dimecres, 19 de juliol de 2017

Fem balanç, capítol 17: Peralada

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 17 repassem el curs del Peralada, que ha tancat una temporada història a Tercera Divisió, coronada amb el subcampionat i l'accés fins a l'última ronda del play-off. Tot i caure eliminats contra el Rápido de Bouzas en el duel definitiu, els empordanesos aconseguien l'ascens setmanes més tard, comprant la plaça del Gavà, descendit administrativament a Tercera. Escriu sobre la temporada del Peralada en Lluís Ribera, periodista d'Empordà.info.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat
El Peralada, de Segona B per la segona via
Un article de Lluís Ribera @llribera
El Peralada és equip de bronze per primera vegada en 102 anys d’història després d’aprofitar, com a primer candidat, el descens administratiu del Gavà i d’abonar, a través del Girona Futbol Club, amb qui està afiliat, els 133.000 euros que demanava la Reial Federació Espanyola. El conjunt d’Arnau Sala i Xavi Punsí havia fregat l’ascens a Segona Divisió B en el terreny de joc a finals de juny, però el Rápido de Bouzas gallec li va impedir per només un gol en la tercera i última eliminatòria, després d’haver deixat enrere el Conquense i el Móstoles.

Després de què el conveni amb el club gironí, signat per cinc anys, pengés d’un fil, l’opció d’anar a la categoria de bronze per la segona via va reconduir la situació. Ara, el Peralada està pendent de confirmar el canvi de nomenclatura (Peralada-Girona B) en una junta directiva que passa a ser encapçalada pel doctor rosinc Miquel Llobet, en substitució de Josep Isern, ara vicepresident. Mentre es confecciona la nova plantilla -els uruguaians Maxi Villa i Andrés Romero són les cares noves i Djak Traoré (Recreativo), Chele i Marc Carbó (Llagostera) són les primeres baixes‐ el Peralada no oblida el que va ser el seu curs més brillant.

Els altempordanesos van flirtejar amb el lideratge amb l’Olot durant gairebé tot el campionat de Tercera Divisió i van tenir opcions d’assolir-lo fins a la penúltima jornada, però les lesions (Draman Konaré, David Serrano, Sergi Álamo o Nacho Ruiz) i les baixes (Keita, al Sanguntino) el van acabar minvant per a proclamar-se campió i intentar ser de Segona B amb un camí més curt. Ara bé, per a ser sotscampió i no ser atrapat, com a mínim, per Terrassa i Vilafranca va ser clau l’estat de gràcia de Gianni Cassaro sota els pals, de la sòlida defensa formada per Chele, Carbonell, Vallho i Estellés, o per un mig del camp guiat per Djak Traoré, Marc Carbó i Xavi Boniquet. Al davant, David Corominas va ser la peça bàsica i més completa: l’ex de l’Olot i l’Hospitalet es convertiria amb el màxim realitzador (14 a la lliga i 4 en el play-off), l’home amb més presència fins al març, el capità i el més veterà.

El proper curs, al Peralada ja l’esperen els també gironins Olot i Llagostera, en una Segona B que no tenia tres representants de la demarcació des del curs 2003/04, quan van coincidir Figueres, Palamós i Girona.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada