Som a la primera meta , som a l'anàlisi d'aquestes primeres 10 jornades i per valorar-les he escollit 10 noms propis que puguin resumir bona part (tot no, impossible) del que ha passat en aquest primer tram de curs.
No pretenen ser els 10 millors jugadors (escollir "els millors" és tan difícil com injust molts cops), simplement són 10 protagonistes (de 10 clubs diferents) que han marcat episodis importants en aquesta primera meta volant.
Com que puc oferir una visió global (veig un resum del 70% dels partits) però no concret, ens explicaran el pes dels 10 jugadors als seus respectius equips 10 informadors habituals de tercera.cat. Cada miniperfil apareix signat pel seu autor.
Les fotografies són de:
- Miquel Albesa / UEOlot.com (fotografia de Carlitos)
- Artur Tura / Torneig d'Històrics (fotografia de Boris)
- Sergio Roca (fotografia de Guillem Ramon)
- Jordi Mestres (fotografia de Criado)
- Àngel Garreta / REMImages.com (fotografies de Cebri, Baruc, Elhadji, Miki Carrillo, Marc Mas i Adri Buetas).
Els 10 noms propis de la primera meta volant són:
Carlos Martínez 'Carlitos' UE Olot
per Oriol Boix / @uriboix
Arribava a Olot amb un bon cartell després dels seus grans registres a Terrassa, però ni el més optimista s’esperava aquest inici espectacular de temporada. Carlos Martínez, 'Carlitos' (Barcelona, 1986) és una espècie en extinció enmig de la zona volcànica de la Garrotxa.
Les seves 10 dianes no han arribat per casualitat. Amb el gol a la sang, cada pilota que toca és susceptible d'entrar a la xarxa. Per això els defenses rivals han d'estar en alerta permanent. La seva connexió amb Uri Santos (4 gols) està guiant l’Olot a fer una de les millors arrencades de la seva història i a somiar en disputar la promoció d'ascens a Segona B. Però per això encara falta molt i Carlitos sap que no pot afluixar. L’equip juga per a ell, però ell també juga per a l’equip, desgastant-se a pressionar defenses per recuperar la pilota i iniciar el contraatac. El públic olotí ja el comença a conèixer i l’admira discretament. “Passeu-la al de les botes grogues!” diu un, “Doneu-li al 7 i tot solucionat!” diu l’altre. Saben que és un home gol, que del no-res en treu petroli i això no es paga en diners en una lliga tan competitiva com la Tercera divisió.
El tècnic, Rodri, treu importància als números de Carlitos, però ell sap millor que ningú que estem davant d'un superclasse, un killer que juga amb esmòquing i que forada porteries sense pietat. Sens dubte, podem afirmar que Carlitos és la sensació d'aquest inici de curs que ha situat l’equip garrotxí a flirtejar amb el liderat, sempre amb el permís del Cornellà. Tot esperant que el seu amic i company de línia Uri Santos es recuperi de la lesió, Carlitos ha assumit amb naturalitat el pes ofensiu de l’equip. I és que el pistoler no es cansa mai de disparar. De moment, no hi ha qui l’aturi. Com el seu Olot. I que duri!
per Carles Garcia / @GranCarles
Ja ho deia Pedro Dólera la temporada passada: "Ens cal més gol, la piloteta no vol entrar, però és que ens falta Cebri". Tenia raó. I és que Cebrià Queralt és un jugador imprescindible al CE Europa. La seva lesió al Sagnier quan quedaven poques jornades per al final del curs 2010/2011 va anar acompanyada de la desinflada d'un equip que aspirava a jugar el play-off. Durant el curs passat els aficionats graciencs no el van poder veure tant com voldrien i l'equip se'n va ressentir. Però tot i així es va convertir en el màxim golejador amb 7 dianes, apareixent poc i aparentment amb por de recaure.
Aquest any s'ha reafirmat. En els 10 partits de lliga que han dut l'Europa a la zona noble, el davanter ja ha estat titular en 8 ocasions i s'ha convertit en el davanter amb més minuts, un total de 666. A més a més, els seus gols han estat clau. El primer va ser un golàs de falta directa que va servir per obrir la llauna del club al campionat i encarrilar la victòria a Terrassa. Els altres dos, que el tornen a situar al capdavant de la llista de golejadors, van conformar un doblet a la jornada 8 per desencallar un partit que semblava abocat a l'empat a zero davant el Gavà d'Albert Poch. Un entrenador que va haver de reconèixer a la roda de premsa la qualitat del jugador que li havia pres els punts.
Però el que Cebri aporta a l'equip no només són gols, sinó que també una dosi important de motivació i galons dels que són tan necessaris per a la fortalesa mental d'un equip que té al darrere una massa social tan exigent com la de l'Europa. Un sol home no fa un equip, però la pinya dels pilars bàsics com Cebri, Cano o Delmàs ajuden a treure els partits endavant. I sense Cebri l'Europa no seria el mateix.
Boris Garrós UE Cornellà
per Jorge Vázquez / @JorgeVazLaf
La clau del liderat d'aquest Cornellà no es pot dir que sigui cosa d'un jugador només; hauríem d'observar diferents aspectes. El primer seria la continuïtat de Jordi Roger i el seu cos tècnic, ja que l'any passat es van quedar a un punt del play-off i l'últim terç de lliga va ser de notable.
Un altre aspecte és la continuïtat del 80% de la plantilla. A més, Roger compta amb una plantilla de 22 jugadors en què qualsevol podria jugar; segurament molts dels no convocats a cada partit serien indiscutibles en altres equips de Tercera. Aquesta competitivitat fa que cap jugador baixi el rendiment, donant sempre el 100% de les seves possibilitats.
Un altre aspecte seria la inauguració del Nou Municipal, que ha provocat que la nova gespa afavoreixi les idees de Jordi Roger, que es poden dur a la pràctica millor ara que a l'esquilada herba del vetust Via Fèrria. Si a més li sumem que amb l'horari de tarda va més gent al camp, els jugadors noten aquest augment de públic.
A nivell tàctic Boris i Enric són el gol del Cornella. La seva qualitat i estat de forma auguren moltes dianes per al que resta de temporada. A això s'ha de sumar el gran treball defensiu de tot l'equip i una mentalitat guanyadora que cada jornada és reafirma. Part d'aquesta mentalitat parteix d'un punt de bona preparació física: Que els jugadors arribin al minut 90 amb les forces amb què arriben no és casualitat.
per Enric Gil / @enricgilm
Des de sempre, Baruc Nsué és conegut a Manlleu com La Perla. Tàcticament sòlid i generós en la passada, el jugador de Tona es troba en el seu millor moment de forma. Baruc -com Gely o Putxi- encarna la continuïtat que ha aconseguit mantenir l’AEC Manlleu; homes que tenen una personalitat futbolística marcada i que, sens dubte, aporten un valor afegit a l’equip. En aquest inici de temporada, Baruc ha fet un pas endavant i ha agafat -o s’ha trobat- el relleu de Dani Planagumà al capdavant de l’equip. L’efectivitat de cara a gol i la decisió en la passada li han donat la confiança suficient per acceptar el nou rol. Així, el migcampista del Manlleu ha rubricat la seva nova condició decidint partits i marcant gols de campionat. La Perla brilla més que mai.
Elhadji Bandeh 'Drogba' CE Júpiter
per Josep Devesa / @PlanetaJupiter_
Recordo com si fos ahir aquell dia de gener de 2010 en què em van anunciar el seu fitxatge. Era el primer any de Juanjo García a la banqueta del Júpiter i estàvem passant-les magres a l'actualment desapareguda categoria de Primera Territorial, tres esglaons per sota de la Tercera divisió que disputem actualment (qui ens ho anava a dir, per cert!).
