Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 10 repassem el curs del Vilafranca, que ha acabat fent una temporada històrica, amb l'estrena de la centenària entitat en un play-off d'ascens a Segona B. Els penedesencs queien a la primera eliminatòria contra l'Atlético Malagueño, però han deixat per a la història un curs per emmarcar. Els quadribarrats acabaven la lliga quarts, amb 66 punts. Escriu sobre la temporada del Vilafranca en Lluís Montaner, una referència obligada si us voleu informar sobre el club penedesenc; passió i rigor davant el FCV transmesos al seu compte de Twitter i al seu Blog de la prèvia.
We have a dream
 |
| L'onze del Vilafranca al partit contra l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Un article de Lluís Montaner / @lapreviafcv
Aquesta etiqueta, que va crear un tuitaire cap allà al mes de febrer, es va convertir en el leitmotiv del vestidor vilafranquí de cara a fer quelcom important enguany. I això que superar el cinquè lloc de la temporada passada no era gens fàcil... però ho van fer. Estaven davant una oportunitat històrica i no la van desaprofitar.
A l'estiu, quan es confeccionà la plantilla, la gent que segueix la Tercera Divisió ja col·locava el Vilafranca com un dels candidats a ser a la part alta. Ara bé, una cosa és tenir bona plantilla i l'altra fer un bon equip. I el futbol està ple de casos en què els resultats no han anat en concordança amb el potencial futbolístic d'un planter amb grans jugadors. Aquest argument serveix, en bona mesura, per explicar la irregularitat de l'equip al primer tram de temporada.
La cosa canvià, a millor, amb l'arribada del nou any i amb alguns canvis de peces a la plantilla. Es va perdre pel que fa a qualitat futbolística però es va guanyar en unió, en fer grup, en companyonia i en solidaritat damunt la gespa. 2016 començà amb una ratxa de 28 punts sobre 33 possibles, amb només una derrota en un partit boig davant el Gavà (3-4), que van permetre el Vilafranca enlairar-se fins al segon lloc de la taula.
Tot i competir de tu a tu al camp del líder (Prat), aquella desfeta comportà una davallada que dugué l'equip a jugar-se la darrera plaça de play-off amb la Montañesa en un tram final de temporada no apte per a cardíacs.
Així, es va arribar a la penúltima jornada amb els de Nou Barris dos punts per davant i havent de rendir visita al Municipal vilafranquí. Era caixa o faixa, i els nois d'Ivan Moreno van treure aquell partit endavant guanyant 2-0, amb dues dianes de Víctor Oribe (home cabdal en la gran temporada realitzada pel degà penedesenc). Quedava només certificar la quarta plaça guanyant al camp d'un Cerdanyola que, tot i no jugar-se res, havia completat una excel·lent temporada. La motivació vilafranquina queda palesa damunt la gespa de Fontetes (0-3) i el Vilafranca es convertia, per primera vegada en els seus quasi 112 anys d'història, en equip de play-off d'ascens.
El somni del que parlava el hashtag era realitat. Un somni del que ningú volia despertar i que va portar a una expedició vilafranquina a presenciar in situ el sorteig de la promoció a Las Rozas. L'atzar no fou benèvol i emparellà el degà penedesenc amb l'Atlético Malagueño (filial d'un Primera Divisió com és el Màlaga).
L'anada, al Municipal vilafranquí, fou una festa. 2.400 persones, segons fonts del club, van omplir el camp per a veure una cita històrica. El 0-0 deixava l'eliminatòria oberta. Tan oberta que fins i tot l'entitat del xeic Al-Thani va portar el partit de tornada a La Rosaleda per tal d'aprofitar les dimensions del camp i, de pas, insuflar una mica de l'anomenada por escènica.
El Vilafranca va caure (2-0) i digué adéu al somni, sí, però competint i deixant-se la pell. Com ha fet al llarg de tota la temporada. Una temporada que ha quedat escrita en lletres d'or i que es recordarà per sempre.
A l'estiu, quan es confeccionà la plantilla, la gent que segueix la Tercera Divisió ja col·locava el Vilafranca com un dels candidats a ser a la part alta. Ara bé, una cosa és tenir bona plantilla i l'altra fer un bon equip. I el futbol està ple de casos en què els resultats no han anat en concordança amb el potencial futbolístic d'un planter amb grans jugadors. Aquest argument serveix, en bona mesura, per explicar la irregularitat de l'equip al primer tram de temporada.
La cosa canvià, a millor, amb l'arribada del nou any i amb alguns canvis de peces a la plantilla. Es va perdre pel que fa a qualitat futbolística però es va guanyar en unió, en fer grup, en companyonia i en solidaritat damunt la gespa. 2016 començà amb una ratxa de 28 punts sobre 33 possibles, amb només una derrota en un partit boig davant el Gavà (3-4), que van permetre el Vilafranca enlairar-se fins al segon lloc de la taula.
Tot i competir de tu a tu al camp del líder (Prat), aquella desfeta comportà una davallada que dugué l'equip a jugar-se la darrera plaça de play-off amb la Montañesa en un tram final de temporada no apte per a cardíacs.
Així, es va arribar a la penúltima jornada amb els de Nou Barris dos punts per davant i havent de rendir visita al Municipal vilafranquí. Era caixa o faixa, i els nois d'Ivan Moreno van treure aquell partit endavant guanyant 2-0, amb dues dianes de Víctor Oribe (home cabdal en la gran temporada realitzada pel degà penedesenc). Quedava només certificar la quarta plaça guanyant al camp d'un Cerdanyola que, tot i no jugar-se res, havia completat una excel·lent temporada. La motivació vilafranquina queda palesa damunt la gespa de Fontetes (0-3) i el Vilafranca es convertia, per primera vegada en els seus quasi 112 anys d'història, en equip de play-off d'ascens.
El somni del que parlava el hashtag era realitat. Un somni del que ningú volia despertar i que va portar a una expedició vilafranquina a presenciar in situ el sorteig de la promoció a Las Rozas. L'atzar no fou benèvol i emparellà el degà penedesenc amb l'Atlético Malagueño (filial d'un Primera Divisió com és el Màlaga).
L'anada, al Municipal vilafranquí, fou una festa. 2.400 persones, segons fonts del club, van omplir el camp per a veure una cita històrica. El 0-0 deixava l'eliminatòria oberta. Tan oberta que fins i tot l'entitat del xeic Al-Thani va portar el partit de tornada a La Rosaleda per tal d'aprofitar les dimensions del camp i, de pas, insuflar una mica de l'anomenada por escènica.
El Vilafranca va caure (2-0) i digué adéu al somni, sí, però competint i deixant-se la pell. Com ha fet al llarg de tota la temporada. Una temporada que ha quedat escrita en lletres d'or i que es recordarà per sempre.
