dimecres, 18 de juliol de 2018

Fem balanç, capítol 15: Espanyol B

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 15, el darrer que publiquem, repassem el curs de l'Espanyol Bel gran triomfador indiscutible de la temporada en clau Tercera. El filial blanc-i-blau dominava el campionat de principi a fi, es proclamava campió a finals de març i assolia l'ascens a Segona B després de superar l'eliminatòria de campions al play-off contra el Compostela. Els de David Gallego eren campions, amb 90 punts. Escriu sobre la temporada de l'Espanyol B el Joan Camí, periodista especialitzat en el club blanc-i-blau a Pericos Online, analista i comentarista en diversos mitjans.

L'Espanyol B ha estat un ferm campió // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Joan Camí per resumir l'any de l'Espanyol B és:

'Uprising', de Muse




Talent i treball, un binomi d'èxit
Un article de Joan Camí @JoanCami

El 20 d'agost de 2017, l'Espanyol B iniciava la temporada a Tercera Divisió amb l'objectiu principal de recuperar la categoria perduda uns mesos abans, en caure en la penúltima jornada de Lliga davant el Barça B a la Ciutat Esportiva Dani Jarque i amb l'empat de l'Atlético Levante davant l'Alcoyano. Una combinació de resultats que va acabar d'enfonsar les seves esperances per mantenir-se un any més a la categoria de bronze del futbol espanyol. Un final dolorós per a uns jugadors que veien com la distància amb el primer equip s'eixamplava una mica més i els restava possibilitat d'apropar-se al futbol professional.

Els blanc-i-blaus van encarar el campionat per la via ràpida // RCD Espanyol

Però el curs actual ha servit per recuperar la il·lusió i la confiança. Una temporada per esvair fantasmes i creure en les possibilitats d'un equip molt complet a gairebé totes les línies i posicions del camp. La planificació esportiva es va centrar a mantenir David Gallego a la banqueta i alguns dels jugadors cabdals del seu sistema, a més d'incorporar set futbolistes del Juvenil A i reforçar-se amb nou incorporacions provinents d'altres equips. I tot això, sota la mateixa premissa de les últimes temporades: ser un filial format
majoritàriament per jugadors joves i de la casa. La categoria ha quedat en un 'segon pla' i tant la plantilla com el cos tècnic es van conjurar per oferir una imatge que ha reforçat el treball dut a terme per tots els protagonistes de l'ascens. L'Espanyol B ha estat amo i senyor de la Lliga des de setembre fins a maig amb un model de joc que ha buscat donar molt protagonisme a la pilota. Hi ha tingut molt a veure el talent i la qualitat dels jugadors, molt per sobre de la mitjana de Tercera Divisió, però si tot això no ho acompanyes d'una bona gestió de vestidor i plantejaments adequats, els números no haurien estat els que han estat. El filial blanc-i-blau ha sabut competir en tot tipus d'escenaris i contra rivals amb propostes molt diferents. Especialment fora de casa, on el context ha obligat a adaptar-se, matisar la proposta de joc inicial i a tenir en compte altres aspectes. Un equip que, per sobre de tot, ha entès la seva missió. I que per aconseguir-la calia alguna cosa més que l'escut que portava a la samarreta.

David Gallego i el seu cos tècnic han donat les millors eines i solucions als jugadors durant la temporada i aquests hi han respost de la millor manera possible. Un ascens de categoria per la via ràpida després de ser el millor equip de la història en el Grup V de Tercera: rècord d'imbatibilitat (30 partits) i de punts (90) a la categoria. Una temporada brillant que confirma la feina ben feta per totes les parts implicades. I amb dos objectius aconseguits: tornar a la Segona B i continuar apostant per la tasca formativa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada