dijous, 31 de juliol del 2014

Benvinguts a Tercera. Capítol 3: Martinenc

Obrim el curs 2014/2015 a Tercera.cat coneixent el perfil dels quatre equips nouvinguts a la categoria. A tres els donarem la benvinguda, ja que el seu ingrés a Tercera es deu a un motiu alegre, l'ascens de Primera Catalana el curs passat; i a un quart, el Prat, caldrà rebre'l com a ben tornat, ja que, si bé arriba descendit de Segona B, l'excel·lent tram final en què no va evitar per ben poc el descens, enriquirà encara més la Tercera, amb el record encara present d'haver estat l'honrós campió de la categoria fa només dos anys.


Celebració de l'ascens, a casa contra el Viladecans // Dani Falcón

El tercer ascendit de Primera Catalana és el Martinenc. El conjunt barceloní torna a Tercera 19 anys després, culminant un curs en què se situava ben aviat al capdavant del grup 2. El campionat final destapava l'eufòria al Municipal del Guinardó, i iniciava un any il·lusionant, el del retorn i la reestrena a la categoria. Manel Moya complia amb l'objectiu en el seu primer any a la banqueta vermella, i ara, amb bona part del bloc consolidat i peces interessants que s'han sumat a l'equip, com Fernando Velillas, la intenció és donar guerra a Tercera i mantenir la categoria aquest curs.

Ens explica les perspectives del Martinenc en el seu retorn a Tercera en Dani Falcón, seguidor i col·laborador del club. S'encarrega, entre d'altres coses, de les fotografies dels partits del conjunt barceloní.


Un onze de la part final del curs, amb Elhadji com a diable vermell // Dani Falcón




La Tercera Divisió torna al Guinardó
article de Dani Falcón / @DaniFalconLopez


21/10/1995 - 25/05/2014. Aquest és el període de temps que ha passat per a que el FC Martinenc recuperés la tant desitjada Tercera Divisió. I això ha sigut gràcies a la sensacional temporada viscuda aquest any per l'equip dirigit per Manel Moya, lluitant fins pràcticament l'últim partit amb un competitiu Viladecans.

El club ha anat de menys a més les quatre darreres temporades, quan es va assolir primer el campionat de Primera Regional per davant del Vilassar de Dalt, i posteriorment l'equip s'ha mantingut les tres temporades sempre a les primeres posicions de la nova Primera Catalana, primer dirigits per García Escribano, que va ser rellevat a mitja temporada pel desaparegut Paco García Llamas; posteriorment amb Àngel Alcolea; i, aquesta última per Manel Moya.

Dani Acosta, una de les claus en l'ascens, seguirà al Guinardó // Dani Falcón

El Martinenc torna 19 anys després a la categoria que mereix. Una temporada que ha d'esdevenir el màxim d'il·lusió per a l'afició que tant desitjava aquest ascens; però també per al mateix club i jugadors, que buscaran fer una molt bona temporada, i que com cada any ha tingut baixes i altes. Les baixes són Cortezón, Joel i el porter suplent Oriol (Santboià), Pau Casassa (Jupiter), Edgar (Viladecans), Juan Pablo (Girona B), Fusté, Hinojosa, Vinuesa i Casanova. Les altes son: Fernando Velillas (Badalona), Hans Alexander Pacheco (Gavà), Xavi Roselló (Castelldefels), Jonathan (Gramanet), Massegú (Jonquera), Hamza (estava a Alemanya), Pau López (Cornellà juv.), Josué (Canyelles), Aleix Vall (Horta), Mario (Viladecans), Serrano (Damm) i Raillo (At. Espereño). Tots s'uneixen als jugadors importants de l'any passat que segueixen a l'equip: el porter Carulla, Casta, el capità Alburquerque, Diego, Alberto, Pitu, Cespedes, Acosta, Juanlu i Elhadji, l'últim a sumar-se a l'equip el curs passat.

Torna la Tercera Divisó al Guinardó. Una temporada exigent però alhora especial i motivant...


dimecres, 30 de juliol del 2014

Benvinguts a Tercera. Capítol 2: Sabadell B

Obrim el curs 2014/2015 a Tercera.cat coneixent el perfil dels quatre equips nouvinguts a la categoria. A tres els donarem la benvinguda, ja que el seu ingrés a Tercera es deu a un motiu alegre, l'ascens de Primera Catalana el curs passat; i a un quart, el Prat, caldrà rebre'l com a ben tornat, ja que, si bé arriba descendit de Segona B, l'excel·lent tram final en què no va evitar per ben poc el descens, enriquirà encara més la Tercera, amb el record encara present d'haver estat l'honrós campió de la categoria fa només dos anys.


Celebracions a Viladecans, el dia de l'ascens // Pedro Salado - CESabadell.cat

Seguim donant benvingudes a equips ascendits. El Sabadell B va acabar sent el millor segon de Primera Catalana, després de superar el Viladecans a la promoció d'ascens, amb un gol aconseguit al partit de tornada, al Baix Llobregat. L'aposta del club vallesà per fer més competitiu el filial s'ha traduït en dos ascensos consecutius, que duen els arlequinats a l'estrena a Tercera, amb un bloc jove, de projecció, que no vol descartar res tot i formar part, a priori, del bloc d'equips que tenen la permanència com a objectiu clar (i inicial).

Analitza la irrupció del Sabadell B al grup català de Tercera el Miguel Ángel Rodríguez, reconegut seguidor arlequinat, amant del futbol català, i que destaca a més com a analista de dades de tot el que envolta l'equip vallesà. Podeu llegir-lo al seu blog, tasca que compagina amb la gestió del compte del grup Sphera dedicat a la Liga Adelante. També el podeu llegir a Twitter, on és molt actiu.

El tècnic del filial arlequinat, Toni Rodriguez // Pedro Salado - CESabadell.cat


21 anys després el Sabadell B podrà jugar a Tercera
article de Miguel Angel Rodríguez / @MiguelAngel32

Històric. Un gol olímpic d'Aleix Domínguez a Viladecans, el mes de juny passat, fa que el filial del Centre d'Esports Sabadell estigui a menys d'un mes de començar la seva primera temporada a l'àmbit estatal, a la Tercera Divisió. Un fet curiós, perquè el de Viladecans va significar el segon ascens a Tercera Divisió però, en canvi, els sabadellencs mai han militat en aquesta categoria. El primer ascens fou l'any 1993 amb un equip espectacular, amb jugadors de la talla de Piti Belmonte, Manel Martínez, Jordi González, José Luís Garzón, Titi... però el doble descens (esportiu i econòmic) del primer equip va fer impossible que el filial milités a Tercera i s'havia de conformar amb jugar un any més a Primera Catalana.

Una projecció, la del Sabadell B, meteòrica perquè fa només quatre anys, el filial sabadellenc militava a la llavors Segona Territorial. Tres ascensos en cinc temporades han portat l'equip a aquesta fita. I ho farà mantenint el mateix projecte de les dues darreres temporades, comandat per l'entrenador egarenc Toni Rodríguez, artífex dels dos ascensos consecutius de les darreres campanyes. Fins a la data nou fitxatges confirmats, tots ells joves per la condició d'equip filial, sots-23 i amb projecció per al primer equip de Segona Divisió. Tot i la seva joventut, alguns ja tenen experiència a la categoria, com és el cas d'Ernest Forgas, darrer pitxitxi de Tercera amb 21 dianes; Marc Ahufinger, procedent del Cerdanyola, Pol Moreno del Masnou, Sergio Campos i Oriol González del Gavà, Pol Roigé del Cornellà -tot i que la darrera temporada ha militat cedit al Castelldefels- o el davanter Pau Gené, de la Gramenet. A més, completen la llista de fitxatges els joves Albert Merino i Cesc Clotet, que provenen dels juvenils del Damm i Jàbac Terrassa, respectivament. Completaran la plantilla jugadors que van ser importants en l'ascens la temporada passada, com els porters Sergi Tienda i Iván Fuentes, els defenses Adrià Parera, Albert Estellés i Joan Noguera, els centrecampistes Marc Burgos, Yeray Sabariego, Aleix Dominguez i Marçal Lladó i el davanter Sergi Estrada. Aquest últim acabava com a màxim golejador de l'equip el curs passat, amb 15 gols a Primera Catalana.

Alegria, joventut i desvergonyiment a la plantilla arlequinada // Pedro Salado - CESabadell.cat

L'equip va començar la pretemporada la setmana passada i disputarà un total de set encontres de preparació abans del debut en lliga del 24 d'agost. Una de les notícies del filial arlequinat és que no jugarà els partits com a local a la ciutat de Sabadell. La temporada passada va jugar tot l'any al Municipal de Ca n'Oriac, però per qüestions tècniques s'ha decidit que el Pepín Valls de Castellar del Vallès sigui l'escenari on els sabadellencs faran la seva estrena a la categoria.

L'objectiu més immediat que té ara el cos tècnic encapçalat per Toni Rodríguez és acoblar tantes cares noves i adaptar-­se el més ràpid possible a una categoria tan igualada i de tanta qualitat com la Tercera Divisió. Com tot equip ascendit i debutant, el seu objectiu final no ha de ser un altre que la permanència un any més a la categoria, però aquest equip ja va demostrar la temporada anterior la seva qualitat, tot i ser també un nouvingut. Al marge dels resultats esportius, la primera premissa ha de ser formar jugadors capacitats per donar el salt en qualsevol moment a l'equip de Segona Divisió que dirigeix un altre egarenc com és Miquel Olmo. El que està clar és que l'afició arlequinada gaudirà com mai d'un filial en categoria estatal, tot esperant l'ansiós derbi vallesà contra el primer equip del Terrassa.

dimarts, 29 de juliol del 2014

Benvinguts a Tercera. Capítol 1: Peralada

Obrim el curs 2014/2015 a Tercera.cat coneixent el perfil dels quatre equips nouvinguts a la categoria. A tres els donarem la benvinguda, ja que el seu ingrés a Tercera es deu a un motiu alegre, l'ascens de Primera Catalana el curs passat; i a un quart, el Prat, caldrà rebre'l com a ben tornat, ja que, si bé arriba descendit de Segona B, l'excel·lent tram final en què no va evitar per ben poc el descens, enriquirà encara més la Tercera, amb el record encara present d'haver estat l'honrós campió de la categoria fa només dos anys.

El Peralada assolia ascens i doble campionat, al grup 1 i a Primera Catalana // Lluís Ribera

La tanda de Benvinguts s'obre amb el Peralada, campió del grup 1 de Primera Catalana... i de tota la categoria, amb el seu triomf a la final que organitza la FCF, el Campionat de Catalunya d'Aficionats. El conjunt de l'Alt Empordà retorna a Tercera, d'on va caure per últim cop el 2007, després d'haver tancat un brillant campionat, amb una aposta clara per futbolistes de pes al futbol gironí actual. El bloc comandat pel tècnic, Nacho Castro, espera lluitar per la permanència i fer una mica més fort el futbol empordanès, que comptarà amb triple representació a la categoria enguany (amb Figueres i Palamós).

Ens explica les perspectives del Peralada en el retorn a Tercera el periodista Lluís Ribera, que treballa al setmanari L'Empordà

Nacho Castro lidera des de la banqueta el Peralada, que ara vol dir la seva a Tercera // Lluís Ribera


El Peralada, un nou ascendit sense complexos
article de Lluís Ribera / @llribera

  • Els de Nacho Castro recuperen la Tercera Divisió set anys més tard després d'una impecable temporada a Primera Catalana

  • Els verd­-i-­blancs han renovat 13 jugadors de l'ascens i s'han reforçat amb cinc futbolistes, d'entre els quals el talentós migcampista del Figueres, Guillem Cornellà

Després d'un brillant curs a Primera Catalana, el Peralada prepara el retorn a la Tercera Divisió set anys després amb la màxima il∙lusió. Novament dirigit per l'asturià Nacho Castro, els verd-­i-­blancs buscaran la permanència des d'un bon principi, però tampoc li farien un lleig a penjar-­se el cartell de tapat o de revelació. Pocs són els equips que, acabats d'ascendir a Tercera Divisió, retornen a Primera Catalana l'any següent, ja que la il∙lusió i la dinàmica guanyadora de l'any anterior continuen vigents. De fet, només el Júpiter (2013), l'Olesa (2010) i l'Igualada (2008) han perdut, a l'última dècada, la Tercera Divisió en l'any en què la trepitjaven com a exequips de Primera Catalana.

Per afrontar el repte de la Tercera Divisió, en què compartirà grup amb el Figueres, el seu veí, i altres equips amb potencial com l'Europa, el Prat, la Muntanyesa o el Terrassa, els peraladencs han renovat 13 jugadors. En canvi, homes com el garrotxí Isma Taleb, el capità i que portava un total de vuit anys al club, Litus Martínez o el golejador Axel Vizuete (13 gols enguany) no seguiran i la seva absència ha estat substituïda per jugadors de nivell. Sense anar més lluny, el Peralada ha fitxat el talentós migcampista del Figueres, Guillem Cornellà; si bé no va ser renovat pels unionistes, es tracta d'un dels creadors amb més potencial de la categoria, sobretot en llançaments a pilota aturada.

De l'ascens als reptes del retorn a Tercera // Lluís Ribera

Cinc juvenils, a la pretemporada
El retorn de Borja Garcia –el fill pròdig– dos anys després de fitxar pel Figueres, les cessions de jugadors defensius del Girona B, com Pau Bonmatí i Sergi Romero, o els gols del banyolí Joan Corominas han d'aportar més consistència a un equip a qui li falten un parell de peces per tancar la plantilla. A l'espera dels descartats que hi hagi d'alguna categoria superior, el Peralada va iniciar els entrenaments el passat 15 de juliol amb 18 homes –han renovat bona part de la columna vertebral com Toni Montero, Pastor, Tidiane o el pitxitxi Aleix Feixas– a més de cinc juvenils que faran la pretemporada a la recerca d'una oportunitat, com Facu Gutiérrez, Uri Macau, Ian Vila, Brian Pascual i Zou Moustakim.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Sortejat el calendari de la nova temporada

La Federació Catalana de Futbol publica els emparellaments per a la temporada 2014-2015, que començarà el cap de setmana del 23 i 24 d'agost.

El Martinenc iniciarà la temporada amb un derbi // fcmartinenc.cat

Un cop confeccionat el grup i les dates del calendari anunciades, només ens faltava per conèixer en quin ordre es disputarà cada duel i veure quines seran les jornades més calentes per a cada equip. La FCF ho ha fet públic aquest migdia.

La primera jornada ens depararà, d'entrada, dos partits especialment cridaners. El primer, es disputarà a Santa Coloma de Gramenet entre dos dels equips que van jugar la promoció d'ascens a Segona B i que es van quedar a Tercera. Europa i Terrassa es veuran les cares el primer cap de setmana de competició a l'exili gracienc a Can Peixauet. Una mesura que els escapulats han hagut de prendre de forma forçada per les obres al Nou Sardenya. Un altre duel interessant en aquest primer gruix de 10 partits serà el que enfrontarà a Muntanyesa i Martinenc en el primer derbi del curs. Nou Barris serà l'escenari d'aquest duel inèdit a la categoria i que servirà per posar a prova la Monta post-Manolo González i al conjunt del Guinardó, recent ascendit a la categoria.

La resta de duels de proximitat destacats per aquesta campanya han quedat ben repartits al llarg del calendari. La tercera jornada ens oferirà el primer duel entre empordanesos amb la visita del Figueres de Francesc Cargol a Peralada, i un mes després serà el Palamós qui rebrà als de Nacho Castro. El tercer encontre entre els equips del nord català haurà d'esperar una mica més, ja que Figueres i Palamós es veuran les cares les jornades 17 i 36. Un altre partit d'alta rivalitat que es veurà al final de lliga, concretament a la darrera jornada, serà el que mesurarà les forces de Rubí i Terrassa. Un emparellament que hauria estat decisiu en cas de produir-se en la passada competició.

Altres partits esperats tant pels aficionats dels propis equips com pels seguidors neutrals seran el Muntanyesa-Europa de la tretzena jornada (i 32a), el Castelldefels-Gavà de la catorzena (i 33a) o l'Europa-Martinenc de la divuitena (i 37a). L'únic duel maresmenc d'enguany i que també ho va ser la campanya anterior, el Masnou-Vilassar de Mar, tindrà lloc el 9 de novembre, la mateixa data en la que es disputarà l'enfrontament entre els dos únics clubs de la província de Tarragona: Pobla de Mafumet i Ascó. El duel de filials, Pobla de Mafumet i Sabadell B, es disputarà durant la tercera jornada (i la 22a) pels volts del 7 de setembre i l'1 de febrer.

El campionat comptarà amb 3 jornades intersetmanals, les ja conegudes del 10 de setembre, 8 d'octubre i 15 d'abril. Els caps de setmana del 21 i 28 de setembre no hi haurà competició per la disputa dels partits de la selecció catalana amateur, així com tampoc n'hi haurà entre 28 de desembre i el 4 de gener per l'aturada nadalenca. L'equador del campionat arribarà, precisament, al mes de gener, després que el dia 11 es jugui la jornada número 19.

Ara, amb el calendari definit i les pretemporades dels equips iniciades només ens falta esperar que es doni el tret de sortida a una temporada, que ben segur ens tornarà a fer gaudir de valent.

Si voleu veure tots els emparellaments podeu consultar en PDF el calendari proporcionat per la Federació.

Tercera.cat (re)neix

En vam parlar a les xarxes socials fa uns dies, toca explicar-ho amb calma al web. Aquesta setmana (últims dies de juliol, primers d'agost) obrim la temporada 2014/2015 a tercera.cat. És l'any 4 (el web es va estrenar a la prèvia d'iniciar-se el curs 2011/2012) i ja fa temps que donava voltes a una mena de refundació d'aquest espai per millorar-ne les prestacions.

El nou logotip, obra d'Àngel Garreta

Pel camí vaig decidir tancar la meva etapa a GolCat, web en què he estat dues temporades fent de responsable de les informacions de Tercera. No va ser una marxa traumàtica, gairebé diria que tot el contrari, com vaig poder explicar en una carta de comiat.

Creia que necessitava més temps per centrar-me en un projecte més personal. I vaig acabar veient clar quin era el camí a seguir. Els propers mesos, tercera.cat deixarà de tenir forma i fons de blog per ser un web de totes totes. 

Veia clares dues renovacions, o dues ampliacions, podríem dir: passar de blog a web, i afegir als continguts habituals (actualitat i dades) una nova àrea de temes molt més creatius que rodegen la Tercera, el que podríem dir magazine: històries humanes, perfils a fons, entrevistes àmplies, protagonistes parlant de temes molt més enllà del grup V de Tercera, per citar alguns exemples.

I això és el que pretendrem fer durant aquests primers mesos, els de la metamorfosi de tercera.cat, de blog a web, d'oferir actualitat (prèvies, resultats i vídeos, per exemple), dades (golejadors, classificacions, porters) però també d'anar més enllà.

Mantenir un blog personal, d'un sol autor (amb les col·laboracions, que es mantindran, començant pels primers articles del curs) no acabava de ser viable, i creia necessari implicar altres persones amb ganes de projectes nous. I en la meva cerca no em va costar gens convèncer el Carles Garcia, primer, i la Carlota Martí, pur contagi de voluntat i implicació, després. Ells dos, i servidor, serem ara els tres autors de tercera.cat.

Tampoc era viable, per tant, seguir comptant amb un canal personal (el meu compte de Twitter) com a principal difusor dels continguts del web a les xarxes socials. Des d'aquest juliol, tenim compte a Twitter (@terceracat) i pàgina a Facebook. No pretenem bombardejar a tuits ni a entrades a Facebook, queda promès des d'aquí.


La foto de fons dels perfils a Facebook i Twitter. De qui són aquestes cames? // Àngel Garreta (REMImages.com)

L'Àngel Garreta (autor del nou logo i les fotografies de fons dels espais a Twitter i Facebook), i la Laia Marquès i el Benja Villegas, encarregats de fer el nou web, són part implicada en aquesta fase de mutació. No cal dir que el Carles Garcia i la Carlota Martí seran (evidentment) claus un cop engegui el curs, i que el suport, en la gènesi de la web, d'amics i companys que he anat coneixent en els pocs anys que cobreixo el futbol català també ha estat bàsic en la formació d'allò que ara volia fer de nou.

La voluntat? Seguir passant-ho bé explicant allò que ens apassiona, i intentar fer apassionar els lectors (o els mateixos protagonistes, també lectors) amb les històries que envolten la Tercera. Cap més pretensió. Res d'objectius quantitatius (tantes visites, tants followers, tants clics); simplement mantenir viva una passió, un hobby, que ja fa tres anys que es canalitza en aquest espai.

Comencem el curs a Blogger, i esperem ser en un web amb cara i ulls en breu. Els continguts, això sí, no s'aturaran.

Aquesta temporada 2014/2015, tercera.cat (re)neix.

divendres, 25 de juliol del 2014

Onze ideal i MVP 13/14: els resultats finals

Tanquem del tot la temporada 2013/2014 amb el recull final de totes les votacions per escollir l'onze ideal i l'MVP del curs a tercera.cat. Analitzem a fons els resultats que s'han desprès de les 68 propostes que han fet els lectors de la pàgina. Amb aquesta entrada tanquem l'any 3 del blog... els propers dies obrim la quarta temporada, amb novetats que anirem explicant a poc a poc. Tercera.cat (re)neix.


Aquest és l'onze ideal que heu escollit els lectors de tercera.cat per a aquesta temporada 2013/2014:


Fotos originals: totes, jugadors i fons, són d'Àngel Garreta (CEEuropa.cat), excepte les de Guillem Cornellà, de UEFigueres.cat i la d'Ernest Forgas, de Roger Capella (passioesportiva.cat) / Muntatge: tercera.cat

Enunciats en una alineació, són els següents onze futbolistes:

Andrés 'Tato' Burgada (Muntanyesa); Joel Marín (Cornellà), Juan Pablo Amantini (Muntanyesa), Alex Cano (Europa); Baruc Nsué (Cornellà), Guillem Cornellà (Figueres), Nils Puchades (Muntanyesa); Ernest Forgas (Rubí), Javi Sánchez (Europa) i Manel Sala (Manlleu).

Les últimes setmanes hem repassat els onze noms amb articles escrits per diversos informadors del futbol català i el grup català de Tercera. Els enllacem tot seguit:

Joel Marín, lateral? extrem? correcamins!, escrit per José Antonio Amores
Juan Pablo Amantini, el káiser, escrit per Manolo González
Nils Puchades, redempció a Nou Barris, escrit per Marcos Arizmendi
Ernest Forgas, més enllà del pitxitxi, escrit per Jaime Blanco
Manel Sala, el gàngster amb botes, escrit per David Osa

Els vots per configurar l'onze ideal, a partir de 68 propostes, han deixat aquests onze futbolistes ordenats així (xifres en % d'aparicions sobre les 68 votacions totals).

Joel Marín (Cornellà), el jugador més proposat // Àngel Garreta (REMImages.com)

Taula 1 - Onze ideal ordenat per la freqüència d'aparició dels jugadors en les propostes (en % sobre les 68 votacions)

Seguint la tradició dels cursos anteriors, si escollíssim una banqueta formada per un porter i dos jugadors més per línia, la formarien els següents homes:

Dani Barragán, de porter de l'onze ideal fa un any a porter suplent // Àngel Garreta (REMImages.com)

Són a la banqueta: Dani Barragán (Manlleu); Oriol Dot (Terrassa) i Narcís Pèlach 'Chicho' (Palamós); Alberto Padilla (Muntanyesa) i Javi Lara (Europa); Alex Gallar (Terrassa) i Javi Revert (Palamós).

MVP
En paral·lel a l'onze ideal, demanàvem que proposéssiu jugadors per al títol d'MVP del grup català de Tercera d'aquest curs. El podi de jugadors que succeeix el del curs passat (amb Carlos Martínez, de l'Olot, al capdavant), és el següent:

1r Ernest Forgas (Rubí)
2n Nils Puchades (Muntanyesa)
3r Manel Sala (Manlleu)


Ernest Forgas, MVP del curs per als lectors de tercera.cat // Àngel Garreta (REMImages.com)


En total s'han proposat 16 jugadors per a MVP del campionat. Les votacions han quedat així (xifres en % d'aparicions sobre les 68 votacions totals):

Taula 2 - Vots per a l'MVP de la temporada (en % sobre les 68 votacions totals)

Són 16 jugadors de 10 equips diferents. Al capdavant dels equips més repetits hi ha la Muntanyesa, amb 3 jugadors proposats. El seguirien el Rubí, l'Europa, el Terrassa i el Cornellà, amb dos jugadors cadascú. Tenen un representant el Manlleu, el Figueres, el Vilafranca, el Vilassar de Mar i el Palamós.


Manel Sala, tercer a la llista d'MVP del curs // Àngel Garreta (REMImages.com)

El jugador més votat a l'MVP que no apareix a l'onze ideal és Santi Triguero, del Vilafranca. És cinquè (amb Guillem Cornellà) a les propostes, i a l'onze ideal era el 18è home més proposat.


Santi Triguero, cinquè més votat per a l'MVP // Àngel Garreta (REMImages.com)

L'MVP del curs, Ernest Forgas, ha aparegut en pràcticament tres de cada deu votacions.


Les votacions

Ho hem vist ja a l'MVP, però en general ha estat un any de votacions molt repartides. Si els cursos anteriors els jugadors més proposats apareixien en el 75% o més de les alineacions, enguany s'han anomenat més futbolistes i, per tant, els vots han anat molt més repartits.

Després d'haver repassat, en onze entregues, els jugadors que formen part de l'onze ideal de la Tercera 2013/2014, és el moment de reproduir totes les votacions, amb els 154 futbolistes que heu proposat per formar part dels onze escollits. Sota la taula, més dades!


Taula 3. Vots totals (en % sobre les 68 votacions)

Són 154 jugadors de tots els equips participants... amb un petit "però". La Gramenet té dos jugadors al llistat que van iniciar la temporada amb els colomencs... però que la van acabar lluny de Can Peixauet. A la següent taula mostrem el nombre de jugadors proposats per equip, de més a menys. Comptem l'equip amb què el futbolista acabava el curs. El parèntesi indica la resta de jugadors que no van acabar la temporada amb l'equip en qüestió i que també han estat proposats per a l'onze.


Taula 4. Nombre de jugadors proposats per equip. Entre parèntesi, futbolistes que no van acabar el curs a l'equip

Els quatre primers equips es corresponen als equips que han disputat el play-off d'ascens a Segona B, amb el campió, el Cornellà, com l'equip en què més s'ha pensat, 17 futbolistes i dos que van marxar al mercat d'hivern, els dos per al Rubí (Capó i Matamala).


Alex Fernández, el futbolista més proposat dels equips descendits // David Ferrer - FCSantboia.cat

Repassem, equip per equip, quin ha estat el jugador més proposat. Incloem amb un asterisc aquells futbolistes que no van acabar la temporada amb l'equip en qüestió.


Taula 5. Jugador més votat de cada equip i posició que ocupa a la llista de l'onze ideal

D'un any a l'altre
(recupereu les dades de fa un any en aquest enllaç)

Temporada de manteniment de noms. Si el curs passat només dos futbolistes (Carlos i Baruc) repetien, aquest any són cinc els jugadors que tornen a aparéixer a l'onze. Són Baruc, Cano, Javi Sánchez, Joel i Guillem Cornellà.

Com dèiem a l'inici, els vots s'han repartit molt. El jugador amb què els lectors s'han posat més d'acord, Joel Marín, ha obtingut el 50% dels vots... fa un any, Carlos apareixia al 75% de les propostes i fa dos, Planagumà fregava el 95% d'aparicions. 

Aquest repartiment s'ha notat a la porteria. Per primer cop en els tres cursos que celebrem l'onze ideal, el porter escollit no apareix entre els 11 futbolistes més proposats. No és pas demèrit de l'escollit, sinó mèrit de diversos metes que han estat en la lluita per ser a l'onze. Imanol, Barragán o José Segovia no han quedat gens lluny del Tato Burgada, l'escollit.

Baruc Nsué es queda com l'únic futbolista que no ha sortit mai de l'onze ideal.

L'evolució dels futbolistes l'any següent d'aparéixer a l'onze ideal ha anat variant amb els anys. La temporada 2011/2012, 2 van seguir a la categoria (Carlos i Baruc) i 8 van promocionar... un d'ells, a Primera (Christian Alfonso). El curs passat, la destinació dels 11 escollits va variar les xifres: 8 van seguir a Tercera i 3 van promocionar a Segona B.

Enguany, 7 futbolistes de l'onze seguiran a Tercera (Ernest Forgas, al Sabadell B, amb opcions de jugar a Segona amb el primer equip), 3 promocionen a Segona B (Pep, Joel i Amantini) i ens queda encara el dubte de Baruc Nsué.

En total, són 26 els futbolistes que han aparegut en els tres onze ideal que hem promogut des de tercera.cat els últims tres cursos. Els repassem en una taula: 


Taula 6 - Jugadors que han format part de l'onze ideal de tercera.cat des del primer curs, 11/12

Són 6 jugadors els que han repetit en algun dels tres onzes. Un, Baruc, ha aparegut als tres, i cinc més (Javi Sánchez, Carlos Martínez, Guillem Cornellà, Joel Marín i Alex Cano) hi han aparegut dos cops. Els 26 noms inclouen futbolistes ja establerts en categories superiors i, sens dubte, bona part dels noms més interessants de la propera edició del campionat a Tercera, que s'inicia en un mes.

Un plaer tancar un nou curs a tercera.cat. Per al proper, com dèiem a l'inici, moltes novetats... la setmana vinent, els primers articles del curs 2014/2015. Moltes gràcies pel seguiment!

dijous, 10 de juliol del 2014

[Onze ideal] Joel Marín (Cornellà)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Joel Marín és entrega, és verticalitat. En el seu segon curs a Cornellà contribuïa a còpia de curses per la banda i centrades des de la dreta a completar l'any més històric de la història del club... i de la carrera del futbolista, habitual també a les convocatòries de Toni Almendros a la selecció catalana amateur. Peça clau en la consecució de l'ascens, com ho demostra el fet de ser un dels primers a ser renovat per a l'estrena del Cornellà a Segona B. Entra a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat per segon any consecutiu. I ho fa com el jugador més proposatamb presència al 50% de les propostes. Respecte el curs passat ha apujat 14 punts el seu suport (36% dels onzes fa dotze mesos).


Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat


Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter: Andrés 'Tato' Burgada (16%)
Jugador més proposat: Joel Marín (50%)
Segon: Ernest Forgas (48%)
Tercer: Manel Sala (48%)
Quart: Juan Pablo Amantini (41%)
Cinquè: Alex Cano (38%)
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè: Pep Caballé (28%)
Desè: Guillem Cornellà (25%)

Ens parla de Joel Marín el periodista José Antonio Amores, que ha viscut de prop els èxits dels verds els últims cursos, als micròfons de Ràdio Cornellà. En aquesta emissora va narrar l'històric Cornellà-Izarra de l'ascens a Segona B, que el va deixar tan afònic com satisfet per la bona feina feta per a ambdues bandes, la del Cornellà i la de la ràdio municipal.


Joel Marín, lateral? extrem? correcamins!
un article de José Antonio Amores / @ja_amores

Un any més Joel Marín apareix a l'onze ideal escollit pels lectors de tercera.cat i no ens hem d'estranyar, ja que ha estat un dels millors, si no el millor, laterals de la categoria. Retratar Joel seria repetir el perfil que ja va fer el meu company Javier Merino (@JMerino86) ara fa un any.


Si la temporada passada l'ex de Damm, Premià i Castelldefels va ser la sorpresa, aquest curs ha estat el de la seva consolidació, perquè gairebé ha calcat els mateixos números. 33 partits, 2921 minuts, un gol, nou assistències, 13 targetes grogues i una vermella directa avalen aquest creixement progressiu, que a jutjar per la seva joventut (al setembre farà 25 anys) no fan sinó presagiar que el seu futbol encara no ha tocat sostre. Així ho pensa el seu entrenador, Jordi Roger, qui contesta amb un rotund "segur" davant aquesta possibilitat, alhora que afegeix que "és el millor lateral de la categoria" i aquest reconeixement és ben merescut per a un Joel "que en dos anys amb nosaltres ha crescut i ha millorat molt com a jugador".


Precisament Jordi Roger ens ha sorprès aquesta temporada amb una variant tàctica que podria acabar canviant la carrera de Joel. El míster cornellanenc el va treure del carril del '2' per col·locar-lo en el del '7' i "aprofitar la seva velocitat per donar profunditat per aquella banda". La veritat és que aquesta modificació només es va produir en tres partits... però quins partits: a domicili contra el Terrassa (1-2) i als dos partits de la promoció contra l'Izarra (1-1 a Estella i 3-1 a casa). Segons jutja el mateix Roger, "crec que ho vam aconseguir". Els números així ho avalen. El 13 d'abril el Cornellà assaltava l'Olímpic, guanyava 1-2 un rival directe i es consolidava de manera ja definitiva dins la zona de play-off després d'una temporada molt irregular en què va arribar a estar a 10 punts del líder (Europa). D'aquell dia recordo el debat que es va generar als micròfons de Ràdio Cornellà arran d'aquesta variant tàctica, ja que ens qüestionàvem si Joel era més perillós arribant des del darrere o bé en estàtic en una posició més avançada.


El fet és que quan Joel va veure l'alineació no es va sorprendre gaire, ja que ho havien assajat durant la setmana: "aquell dilluns [el míster] em va preguntar si havia jugat alguna vegada de 7, perquè s'estava plantejant posar-me al davant per aprofitar les contres en un camp gran". D'aquell partit el lateral recorda el fart de córrer que es va fer: "s'ha de treballar molt més jugant de set que com a lateral i jo no estava acostumat. Vaig acabar molt cansat", afegeix. Possiblement per aquest motiu té clar on se sent com a casa: "a mi m'agrada més atacar, com a la majoria de futbolistes, tot i que em trobo més còmode jugant com a lateral, ja que és la meva posició natural i fa més de 18 anys que jugo en aquesta posició".



Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Aleshores era la jornada 33 i aquest canvi el vam entendre com una simple variació d'un dia, en un camp ample i amb espais per córrer. De fet, en les cinc últimes jornades Joel va tornar al seu lloc i no hi vam tornar a pensar. Però va arribar el play-off i Jordi Roger va tornar a avançar la posició de Joel a Merkatondoa contra l'Izarra. Aquest cop l'experiment va durar només 15 minuts, que va ser el que van trigar els defenses navarresos a caçar-lo amb una forta entrada que el va obligar a demanar el canvi. Sortosament la lesió no va ser res greu i el jugador s'oferia l'endemà per poder jugar el partit de tornada. "Jo estaré en condicions de jugar. Si no ho faig serà perquè el míster així ho creu, però no per estar lesionat". Dit i fet, Joel tornava a vestir la samarreta amb el número 7 i vivia sobre la gespa l'ascens del Cornellà a Segona B.

I analitzada la seva vessant atacant no hem d'oblidar que estem parlant d'un defensor. En aquest apartat Joel ha estat en la mitjana del seu equip i ha contribuït a apuntalar la defensa en una segona volta amb només dues derrotes. Si el Cornellà no ha acabat entre els equips menys golejats de la categoria ha estat en gran mesura a causa de la fluixa primera volta realitzada per tot el conjunt. Però en l'anàlisi merament individual, Joel també ofereix una gran solvència com a lateral. Només ha vist 13 cartolines grogues, el que suposa complir dos cicles d'amonestacions, i una vermella directa, amb la qual cosa podem veure que no estem davant el típic lateral ofensiu que sovint oblida les seves obligacions al darrere.


Sigui de lateral o d'extrem el fet innegable és que Joel és incombustible, pujant i baixant la banda com el correcamins i enviant pilotades mil·limètriques als davanters del seu equip (recordo la dada: nou assistències de gol). Quan ha estat aturat pels defensors, com el dia de l'Izarra, només ha estat amb faltes, fent dels seus rivals una colla de coiots que han de recórrer a les faltes ACME per poder aturar-lo. De moment, a Tercera Divisió no ho han aconseguit. Ho faran a la Segona B? Mentre ho intenten ell ja els haurà avançat fent 'mic-mic'.



dimecres, 9 de juliol del 2014

[Onze ideal] Guillem Cornellà (Figueres)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Guillem Cornellà és talent, és cervell. Un curs més ha estat un dels homes més destacats del Figueres, si bé el curs no ha correspost amb els desitjos individuals i col·lectius del gironí i l'equip empordanès. Amb pes dins i fora del camp, bàsic mirant a la zona atacant figuerenca i executant amb classe les faltes, el segon curs a Figueres ha deixat alguns moments destacats, com el seu paper clau en triomfs com davant el Terrassa, en lliga, o a Cerdanyola, a la Copa Catalunya. Repeteix presència a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat. Enguany ha estat el 10è jugador més proposatamb presència al 25% de les propostes. També ha estat el 5è jugador més votat a les propostes per a MVP del curs, amb un 13'24% de suports. El curs passat va ser el vuitè home més proposat, amb un 4'41% dels vots.


Foto: UEFigueres.cat / Muntatge: tercera.cat

Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter: Andrés 'Tato' Burgada (16%)
Jugador més proposat:
Segon: Ernest Forgas (48%)
Tercer: Manel Sala (48%)
Quart: Juan Pablo Amantini (41%)
Cinquè: Alex Cano (38%)
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè: Pep Caballé (28%)
Desè: Guillem Cornellà (25%)

Ens parla de Guillem Cornellà en Lluís Ribera, periodista del setmanari L'Empordà, que cobreix amb especial atenció el futbol de l'Alt Empordà.


Guillem Cornellà, les bombes explotaran en una nova destinació
un article de Lluís Ribera / @llribera

El migcampista gironí, un dels jugadors més ben considerats de Tercera Divisió, no va ser renovat pel Figueres i el Peralada, recent ascendit a la categoria, l'ha fitxat


Especialista en llançaments caiguts a pilota aturada, enguany s'havia destapat amb sis gols –la seva millor marca– malgrat perdre's una desena de partits per lesió

La Unió Esportiva Figueres estava confeccionant una plantilla de luxe per intentar la promoció d'ascens a Segona B la temporada que ve quan, de sobte, va anunciar la baixa de Guillem Cornellà. El golejador palamosí Javi Revert, fitxatge estrella dels figuerencs en aquest mercat d'estiu, semblava que podia tenir un soci de garanties al centre del camp amb el migcampista gironí, però la direcció esportiva va decidir no renovar l'ex de Santboià, Llagostera, Cassà, Girona i Espanyol, que havia acabat sent el tercer màxim realitzador de l'equip. Malgrat perdre's set partits per una lesió a l'espatlla a la primera volta i estar minvat per unes molèsties físiques en una part del segon tram del campionat, aquesta ha estat la temporada on el talentós migcampista ha marcat més gols, sis, superant els cinc que havia anotat en el Santboià 2011/2012, també a Tercera Divisió. El club, però, ha decidit desprendre's d'una de les peces més cotitzades de la categoria i segons el director esportiu altempordanès, Adam Fontes, la raó pel qual Cornellà deixi la
Unió després de dos anys ha estat "estricament esportiva".

Foto: Setmanari L'Empordà

Ara bé, sense anar més lluny Cornellà ha entrat, per segon any consecutiu, al millor onze del grup de Tercera.cat, però la Unió ha decidit que les seves bombes explotin a una altra banda. Especialista en llançaments caiguts a pilota aturada –un perill a cada córner i a cada falta– aquesta temporada Cornellà (26 anys) ja havia viscut un altre sotrac quan el seleccionador català amateur, Toni Almendros, l'havia deixat fora per a la fase final de la Copa de les Regions UEFA de Segòvia malgrat ser un fix en les convocatòries anteriors.

Considerat un dels jugadors top del Figueres, Cornellà havia estat el sisè home més utilitzat de l'equip, tant per Xavi Punsí com per Francesc Cargol, el tècnic de la segona volta i que sempre havia comptat amb ell quan físicament es trobava disponible. A la temporada anterior, amb Arnau Sala, ho havia jugat pràcticament tot. A la seva posició, el Figueres 2013/2014 comptarà amb Ferran Grau i Albert Moñino, que han renovat, i amb Roger Vidal (Olot), Ramon Masó (Manlleu) i Mamau Jabbie (la Jonquera), tres dels nous fitxatges.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

"Té un potencial enorme"
El Peralada, acabat d'ascendir a Tercera Divisió com a campió autoritari de Primera Catalana, serà la nova destinació de Guillem Cornellà. L'equip de Nacho Castro engreixarà d'aquesta manera la llista d'exjugadors del Figueres que han acabat sota les seves ordres, com Jordi Cruz, Pol Compte, Marc Vilà, Jordi Alforcea, Aleix Feixas, Borja Garcia o Mate. "Cornellà té un potencial enorme; és correcte, treballador i a pilota aturada té un guant. És un orgull que hagi decidit venir", explicava l'entrenador asturià al Setmanari de l'Alt Empordà sobre el fitxatge estrella dels verd-­i­-blancs en el retorn a Tercera Divisió set anys després.

La primera oportunitat de Cornellà per enfrontar­-se al seu exequip serà abans de començar la Lliga, ja que Peralada i Figueres han estat enquadrats a la primera eliminatòria de la Copa Catalunya que es disputarà el primer cap de setmana d'agost.

Per a aquest duel, de ben segur ja tindrà la pólvora apunt.


dimarts, 8 de juliol del 2014

[Onze ideal] Manel Sala (Manlleu)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.


Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Manel Sala és explosivitat, és gol. El curs passat ja va fer un primer esclat, després d'arribar a Manlleu procedent de l'Olot, i aquest curs s'ha reivindicat, especialment amb una primera volta gairebé de rècord, amb 15-16 gols marcats (un dels gols a Sant Boi se li adjudicava per acta tot i ser gol en pròpia porteria dels locals). Un pòquer a la Devesa i molts gols per emmarcar han caracteritzat l'any de l'explosiu davanter, que ha fet mèrits de sobres per ser a la tria final. Entra a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat com el 2n jugador més proposat, empatat amb Ernest Forgas, amb presència al 48% de les propostes. També ha estat el 3r jugador més votat a les propostes per a MVP del curs, amb un 13'24% de suports.


Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat

Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter: Andrés 'Tato' Burgada (16%)
Jugador més proposat:
Segon: Ernest Forgas (48%)
Tercer: Manel Sala (48%)
Quart: Juan Pablo Amantini (41%)
Cinquè: Alex Cano (38%)
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè: Pep Caballé (28%)
Desè:

Ens parla de Manel Sala en David Osa, periodista que segueix, entre d'altres projectes (fins i tot té temps per estudiar Enginyeria de Telecomunicacions), l'actualitat de l'esport manlleuenc (futbol i hoquei sobre patins, principalment) per a La Xarxa.


Manel Sala, el gàngster amb botes
un article de David Osa / @david_osa_

Hi ha carrerons estrets i foscos que no tenen sortida, però on, a redós d'un llum que fa pampallugues, s'hi poden trobar gàngsters capaços d'acceptar feines al marge de la llei.


A Manlleu ens agradaria saber en quin d'aquests carrerons s'amaga Manel Sala. Ens l'imaginem recolzat a la paret, amb el cap cot i el rostre enfortit per una barba afaitada el dia anterior. Sense aixecar el ulls petits i la mirada del terra, amb un mig somriure i dient al seu interlocutor, amb veu profunda i contundent: "Això que em demanes és massa fàcil, comenta-li a un altre".


No sabem on s'amaga Manel Sala, ni tampoc quines són les condicions del pacte que va signar amb el diable per marcar tants gols inexplicables durant la mateixa temporada. I és que aquest curs 2013/2014 el davanter osonenc ha mostrat autèntiques genialitats en pràcticament tots els seus gols.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Està clar que si mai el destí l'hagués convertit en Sant Jordi, ell hauria proposat matar el drac amb els ulls embenats i a peu coix. I per suposat, a pilotades. En cas contrari no s'hi hauria posat.

De fet, "si no em suposa un repte, no m'hi poso" seria una de les declaracions que podria haver fet Manel Sala en una temporada en què ha marcat 21 gols 'oficials' i reconeguts per les actes dels partits de la FCF, encara que a la jornada 4, contra el Santboià, un dels seus dos gols l'introdueix el porter rival al fons de la xarxa.


El jugador del Manlleu ha estat durant moltes setmanes l'artiller de referència al capdavant dels golejadors del grup V de Tercera Divisió. A la jornada 26, l'últim cap de setmana de febrer, Manel Sala ja sumava 19 d'aquests 21 gols, i ho feia amb un xut de falta llunyà al Nou Sardenya. El segon entrenador, David Codina, va plasmar aquell dia, amb les mans al cap, la millor carta de presentació del davanter.



Cares de sorpresa, no n’hi ha per menys // Viu el Manlleu

L'oasi del desert manlleuenc

Si Manel Sala va ser un dels artífexs del segon play-off consecutiu del Manlleu el curs 2012/2013, aquesta temporada ho ha estat de la salvació. Una salvació que l'equip veia venir a pas lent però ferm gràcies a l'encert de la seva referència en atac.

Al futbol hi ha molts factors que afecten el transcurs d'un partit i d'una temporada, però si simplifiquem l'anàlisi és bastant encertat afirmar que sense els gols de Manel Sala, el Manlleu hauria començat la propera temporada a la Primera Catalana. Sense ell, l'equip osonenc hauria deixat de sumar 15 punts, suficients per passar de la desena posició (50 punts) a la divuitena (35 punts) i, per tant, de la salvació al descens.



Les lesions han frenat la projecció del davanter del Manlleu // Viu el Manlleu

Amb gols estratosfèrics i actuacions magistrals, com un pòquer de gols contra la Rapitenca, però amb el dubte d'aquest autogol ja esmentat, l'osonenc s'ha quedat amb les ganes d'aixecar amb contundència el títol honorífic de l'home amb més dianes a la seva competició, una fita que ja va aconseguir la temporada 2007/2008 amb el Santanyí balear. Lluitar per repetir-ho serà un repte.

I quan Manel Sala parla de reptes, en un carreró estret i fosc, i a redós d'un llum que fa pampallugues, un gàngster dibuixa un mig somriure: "Tracte fet".