divendres, 1 de juny de 2018

Fem balanç, capítol 8: Prat

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 8 repassem el curs del Pratque es queava a les portes de disputar el play-off d'ascens a Segona B després d'una gran recta final de curs. Els potablava acabaven la lliga cinquens, amb 63 punts. Escriu sobre la temporada del Prat l'Ivan Conde, que ha narrat els partits de l'equip per a El Prat Ràdio, a més d'haver seguit l'esport pratenc durant tota la temporada integrat a l'equip d'El Prat Esports.

El Prat quedava a un punt de disputar el play-off // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó d'Ivan Conde per resumir l'any del Prat és:

'(I can't get no) Satisfaction', dels Rolling Stones




Purgatori al Sagnier
Un article d'Ivan Conde @IvanovicCP

En el darrer lustre, l'Associació Esportiva Prat ha esdevingut un equip ascensor: un rival poderós i temut a Tercera que no ha sigut capaç d'establir-se a Segona B en cap de les dues aventures per la categoria de bronze. L'any del nou retorn es podia fer dur i es va plantejar la classificació pels play-off com a únic objectiu. A la continuïtat del cos tècnic i d'homes amb diverses temporades a l'esquena com Ricarte, Lario, Bessone, Putxi, Javi Lara, Ignacio o Poves (cal remarcar, això sí, la més que sensible baixa de Toni Texeira després de 400 partits amb la samarreta del club) se sumava l'arribada d'alguns futbolistes contrastats a la categoria que els col·locava immediatament al selecte grup de favorits.

Les expectatives, però, no donen punts, i el Prat va haver de suar per aconseguir-ne set en els primers tres duels. La sorprenent derrota a la quarta jornada contra el Gavà dels mil i un problemes va trencar una ratxa de trenta-un partits de Tercera sense conèixer la derrota al Sagnier, i sobretot, va mostrar les dificultats d'un equip que volia basar-se en la solidesa.

A partir d'aquí, la irregularitat va ser el company de viatge durant tota la primera volta: tot i la millora evident en el joc respecte a les primeres jornades, s'alternaven les victòries espectaculars com la del Nou Sardenya (aquell dia van marcar els tres germans Cano) amb els punts vitals perduts a la darrera jugada del partit, com contra l'Hospitalet i el Reus B Cambrils. El desembre va suposar un punt d'inflexió, per iniciar una ratxa de 7 victòries en 9 partits: la balança es capgirava completament i ara els gols al temps d'afegit eren a favor dels del Baix Llobregat. Alguns d'ells, com els de Carlos Cano a la Bòbila o d'Ignacio a l'Hospitalet, servien per tancar ferides de l'anada i presentar candidatura a la segona plaça.

Quan semblava que d'un cop per totes s'havia agafat la línia que conduïa a la promoció d'ascens, el conjuntpotablava va estar set partits consecutius sense conèixer el triomf. A la mala fortuna d'alguns partits es va sumar la gran falta de contundència a les dues àrees i una ansietat que va provocar un cercle viciós. El 0-3 de l'Ascó als 35 minuts de partit en un enfrontament decisiu va il·lustrar a la perfecció una travessia pel desert que semblava aniquilar tota opció de play-off.

El Prat s'ha quedat a les portes del play-off // Óscar Yeste - aeprat.com

Amb cinc jornades per davant i amb més opcions de quedar-se despenjats de la zona alta que de lluitar fins al final, l'equip va saber reaccionar, i liderat pels gols de Poves va aconseguir 10 de 12 punts possibles per arribar a la darrera jornada amb alguna possibilitat de ser quart. Només valia 1 de les 30 combinacions possibles, que es va acomplir fins al gol de Toro per al Terrassa al camp del Castelldefels al minut 88. La temporada es tanca amb la sensació que el conjunt pratenc ha merescut més pel futbol desplegat, però que s'ha perdut aquesta darrera plaça de promoció és per no saber evitar
ensopegades evitables que l'han llastrat durant tot el curs, i no tant (o com a mínim, no únicament) per la mala fortuna.

D'acabar cinquè a la Tercera Divisió es poden extreure balanços positius o negatius: la competència entre els equips capdavanters era altíssima i l'estructura de la plantilla incloïa apostes arriscades que no han acabat de sortir bé. Malgrat tots aquests condicionants, únicament 1 punt i 2 minuts han separat els pratencs del que hauria estat la quarta promoció d'ascens en les darreres sis participacions a Tercera. El resultat esportiu no hauria de preocupar tant com la sagnia que s'ha patit en l'aspecte social: segons les dades d'assistència del club, la mitjana d'espectadors al Sagnier ha baixat dels prop de 700 dels darrers tres anys als 400 d'enguany. La desconnexió d'una part de la massa social és evident i afebleix una de les poques entitats de la categoria que gaudia d'una bona salut en aquest aspecte. Causa o conseqüència, qui sap, el Prat ha perdut els mateixos partits de lliga aquest curs a casa (8) que en les tres temporades anteriors. Reenganxar l'afició és prioritari i no s'aconseguirà sense canvis o propostes. Tant se val veure el got més ple o més aviat buit mentre el vegem tots jun altre cop. 

El desencís final no ha impedit començar a crear el nou projecte. Els dos entrenadors que han passat pel mal tràngol de descendir a Tercera amb el Prat, Pedro Dólera i Pepe Delgado, han unit forces per rescabalar-se i crear un planter força renovat, amb la continuïtat un any més de futbolistes de pes com Fede Bessone, Ricarte, Putxi, Padilla i Poves, o amb potencial com Toni Larrosa, que col·loquen les bases d'un equip obligat a aixecar-se i extreure conclusions d'una temporada plena de dicotomies.



3 comentaris:

  1. De verdad que nadie sabéis cuál es la desconexión????
    Pues todos los aficionados sí que lo sabemos, tan sólo revisa la plantilla de hace 3 años y la de ahora, encontrarás a esos 300 seguidores, que es lo que te aportan los chicos de la casa

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Se pueden adivinar las razones y una es la que apuntas.

      En este "fem balanç" no había espacio para hablar de este aspecto en profundidad, que se merecería como mínimo un artículo entero. Un abrazo!

      Suprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix