Fem balanç, capítol 1: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 1 obrim la sèrie amb el repàs al curs del Gavà, que ha acabat l'any amb un descens anunciat de feia mesos. Ha estat una temporada convulsa, en què els problemes extraesportius que ja van implicar el descens des de Segona B el 2017 (després d'una excel·lent trajectòria esportiva, amb la permanència a la categoria de bronze) s'han prolongat i fins i tot ampliat. Els blaugrana acabaven la lliga dinovens, penúltims, amb 20 punts. Escriu sobre la temporada del Gavà l'Isaac Fandos, que aquest curs s'ha encarregat de la comunicació de l'entitat gavanenca.

Onze del Gavà a principis de curs... tot va canviar molt // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La canço d'Isaac Fandos per resumir l'any del Gavà és:
'Tornarem', de Lax'n’Busto
"Doncs això, que tornarem a Tercera. Tard o d’hora, el Gavà ho mereix"

Encara ens ho juguem tot

Un article d'Isaac Fandos / @XaviSik

Quan em van proposar ser el redactor del 'Fem Balanç' no vaig dubtar a llegir-me aquests articles d'anys anteriors del meu bon amic Havok. No ho hauria d'haver fet, perquè vaig recordar els bons anys del Gavà (en l'esportiu, perquè en l'aspecte econòmic tot començava a trontollar) i vaig entristir-me.

De fet, la temporada també va començar amb Havok. En aquest cas, als camps d'entrenament de Can Tintorer. I, perquè mentir-nos, de tots els jugadors que hi havia amb les samarretes gavanenques només coneixia Diego Lamas, l'únic supervivent del Gavà de Segona B.

Així doncs, una calorosa tarda d'estiu vaig anar a La Bòbila per veure com l'equip empatava contra el juvenil del Jàbac (1-1). I crec que aquell dia, en què el partit va acabar més aviat del previst per uns problemes amb la il·luminació, ja vaig començar a

entendre que el nostre repte seria salvar-nos, i patint força.

Després d'un inici de lliga dantesc, amb un primer partit a l'Olímpic de Terrassa on hi vam anar amb 12 jugadors perquè no hi havia diners per a tramitar les fitxes, Joan Màrmol va plegar. El confeccionador de la plantilla només va durar prop de dos mesos, i dues jornades, al timó del vaixell. I ho va deixar amb una sentència que encara em fa pensar: "En comparació a això, el Palamós era el Bayern de Munic".

Per sort per a tots, el Gavà dels argentins, amb l'empresari Hugo Grgona com a màxim exponent, arribava al seu fi quan els socis van aconseguir prendre el control del club. Encara que, per desgràcia, em temo que va arribar massa tard. En qualsevol cas, el fins aleshores director esportiu Pablo Názabal es va seure a la banqueta contra l'Europa a la tercera jornada (nova derrota inclosa) i després ja no es va saber més d'ell.

A la desesperada, la directiva va apostar per Álex Lozano, el míster del juvenil, i sorprenentment l'equip va reaccionar: victòries contra Prat i Hospi, i el Gavà fora de la zona de descens. Però tot va ser un miratge. L'Àlex, amb el vestidor en contra, només va durar tres jornades més, i al final ni tan sols va tornar al juvenil.

Des de les primeres jornades els gavanencs se situaven a la part baixa // Isaac Fandos

A més, durant tot aquest camí la plantilla va anar perdent integrants. Els defenses Nacho, Javi Iglesias, Marcel i Eric, els migcampistes Pipo i Aaron, i el davanter Álvaro van deixar l'entitat. El pitjor és que tots ells eren titulars. Tot i així, l'equip no es va rendir, i amb l'aposta de la directiva per un home de la casa, Antonio Escudero, el Gavà semblava que tornava a revifar. Com a mínim, competia els partits, i després de donar bones sensacions va arribar la victòria contra un rival directe com el Granollers.

Al Nou Sardenya, un nou Gavà, amb fins a 7 jugadors com a titulars que no havien començat la temporada com a blaugranes, va acaronar la victòria. Però en deu minuts finals fatídics, l'Europa va empatar el matx (2-2). Aquell dia, en la meva opinió, vam perdre la salvació. I després, tot i competir, la victòria ja no va arribar mai. Això sí, entre totes les derrotes, la que encara em cou més és la que vam encaixar a Figueres. Després de patir com un boig per la línia de fons amb la càmera de fotos penjada al coll, un gol en pròpia porteria dels figuerencs a l'últim sospir ens va servir per rescatar un punt. Però el veritable sotrac va arribar quan, just abans de pujar a l'autocar, Escudero ens va dir que l'havien fet fora. Per desgràcia, la directiva necessitava els diners de totes les formes, i va cedir a les pressions externes per fer fora un entrenador que es va deixar l'ànima intentant salvar el club. Una pena. Una més.

La temporada l'ha acabat Josu Julián a la banqueta blaugrana, el que va ser segon entrenador d'Escudero durant bona part de la seva direcció. Finalment, el Gavà va acabar perdent la categoria a La Bòbila contra el Sant Andreu. De fet, va certificar la seva entrada a Primera Catalana fent un dels millors partits de la temporada, però que no va servir per a res. En aquell moment, quan l'àrbitre va xiular el final del partit, jo era assegut al tartan de l'estadi, tot just recolzat sobre la bòbila que li dona nom i el presideix. Però la meva mirada no es va dirigir cap als jugadors, tots capcots després de no aconseguir l'objectiu, sinó cap a la tribuna. Perquè allà realment s'està jugant el partit més important de la temporada.

El deute cada cop és més gran, però ara sembla que hi ha uns empresaris de Gavà que volen salvar el club. Perdoneu que hi desconfiï, però aquí n'hem vist de tots colors, i ja costa creure a qualsevol. Això sí, aquesta és l'última bala que li queda al club. Esperem que després d'una temporada de bojos, al menys, tinguem una bona notícia final.

Fem balanç, capítol 20: Gavà

Acabada la temporada, a tercera.cat hem completat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, hem analitzat si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al darrer capítol, el 20, repassem el curs del Gavà, l'últim equip que ha acabat de competir... i que ho ha fet amb l'ascens a Segona B després d'una segona volta i un play-off immaculat (23 partits seguits sense perdre). Sis anys després, els gavanencs tornen a la categoria de bronze. Els blaugrana van tancar la lliga segons, amb 70 punts. Escriu sobre la temporada del Gava en Havok, bon amic de tercera.cat i autor d'un blog imprescindible per seguir l'actualitat (i revisar la història i els noms propis) del Club de Futbol Gavà.

Un onze inicial del Gavà al tram final de temporada // Fran Capell - CEEuropa.cat

Poder i voler

Un article de Havok / @havokcfgava

Quan González Sicilia va xiular el final del Gavà-Castellón i la quitxalla inundava el camp (bé, alguns ja tenien la seva edat), jo esbufegava per la tensió i em quedava a la grada fent alguna foto mentre enyorava la presència de l'Àlex Gallardo. Va ser llavors quan l'Alfonso, un soci de tota la vida, molt més antic que jo (i ja porto 20 anys), em demanava si m'ho esperava això. Li vaig confessar que al principi de temporada ni se'm passava pel cap, i ell em va respondre que "ni yo en febrero tampoco".

Per què ho explico això? Per què va haver-hi algú que sí s'ho esperava, i va acabar convencent a tota la plantilla. Des del primer moment Juanma Pons va anunciar que l'objectiu de l'equip era pujar a Segona B, un objectiu molt diferent al de passades temporades, on el "voler" havia vingut condicionat pel "no poder".

El Gavà va incorporar aquest estiu jugadors amb qui no podia haver somiat en temporades anteriors, com ara Cazorla, Álex Plà, Del Moral o Chirri, jugadors de nivell que venien de ser importants en d’altres equips (tot i que no tots van acabar d'aclimatar-se al vestidor, o de donar el rendiment desitjat); però no és menys cert que Pons va tenir un gran mèrit de pensar en Eric Alcaraz, etern suplent a Prat i Sant Andreu, rescatar Joel i descobrir Eric Pujol (fitxat com a mig centre i polit com a gran central), ambdós descendits amb el Vilassar de Mar la temporada passada; i donar l'oportunitat a Tercera a joves com Roger Escoruela (amb un bon currículum a les seves esquenes al futbol base d'Espanyol i Villarreal), o Niko Kata (que venia de despuntar a Primera Catalana amb Viladecans i Santboià). La troballa més sorprenent però, va ser la de Raíllo, que havia tornat a Andalusia després d'un paper residual al també descendit Martinenc.

