divendres, 25 de maig de 2018

Fem balanç, capítol 5: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 5 repassem el curs del Castelldefelsque es va refer d'un inici irregular i ha acabat assolint la plena permanència, quedant dues places per sobre del descens, just per sobre del lloc de possible descens per compensació en cas d'un descens del Llagostera, que va quedar enlaire a final de lliga. Els mariners acabaven la lliga setzens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el Carlos de Frutos, cap de premsa del club del Baix Llobregat, col·laborador en diversos mitjans que segueixen el futbol català, com Radio Marca, i cèlebre coneixedor del nostre futbol, amb molts anys d'experiència.

El Castelldefels ha assolit una permanència prou tranquil·la // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Carlos de Frutos per resumir l'any del Castelldefels és:

'Firework', de Katy Perry




Permanència més coral que mai
Un article de Carlos de Frutos @CarlosdeFrutos

Objectiu assolit. La UE Castelldefels seguirà sent de Tercera en la temporada de celebració del seu 70è aniversari. Serà la 15a campanya groga a la categoria, tres lustres que testimonien l'evolució i el creixement d'una entitat que fins al setembre de 1999 mai havia jugat per sobre de l'antiga i desapareguda Regional Preferent.

La 2017/2018 ha estat la quarta campanya de Miki Carrillo al capdavant de la banqueta costanera, i en una circumstància gairebé 'immutable', si més no als últims 7-8 anys, al Castelldefels li va costar de començar a carburar.


Malgrat la meritòria permanència de la 2016/2017, segellada in extremis, Carrilo va optar per fer foc nouuna renovació de cares que, tampoc enguany, es va transformar en un inici positiu de competició. Amb només 6 punts al sarró dels primers 30 en joc, els baixllobregatins es van instal·lar d'entrada a la zona baixa, flirtejant amb els llocs de descens fins a mitjan novembre. L'experiència, però, és un grau, i amb el precedent del curs anterior ben fresc a la memòria, acompanyat d'una oportuna presa de decisions, amb entrades i sortides diverses, l'equip va créixer, i de quina manera, i de fet entre les jornades 11 i 19 només va perdre dos partits, endegant una escalada que el va consolidar entre la 14a i la 16a posició, llocs dels quals ja no es va moure. El coixí de punts en relació a les quatre últimes places va ser convenientment gestionat durant la resta de lliga.



Pedro Bilbao ha estat un dels jugadors més destacats dels mariners // Álex Gallardo - UECastelldefels.com

L'aportació indiscutible dels fitxatges del mercat d'hivern, amb jugadors com Sergi Gestí -qui a còpia de golassos va donar punts cabdals-, Arturo -màxima fiabilitat defensiva- o Manel Raigón -treball incansable- va consolidar el bloc, i amb els Manu, Juanito, Joan Castillo, Alegre, Bermúdez, Kevin, Gibert, Pedro Bilbao o Aumatell com a peces clau el quadre groc va competir molt i bé, independentment de la quantitat de punts obtinguts en cada duel, deixant enllestida la permanència matemàtica entre els mesos de febrer i abril, període en què només va perdre 3 dels 11 partits que va disputar. El sacrifici col·lectiu en tasques defensives i la clara millora del rendiment a domicili, en comparació a campanyes anteriors, són dos dels factors que expliquen la progressió ascendent.

La veritable clau de l'èxit, però, és sens dubte el caràcter coral que ha tingut aquest Castelldefels 2017/2018 en totes les facetes, repartiment de papers que es fa palès amb una dada significativa: fins a 18 jugadors diferents han trobat la xarxa rival, incloent-hi un juvenil (Adri Guica) i un jugador del filial de Tercera Catalana (Tudela), rècord absolut en la història del club a la categoria. La força del bloc, per tant, permet el Castelldefels mantenir el seu lloc en una categoria de màxima exigència i en què, des de l'absoluta humilitat pressupostària, ha fet suar la cansalada a autèntics transatlàntics del nostre futbol.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada