era el 2 a 1, quedaven 15 minuts, i no calia ser gaire perspicaç per saber que l'últim quart d'hora implicaria emocions fortes. 


Amb els canvis a un i altre equip, les dinàmiques eren clares als últims compassos: l'Europa buscava estirar-se però, alhora, allargar les jugades, deixar passar els minuts. I el Girona buscava ser vertical, els xuts des de fora de l'àrea (l'entrada de Granell era una arma per a aquesta finalitat) i les opcions en pilotes penjades a la zona defensiva escapulada. Els europeistes van patir, amb un parell d'accions taquicàrdiques al temps afegit... però finalment va arribar l'esclat. O ja havia arribat.



Aspecte de la tribuna a l'equador de la segona part // Carles Garcia - CEEuropa.cat

Posem pausa, som al minut 93 o 94. El partit no ha acabat. Però després d'una opció desaprofitada pel Girona, mentre Rafa Leva busca la pilota, o deixa que la pilota el busqui a ell, per tornar a servir de porteria, el capità Alex Cano agita els braços mirant el públic, les més de 3.000 persones que es van apropar al Nou Sardenya per arribar a aquell moment culminant, a la consumació del títol (fos per a un equip o per a l'altre). El gest de Cano ve acompanyat d'un efecte contagi... primer, dels companys, que també alcen els braços demanant una última empenta dels seus. I el públic respon. Fer una panoràmica de l'escenari de la final en aquell moment omple del tot l'experiència d'una nit gran de futbol català. Veure els Eskapulats rugint al gol de Sardenya (diametralment situat al lloc que ocupen habitualment, al de Secretari Coloma), però sobretot, veure tota la tribuna amb la gent alçada, braços amunt, cridant, contribuint a un ambient únic, potser fugaç, però que conté tot allò que, segur, l'aficionat de l'Europa voldrà condensar en el pack de l'experiència de guanyar una Copa. I, ara sí, tornem al play, la imatge es descongela, i l'àrbitre xiula.

Es fa un moment mínim de silenci, de contenció, d'esperar la confirmació, rebre-la i processar-la i, llavors sí, tot esclata. Els jugadors i el cos tècnic, els protagonistes, i l'afició escapulada, els que han estat al costat dels protagonistes, entren en comunió i s'inicia un llarg i dolç moment d'assaborir tots els mèrits conquerits.



Els campions, sobre la gespa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'Europa és campió de Catalunya. Els anys faran que, quan es busqui informació sobre aquesta fita, es vegin les tres victòries contra els equips de Segona (3-0, 3-0 i 2-1) i les victòries a les fases del mes d'agost (contra l'Espanyol B i, als penals, davant el Castelldefels i l'Ascó). Potser llavors algú tiri del tòpic, del David contra Goliat, de l'equip de Tercera que va tombar dos conjunts de dues categories superiors. I potser no es conservi aquest intangible, el que no es mesura amb els gols marcats i encaixats, amb les rondes avançades: la il·lusió, la motivació, la unió d'un equip que s'ha anat marcant superar els obstacles, i que ha estat molt ben empès, a més de pels recursos propis (el talent, la forma física, l'empenta, l'actitud de treure-ho endavant entre tots), també pels recursos externs. 


"Aquesta gent, des que han vingut, ens donen la vida", deia el tècnic de l'Europa, Pedro Dólera, a la roda de premsa posterior a la final. Parlava del grup d'animació que més es va fer notar, a la final i, de fet, als partits de l'Europa de l'últim any i mig: els Eskapulats. Tant Dólera com els jugadors agraeixen el suport incondicional del grup que, unit al públic que omplia el Nou Sardenya, van acompanyar l'equip que van poder celebrar a parts iguals. Els cito a ells perquè van sortir al discurs dels protagonistes, però com ells, bona part del públic europeista, o de grups d'animació pioners com la Torcida Escapulada o el Caliu Gracienc, que acumulen molts anys sempre al costat de l'equip.



Els protagonistes, la Copa i l'afició. Un bon resum // tercera.cat

Els Eskapulats són la part que resumeix el tot en l'aspecte ambiental, en el suport extern. Javi Sánchez podria ser la part del tot de l'intangible de dins del vestidor. Dimarts al vespre, menys de 24 hores abans de la final, en una acció fortuïta a l'entrenament, acabava amb un trau profund al nas. "Ahir nit a l'entreno Javi Sánchez es va trencar el nas. No jugarà", ens arribava dimecres al matí. Però ell, un lluitador, un futbolista que no es rendeix, va fer tot el possible i més per ser-hi. Amb l'ajuda del cos tècnic (tots a una, tornem-hi), va aconseguir una màscara. I allà el teníem, als minuts finals, corrent cap a Palatsí en dues pilotes llargues a les quals el porter gironí va arribar primer. "Potser si no hagués dut la màscara hauria entrat amb tot", deia, al final del partit, amb la reproducció de la Copa a la mà. El futbolista que arribava a l'Europa fa dos cursos buscant assolir alguns dels seus reptes, que resumia en tres: marcar un hat-trick a Tercera, jugar un play-off i anar amb la catalana amateur. El hat-trick i el play-off ja tenen el check marcat al costat... i aquest dimecres li queia una tercera fita que ni esperava fa un temps. La il·lusió, a ell també, el va empènyer novament. 

