[11 IDEAL] Alex Cano (Europa), per Ignasi Trapero

<<< Onze ideal (3): Guillem Cornellà
<<< Onze ideal (2): Joel Marín
<<< Onze ideal (1): Javi Sánchez

Comencem a descobrir els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.

Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.

Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Alex Cano!

El defensa de l'Europa ha estat el 4t jugador més proposat, amb un 46'43% d'aparicions. /// Apareix també a les llistes d'MVP, en 11è lloc, en un 1'8% dels vots.

ONZE IDEAL //  CAPÍTOL 4

Alex Cano, el fals 4
Un article d'Ignasi Trapero / @Traperinho
edició de Roger Sánchez
Fotografia inicial d'Àngel Garreta - REMImages.com

Gairebé tot el món del futbol català coincideix a assenyalar Àlex Cano com un dels millors defenses del nostre futbol: estimadíssim entre l'afició de l'Europa (enguany, premi al ‘jugador amb més caliu’ de la Penya Caliu Gracienc), és un dels capitans escapulats i, amb 129 partits i més d'11.000 minuts jugats, futura llegenda del club gracienc, a més de titular indiscutible per a Toni Almendros a la selecció catalana que aspira a guanyar la Copa de les Regions UEFA; i no deixa de ser curiós, perquè segurament Cano sigui el menys defensa de tots els defenses de Tercera: quan estava al Marianao, ja amb Pedro Dólera a la banqueta, aquell jove estudiant d'empresarials va ser màxim golejador de l’equip amb 10 gols! Només un desgraciat triple empat va fer que l'equip de Sant Boi no pugés a Tercera aquell any, però la gran temporada del Marianao va fer que Dólera fitxés per l'Europa i s'emportés amb ell aquell jove defensa que no havia jugat abans més enllà de Primera Catalana. Un desconegut defensa que sempre entrava al terreny de joc trepitjant amb el peu dret i que va marcar 8 gols en l’any de l'estrena a Tercera; de seguida tothom va quedar-se amb el nom d’Àlex Cano i amb aquells espectaculars salts que el feien rematar córners i faltes des de més amunt que qualsevol oponent.

En la seva quarta temporada a l'Europa, però, l’Àlex ha decidit baixar arran de terra per seguir la seva carrera de defensa golejador: amb 5 dianes, ha estat el segon màxim anotador de tots els defenses de Tercera (només superat per un Uri Escabrós, del Muntanyesa, que n'ha fet 6 jugant alguns partits en posicions avançades, i fins i tot de davanter quan es va lesionar Sascha). I no sé si el trencament que va patir al nas en un xoc fortuït amb Pacheco (Gavà) li ha fet perdre l'olfacte dels gols aeris, però de les cinc dianes de Cano, només una ha estat amb el cap (a casa contra la Grama). Els altres quatre gols han estat de defensa ben poc defensa: contra el Júpiter, rematant des de l'interior de l'àrea una passada de la mort des de la línia de fons. "I què coi fa un defensa central rematant una pilota a l'àrea rival en una jugada d'atac?", us preguntareu els que no esteu habituats a veure les tradicionals excursions camp amunt d'un defensa amb vocació ofensiva.

Anarquia tàctica que li valdria l'esbroncada de més d'un entrenador cap-quadrat que no sabés veure les contraprestacions d'aquests atacs de llibertat i alegria futbolística; sigui des de la posició de defensa central, o la de lateral esquerre o dret, on també ha hagut de jugar aquesta temporada. Els tres gols restants de l'Àlex aquesta lliga han estat de davanter-rateta oportunista, recollint rebutjos dels porters rivals. "Però això no ho fan els atacants?", es preguntarà també més d'un. "Sí, però també els defenses menys defenses de Tercera", li respondria jo.

Contra el Rubí va recollir una rematada de cap que havia fet ell mateix. Però com que els golejadors s'han de reinventar per seguir marcant quan els defenses rivals ja els coneixen, enguany a Cano li ha donat per un altre registre: marcar en el rebuig d'un penal fallat. "Però què collons fa un defensa central anant a recollir a l'àrea rival el refús del porter, en un penal fallat pel seu equip?", em direu ara, oi? Doncs això pregunteu-li a Adrià Buetas o a Imanol Castilla, porters del Vic i del Vilassar de Mar que van veure com l'alegria per aturar un penal es convertia en ràbia i impotència un segon després, quan Cano apareixia com un coet, més ràpid que ningú, per recollir el rebuig, enviar-lo al fons de la xarxa i agafar-se l'escut de l'Europa per ensenyar-lo orgullós.

El més llest de la classe; el defensa menys defensa de tota la Tercera Divisió. Parafrasejant termes de futbol modern, un fals defensa. O potser seria millor definir-lo com un defensa que ens vol fer creure a tots que s'estarà quietet guardant la posició ben a prop de la porteria pròpia, quan en realitat està esperant la seva oportunitat d'aparèixer del no-res i, com un depredador de l'àrea, continuar sumant gols i més gols (20 en quatre temporades) amb la samarreta escapulada: Àlex Cano, el fals 4.

[11 IDEAL] Guillem Cornellà (Figueres), per Marc Raymundo

<<< Onze ideal (2): Joel Marín
<<< Onze ideal (1): Javi Sánchez

Comencem a descobrir els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.

Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.

Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Guillem Cornellà!

El migcampista del Figueres ha estat el 8è jugador més proposat als onzes ideals, un 32'14% de les vegades. /// Ha aparegut també a la votació de l'MVP, en 7è lloc, i en un 4'5% de les propostes.

ONZE IDEAL // CAPÍTOL 3

Guillem Cornellà, el futbolista ideal
Un article de Marc Raymundo / @marcraymundo
edició de Roger Sánchez
Fotografia d'Àngel Garreta - REMImages.com

16 de desembre de 2012. 12'17 hores. Camp Municipal de Nou Barris. "Compte amb en Guillem Cornellà que pica les faltes de nassos". Paraules d'un servidor a un amic seguidor del Muntanyesa just en el moment en què vaig veure que el migcampista del Figueres agafava l'esfèrica i es disposava a executar una falta força escorada. Segons després, xut potent, paràbola endiablada i golàs per l'escaire malgrat els 25-30 metres que separaven la pilota de la porteria defensada pel porter local Víctor Cócera. El gol no demostrava res. Definia en essència el que és en Guillem Cornellà: talent majúscul i la virtut de no fallar mai als que creuen en ell.

En aquest cas, el Figueres, un equip en el qual s'ha catapultat i erigit en l'autèntic líder en el seu primer any a Vilatenim.

Arnau Sala, el seu míster i el seu avalador en el conjunt blanc-i-blau, veu en el migcentre el jugador perfecte. "En Guillem és el futbolista ideal per a qualsevol entrenador. És un jugador incansable, amb un físic important, que es desviu en cada partit, que li posa passió i a part de la feina impagable que fa té qualitat amb la pilota als peus i ens aporta molt en l'estratègia. És el jugador perfecte. A més, dins del vestidor exerceix de líder. A en Guillem se l'escolten i ens l'escoltem tots. La toca molt i diu el que pensa sempre, i ho diu a la cara, als companys, al cos tècnic i sempre amb la intenció d'ajudar i ser millor equip. Viu cada partit i cada entrenament molt intensament." Als seus 25 anys d'edat, en Guillem ha estat enguany un dels referents d'una molt jove plantilla figuerenca i un intocable pel seu entrenador. "De la plantilla era el futbolista amb més experiència i amb bagatge a categories com la Segona B. Per això, per l'edat i la concepció del futbol ha estat potser el meu braç executor dins de la gespa. Ha complert bé, i per tot plegat i perquè físicament és un portent ho ha jugat tot". Efectivament, en Guillem només s'ha perdut quatre enfrontaments (tres partits per sanció i un per lesió) i de no haver estat així, segons Arnau Sala, no s'hagués perdut ni un sol segon de competició.

La gran temporada d'en Guillem i del Figueres, quedant-se a un pas de fer un play-off d'ascens a Segona B impensable a principi de temporada, i fent de Vilatenim l'únic camp inexpugnable de la categoria, és un premi a tota una trajectòria en què l'atzar i la sort a vegades et posen a prova i marquen. En el cas del migcampista, l'infortuni va trucar a la seva porta en el pitjor moment, en el moment de menjar-se el món. En l'etapa de juvenil a l'Espanyol, quan tot jugador es juga el ser o no ser un futbolista de futur, primer una lesió a l'espatlla que va obligar-lo a passar pel quiròfan i després una mononucleosi, el van allunyar del somni de triomfar a l'equip que porta al cor. "Van ser sis anys espectaculars a l'Espanyol. Van ser la meva escola com a jugador i com a persona. Allà vaig créixer com a jugador i com a persona i l'Espanyol em va guanyar per sempre. Un club humil, atent amb el jugador, proper, familiar i que t'ensenya a ser millor futbolista i persona cada a dia. Per desgràcia, però, van venir les lesions totes juntes i vaig marxar al Girona, a Segona B, i allà vaig aterrar al món real, al món professional, envoltat de veterans i grans jugadors com Dorca, Matamala, Santi Asensio i em vaig haver de transformar i adaptar".

Òscar Perarnau, actual director esportiu de l'Espanyol, va ser l'home que va fitxar Guillem Cornellà per l'infantil A periquito, l'equip al qual entrenava llavors. "Ell de petit jugava a la Penya Esportiva Bons Aires de Girona i ja el vaig voler fitxar per a l'aleví, però en Guillem vivia a Girona i consideràvem un disbarat fer-lo venir cada dia a entrenar. A l'edat d'infantil, però, vam parlar amb els pares i van acceptar el sacrifici". Perarnau, també considera que la progressió del migcampista va quedar truncada per la desgràcia. "Va tenir mala sort en l'etapa juvenil. No va tenir protagonisme per culpa dels problemes físics que va tenir i va coincidir amb una fornada de jugadors espectaculars i en un juvenil històric que va ser campió de lliga amb 19 punts d'avantatge i va estar tota una volta sense encaixar cap gol." L'Òscar defineix en Guillem amb diversos adjectius. "És un futbolista molt complet, treballador, sacrificat, amb un gran cop, intel·ligent i amb un físic molt potent i molt caràcter. A l'Espanyol era molt professional i complidor i això és valora molt, i més en edats de formació".

Perarnau coincideix de ple amb l'anàlisi d'Arnau Sala, qui només veu un parell de punts dèbils al migcentre. "No és un jugador que destaqui pel joc aeri i és molt temperamental. Es deixa arrossegar per la seva forta ambició i a vegades li falta un punt de pausa." El tècnic de Sant Fruitós de Bages, que ha estat el tècnic del Figueres els tres darrers anys i el segon entrenador del Girona quan en Guillem va aterrar a l'equip de Montilivi intueix que en Guillem ha fet mèrits per fer el salt a millors categories. "Al Girona, a Segona B, va complir amb el seu rol i per mi és evident que té qualitat per jugar en categories superiors a la Tercera Divisió. Segur que després de la temporada que ha fet aquest any el volen tots els equips de Tercera i si jo entrenés a un equip de Segona B, jugaria al meu equip. No sé si el Figueres el podrà retenir, però suposo que els equips de Segona B de Barcelona no trigaran a trucar-lo si no ho han fet ja".

En aquest sentit, Arnau Sala considera que a en Guillem potser li han faltat padrins i li van sobrar les lesions a l'Espanyol per escalar i mostrar el seu futbol a altes categories. El Cassà, el Llagostera i el Santboià van ser després del Girona els seus equips i el seu camí abans d'aterrar a Figueres. Un conjunt, el de Vilatenim, en el qual ha brillat amb el seu dorsal 21, escollit després que els companys el deixessin lliure i en memòria de Dani Jarque. I un club que frisa per la continuïtat d'en Guillem i que al mateix temps segurament tem per la marxa d'un dels millors futbolistes de la temporada en la Tercera Divisió.

[11 IDEAL] Joel Marín (Cornellà), per Javier Merino

<<< Onze ideal (1): Javi Sánchez

Comencem a descobrir els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.

Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.

Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Joel Marín!

El defensa del Cornellà ha estat el 7è jugador que més ha estat propsat als onzes ideals, amb el 35'71% d'aparicions. /// Ha aparegut a les propostes d'MVP, amb un vot.

ONZE IDEAL // CAPÍTOL 2

Joel Marín, més que un lateral
Un article de Javier Merino / @JMerino86
edició de Roger Sánchez
Fotografia d'Àngel Garreta - REMImages.com

Lateral dret de 23 anys que abans de vestir la samarreta verda del Cornellà va militar a les files de la Damm, el Premià i el Castelldefels. Tenia la difícil empresa de fer oblidar un futbolista molt estimat per l'afició i que va ocupar durant cinc anys el carril dret de la Via Fèrria: Édgar Domingo, ara militant a les files de l'Europa.

Ho ha aconseguit en molt poc temps, ja que des del primer dia s'ha consagrat com a titular indiscutible per a Jordi Roger, principal avalador del seu fitxatge.

Els números del '2' del Cornellà són els següents: ha jugat 36 partits (31 com a titular), sumant un total de 2.877 minuts, aportant un gol i cinc assistències. També ha vist vuit targetes grogues i no ha estat expulsat en cap partit.

A més, Joel no només ha brillat amb el Cornellà; millor dit, gràcies a la seva gran temporada és titular indiscutible, també, per a Toni Almendros, seleccionador català amateur. Amb el combinat també ha estat home clau ja que, i no ens cansarem de repetir-ho, ha fet història classificant-se per primera vegada per la disputa de la fase final de la Copa Regions UEFA.

Joel és un lateral de molt recorregut, degut a que una de les seves grans virtuts és la seva habilitat per sumar-se a l'atac arribant des del darrere.

Si haguéssim de fer un paral·lelisme amb un jugador de primera línia, la comparació més idònia seria amb Dani Alves: velocitat, fons físic i un bon toc de pilota.

Una altra de les seves virtuts que li han servit per ser el millor lateral de la categoria és la seva capacitat per treure bones centrades en cursa, i sense necessitat d'arribar a la línia de fons, perquè de poc o res serviria tenir un lateral ofensiu si no és capaç de finalitzar amb escreix la jugada.

No ens hem d'oblidar que aquest futbolista ha estat escollit com a millor lateral dret. Fins ara hem disseccionat les característiques ofensives d'aquest petit (1'68 metres) però contundent defensa.

A la rereguarda, Joel no ha tingut rival. Degut a la seva velocitat aquest any pocs jugadors li han pogut superar en el un contra un i, si ho han fet, el defensa del Baix Llobregat treu a la llum una altra de les seves virtuts: la velocitat de reacció a l’hora de girar per tornar a defensar la seva posició.

A més, com hem comentat abans, Joel és un dels jugadors més ràpids de la categoria, amb el que comporta que sol ser el futbolista habitual que es queda a defensar les possibles contres de l'equip rival quan el Cornellà treu un córner o una falta a favor.

En definitiva, Joel Marín és un futbolista que és més que un lateral. És un plaer pels seus companys saber que poden mirar al costat dret i saber que tenen una muralla quan s'ha de defensar i un martell percutor quan s'ha d'atacar.

[11 IDEAL] Javi Sánchez (Rubí), per Jordi Mestres

<<< Presentació Onze ideal Tercera 12/13

Comencem a descobrir els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.

Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.

Enhorabona i felicitats als onze!

Enhorabona, Javi Sánchez!

El davanter aquest curs al Rubí ha estat el 9è jugador més proposat per a l'onze ideal, amb el 29'46% d'aparicions. /// 6è jugador més proposat a l'MVP, amb el 5'41% d'aparicions.

ONZE IDEAL // CAPÍTOL 1

Javi Sánchez, el fusell noble
Un article de Jordi Mestres / @JordiMestres7
edició de Roger Sánchez
Fotografia d'Àngel Garreta - REMImages.com

Els darrers 365 dies difícilment s'esborraran del cap de Javi Sánchez. Ni en somnis el davanter de Badalona hagués pogut imaginar un any tan rodó com el que acaba de viure. Però s'ha fet realitat, i no per casualitat. Ha estat un fet gràcies al treball, al callar quan no jugava i no cobrava i a treure el màxim profit de les seves oportunitats.

El cop de cap a última hora contra la Pobla Mafumet va obrir una porta que no s'ha tornat a tancar en tota la temporada.

Una porta que ha conduït a un llarg passadís de nou mesos, que no necessàriament s'havia de seguir fins al final. Ell ho ha fet. Ha prioritzat completar una bona temporada a Tercera a guanyar diners o jugar en un equip superior. I no només això, sinó que ha acceptat el rol de capità en el seu primer any a Can Rosés i l'ha exercit a dins i fora del camp. A dins portant el braçalet, marcant 22 gols i tirant d'un equip massa afectat pels problemes extraesportius. A fora representant el vestidor –juntament amb Daniel Ortega– en les complicades gestions per cobrar els salaris al dia.

