El company Oscar Fraile, de Ràdio Palamós, m'ha demanat poder escriure un nou text sobre el retorn dels empordanesos a Tercera. Aquest és el resultat.
Miquel Aguilar, un any com a presidentUn article d'Oscar Fraile
El 15 de juny de 2011 Miquel Aguilar va agafar les regnes del Palamós Club de Futbol. Després d'un descens de categoria i de la renúncia de l'aleshores president, Juli Torrent, Aguilar va decidir posar-se al capdavant d'una junta de la qual ja en formava part. Va entrar de la mà d'Emilio Caballero fa tres temporades i de mica en mica va anar guanyant protagonisme. Posteriorment va continuar a la junta directiva de Juli Torrent com a vicepresident i finalment aquest ha estat l'any d'Aguilar. Després de baixar de categoria va succeir el que sol passar habitualment. Tots els suports que s'havien donat al club mentre estava a Tercera van minvar substancialment i el club quedava sota mínims. Amb molts problemes econòmics, Miquel Aguilar i la seva junta van saber superar aquells moments crítics i ara, després de molts esforços, han aconseguit tornar un any després a Tercera Divisió.
Durant tot aquest any, el club s'ha sabut reestructurar i amb l'austeritat econòmica com a base del projecte han pujat de categoria. L'ascens del Palamós ve propiciat per la compra de plaça per part de l'Espanyol B, però calia obtenir la tercera posició del grup perquè aquest ascens fos una realitat. La temporada ha estat marcada pels nombrosos entrebancs amb què el club ha hagut de conviure. Destitució de Bertu Fernández, rendiment irregular en el primer tram de temporada. Però també han estat positius altres decisions com la contractació d'Eduardo Vílchez, la iniciativa mediàtica del Jugador Facebook, els fitxatges de Sergi Arranz, Fran Mejías o David Batanero i també els que es van produir a l'estiu. No va ser fàcil portar a Palamós jugadors com Javi Revert o Oscar Almendros, però el club va aconseguir que juguessin a Primera Catalana.
Hi ha hagut diverses situacions que han provocat que la junta directiva hagués de fer un esforç extra per aconseguir l'objectiu. Sense aquest esforç, primer per part de la junta i després per part dels jugadors i el cos tècnic, no s'hagués aconseguit la tan preuada tercera plaça. Per tant, cal donar les gràcies a Miquel Aguilar, pel seu esforç i dedicació en aquesta sinuosa temporada. A tota la junta directiva en bloc per haver pogut subministrar les ajudes necessàries al club. A Fran Mejías i David Batanero, que van decidir marxar del Conil i del Rubí, respectivament. Al cos tècnic i en especial a Eduardo Vílchez, per haver sigut el pilot d'aquesta nau i per deixar empremta en tots els jugadors que van participar del Palamós 2011/2012. Als aficionats que han donat suport a l'equip durant aquest difícil any. Als patrocinadors que han confiat en el Palamós per representar el seu negoci. A tots aquells que s'han alegrat amb les victòries del degà del futbol català.
Però, per sobre de tot, sense fixar-se en cap jugador en concret, en tots els futbolistes que des de la pretemporada ho han donat tot per ajudar el club. No val la pena recordar ara els errors de la temporada passada, ja que el que més importa és que s'ha aconseguit complir l'objectiu marcat. El repte a hores d'ara és consolidar la categoria i gaudir novament del bon futbol que aporta una categoria competitiva i atractiva com la Tercera Divisió. Hi ha hagut errors, però no és necessari capficar-nos en aquest o en aquell. Ara no importa la derrota de Santa Coloma de Gramenet o l'empat de Montcada, sinó el repte que suposa jugar novament a Tercera Divisió.
Durant tot aquest any, el club s'ha sabut reestructurar i amb l'austeritat econòmica com a base del projecte han pujat de categoria. L'ascens del Palamós ve propiciat per la compra de plaça per part de l'Espanyol B, però calia obtenir la tercera posició del grup perquè aquest ascens fos una realitat. La temporada ha estat marcada pels nombrosos entrebancs amb què el club ha hagut de conviure. Destitució de Bertu Fernández, rendiment irregular en el primer tram de temporada. Però també han estat positius altres decisions com la contractació d'Eduardo Vílchez, la iniciativa mediàtica del Jugador Facebook, els fitxatges de Sergi Arranz, Fran Mejías o David Batanero i també els que es van produir a l'estiu. No va ser fàcil portar a Palamós jugadors com Javi Revert o Oscar Almendros, però el club va aconseguir que juguessin a Primera Catalana.
 |
| Foto: Txetxi Cortés |
Hi ha hagut diverses situacions que han provocat que la junta directiva hagués de fer un esforç extra per aconseguir l'objectiu. Sense aquest esforç, primer per part de la junta i després per part dels jugadors i el cos tècnic, no s'hagués aconseguit la tan preuada tercera plaça. Per tant, cal donar les gràcies a Miquel Aguilar, pel seu esforç i dedicació en aquesta sinuosa temporada. A tota la junta directiva en bloc per haver pogut subministrar les ajudes necessàries al club. A Fran Mejías i David Batanero, que van decidir marxar del Conil i del Rubí, respectivament. Al cos tècnic i en especial a Eduardo Vílchez, per haver sigut el pilot d'aquesta nau i per deixar empremta en tots els jugadors que van participar del Palamós 2011/2012. Als aficionats que han donat suport a l'equip durant aquest difícil any. Als patrocinadors que han confiat en el Palamós per representar el seu negoci. A tots aquells que s'han alegrat amb les victòries del degà del futbol català.
Però, per sobre de tot, sense fixar-se en cap jugador en concret, en tots els futbolistes que des de la pretemporada ho han donat tot per ajudar el club. No val la pena recordar ara els errors de la temporada passada, ja que el que més importa és que s'ha aconseguit complir l'objectiu marcat. El repte a hores d'ara és consolidar la categoria i gaudir novament del bon futbol que aporta una categoria competitiva i atractiva com la Tercera Divisió. Hi ha hagut errors, però no és necessari capficar-nos en aquest o en aquell. Ara no importa la derrota de Santa Coloma de Gramenet o l'empat de Montcada, sinó el repte que suposa jugar novament a Tercera Divisió.
Com canvien les coses quan un, abans d'actuar, pren consciència del que ha de fer. Aquest nou article està pensat i ponderat i dibuixa la realitat sense fanatismes.
ResponEliminaEls errors ajuden a creixer; i reconeixer-los encara més.
Felicitats Òscar. De savis és rectificar.
Gràcies, però segueixo pensant el mateix dels anònims, encara que diguin coses que agradin. Siguin missatges positius o negatius, sempre s'ha de donar la cara. Les gràcies també les dono a en Roger, que m'ha permés canviar-ho i esmenar l'error. Com bé dius, cal pensar en les conseqüències i els efectes abans de crear els actes, per això demano perdó a tot aquell que s'hagi sentit ofés. El meu objectiu no era ferir a ningú i em penedeixo molt si això s'ha produit. Les persones que s'han dirigit a mi per informar-me del seu enfadament, ja els he demanat disculpes. Aquest error està solventat com també ho estarà aquesta tarda l'error comés en un altre bloc. S'ha de pensar abans d'actuar. També seria lògic que continuessin els comentaris de crítica, ho entendria, però crec que quan una persona s'equivoca,rectifica i demana disculpes, se li ha de donar una segona oportunitat, perquè segur que després no es tornarà a repetir.
ResponElimina