"Elhadji Bandeh, futbolísticamente conocido como Drogba", em van dir des del club. Procedent dels juvenils de l'etern rival ciutadà, Elhadji és un dels pocs supervivents que queden d'aquell Júpiter de Primera Territorial. I, de fet, el sobrenom li ve a la mida, ja que al Júpiter ha triomfat com ho ha va fer el jugador del Chelsea al club londinenc. Des de la seva arribada acumula a les seves espatlles prop de 80 partits oficials i gairebé 30 gols amb la samarreta grisgrana. Als camps de futbol catalans són famosos els seus espectaculars llançaments de banda que semblen llançaments de córner, un factor positiu per a l'equip, especialment en la vessant més ofensiva, i que sempre desperten més d'un "oooh" a la grada. Aquest any, a Tercera divisió, està tenint un paper protagonista a l'equip. Ha jugat 9 dels 10 partits disputats, tots ells de titular, i l'únic partit en què no va jugar va ser per què estava sancionat. Elhadji Bandeh, Drogba pels qui fa temps que el seguim, s'ha convertit en una peça ofensiva clau en l'esquema del tècnic Juanjo García. A més, aquesta temporada està liderant la taula de golejadors de l'equip i ja ha sigut escollit MVP en dos partits al portal PlanetaJupiter.com. Dades que, sens dubte, avalen la seva trajectòria i l'elecció com un dels millors jugadors d'aquest Júpiter que, esperem, sàpiga revertir aviat la dinàmica negativa de resultats en la qual es troba.
per Marcos Moreno / @MorenoTeruel
El jove lateral dret de la Grama (20 anys) és un dels tres futbolistes de camp que han jugat els 900 minuts disputats fins ara. El seu llarg recorregut abasta el terreny comprés entre les dues línies de fons. A més, compta amb una explosibilitat que li permet pujar veloç o recuperar ràpidament la seva posició. Aquestes característiques han permès a la Grama comptar amb un home '2 en 1: un defensa tancador alhora que un extrem centrador.
D'altra banda, cal tenir en compte que la defensa de la Gramenet ha patit molt pocs canvis des que s'ha fixat l'actual línia Guillem – Gerard Sanz – Fontanils – Boniquet. Això, que en part ha vingut donat per les lesions d'Aitor i Pons, i per la tornada de Marc Esteban al mig del camp, ha tingut una part positiva: els defensors es coneixen millor i compensen les errades dels companys. Per tant, el rendiment de Guillem Ramon, que sempre ha estat força bo, també ha anat millorant setmana rere setmana. De la mateixa manera, la confiança del tècnic li ha fet atrevir-se a dur a terme bones accions que el caracteritzen.
Cal dir que ajuda molt l'experiència acumulada a la seva curta edat per què ha viscut situacions molt difícils en aquesta mateixa entitat: ha arribat a debutar a Segona B amb 18 anys –entrenant-se amb el primer equip durant cinc mesos mentre el club es desfeia– i ha lluitat per no baixar a Primera Catalana. A més, la forma física del tercer capità, que sembla incansable, no és pas casualitat: és d'aquells que es queda a treballar pel seu compte quan acaba l'entrenament, i com a afegitó fa altres esports.
Albert Criado UE Rubí
per Jordi Mestres / @JordiMestres7
Albert Criado va ser el fitxatge mediàtic –juntament amb Baby– del passat estiu a la UE Rubí. L’ex del Manlleu va protagonitzar una temporada rendint a un gran nivell, la qual cosa va envoltar el jugador d'expectatives. No obstant, quan va començar la lliga tot es va tòrcer. Les rosques no sortien i les faltes no entraven. Tot i això, la predisposició de Criado no va defallir. Si bé és cert que no tenia gaire protagonisme ofensivament, l’extrem va suplir-ho amb treball i, sobretot, ajudes defensives. El premi va arribar a la vuitena jornada, quan Albert Criado va marcar dos gols en un gran derbi del Vallès. Aquesta dinàmica va allargar-se una jornada més, amb una nova diana a Can Rosés que donava una nova victòria contra el Júpiter. Tres gols del nou fitxatge rubinenc, doncs, van donar sis punts a l’equip d’Alberto Fernández.
L’aficionat del Rubí, però, encara espera veure aquell Criado que va meravellar a Manlleu. Sens dubte, una falta ben llençada o una bona assistència poden ‘despertar la bèstia’. Quan arribi aquest moment veurem el millor Albert Criado, n'estic segur. I el Rubí ho agrairà.
per Lluís Ribera / @llribera
Els 41 gols que es van repartir Pol Compte (22) i Marc Teixidor (19) la temporada passada a Primera Catalana no eren prou garantia per assegurar la pólvora a Tercera divisió i una de les inversions més altes que va fer el Figueres l’estiu passat va ser la de contractar un nou davanter. Uri Santos, finalment fitxat per l’Olot provinent del Llagostera, o Eloi Fontanella, que havia deixat el Sant Andreu, eren alguns dels noms que sonaven per reforçar l’atac unionista.
No obstant això, un dels grans objectius era Marc Mas, autor de 5 gols a Segona B (2011/2012) amb l’equip d’Oriol Alsina. El silenc, de 22 anys, tenia clar que si havia de baixar una categoria ho faria al Figueres, però fins el darrer moment va esperar una oportunitat per mantenir-se a la categoria de bronze. Abans que li sortís el tir per la culata, Mas es va decantar pels d’Arnau Sala i Xavi Punsí la primera setmana d’agost.
Titular indiscutible –ha sortit d’inici en els 10 partits-, Mas té plena llibertat de moviments en punta: si juga amb el menut Pol, s’hi posiciona en paral·lel; si juga amb Teixi, deixa que el corpulent davanter sigui l’home més avançat. L’ex de Badalona i Espanyol B no ha decebut en la seva estrena a Vilatenim, un terreny de joc de gespa artificial on, juntament amb els seus companys, s’ha sentit molt còmode. Ha marcat en quatre dels cinc partits a casa –el darrer, contra el Vic, el va celebrar amb la coreografia de Gangnam Style- i en total en duu cinc. El ritme de l’atac unionista, doncs, porta la firma del 19.
Adri Buetas UE Vic
per Jordi de Planell / @jordideplanell
La UE Vic ha jugat deu partits aquesta temporada i tan sols ha encaixat sis gols. Una de les claus per les quals l’equip vigatà té onze punts és l’assegurança que el seu porter, Adrià Buetas, és sota pals.
L’assignatura pendent dels companys del porter és marcar, però resulta més fàcil sumar punts quan, tot i no perforar la porteria contrària, no encaixes gols a la teva. Per tot plegat aquest barceloní ha esdevingut una peça clau en l’esquema de Pere Vila. Buetas va arribar al Vic la temporada 2011/2012, quan el llavors porter titular del conjunt osonenc, Toni Montero, va patir un trencament als lligaments creuats. Tot i arribar com a substitut, el porter no va decebre i ja no va perdre la titularitat en detriment d'un Montero que, una vegada recuperat, va abandonar el club.
Després de l’any passat, Buetas és el porter indiscutible del Vic aquesta temporada i probablement ho serà les properes, ja que els seus registres són més que correctes. El joc aeri pot causar-li alguns problemes, però la seva altura i la seguretat dels seus companys a la defensa han fet d'aquest porter un dels més difícils de batre de la categoria.
per Albert Prieto / @prietoalbert
L'adaptació és qüestió de temps i de voluntat. Així ho ha demostrat Miki Carrillo, entrenador del Terrassa, en un inici de temporada en què ha anat de menys a més. L'equip egarenc va començar la lliga de la pitjor manera possible: estancat a l'última posició, sense guanyar cap partit en les set jornades inicials i sense marcar cap gol en les quatre primeres.
En la seva presentació com a entrenador del Terrassa, Carrillo va prometre treball, i no ha faltat a la seva paraula. L'equip creat pel tècnic vermell s'ha conjurat i, a base d'esforç, ha sortit del pou amb tres victòries consecutives, amb tres gols anotats en cada partit. El paper de l'entrenador ha estat clau no només en la constància, sinó en la manera de plantejar els partits. Li han calgut més de dos mesos per completar el cicle d'adaptació i al final ha trobat la manera d'entendre el futbol al Terrassa, molt diferent al model que al Muntanyesa li va servir per disputar el play-off.
Carrillo no s'ha casat amb ningú i ha donat baixes i ha fitxat, amb la lliga començada, allò que creia convenient. I sembla que no s'ha equivocat. Després de molts problemes de baixes, fins i tot ha pogut repetir onze, amb resultats de victòria. Ha trobat l'estabilitat amb un equip que combina veterania, amb homes com Montero i Molist, amb la joventut i frescor del gruix de la plantilla.
Malgrat el ressorgiment, Miki Carrillo és conscient que ha de millorar el joc i la defensa. Sap el que es fa. “L'equip anirà a més”, diu. Només han de passar les jornades i el temps dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada