Nacho Castro, el secret asturià de l'èxit empordanès

El Peralada pot presumir. Primer, per la seva bona temporada; segon, per haver tingut un ull clínic en el fitxatge de Nacho Castro (Avilés, 30 de juny de 1971). El tècnic asturià viu el seu quart curs al capdavant de l’equip de l’Empordà, i també una etapa daurada. La temporada passada va consumar l’ascens a Tercera Divisió amb l’equip i enguany ja ha aconseguit posicionar-lo en una situació envejable. Amb passat com a futbolista professional, Castro compagina ara la tasca d'entrenador amb la feina fora dels camps i la seva vida familiar. Són els tres mons que conformen el present d'un tècnic que vol viure en el dia a dia.

Nacho Castro durant el duel de la jornada 12 al Nou Sardenya // ÀNGEL GARRETA - CEEUROPA.CAT

La primera pregunta és obligada. Al mes d’agost vas dir als companys de l’Emporda.info que no podíeu posar-vos a l'alçada del Figueres i el Palamós en termes de pressupost. Han passat 28 jornades [27 completes, perquè el Peralada i el Figueres en tenen encara una pendent] i ara sou el primer dels empordanesos a la classificació. 

A l’agost ho hauríem signat, perquè té molt de mèrit el que fan aquests nois. Tenim el pressupost més baix de la categoria i això vol dir que estem fent les coses bé. Ara bé, el que deia a principi de temporada és cert: no tenim el potencial econòmic que tenen el Palamós i, sobretot, equips com el Figueres, però crec que amb molt pocs diners hem fitxat bé i tenim un grup de nois excel·lent. Els resultats fins ara ens han anat acompanyat.

De fet, dels teus jugadors, 12 són els mateixos que van jugar l’any passat a Primera Catalana i vau fer 7 incorporacions amb jugadors que també venien de sota. [+3 provinents del Girona B al mercat d’hivern]. Com heu aconseguit aquesta adaptació tan ràpida a la Tercera Divisió?

Som un grup que estem treballant junts des de fa tres o quatre anys, o sigui que porten amb mi moltíssim temps. Crec que és un grup molt sa. Després, cal  dir que hi ha jugadors que venien del Figueres o el Palamós, on no hi tenien gaire presència, però aquí s’han tornat a sentir futbolistes, estan fent una temporada sensacional i aportant, tant a nivell humà com esportiu, moltes coses al grup. Hem fet una bona plantilla i els nois es troben a gust aquí a Peralada on crec que han rendit més que en altres llocs.

Parles d’un pressupost molt reduït i també de jugadors que ho fan molt bé. Creus que això, amb el temps, els farà volar a d’altres equips de la comarca o la província amb més pes econòmic?

Tan de bo algun d’ells tingués la sort de viure del futbol. Aquí mai hem tancat la porta a ningú quan hi ha hagut una oferta econòmica o de superior categoria. Me n’alegraria molt per ells. Hi ha nois amb condicions extraordinàries per ser futbolistes que fins ara no han tingut sort, potser també per si mateixos perquè el futbol depèn de molts factors i sovint és complicat. 

També ens hem trobat amb gent veterana que venia del Figueres i no havien renovat, com Jordi Cruz o Alforcea, i han aportat molta competitivitat. També Jaume Duran, que venia d’una lesió de genoll de tres anys quasi sense poder participar. I tots són nois extraordinaris que s’han adaptat molt bé.

Parles de Jaume Duran, lesionat tres anys. Com recuperes a un jugador que duu tant temps inactiu per donar els fruits que t’està aportant aquest curs?

El primer és ell. És un jugador que va arribar a debutar a Segona amb el Girona i ho ha passat malament amb les lesions. Va apostar per venir a Peralada, pràcticament sense cap compensació econòmica. És un dels que gairebé fa una hora per venir a entrenar, i després en té una altra de tornada. És un noi que reflecteix el que són les injustícies del futbol: és un dotze com a persona i, a més, té unes condicions futbolístiques extraordinàries, però les lesions li van truncar la seva carrera esportiva. Tot i això, segueix tenint moltes ganes de jugar a futbol i, enguany es troba encara millor que el passat. És un futbolista que només per l’experiència, per com és com a persona i per la seva qualitat ha aportat moltes coses al grup. Jo me n’alegro per ell perquè s’ha tornat a sentir futbolista i crec que s’ho mereix per com de malament ho ha passat, perquè és una bellíssima persona i perquè ha tingut molta mala sort.

Has comentat diverses vegades que teniu una plantilla curta. Vau començar amb 19 jugadors i ara en sou 20. Notes encara que et falta alguna peça?

No, no. Durant la primera volta vam tenir moltes sancions, no vam poder comptar amb Aleix Feixas durant tres mesos i amb d'altres lesions, hi havia jornades que anàvem a competir amb 12 o 13 jugadors del primer equip. Ara hem incorporat treus nous jugadors, que arriben de no participar gaire al Girona B a Primera Catalana i aquí han jugat una mica més. El Girona ens els ha cedit gratuïtament i és d’agrair, perquè ens aporten un plus de competitivitat i qualitat d’entrenament. A més, són uns nois que tenen un comportament extraordinari i que estan entrenant molt bé per aquesta oportunitat de participar en una categoria superior.

Em fa la sensació que ets un entrenador que confia cegament en els jugadors que tria per confeccionar la plantilla. Et consideres així? És per això que el Peralada es converteix en la revelació del campionat?

Confio sobretot en el grup i en els nois que s’impliquen i tenen una bona actitud i comportament tant a nivell de vestidor com d’entrenaments. M’agrada que la gent, tot i estar en una categoria que no està remunerada en determinats equips, com pot ser el nostre, tinguin gana de futbol i que demostrin que els agrada, cosa que és fonamental. 

També hi ha situacions difícils perquè són molts anys convivint amb ells i hi ha confiança i de vegades agafem vicis que no són bons. Però crec que en els anys que duc a Peralada hem fet un grup extraordinari i la clau de l’èxit està en què hem encertat fitxant determinats jugadors que han donat i estant donant un alt rendiment, i que estem gaudint d’aquesta categoria tan complicada. És molt maco per a tots nosaltres el que estem vivint.

A principi de temporada vau tenir un inici explosiu, potser fruit de les ganes de gaudir, com dius, d’aquesta categoria, però entre finals d’octubre i principis de gener vau tenir una molt mala ratxa [7 punts de 30 possibles], però la vau saber capgirar i només heu perdut dos partits dels últims vuit [12 punts de 24 possibles]. Com es remunta una situació tan adversa?

Amb el grup. Sempre han cregut en el que estaven fent, és un col·lectiu fort, que es duu molt bé, en què no hi ha egos i amb molta solidaritat entre tots els companys. Al final, aquestes coses són les que et fan sortir de situacions complicades que, d’altra banda, ja sabem que les tindrem durant l’any. Crec que el cap del jugador és un 70% o 80% del rendiment del futbolista i és molt important que hi hagi un bon ambient de vestidor, a banda que es treballi bé. En aquests tipus de situacions és quan aquest grup ha estat més unit i s’ha demostrat perquè hem travessat sotracs, com tots els equips, però a nosaltres ens ha durat menys.

L'ascens a Tercera va donar al Peralada l'accés al Toneig d'Històrics // ÀNGEL GARRETA - Torneig d'Històrics

Deixant una mica de banda el Peralada, m’agradaria que ens centréssim en el teu terreny personal. Abans d’aquesta aventura a les banquetes, com la majoria de tècnics, vas ser futbolista i, en el teu cas, fins i tot professional. Vas començar a l’Avilés, que és l’equip del que ets seguidor, vas passar pel Barcelona B i vas marxar de Catalunya fins que vas tornar-hi ja al final de la teva carrera. Què hi vas trobar aquí per quedar-te a la Costa Brava?

Vaig conèixer la meva dona en la meva etapa al Barça B, i quan jugava a Alacant ja vam pensar que quan ho deixés ens agradaria viure a Catalunya. Al cap i a la fi, la meva dona i la seva família són d’aquí i per a la meva filla, a nivell d’educació, crèiem que li aniria molt millor. Estiuejàvem sempre aquí i quan teníem un dia lliure o cap de setmana, el passàvem amb la família de la meva dona. Jo estic encantat de ser aquí, perquè sempre ha estat una comunitat que m’ha acollit molt bé. Ens hem adaptat perfectament i tan de bo puguem passar la resta de la nostra vida aquí.

Vas marxar d’Avilés amb 21 anys i vas tornar-hi en un parell d’etapes, però no tens ganes de tornar a Astúries en algun moment?

És molt difícil, i especialment en el món del futbol. Sempre tens alguna opció, però tot va segons la situació laboral, la feina és el primer. El futbol m’agrada, m’encanta. I fins i tot m’agrada més entrenar que quan jugava a futbol, però no em plantejo tornar a Astúries o traslladar-me, tot i que això dóna moltes voltes. 

Ara mateix no em plantejo la idea de viure del futbol. Tinc una feina estable, em trobo bé. Faig un esforç enorme perquè visc a Girona, treballo a Barcelona i després vaig a entrenar a Peralada. Són distàncies abismals en quilòmetres cada dia, però ho faig molt a gust. Tot i que no tinc la qualitat de vida de poder passar més temps amb la meva família, per ara no em plantejo marxar i sóc feliç amb  el que tinc i tan de bo pugui seguir així.

Fa un parell d’anys vas entrar a les travesses per canviar el Peralada pel Figueres. Hi va haver una oferta real o va ser especulació mediàtica?

Sí, hi va haver contacte i reunions, però al final es va valorar tot plegat i a Peralada és un lloc en què m’han tractat molt bé. És un club molt humil i familiar i sempre m’han donat la potestat a nivell esportiu de poder fitxar i fer jo la plantilla. Mai m’han interferit en res i crec que és un club del qual cap jugador, ni ningú altre, en pot parlar malament. Els que marxen d’aquí sempre en tenen bones paraules. Jo porto ja quatre temporades i sempre he treballat molt a gust i estic agraït per l’oportunitat que m’han donat. Ara bé, d’aquí al proper any no sé què succeirà, perquè està clar que pels entrenadors hi ha cicles i encara no ens hem plantejat la decisió de seguir, o no, i caldrà veure com acaba tot.

Per tant, obres la porta a que l’any vinent pugui haver-hi algun canvi?

Pot ser. Sempre ho valores, i encara més quan duus una etapa llarga. Els entrenadors anem complint cicles i en la relació amb els jugadors és complicat prendre segons quines decisions. De vegades cal donar la baixa a algun jugador amb qui fa anys que competeixes i ja hi ha una relació que va més enllà del futbol, com passa en aquest nivell que no és tant professional. Són decisions que t’afecten com a persona i t’ho vas plantejant. Ara estàs centrat en el treball amb el grup, no vols anar més enllà, però si que són decisions que penses, estudies, valores i parles amb la família.

En qualsevol cas, et limitaries només a la zona de Girona o t’obriries a d’altres llocs?

No, no. Com t’he dit, visc a Girona, em desplaço fins a Peralada i treballo a Barcelona. Això no ha estat mai cap problema. El que sí considero és que sigui un lloc en què pugui treballar bé, estar-hi a gust i que hi hagi un bon entorn de treball rodejat amb gent de futbol amb la qual puguis conviure-hi bé i sense problemes. Ja saps que en el món del futbol és molt complicat trobar-te amb un club com en el que estic ara, en què tinc llibertat i potestat per fer el que em sembli.

A la teva etapa al Barcelona B, coincideixes amb un company de vestidor que ara entrena un altre equip de Tercera Divisió. Com és el retrobament a la banqueta amb Pirri, el tècnic de Terrassa?

Doncs molt bo perquè és un crac. És un tio extraordinari, i tot i la situació que travessa el Terrassa, sobretot a nivell extraesportiu, crec que està fent quelcom molt complicat. I això diu molt al seu favor. Està manegant molt bé el grup i la seva proposta futbolística, junt amb la del Santfeliuenc de l’Andrés, és digna d’elogiar. Són equips que juguen molt bé al futbol i amb una proposta molt difícil de veure en el futbol d’avui en dia. Amb Pirri ja hi tenia molt bona relació quan jugàvem, igual que amb tot aquell grup. Molts d’aquells jugadors estan entrenant. Hem tingut la fortuna de poder seguir vinculats al futbol i fent el que ens agrada.

Has comentat que la tasca d’entrenador t’agrada més, fins i tot, que la de jugador, però en la teva etapa al Guíxols vas fer de director esportiu.

No ben bé. Em van trucar per entrenar al Guíxols, però ja estava compromès amb l’escola de futbol i vaig decidir no agafar l’equip perquè tenia un compromís amb els nois i la gent que duia l’escola. El Guíxols és l’equip del poble on visc i els que em van donar l’oportunitat d’entrenar quan em vaig retirar com a jugador, i si els podia fer un cop de mà parlant amb jugadors no tenia cap problema. I això és el que vaig fer durant uns mesos, res més.

Per tant, podem dir que aquesta etapa és únicament simbòlica

Sí, sí. Res més.

Nacho Castro (el primer a la filera de sota, començant per la dreta) va ser un dels premiats al 3r dia de l'entrenador de la FCF // ALEX GALLARDO (GallardoPhoto.com) - FCF

Tornem a la Tercera Divisió. Què t’ha sorprès o qui t’ha sorprès, en el que duem de campionat?

M’ha sorprès, sobretot, tot i que és lògic, el nivell. Molts dels equips estan més ben preparats i tenen més mitjans que els de Primera o Segona Catalana. Poden entrenar més dies i n’hi ha que són semiprofessionals. Nosaltres aquest cap de setmana ens enfrontarem a la Pobla, que és un equip professional. Pressupost altíssim, amb jugadors que entrenen pel matí i per la tarda... Però crec que tot i això hi ha molta igualtat i qualsevol equip et pot guanyar. Som en una categoria molt complicada, però a final són els equips amb una plantilla més àmplia i homes més determinants a dalt els que queden primers. 

El Prat, amb en Manolo [Márquez] ha fet un canvi brutal, i té molt de mèrit. Ningú apostava per ells quan tenien 5 punts en un tram força avançat del campionat i ara estan allà. Pobla, Ascó, Europa són equips molt regulars amb bons entrenadors i autèntics equipassos.

Ja per acabar, vas començar a jugar a futbol de forma professional amb 17 anys a l’Avilés i vas penjar les botes amb 38, 21 anys després. Ara n’acumules ja sis com a entrenador. Com serà el futur de Nacho Castro?

Vaig començar molt jove i, tot i tenir moltes lesions, em vaig retirar molt tard. Crec que he tingut la fortuna de fer el que m’agrada durant moltíssim temps. Ara segueixo fent una cosa que m’apassiona, com és entrenar i he tingut la sort d’aconseguir quelcom històric amb el Peralada: el curs passat vam fer una temporada sensacional, vam recuperar la categoria de la Tercera Divisió, que s’havia perdut feia molt temps. Però no em plantejo res més enllà del dia a dia. El futbol dóna moltes voltes i és molt canviant. Ara va tot molt bé, t’acompanyen una sèrie de mals resultats i ningú se’n recorda del passat. 

El que vull és seguir fent el que m’agrada i gaudint-ho. Sí que m’agradaria, però, tenir una major qualitat de vida a nivell familiar. Veig que la meva filla està creixent i me’n vaig pel matí a treballar i ni la veig perquè encara dorm i quan torno, a les onze o a quarts de dotze de la nit, ja està adormida. Ella sap que m’apassiona i tinc una família que m’entén i em dóna suport, i en això els estic molt agraït.