A mode d'epíleg, em quedaria amb una reflexió curiosa que es produïa a la sala de premsa. Curiosa pel com i pel què, per la forma i pel contingut. Per una nit, tenint en compte que era una final organitzada per la FCF, el tècnic Pedro Dólera no tenia al seu costat, donant els torns de pregunta, a l'Àngel Garreta, cap de premsa de l'equip. Hi havia l'Elena Ortiz, de l'equip de premsa de la Federació. En un dels últims torns, qui preguntava era l'Àngel Garreta. I, en un apunt autobiogràfic, li preguntava a Dólera si espera que ara, com va passar amb els campionats del 97 i el 98, molta gent pugui sentir-se atreta per seguir l'Europa, per apropar-se a l'equip del barri, o de la Vila. I entre els dos, pregunta i resposta, resumien una possible conseqüència, a petit, mitjà o llarg termini, que pot haver deixat aquest triomf de la il·lusió. Donar visibilitat als poc visibles, descobrir que, molts cops, seguir l'equip amb què t'identifiques pot anar molt més enllà dels recursos que tingui, de les dinàmiques que porti o de la categoria en què competeixi. 



Calma posterior a la gran final // tercera.cat


Resum del partit, en una peça de BTV Esports:





Podeu veure la final completa, amb la retransmissió que en va fer Jordi Sunyer, amb comentaris de Jordi Gonzalvo, al canal Esport 3:




S'acaba la Copa
Passadís al Girona, digne (i esportiu) subcampió // Àngel Garreta - CEEuropa.cat


La primera Copa Catalunya absoluta amb el nou format, tot i que és la 26a edició del trofeu de Copa Catalunya en si, es tanca amb un equip de Tercera campió. L'Europa agafa el testimoni, 14 anys després, del Balaguer, últim campió de Copa que jugava a Tercera. Diversos enllaços per repassar la nit màgica del Sardenya:


Ronda a ronda
La final ha culminat una Copa Catalunya iniciada l'1 d'agost de 2014, amb un Martinenc-Muntanyesa (2-0). Aquí teniu disponibles els enllaços als articles de seguiment que hem fet a tercera.cat de les cinc rondes anteriors a la gran final:




Golejadors
Tanquen la Copa com a màxims golejadors dos futbolistes de l'Europa, els davanters Alex Poves i Ignacio Rosillo, amb tres gols cadascun. Aquest és el llistat complet de golejadors de l'edició 2014/2015 de la Copa Catalunya absoluta:


Rosillo i Poves, màxims anotadors // Fotos Àngel Garreta - CEEuropa.cat

3 GOLS
Ignacio Rosillo i Alex Poves (Europa)

2 GOLS
Xavi Civil i Luca Ferrone (Gavà)
Genís Soldevila (Ascó)
Javi Sánchez (Europa)
David Corominas 'Coro' (Olot)
Abraham Noé (Badalona)

1 GOL
Fernando Velillas, Juanlu i Elhadji Bandeh (Martinenc)
Jordi Aumatell i Manel Sala (Manlleu)
Uri Santos, David López i Carlos Martínez (Olot)
José Ramon, José L. Muntané 'Munta' i Albert Virgili (Ascó)
Francesc (Lleida Esportiu)
Carlos Esteban (Rubí)
Nacho del Moral (Prat)
Dani Prieto, Kevin Sánchez i Eric Martínez (Masnou)
Fran Bea, Esteve i Juanjo Prior (Badalona)
Cebrià Queralt 'Cebri' i Sergio Urbano (Vilassar de Mar)
Alberto Manga (Palamós)
Joel Marín (Cornellà)
Dani Romero i Edu de la Puente (Cerdanyola)
Roberto Camacho, Ramon Rovira, Javi Lara i Alberto González (Europa)
Adrià Grau, Fran Orellana, Albert Vivó i Gerard Zambudio (Gavà)
Ramon Masó, Pedro del Campo i Ritxi (Figueres)
Javi Carmona i José Javier (Santboià)
Lucas Viale (Sant Andreu)
Sergi Masqué (Reus)
Cervantes i Sergio Prieto (Castelldefels)
David Costa (Llagostera)
Eric Via (L'Hospitalet)
Juanlu Hens, Gerard Bordas i Christian Alfonso (Girona)
Ernest Forgas (Sabadell)




El CE Manresa, campió de la Copa Catalunya Amateur // FCF.cat

Les tres Copes
Aquest any la FCF ha dividit l'antiga Copa Catalunya en tres competicions: la Supercopa Catalana, destinada als equips catalans de Primera Divisió, i que es va endur el FC Barcelona; la Copa Catalunya absoluta, destinada a equips de Segona, Segona B, Tercera i campions de Primera Catalana, que aquest dimecres guanyava l'Europa; i la Copa Catalunya amateur, per als equips de les quatre categories de Catalana (excepte els campions dels dos grups de Primera), que es va endur el CE Manresa.