Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 16 repassem el curs de l'Ascó, que ha destacat aquest any amb una temporada a la zona alta, en què fins i tot va optar a entrar al play-off d'ascens a Segona B. Els asconencs, a més, encadenaven una llarga ratxa d'imbatibilitat. Els de la Ribera d'Ebre acabaven la lliga sisens, amb 57 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó en Miquel Faiget, que treballa a VAT, Vídeo Ascó Televisió.
Un Ascó que torna a il·lusionar
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Un Ascó que torna a il·lusionar
L'Ascó ha tornat a il·lusionar l'afició aquesta temporada, després dels problemes del curs anterior per mantenir la categoria. La temporada que s'iniciarà l'agost vinent serà la cinquena a Tercera, amb uns guarismes molt bons: en aquests quatre cursos anteriors el conjunt asconenc sempre a estat entre els deu primers, excepte la temporada 2015/2016. La dificultat de la zona fa que els mèrits que fan els verds temporada rere temporada siguin molt grans, ja que no tenen els mateixos mitjans que els altres equips del grup per confeccionar una plantilla en garanties, però cada temporada es mostra un bon ull amb els jugadors adquirits.
L'equip asconenc no va començar gens bé la temporada: a la primera jornada rebia al Municipal d'Ascó un dels equips favorits disputar el play-off, l'Olot, i l'equip verd va perdre (1-3) en l'estrena de Santi Castillejo a la banqueta en lliga.
Les sensacions que van deixar els primers partits de lliga van estar molt per sota de les expectatives marcades des de l'arribada del tècnic. A la conclusió de les tres primeres jornades, el conjunt asconenc només havia sumat 3 punts de 9 possibles, un guarisme molt pobre.
A l'Ascó, amb molts jugadors nouvinguts, li va costar molt agafar el ritme de competició; passaven les jornades i els resultats no arribaven. En cap moment es va dubtar de la capacitat del tècnic navarrès i de la plantilla: era qüestió de temps i les coses començarien a sortir.
Però els empats contra el Santfeliuenc, l'Europa, el Vilassar de Mar, el Figueres i la Pobla Mafumet feien que els verds no coneguessin la victòria entra les jornades 4 i 9. Els 11 punts de 27 possibles en aquest tram deixaven l'equip mirant més el descens que no pas la zona de play-off d'ascens a Segona B.
Llavors va arribar el punt d'inflexió: va ser al partit a casa contra el Cerdanyola, que van guanyar els asconencs (3-1). A partir de llavors l'equip veia les coses de diferent manera i les victòries se succeïen.
Fins a la jornada 20 (l'Olot–Ascó), els verds van estar sense conèixer la derrota, ni com a local ni com a visitant. La segona volta va començar molt bé, amb les victòries contra el Manlleu i el Castelldefels a casa, però a partir de llavors van començar a arribar els resultats decebedors, amb un joc que ja no era tan vistós com a la primera volta.
La derrota al minut 93 al camp del Júpiter i les victòries sense convèncer davant el Santfeliuenc i el Vilassar de Mar van fer que el conjunt verd tingués els primers dubtes de la temporada. A partir de llavors va començar una ratxa molt negativa que va afectar al rendiment esportiu... i, de retruc, també a la taula classificatòria. Des de la jornada 27 (Figueres-Ascó) fins a la jornada 33 (Granollers–Ascó), els verds no van conèixer la victòria, i això va fer que el Vilafranca es distanciés una mica més, i que Terrassa i Sant Andreu els superessin a la classificació.
Amb aquesta situació es van intentar introduir canvis a l'onze inicial per intentar canviar la dinámica, però en cap moment es va poder superar aquesta ratxa tant negativa. A les últimes jornades, quan les coses ja estaven molt complicades per arribar a fer play-off, va aparèixer un Ascó més resultadista que no pas practicant d'un bon futbol.
Acabar en una sisena posició, veient d'on venia l'equip, no està gens malament, però tenint en compte que havia competit per entrar a les places de play-off, al final és una decepció. Amb tot, l'equip ho tornarà a intentar la temporada 2017/2018. La intenció, optar al play-off, tot i que davant tindrà equips molt potents que li plantejaran moltes dificultats.
L'Ascó s'ha fet fort a casa quan a les primeres jornades totes les victòries van ser com a local. De fet, a la primera volta només l'Olot, el Santfeliuenc, l'Europa i el Figures van ser capaços de puntuar com a visitants al Municipal asconenc. Els homes de Santi Castiilejo van encadenar nou victòries com a locals (entre les jornades 10 i 26). Els triomfs contra Terrassa, Granollers i Peralada van donar un plus a l'equip per afrontar amb garanties la segona volta de competició.
Però un dels dèficits del conjunt verd ha sigut com a visitant: en tota la lliga només ha guanyat a Manlleu, la Jonquera i al camp del Sabadell B. Amb aquestes xifres a domicili és molt difícil que el conjunt verd pogués lluitar per una plaça de play-off.
L'equip asconenc no va començar gens bé la temporada: a la primera jornada rebia al Municipal d'Ascó un dels equips favorits disputar el play-off, l'Olot, i l'equip verd va perdre (1-3) en l'estrena de Santi Castillejo a la banqueta en lliga.
Les sensacions que van deixar els primers partits de lliga van estar molt per sota de les expectatives marcades des de l'arribada del tècnic. A la conclusió de les tres primeres jornades, el conjunt asconenc només havia sumat 3 punts de 9 possibles, un guarisme molt pobre.
A l'Ascó, amb molts jugadors nouvinguts, li va costar molt agafar el ritme de competició; passaven les jornades i els resultats no arribaven. En cap moment es va dubtar de la capacitat del tècnic navarrès i de la plantilla: era qüestió de temps i les coses començarien a sortir.
Però els empats contra el Santfeliuenc, l'Europa, el Vilassar de Mar, el Figueres i la Pobla Mafumet feien que els verds no coneguessin la victòria entra les jornades 4 i 9. Els 11 punts de 27 possibles en aquest tram deixaven l'equip mirant més el descens que no pas la zona de play-off d'ascens a Segona B.
Llavors va arribar el punt d'inflexió: va ser al partit a casa contra el Cerdanyola, que van guanyar els asconencs (3-1). A partir de llavors l'equip veia les coses de diferent manera i les victòries se succeïen.
 |
| Amb Terrassa i Sant Andreu, els asconencs han aspirat al play-off enguany // Juanma Medina - Terrassa FC |
Fins a la jornada 20 (l'Olot–Ascó), els verds van estar sense conèixer la derrota, ni com a local ni com a visitant. La segona volta va començar molt bé, amb les victòries contra el Manlleu i el Castelldefels a casa, però a partir de llavors van començar a arribar els resultats decebedors, amb un joc que ja no era tan vistós com a la primera volta.
La derrota al minut 93 al camp del Júpiter i les victòries sense convèncer davant el Santfeliuenc i el Vilassar de Mar van fer que el conjunt verd tingués els primers dubtes de la temporada. A partir de llavors va començar una ratxa molt negativa que va afectar al rendiment esportiu... i, de retruc, també a la taula classificatòria. Des de la jornada 27 (Figueres-Ascó) fins a la jornada 33 (Granollers–Ascó), els verds no van conèixer la victòria, i això va fer que el Vilafranca es distanciés una mica més, i que Terrassa i Sant Andreu els superessin a la classificació.
Amb aquesta situació es van intentar introduir canvis a l'onze inicial per intentar canviar la dinámica, però en cap moment es va poder superar aquesta ratxa tant negativa. A les últimes jornades, quan les coses ja estaven molt complicades per arribar a fer play-off, va aparèixer un Ascó més resultadista que no pas practicant d'un bon futbol.
Acabar en una sisena posició, veient d'on venia l'equip, no està gens malament, però tenint en compte que havia competit per entrar a les places de play-off, al final és una decepció. Amb tot, l'equip ho tornarà a intentar la temporada 2017/2018. La intenció, optar al play-off, tot i que davant tindrà equips molt potents que li plantejaran moltes dificultats.
L'Ascó s'ha fet fort a casa quan a les primeres jornades totes les victòries van ser com a local. De fet, a la primera volta només l'Olot, el Santfeliuenc, l'Europa i el Figures van ser capaços de puntuar com a visitants al Municipal asconenc. Els homes de Santi Castiilejo van encadenar nou victòries com a locals (entre les jornades 10 i 26). Els triomfs contra Terrassa, Granollers i Peralada van donar un plus a l'equip per afrontar amb garanties la segona volta de competició.
Però un dels dèficits del conjunt verd ha sigut com a visitant: en tota la lliga només ha guanyat a Manlleu, la Jonquera i al camp del Sabadell B. Amb aquestes xifres a domicili és molt difícil que el conjunt verd pogués lluitar per una plaça de play-off.
Si us plau, no poseu que Miquel Faiget és Periodista, per ser periodista has d'anar a la universitat uns anys, no insultéssiu als que ho són, gràcies.
ResponEliminaJa ho hem modificat, Anònim.
Elimina