El futbol català no sol ser sinònim de grans inversions, ni luxes exagerats. De fet, com també se'ns mostra de tant en tant al futbol que rep més difusió, els èxits solen venir d'aquells que s'entreguen per a la causa col·lectiva amb un plus que va molt més enllà de talent, tàctica o intel·ligència. Suar la samarreta o defensar els colors solen ser els tòpics que s'utilitzen per parlar d'un intangible que fa crèixer el nostre futbol i, alhora, el fa genuí, i li dóna un caràcter pel qual agrada i es fa seguir setmana rere setmana.
Aquí podeu llegir l'article, Colors.
Articles anteriors:
- El difícil art de l'equilibri, publicat el 13 d'octubre, una reflexió sobre els canvis produïts a les categories inferiors a Tercera i la complicació que suposarà ja que ubica en una sola categoria equips que fa un any competien en quatre nivells diferents.
- Els intangibles, publicat el 26 d'octubre, en què volia parlar de l'essència del futbol català (del futbol modest, en definitiva), d'aquell plus que fa sumar partits, més enllà del talent i la tècnica dels seus jugadors.
- Moderna proximitat, publicat el 30 de novembre, o com les noves tecnologies globalitzen però, alhora, ens permeten apropar a un segment del nostre futbol amb menys facilitat d'accés fa uns anys. Seguim recorrent a informadors locals que usen eines globals. Tot a l'abast del futbol català.
- Oda al futbol barceloní, publicat el 17 de desembre, un repàs de l'estat actual de futbolals clubs de Barcelonaque, més enllà dels focus mediàtics, recuperen terreny perdut. El somni, tenir algun dia més d'un equip a Segona B, quelcom que no passa des de fa 17 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada