dijous, 19 de novembre de 2015

Jaime Fuentes, viatge d'anada i tornada

Líder dins i fora del camp de l'AE Prat, Jaime Fuentes actua al Sagnier amb coneixement de causa. Viu la seva onzena temporada al club, la primera de la segona etapa, en què ha tornat a l'equip de casa seva després de dos profitosos anys al Terrassa. Tres play-off d'ascens a Segona B després (el 2010 i el 2012 amb el Prat i el 2014 amb el Terrassa), Fuentes viu amb il·lusió el nou projecte potablava.

Jaime Fuentes, pratenc i de l'AE Prat: tot queda a casa // Roger Sánchez - tercera.cat

La de Jaime Fuentes Forés (6 de desembre de 1984) és una història d'anada i tornada. Pratenc i vinculat a l'AE Prat des de ben jove, va tastar, gairebé consecutivament, el millor i el pitjor de la seva carrera esportiva en molt pocs mesos de diferència. El 2013, després de més d'una dècada al club potablava, prenia una decisió difícil: marxava al Terrassa, fora de la seva zona de comfort. Dos anys i multitud d'experiències després, esperava la trucada de Pedro Dólera, que "en menys de cinc minuts" el reclutava per tornar a l'equip de la seva vida, per liderar un ambiciós projecte que ha començat amb bon peu el primer terç de la lliga.

Biografia futbolística
Va començar a jugar a futbol al seu col·legi, el Jacint Verdaguer del Prat; amb 13 anys fitxava per l'AE Prat, on va completar tot el futbol formatiu, llevat del segon any de juvenil, en què va jugar al CE L'Hospitalet, a Divisió d'Honor, a les ordres de Santi Pou. Retornava al Prat en l'últim any de juvenil, en què debutava com a amateur al primer equip, a Tercera, al final del curs 2002/2003 (3 partits). Membre de ple dret de la primera plantilla el curs 2003/2004, al Prat hi ha viscut de tot: un ascens a Tercera el 2005; el primer gol a la categoria, al camp del Palafrugell, el curs següent (2005/2006); un amarg descens el maig de 2007... i un ressorgiment immillorable: ascens a Tercera al final del curs 07/08 (en què marcava 9 gols), un primer play-off fallit, contra la Peña Sport el 2010... i el millor de la seva carrera, el campionat a Tercera i l'ascens a Segona B de 2012, que també li permetia debutar a la Copa del Rei el curs següent. L'any històric de debut dels potablava a Segona B (2012/2013) el vivia contrariat per la falta de minuts... i no volent aturar-se, apostava pel Terrassa per ressorgir de nou: play-off d'ascens a Segona B el 2014 i sostre anotador el curs passat (10 gols). Dos anys d'experiència i lideratge l'han acabat fent retornar al Prat, on és un fix a l'esquema de Pedro Dólera (13 partits en 14 jornades). En total, les xifres de Fuentes són de jugador emblema de la categoria: prop de 300 partits a Tercera, gairebé 400 al futbol amateur... i amb 48 gols marcats a Tercera fins ara. 

Amb Jaime Fuentes parlem del Prat d'ara i del d'abans; del Jaime d'ara i del d'abans; i de tot el que ha passat enmig, que ha ajudat a forjar el caràcter d'un futbolista carismàtic i obert.

Comencem pel present, com et sents en aquest inici de lliga de retorn al Sagnier? Has jugat en 13 dels 14 partits, l'equip va líder, quatre punts sobre el segon...
L'equip fa molt bona pinta. A l'estiu, quan es va fer la plantilla, ja sabíem que seria un equip molt competitiu i que seríem difícils de batre a cada partit, però ara després d'un terç de temporada l'equip és on volíem que fos. Sabem que això és molt llarg, que hi haurà molts equips que optaran fins al final per ser campions per lluitar pel play-off, però l'equip ha de seguir igual, anant partit a partit, i sortint a guanyar en tots els duels. Després pot passar de tot, cada partit és una història, però tant de bo a final de temporada siguem allà. És molt difícil, però lluitarem perquè així sigui.

Són ja més de 12 anys des del teu debut al primer equip, a les jornades finals de la temporada 2002/2003, també al grup català de Tercera. Notes que has evolucionat en paral·lel a com ha evolucionat el club, d'"inexpert" a més que consolidat a la categoria?
Sí que és veritat que el club cada any evoluciona, va a millor. S'estan fent les coses molt bé, per part de la directiva, des del futbol base, està millorant en tots els aspectes, i això es reafirma als "grans", com li diem nosaltres. Fa uns anys érem un equip de Primera Catalana que lluitava per pujar, i ara som un equip de Tercera que cada any lluita, o intenta, ser entre els primers, per pujar a Segona Divisió B.

Fuentes tornava l'estiu passat al Sagnier, després de dos anys a Terrassa // Àngel Garreta

Quines diferències hi ha entre aquell Jaime Fuentes i aquell Prat del 2003 i els d'ara?
[Riu] Passen els anys, i com tot, cadascú va perdent algunes qualitats però va millorant en d'altres, també. Recordo que potser abans tenia més aquella punta de velocitat, era més ràpid, jugava més en punta o a banda, i ara un es reconverteix una mica, estic jugant més al mig del camp. Un guanya experiència, i estic content.

Tret de l'any de debut (en què encara eres juvenil, ja d'últim any) i la temporada a Segona B, mai has baixat dels 27 partits jugats... les lesions t'han respectat?
Sí, sí, molt. Fa poc ho parlava amb algun company, que són molts anys d'amateur, i tret d'algunes lesions mínimes, la més complicada una operació de menisc, que vaig estar un mes i mig o dos fora dels camps, per la resta molt bé. En aquest aspecte no em puc queixar. 

Enguany és el primer cop en què ets en un Prat que és màxim favorit a la lliga... us pesa?
És evident que durant la temporada es veu, es decideix, qui estarà a dalt. Està clar que serem a la part alta fins al final, n'estic convençut, però posar-nos etiquetes ara de ser campions... Tenim una molt bona plantilla, qualsevol dels 20 futbolistes pot jugar de titular en qualsevol moment, però les etiquetes no ens agraden. Ens aïllem una mica d'aquest aspecte. Hauríeu de veure els entrenaments, cada dia, en cada exercici, donem el màxim, perquè sabem que la competitivitat és molt alta a l'equip, que avui pots jugar però que si et relaxes la setmana vinent no jugues.

Però suposo que enteneu, o que ja compteu amb què a cada partit el rival us passi la responsabilitat, digui que "fareu play-off segur", etc.
Sí, sí, s'ha de ser realista, i sabem que tenim una molt bona plantilla, tots els equips ho saben, i està clar que lluitarem per ser campions, però aquestes opinions les deixem per a terceres persones.

Foto: Roger Sánchez - tercera.cat

Toni Texeira, Rafa Murilllo, i ara amb els retorns de Charly Ruiz, Ignacio Rosillo o el teu, al vestidor hi ha uns quants jugadors que coneixen la casa i que ja van formar part d'un equip campió, el del títol i l'ascens de 2012... noteu que aquest grup "tira del carro", que lidera el vestidor?
Sí, ja som una mica veterans de la categoria, fa moltes temporades que hi som, i a més ens coneixem molt bé, hem jugat molts anys junts. Intentem ser allà, ajudar els joves, tirar del carro... però també hi ha altres jugadors, com Nacho del Moral o Fede Bessone, que tenen un currículum molt extens. Tots ens ajudem, tots som allà per sumar, tant joves com veterans, hi ha molt bona connexió, s'ha fet una molt bona pinya.

A l'estiu arribaven molts jugadors nous, alguns com els que comentàvem abans, com és el teu cas, retornaveu al Sagnier després d'haver-hi estat un bon temps. Com ha estat l'adaptació dels nous? Al camp, des de fora, sembla immillorable.
Sembla mentida, la veritat, perquè quan arriba un nou cos tècnic o molts jugadors nous (em sembla que només van renovar nou o deu futbolistes) és difícil començar tan bé. Però és que des del cos tècnic fins als jugadors la feina està sent immillorable i crec que cada cop anem a més.

Curiosament l'any de l'ascens, el curs 11/12, vau ser temibles fora de casa; ara esteu especialment inspirats a casa, cap derrota el 2015. Entenc que el plantejament és el mateix a casa que a fora però per ara del Sagnier s'escapen ben pocs punts.
La idea de l'equip, en tots els camps, és sortir a guanyar. És evident que tenim equip per fer-ho, i tenim el convenciment que podem guanyar a tots els camps... sabent que també podem perdre, però ja forma part del risc que s'assumeix i que es necessita per ser a dalt. En tots els camps sortim a guanyar.

Recordem la temporada 2011/2012, la del Prat campió a Tercera i ascendit a Segona B després de l'eliminatòria contra l'Atlético Sanluqueño. Aquesta és la teva tretzena temporada com a amateur... el teu millor record esportiu és aquell ascens? 
Tot el que són ascensos són records bonics. També em quedo amb els altres dos que he viscut, de Primera Catalana a Tercera Divisió [el 2005 i el 2008]. Pujar de categoria costa tant, és tan difícil, sigui la categoria que sigui. També guardo un molt bon record del partit contra l'Atlético Sanluqueño al Sagnier, el que va decidir l'ascens, encara que no vaig jugar. Des de la banqueta animant l'equip, l'ambient, l'afició, la ciutat bolcada amb l'equip... o també amb el partit de tercera ronda de Copa del Rei contra el Llagostera a casa [el 17 d'octubre de 2012], amb més de 2.500 persones al Sagnier... Aquests són els dies en què et sents futbolista de veritat.

I en el teu cas amb l'afegitó de ser pratenc, i d'haver-te format al club de tota la vida.
A part d'això. Jo vaig per la ciutat i la gent et pregunta durant la setmana, "com va el partit?", estan contents, es van animant, cada cop hi ha més afició... i un se sent orgullós de ser potablava.

Jaime Fuentes, en el recordat curs 2011/2012 al Prat // Àngel Garreta

I suposo que més enllà del terreny esportiu el que us queda a gent com tu o el Toni Texeira, que éreu els capitans d'aquell equip, és haver participat dels festejos... i haver estat pregoners de la Festa Major aquell estiu!
Aquell any va ser un no parar, perquè a part de l'ascens que vam celebrar al balcó de l'Ajuntament, ens va tocar al Toni i a mi sortir de nou al balcó a la Festa Major, a parlar davant de tota la ciutat... són coses que mai s'oblidaran.

La teva figura al Prat va molt lligada a la de Toni Texeira... molt més que un company, oi?
És un amic, també fora del camp. Fa molts anys que juguem junts. Sóc dos anys més gran que ell, però fins i tot ell va anar al meu col·legi, anava a classe amb el meu germà, el conec des que era molt petit. Vam ser rivals a l'etapa juvenil. És un amic, un company, un germà del futbol, a qui desitjo sempre el millor. El que ha fet ell al club no ho ha fet ni ho farà ningú més, i tant de bo ens quedin moltes temporades junts.

En aquell 2012, quan ja feia prop d'una dècada que jugaves al primer equip, et veies com un 'one club man', un futbolista que podia ser que mai marxés del Prat?
No, perquè quan un té 18 o 19 anys i arriba al primer equip procedent del juvenil sap que és molt difícil aguantar tota una carrera en un mateix equip, perquè hi ha jugadors molt bons. Al final no ha estat així, però gairebé... [Riu]

L'agost del 2012 el Prat vivia l'estrena històrica a Segona B; tu hi debutaves el mes d'octubre... quins records guardes d'aquella temporada 2012/2013?
Aquell va ser un any bonic per al club i per a la ciutat. Era diferent a tot l'anterior, anàvem a jugar fora de Catalunya per primer cop... va ser bonic com a experiència. Però no vaig tenir la possibilitat de jugar tot el que hauria volgut. A vegades, fent broma amb els amics, dic que és com si mai hagués jugat a Segona Divisió B.

Van ser set els partits jugats, un disputat a la Copa...  és evident que deixa un regust agredolç, oi?
Sí, perquè en aquell moment penses que potser mai tornaràs a tenir l'oportunitat de jugar a Segona B, i més en l'equip de la teva ciutat. I tant de bo aquest any ho tornem a aconseguir. Arran d'aquella temporada, de no jugar gairebé res, en què crec que el tècnic Agustín Vacas es va portar molt malament amb mi, ja no vaig donar peu a parlar amb ell per al curs vinent. Em vaig adonar que no feia falta i vaig decidir fitxar pel Terrassa, i n'estic molt content.

Suposo que la decisió de marxar del Prat va arribar després d'un procés molt difícil.
Sí, imagina: vuit anys de futbol base, més deu d'amateur. És tota una vida en un mateix club, a la teva ciutat, al club de casa teva. Va ser molt difícil fer aquell pas, però vaig veure que era el moment de fer-lo, perquè la situació així ho requeria.

Quan marxes veus possible el retorn?
Bé, està clar que com que sóc d'aquí el retorn és possible. Pensava: "el dia que se'n vagi Vacas potser torno". Estava clar que si ell seguia jo no tornaria, era impossible. L'any següent l'equip continuava a Segona B, el van cessar a meitat de curs. Quan l'equip va baixar a Tercera [el 2014] vaig continuar a Terrassa. Al Prat hi havia Pepe Delgado, tampoc vam comentar res, ni vaig fer cap moviment per venir. I aquest estiu passat ja estava desitjant venir. I més quan van anunciar el fitxatge del míster, en Pedro Dólera, a qui conec de fa molts anys, és d'aquí, de la casa. Desitjava tornar, quin millor lloc que ser aquí.

Per tant, la negociació per tornar no va ser difícil...
Res, res, van ser cinc minuts per telèfon... o menys!

El 2013, dèiem, firmes pel Terrassa. Arribes i al final de la primera temporada, play-off d'ascens a Segona B. Veies clara l'aposta, què et fa decidir per ells?
Tenia altres opcions, però em feia il·lusió saber que és un club històric, que no fa gaires anys estava a Segona Divisió. L'Olímpic és un estadi enorme, i als que ens agrada jugar al futbol, tenir la pilota, és un plaer jugar allà. Havia parlat a més amb companys que hi havien jugat, parlaven molt bé de l'afició. I la veritat és que els dos anys que hi he passat he estat molt content.

Al Terrassa, Jaime Fuentes acabava lluint el braçal de capità // Àngel Garreta

L'adaptació va ser molt ràpida, no?
Molt, de l'etapa al Terrassa no em puc queixar de res. L'any en què fitxo acabem disputant el play-off, i en aquell curs ho jugo gairebé tot. Estava amb Miki Carrillo d'entrenador, que és qui em va fitxar. I vaig estar molt content amb ell. Era el primer any que sortia de casa i ell em va facilitar molt les coses. El curs següent, amb David Pirri a la banqueta, també vaig estar molt bé.

Ben aviat vas ser capità; va ser un procés natural?
No, no, van ser circumstàncies. Allà el capità és en Sergio Montero, però en aquells moments estava lesionat; el segon capità llavors [temporada 2013/2014] era Mario Victorio, que a mitja temporada se'n va anar... i al final vaig acabar sent jo el capità. El curs següent vam fer votacions. Hi té molt a veure l'edat: un es va fent gran i els joves hi confien més, per l'experiència.

Estaveu en un equip exigent, que va tenir un inici dubitatiu el primer any... però que no es va rendir i al final va acabar disputant el play-off.
Fins a aquella última jornada a Cerdanyola que semblava que no entraríem i al final vam aconseguir marcar [2-3 a l'última jornada, recupereu-lo aquí]. És un club i una ciutat que fins fa poc van ser a Segona, i potser l'afició vol que el seu equip hi torni, que és lògic i normal; tant de bo el Terrassa torni a Segona, m'encantaria. Però els jugadors que hi érem teníem el nivell de Tercera i s'havia d'entendre que cada partit seria complicat de guanyar. Però al final vam aconseguir fer play-off, i l'equip va fer una eliminatòria molt bona contra el Linares, llàstima que no aconseguíssim marcar.

De fet, llàstima d'aquell gol de penal del Linares a l'Olímpic...
Al partit de casa, a part del gol, el Linares no va arribar gaire més a la nostra porteria. Vam tenir diverses opcions clares. I a la tornada, al seu camp, l'Álex Gallar, que ara juga a l'Hèrcules, va enviar una rematada al pal, en van treure una de sobre la línia de gol... al final del partit ens van felicitar, hi havia més de 5.000 persones aplaudint els dos equips... suposo que perquè van passar ells, si arribem a passar nosaltres m'hauria agradat veure com sortim [riu]. Va ser una eliminatòria molt bonica, i Linares va ser un molt bon lloc per anar a jugar, una bona ciutat i l'experiència molt maca.

El curs passat et vas enfrontar per primer cop al Prat... va ser especial?
Molt, perquè jo mai havia jugat al Sagnier com a rival. Vas per la ciutat durant la setmana, la gent en parla, els amics et venen a veure com a rival... les sensacions van ser diferents a les habituals, però tenia moltes ganes de jugar... i vaig estar a punt de marcar! En una falta que va anar al travesser.

Especialment el segon any a Terrassa, el soroll extraesportiu us va dificultar la marxa? És el primer cop que t'hi trobaves?
Una mica, sí. Després de tota una vida estant al Prat, mai havia passat res, en el terreny no esportiu, en aquell en què no podem fer res els futbolistes. L'any passat va ser dur, veure companys que gairebé no tenien per menjar; va ser una situació que no desitjo a ningú, perquè es passa molt malament. I veies com l'equip juga, rendeix... però no hi ha solucions, és molt fotut.

Com valores l'experiència a l'equip vallesà, des del punt de vista de ser l'únic moment de jugar fora del Prat?
Van ser dos anys però m'han servit per madurar molt en molts aspectes, començant pel personal i el futbolístic. Quan ets a casa teva, vulguis o no, estàs més còmode; sortir fora, que et valorin de manera diferent, agafar responsabilitat, la capitania... vam anar diversos cops a reunir-nos amb l'Ajuntament [pels problemes econòmics]. Són coses que no solen passar. Quant a maduresa l'etapa a Terrassa em va anar molt bé també.

Parla clar i té molt bona memòria futbolística: la conversa flueix fàcilment // Roger Sánchez - tercera.cat

Aquest curs t'hem vist convocat als darrers amistosos de la selecció catalana UEFA, fins i tot marcaves al partit contra el Sabadell. Hi ha opcions d'anar a Múrcia, a la primera fase estatal de la Copa de les Regions UEFA. Seria un plus més?
Estava molt il·lusionat, molt content, amb la possibilitat d'anar a Múrcia, ja que mai havia tingut opcions d'anar... però aquesta setmana vaig parlar amb el míster [Toni Almendros] i ja li vaig comentar que em serà impossible anar-hi per motius laborals. No em puc compaginar tants dies, la feina no m'ho permet. Però els desitjo el millor, i tant de bo puguin assolir la fase final.

A la teva carrera has treballat amb molts entrenadors; sense anar més lluny, en les últimes quatre temporades n'has tingut quatre de diferents (Vacas, Carrillo, Pirri i Dólera). Suposo que també han ajudat en la teva evolució.
De tots intentes treure el millor. Cada un d'ells té la seva manera de veure el futbol, les seves maneres de transmetre les coses, els conceptes, els automatismes... i intentes agafar el millor de cadascun. Tret d'un, que ja sabem qui és i a qui no cal mencionar, de la resta m'emporto molt bons records. Fins i tot vaig estar un any amb Miguel López [a l'AE Prat 2010/2011] i aquesta setmana que va venir a jugar amb el Masnou al Sagnier em portava molt bons records... et saludes amb ells, te'ls trobes pels camps, de tots m'ha quedat molt bona imatge.

Et quedes amb algun record especial d'algun dels entrenadors que has tingut?
El que més m'ha marcat ha estat Manolo Márquez. He estat gairebé sis anys amb ell, en dues etapes, i tot el que puc dir d'ell és positiu. M'ha ajudat molt, vam aconseguir un ascens a Tercera, vam fer un play-off d'ascens a Segona B... Amb ell tinc una anècdota, no sé si la recordarà, del dia que vaig començar amb ell. Jo tenia 19 anys, sortia del juvenil, ell va arribar a mitja temporada, estàvem a Primera Catalana. I ell em deia que si m'hagués tingut uns quants anys abans jo hauria arribat molt més amunt. Tots sabem com és el Manolo, molt metòdic, té molt clars els seus conceptes, i a mi em va ajudar molt. 

Actualment el teu entrenador és Pedro Dólera... mai heu treballat junts abans, però ja us coneixíeu bé, oi?
Sí, si fins i tot l'he vist jugar al Fondo d'en Peixo [l'antic camp del Prat], quan jo jugava al futbol base i anava a veure a l'equip. El conec molt; a més, ell estava a la Terlenka, havia tingut el meu germà a l'equip -ell és dos anys més jove que jo-, amb Toni Texeira a l'equip juvenil. 

Què suposa estar a les ordres de Pedro Dólera, que lidera des de la banqueta aquest projecte renovador i ambiciós?
Ve d'un club, l'Europa, en què l'exigència també és màxima. Ha aconseguit molt bons resultats, amb tres play-off seguits i la Copa Catalunya d'aquest any. Sap que torna a la seva ciutat, que té el suport de la gent, que anima l'equip al màxim. I crec que el grup està responent, la connexió ha estat molt ràpida. Els jugadors confiem molt en el cos tècnic i ells confien molt en nosaltres. Ha format la plantilla al seu gust i la plantilla està responent.

Jaime Fuentes mira al futur amb optimisme // Roger Sánchez - tercera.cat

Parlem de futur. Ets a punt de complir 31 anys (el proper 6 de desembre), dels 300 partits a Tercera, dels 400 oficials com a amateur... tens corda per estona?
Com diu el tòpic, "fins que el cos aguanti". Crec que encara em queden algunes temporades més, tant de bo sigui així i em respectin les lesions (no seria el mateix lesionar-se amb 20 anys que ara). 

I el somni esportiu seria retornar el Prat a Segona B?
Sí, per això som aquí, per fer-ho aquest any de la millor manera possible, intentar fer play-off, tenim el cap enfocat en això, i tant de bo poguéssim acabar pujant; si no pot ser aquest any ho intentaríem el vinent. Sabem que és molt difícil pujar, però tant de bo; tinc un compte pendent amb la Segona B.

Cap comentari:

Publica un comentari