Amb tots aquests ingredients sobre la taula segurament no era jo (bé, i l'Alfonso) l'únic que no pensava en l'ascens com una possibilitat real a principi de temporada. Però la cosa va començar a rutllar, Pons va saber construir un bloc molt fort i potent, tant psicològicament com sobretot físicament, segurament el Gavà de més envergadura física en moltíssimes temporades. Els resultats van arribar de ben començament, col·locant l'equip en unes posicions de play-off a les quuals no estava acostumat.

Dels vuit primers partits a la Bòbila, però, només es van guanyar tres, i, que ningú se m'emprenyi, jugant no gaire bé. La mala ratxa es va acabar estenent també fora de casa, deixant un global de només dues victòries en setze jornades, i el Gavà va arribar a caure a la novena posició. Imagino que aneu entenent les poques esperances de l'Alfonso, i les crítiques a Juanma Pons a l'Assemblea de socis pre(no)eleccions.

I si fins aquí el "voler" havia sigut important, el "poder" torna a agafar rellevància al gener. Va haver-hi sortides, i sobretot va haver-hi dues incorporacions que van revolucionar un equip amb dificultats, no només per fer gols, sinó també per crear ocasions de gol. La tornada d'un fill pròdig, el David, després de la seva primera experiència a Segona B, i de Boris, amb el gol com a targeta de presentació, van canviar totalment l'equip i fins i tot el vestidor, molt més centrat en l'objectiu comú, tot i quedar-se amb només 18 efectius.

La ratxa des de llavors fins a final de temporada ha sigut brutal. Vint-i-tres partits sense conèixer la derrota que van servir per classificar-se a la segona posició amb una suficiència inesperada, guanyant tant jugant bé com no tant bé, i, per sobre de tot, donant lliçons de saber patir i esperar el moment.

El premi per voler i poder ha sigut tornar a la Segona B perduda al 2010, que ha despertat una il·lusió al poble que feia temps que no es veia, però que -tant de bo aquest cop m'equivoqui-, acostuma a ser puntual. La feina del club en l'apartat social hi tindrà molt a dir.

Ja és vox populi que qui aportava els recursos econòmics necessaris per sostenir el projecte ha agafat les maletes destinació Sabadell, però també que ja hi ha algú darrere que ha agafat el testimoni en la part final de la temporada. Pels que em segueixen habitualment no és cap secret que sóc un tonto/romàntic del futbol, i que no crec en un model de club consistent en buscar cada temporada algú extern que hi posi diners, per què trobar retorn en aquestes categories és pràcticament impossible, i si no hi ha negoci desapareix la inversió. A Gavà ja hem viscut el millor i el pitjor d'aquest model, portem molts anys pagant aquest peatge, però viure segons allò que pots generar (esportivament i econòmicament) no ens enganyem, no ven.

Aquest any el Gavà va apostar fort i li ha sortit molt bé, així que ara és moment de celebrar-ho tot desitjant que no sigui flor d'un dia, i que el club per fi pugui renéixer esportivament i institucionalment parlant. De moment el "voler" ja el tenim: Pons ja ha anunciat que l'objectiu és pujar a Segona.

En la salut i en la malaltia

Diumenge passat el Gavà assolia l'ascens a Segona B en una tanda de penals agònica contra el Castellón. L'equip vencedor tindria una plaça al grup tercer i el derrotat, seguiria un curs més a Tercera. Després de l'eufòria i els nervis d'un partit d'aquestes característiques, tornem a mirar-lo des d'una altra perspectiva. Avui, el company Cristian Garcia, autor del Blog de l'Hospi, ens fa la contracrònica del Gavà-Castellón

Gavà i Castellón van protagonitzar una eliminatòria molt atractiva // Javi Borrego - FCF

En la salut i en la malaltia

Un article de Cristian Garcia

L’altre dia em van dir que encara hi ha gent que té l’estranya mania de casar-se i que a sobre, alguns, ho fan per l’Església. Serà per creença o pels regals (?), o per complir amb la tradició i sentir el capellà dir allò tan típic: “en la salut i en la malaltia, fins que la mort us separi”. Sempre he pensat que aquesta frase té un punt sectari però, sobretot, irreal, ara que molts matrimonis duren menys que algunes seleccions a l’Eurocopa. M’atreviria a dir que no difereix massa de la irracionalitat que envolta els sentiments que desprèn la pertinença a un club de futbol, una pertinença que curiosament va acompanyada d’una fidelitat (gairebé) eterna. Igual que la salut i la malaltia en les nostres vides, al futbol la victòria i la derrota (que no l’èxit i el fracàs), són complicades (molts cops impossibles) d’evitar.

És una percepció molt personal, però sempre he pensat que la derrota ajuda més a créixer que no pas la victòria. Hi ajuda, sobretot, la forma. Ahir a la Bòbila, la tanda de penals va ser el punt de no retorn per a Gavà i Castellón, dos equips que després de 3.990 minuts de joc reglamentari, de gairebé un any de preparació i més de deu mesos de competició, es jugaven el seu futur esportiu immediat des del punt dels onze metres. Un dels dos assoliria la glòria i l’altre, per contrast, acabaria vessant llàgrimes per haver estat a prop, a mil·límetres de l’objectiu que havia il·lusionat un club, un poble, una ciutat. Tal com va passar a Castàlia set dies abans, i es va repetir durant els 120 minuts de partit a Gavà, la tanda de penals va estar marcada per la bipolaritat d’un marcador que va regalar boles d’ascens a blaugranes i a albinegres; Álvaro Campos aturava el quart penal del Gavà, executat per Èric Pujol. Acte seguit, Antonio, que durant el partit havia tirat un capot al seu equip tot accelerant la producció ofensiva dels de Kiko Ramírez, deixava escapar l’opció de pujar i acabava maleint l’estirada d’Èric Alcaraz, que acabava sumant al currículum familiar l’ascens que el seu germà gran, Rubén, no havia pogut aconseguir amb el Girona la setmana passada. Boris Garrós conduïa el destí a la mort súbita i després d’una ronda d’encerts, el setè torn acabaria per determinar l’afortunat amb una plaça al ‘pou’ de la Segona Divisió B. Luismi enviava el seu penal i, a efectes pràctics, l’ascens orellut al cel gavanenc. Però calia que els locals rematessin la feina i l’encarregat d’executar el Castellón seria el senegalès Jean-Marc Fayé; amb el 14 a l’esquena, Marco empenyia l’esfèric i el Gavà cap al fons de la xarxa i, sis anys després, cap a una Segona Divisió B que havia abandonat en una temporada 2009-2010, amb Claudiu Raducanu en aquella plantilla, que va finalitzar esportivament parlant amb el cruel gol de David Torres, davanter de l’Ontinyent, un 25 d’abril de 2010 al Clariano.

En aquell equip hi havia Dani Iglesias, ahir suplent en un Gavà que va veure com el partit i l’ascens se li posava de cara gràcies a dos golassos, el primer del lateral dret Jaime i el segon, d’un David Jiménez que ha estat un dels homes destacats en aquesta fase d’ascens. El 2-0 posava les coses complicades al Castellón, però amb el #Kikismo per bandera i amb una afició que és capaç de viatjar sense entrada per enfilar-se a la tanca que envolta la Bòbila o per buscar lloc, dos hores i pico abans de començar en un turonet que permet veure el 70% del terreny de joc, donar el partit per tancat era un risc massa temptador com evitable. 97 anys d’història i massa cops durs els darrers anys, començant per un descens administratiu fa cinc estius, mereixien un final molt més feliç del que va tenir el CD Castellón ahir a Gavà. Per molt que Antonio i Raúl Fabiani, dos tios tan alts com experts en això del futbol modest, van decidir rescatar l’equip per empatar l’eliminatòria, el desencert visitant davant d’Èric Alcaraz va acabar convertint-se en una premonició del destí inhumà que estava escrit pels orelluts.

Aficionats orelluts aplaudeixen el seu equip després de l'eliminació // CD Castellón

Pels que hem viscut algun ascens (pocs) i més de dues i de tres ‘finals’ perdudes, derrotes com la d’ahir del Castelló són tan doloroses com reconfortants. Doloroses perquè estic segur que quan Marco va batre Campos tots i cadascun dels aficionats del Castellón van maleir que aquella rematada de Gaizka Saizar a la pròrroga no hagués picat la fusta, potser que Antonio hagués estat titular en lloc d’Ebwelle o, simplement, que Èric Alcaraz no hagués aturat el llançament que els va privar de l’eufòria i els va abocar a la llàgrima. Doloroses i causants d’un sentiment d’impotència: en el fons saps que poc o res depèn de tu, que és futbol, que el que ha de passar ho fa al rectangle de joc. Que l’encert i el desencert, l’atzar marcaran el destí del teu club. I et planteges quina lògica té això de confiar cegament, de deixar-se emportar per un sentiment de pertinença a un club de futbol, d’adonar-te que el que li passa al teu equip t’afecta més d’algunes coses que passen en el nostre dia a dia. Hi penses i acceptes que probablement mai no trobaràs una resposta a la teva pregunta i que val més la pena resignar-se a la realitat i viure aquesta passió. Plorar i abraçar-te amb gent que comparteix bogeria. La gent de Castelló s’il·lusionava amb l’ascens recordant Còrdova, Linares o Haro; l’any vinent, quan pugin, recordaran Gavà com una pedra més en un camí que, com la vida, no és gens fàcil. I celebraran el moment de salut igual que mai no van defallir quan la derrota, la malaltia, va afectar el seu cor albinegre.

Resultats 3a eliminatòria 'play-off' (Tornada)

El Gavà és de Segona B!

Aquest és el resultat del partit de tornada de la 3a eliminatòria del 'play-off'

DIUMENGE, 26 DE JUNY

Gavà 2-2 (6-5p) Castellón (Jaime Hernández i David Jiménez / Antonio -2-)

El Gavà ha coronat una temporada d'èxit // Javi Borrego - FCF

L'equip de Juanma Pons probablement era l'equip català que en més bona forma arribava al play-off. Una situació que avui s'ha vist materialitzada amb l'ascens, tot i no jugar el millor partit de la temporada. Després d'haver de patir en la primera eliminatòria contra el Marino de Luanco, els del Baix Llobregat van passar per sobre de l'Almagro en la segona ronda per encarar l'encreuament final amb un equip dels que es preveia complicats. El Castellón, tercer al grup valencià, va posar les coses molt difícils en duel d'anada avançant-se 2-0 al marcador, però els gavanencs es van saber recompondre i empatar un partit del que avui se n'han pogut beneficiar.

Amb aparent tranquil·litat, el Gavà no ha trigat en posar-se el partit de cara gràcies al gol de Jaime Hernández, que obria la llauna i feia esclatar una Bòbila avui plena fins a la bandera. Abans del descans, David Jiménez feia encara més gros el crit de felicitat del camp gavanenc amb un golàs que col·locava el 2-0 al marcador i complicava molt tasca de remuntar pel Castellón. Les coses, però, mai són senzilles quan es tracta d'una promoció d'ascens i l'equip de Kiko Ramírez ha decidit saltar a la gespa per fer front al segon temps creient en les seves possibilitats. Tant ha estat així que al minut 49 Antonio escurçava distàncies, i al 56 el davanter orellut tornava a colpejar per posar l'empat en el marcador i enviar el duel a la pròrroga. Abans d'aquesta mitja hora d'afegit els dos equips podrien haver trencat la igualada per certificar el seu ascens en un duel tan intens que ha acabat amb un home expulsat per cada banda.

A la pròrroga, els nervis s'han apoderat de La Bòbila amb el degoteig constant d'ocasions per part de l'equip visitant, que no ha estat capaç de batre Eric. Tampoc el Gavà no ha pogut perforar la porteria de Campos i l'ascens s'ha hagut de decidir en una tanda de penals no menys emocionant que s'ha acabat enduent l'equip català per 6-5. Moment en què La Bòbila ha esclatat del tot per celebrar el retorn del Gavà a la Segona B.

Èric mantejat pels seus companys després de la tanda de penals // Javi Borrego - FCF

Videoresum del partit, via La Xarxa

 

Prèvia-Guia 3a eliminatòria 'play-off' (Tornada)

La Bòbila acollirà aquest cap de setmana el partit més important de tota la temporada, amb l'ascens a Segona B en joc. 90 minuts contra el Castellón separen els gavanencs del seu retorn a la categoria de bronze.

El Gavà vol tornar a sorprendre el Castellón // Havok CF Gavà

DIUMENGE, 26 DE JUNY

18'30h Gavà-Castellón

• El Gavà arriba al darrer compromís de la temporada després d'aixecar un partit que feia molt mala cara. Els de Juanma Pons van passar del 2-0 al 2-2, que deixava l'equip blaugrana plenament ficat en l'eliminatòria
• El Castellón, com el Gavà, no ha perdut cap dels cinc partits de play-off que ha disputat fins ara, però està obligat a guanyar (o empatar a 3 gols o més) per superar l'eliminatòria i aconseguir l'ascens.
• Els de Juanma Pons encadenen 22 partits consecutius sense perdre, el segon millor registre del curs entre els equips del grup cinquè. Una no-derrota dels gavanencs aquest diumenge els deixaria a només dos partits de l'equip rècord de la temporada, el Prat, que va passar 25 jornades consecutives sense perdre.
• Amb 3 gols en la fase d'ascens, Boris Garrós compta ja 19 dianes en aquesta temporada. Només dues menys que els màxims golejadors del curs regular, Marc Mas i Santi Triguero (21).
• L'entitat gavanenca penjava dimecres passat el cartell de localitats esgotades, pel que s'espera la màxima assistència possible al seu feu, on han guanyat els dos partits de play-off que hi han jugat. Ambdós anotant tres dianes (3-2, vs Marino de Luanco | 3-0, vs Almagro) 
• El Gavà serà equip de Segona B si... guanya o si acaba els 90 minuts empatant a zero o a un gol. 
• El company Havok, explica al seu blog, que el Gavà sempre ha superat una eliminatòria quan el resultat de l'anada ha estat de 2-2 

El vídeo de la Prèvia, peça d'El Marcador, de Gavà TV

Resultats 3a eliminatòria 'play-off' (Anada)

El Gavà treu pit a Castelló

El Gavà ha sabut remuntar un marcador molt advers // CDCastellon.com

Aquest és el resultat del partit de 3a eliminatòria de play-off, anada:

DIUMENGE, 19 DE JUNY

Castellón 2-2 Gavà (Charly Meseguer i Fabiani / David Jiménez i Boris Garrós)


Videoresum del partit, via La Xarxa

 

Prèvia-Guia 3a eliminatòria 'play-off' (Anada)

El Gavà encararà, a partir d'aquest diumenge, la seva darrera eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B. Un premi que és a tan sols 180 minuts

Alex Cano celebra el seu gol a Almagro amb l'afició // Havok CF Gavà

Aquest és l'horari del partit de 3a eliminatòria de play-off, anada:

DIUMENGE, 19 DE JUNY

19h Castellón-Gavà

Després de superar l'Almagro de forma molt clara (3-0 a La Bòbila i 0-1 a Castella-la Manxa), el Gavà ha quedat emparellat amb el Castellón. Un rival de màxima proximitat, i que garanteix, a priori, un ascens al grup tercer de Segona B. Del Castellón ens en parlava el periodista Iván Fernández, en un article d'anàlisi de l'equip entrenat per l'ex de la Pobla, Kiko Ramírez.

L'equip gavanenc encadena 21 partits consecutius sense perdre, i vol seguir ampliant aquest registre, almenys fins la propera temporada. Per aconseguir-ho, necessita sortir amb vida de Castalia, un estadi que voldrà intimidar els homes de Juanma Pons amb un ple fins a la bandera, segons les previsions dels albinegres.

El company periodista Jose Gallardo, bon amic de tercera.cat, ens aporta algunes dades sobre el Castellón i els duels entre catalans i valencians al play-off d'ascens a Segona B:

Els catalans han jugat 130 partits de promoció amb els valencians. Fins ara era la segona comunitat amb qui més partits havien jugat (després de les Illes Balears, amb 131) però ara amb aquesta eliminatòria es convertirà en la primera. Això es deu a que del 1991 al 2003 es van fer quatre grups de lliguetes entre Catalunya, Balears, Múrcia i C. Valenciana per veure qui ascendia, i del 2004 al 2006 aquestes mateixes regions es jugaven l'ascens però en un procés d'eliminatòries de semifinal i final. 

En total el balanç ha estat de 49 victòries per als catalans, 25 empats i 56 derrotes. Amb 176 gols a favor dels catalans per 183 en contra. 

Des del 2007 (que ja es va establir el sistema d'eliminatòries sense condicionant geogràfic) s'han produït tres enfrontaments: 

• 2008: Primera eliminatòria, Santboià-València B (1-2 al Joan Baptista Milà i 1-0 a Paterna)
• 2013: Ronda de campions, Olot-Elche Ilicitano (1-0 al Martínez Valero i 2-2 al Municipal)
• 2014: Primera eliminatòria, Montañesa-Paterna (1-2 al Municipal Gerardo Salvador de Paterna i 3-1 a Nou Barris)

Per tant, una eliminatòria resolta a favor dels catalans i dues a favor dels valencians. 

El Castellón será el primer rival castellonenc que s'enfronti a un català des del 2006. Llavors, l'Espanyol B va aconseguir l'ascens a Segona B imposant-se a la final al Villarreal B (3-1 a la Ciutat Esportiva i 1-1 a la Ciutat Esportiva de Vila-real).

El Castellón va tenir un descens administratiu a 2011 a Tercera Divisió per impagaments amb jugadors. Aquestes són les primeres temporades (des que es va instaurar la Segona B el 1977) que trepitja Tercera Divisió. Per tant, són cinc temporades inèdites a la història del club albinegre que estigui a la quarta categoria del futbol estatal. En aquestes cinc temporades ha disputat, amb aquesta, tres promocions d'ascens. El 2013 va caure contra el Córdoba B en primera ronda (0-0 a Castalia i 2-0 a Andalusia). 

Més dolorosa va ser la del 2015. Acabant primer de grup, l'equip que entrenava Ramon Maria Calderé va perdre la ronda de campions contra el Linares (1-0 a Linarejos i 0-2 a Castalia) i després va tornar a quedar eliminat en segona ronda per l'Haro Deportivo de La Rioja. Els castellonencs perdien per 2-1 a El Mazo, però igualaven l'eliminatòria a Castalia (2-1). La tragèdia és que quedaven eliminats en la tanda de penals davant el seu públic per 3-0 (tres llançaments-tres errades i tres gols de l'Haro, no es van necessitar més). La victòria d'enguany a casa de la Peña Deportiva Santa Eulàlia és el primer triomf a domicili dels albinegres en una promoció a Segona B. 

Per tant, serà el primer enfrontament del Castellón amb un català en una promoció d'ascens a Segona B. Però no serà la primera vegada que s'enfrontin en una promoció. Hi ha dos precedents en les promocions de Tercera pretèrites, però per ascendir a Segona Divisió. 

1964: 1a eliminatòria de campions de grups de Tercera

Sabadell-Castellón (3 a 1 a Sabadell i 1 a 0 a Castelló)

1966: 1a eliminatòria de campions de grups de Tercera

Nàstic de Tarragona-Castellón (0 a 0 a Tarragona i 1 a 0 a Castelló)

El Castelló, últim obstacle per l'ascens del Gavà // CDCastellon.com

Dades del Castellón: 

Kiko Ramírez és el quart entrenador català consecutiu que té el Castellón a les darreres temporades: Ramon Moya i Joan Esteva (2014), Calderé (2015) i Kiko.

El Castellón es el segon club que més socis ha aconseguit a la historia de Tercera Divisió, amb 4.500 a la temporada 2011/2012, igualant el Málaga CF de 1995 i només superat pel Real Oviedo del 2009. 

Al partit contra el Malagueño van agrupar a 10.000 aficonats a Castalia, van viatjar 5.000 aficionats a Eivissa per al Peña Deportiva i ara hi ha hagut cues per agafar les últimes entrades per al Gavà. 

Gavà:

Destaca la imbatibilitat del Gavà a casa en les promocions d'ascens. Els gavanencs no perden un partit a casa en promoció d'ascens des del 17 de juny de 2001, quan van perdre a casa contra el Constància (0-1). Des de llavors, han passat Mallorca B (2006, 1-0), Jerez CF (2007, 3-1), Poli Ejido B (2007, 3-2), Osca (2008, 2-2, en promoció d'ascens a Segona), Marino de Luanco (2016, 3-2), i ara l'Almagro (3-0). Per tant, sis partits seguits de play-off sense perdre a casa, 5 victòries i 1 empat.  

Fora tampoc li ha anat malament. Va perdre a casa del Mallorca B (2-0, el 2006). Però a partir d'aquí, cap derrota en les últimes cinc sortides de play-off: a Jerez (1-1), al camp del Poli Ejido B (2-4), a Osca (1-1), al camp del Marino de Luanco (1-1), i ara a Almagro (0-1). Amb l'empat d'Osca, però, van caure eliminats de la promoció d'ascens a Segona pel valor doble dels gols a camp contrari.