Aquests sacrificis finalment han tingut recompensa, tant a nivell individual com col·lectiu. D'una banda Javi Sánchez s'ha revaloritzat i ha marcat pràcticament el doble de gols de les dues darreres temporades. En segon terme haver aguantat cinc mesos sense percebre ni un euro s'ha vist compensat amb tres mensualitats de cop, pagades a final de temporada. Bé està el que bé acaba i segurament en uns anys Javi Sánchez recordarà la vessant positiva – que no ha estat poca – del seu any a Rubí que no pas els maldecaps viscuts.

I més tenint en compte que tot el que he explicat, tant les coses que tothom coneix com de les que no se'n parla tant, li ha servit per rebre l'oportunitat de la seva vida: la trucada de l'Europa. Un club gran, amb aspiracions a promoció que ha confiat en Javi Sánchez per a substituir a un altre ex del Castelldefels com Òscar Muñoz. Al mateix temps, una oferta que respecta el seu horari laboral a l'escola Mare de Déu de l'Assumpció de Badalona i li permet compaginar passió i professió.

Per si no n'hi hagués prou, aquest any rodó per a Javi Sánchez ha tingut el millor colofó de tots. Fa dues setmanes el ‘fusell’ va ser pare d'un nen que té com a nom Tiago. Si li posa la mateixa noblesa que té com a futbolista a educar el seu fill de ben segur que serà un bon pare. I és que tot i no tenir pietat de cara a la porteria rival en Javi destaca, per sobre de tot, per ser un d'aquells futbolistes que fa vestidor. Molta sort en la teva nova aventura a l'Europa i, per la meva part, dir-te de tot cor: Felicitats Javi!

Onze ideal de la Tercera 12/13

Dissabte finalitzava la temporada amb la notícia més positiva del curs, en forma d'ascens. La UE Olot, campiona del grup català de Tercera, tancava el curs amb l'ascens a Segona B.

Dani Planagumà i Toni Texeira van ser el primer i el tercer més votats el curs passat // REMImages.com

Amb la competició signant el punt i final, queda tancar els últims balanços. Aquest mes de juliol toca passar revista als nou mesos de competició, descansar i començar a preveure què ens trobarem a finals d'agost, quan s'iniciï una nova aventura.

I una de les cites bàsiques per repassar la temporada és presentar l'onze ideal i l'MVP de la Tercera 12/13, que heu votat els seguidors del futbol català, a través de Twitter i de correus a la direcció d'aquest blog. Aficionats, periodistes i fins i tot alguns dels protagonistes, dels mateixos jugadors, heu fet les vostres propostes.

Havien de ser propostes amb dues limitacions generals, i una tercera específica per als jugadors:

• Les alineacions havien de tenir una formació coherent: no valia votar 8 davanters o 7 defenses.
• S'acceptaven un màxim de 3 jugadors d'un mateix equip
• [per als jugadors] L'MVP no podia ser del mateix equip

Després de 20 dies de votació, s'han rebut 112 propostes de les quals ha sorgit un onze ideal amb jugadors de 6 equips diferents.

L'any passat vaig presentar l'onze amb una única publicació. Aquest curs he decidit fer-ho diferent, i coneixereu l'onze un a un. Onze informadors del futbol català analitzaran, un per dia, els onze jugadors que tanquen el curs amb el seu nom a l'alineació ideal dels seguidors.

Obro la sèrie amb les dades bàsiques de la votació, i aquest dimarts al vespre ja tindreu el primer nom, el d'un davanter. Quan acabin els 11 perfils explicaré els resultats complets, amb percentatges, l'MVP i les dades globals de tots els altres futbolistes proposats.

Dades bàsiques

• 112 votacions rebudes i integrades
• 176 futbolistes proposats
• El jugador més votat ha aparegut al 77'68% de les propostes. I el tall per entrar a l'onze (la freqüència d'aparició de l'11è més votat) ha estat del 18'75%.
• Apareixen a les propostes jugadors de 19 equips de la categoria. No hi ha cap jugador del Balaguer.
• Per a l'MVP, s'han proposat 27 jugadors de 12 equips diferents
• L'MVP resultant ha estat proposat al 20% de les votacions. L'acompanyen al podi futbolistes amb el 13'5% d'aparicions i el 9%, dos futbolistes (hi ha empat a la tercera plaça)

Els noms i dades concretes, un cop s'hagi descobert tot l'onze al complet.

Gràcies a tots per col·laborar, i enhorabona als jugadors proposats, en especial als 11 escollits!