Aquest dilluns la UE Olot ha presentat el nou tècnic, Julio Bañuelos, que assumirà la banqueta i la direcció esportiva, amb el fidel Àlex Terma al costat.
Es posava així fi a 35 dies d'incògnita sobre la banqueta olotina. El 10 de desembre esclatava, davant la sorpresa majúscula de tots els que seguim el futbol català, la notícia més inesperada de la temporada actual: la marxa del tècnic del líder, Rodri, al Cadis, sense previ avís i sense explicació posterior. Un mes després, el cap de Premsa del club olotí, Eduard Llinàs, em va demanar poder opinar sobre l'assumpte, extrapolant el cas concret viscut a la Garrotxa a una qüestió de fons, d'anàlisi molt més elaborat.
 |
| Bañuelos, nou tècnic olotí // UEOlot.com |
Es posava així fi a 35 dies d'incògnita sobre la banqueta olotina. El 10 de desembre esclatava, davant la sorpresa majúscula de tots els que seguim el futbol català, la notícia més inesperada de la temporada actual: la marxa del tècnic del líder, Rodri, al Cadis, sense previ avís i sense explicació posterior. Un mes després, el cap de Premsa del club olotí, Eduard Llinàs, em va demanar poder opinar sobre l'assumpte, extrapolant el cas concret viscut a la Garrotxa a una qüestió de fons, d'anàlisi molt més elaborat.
El ‘Cas Rodri’, l'entrenador que marxava de l'Olot sense previ avís per anar al Cadis amb Raül Agné, obre l'etern debat a les categories modestes del futbol: encara existeix l’amor a uns colors, el respecte a la professió i als projectes en comú? O els professionals només es mouen per interès?
Un article d'Eduard Llinàs / @llinitweet
Cap de Premsa de la UE Olot
Edició de Roger Sánchez
La temporada passada, Antonio Rodríguez, 'Rodri', arribava a la Unió Esportiva Olot per cobrir la baixa de Nitus Santos, un tècnic que va pujar l'equip des de Regional Preferent fins a Tercera Divisió, però va patir una mala ratxa d'onze partits sense guanyar i va dimitir “pel bé del club i per no embrutar tot el que hem aconseguit fins ara”. Santos va quedar com el que és, un senyor. Un home fidel i dedicat als seus que va rebre a final de temporada l'escut d'or de la UE Olot (màxim reconeixement en l’àmbit intern del club garrotxí).
Rodri, conegut fins llavors per ser el segon entrenador i l’home de confiança de Raül Agné en les seves etapes al Girona i el Recreativo de Huelva, es presentava pocs dies després com el substitut de Nitus Santos, en un tàndem amb Àlex Terma, fins llavors l'encarregat del futbol base. Terma, un home que fa anys que està al servei de l’Olot, va ser la cara visible del cos tècnic en aquell segon tram de temporada, ja que Antonio Rodríguez tenia un pacte amb Agné: si el de Mequinensa trobava un equip per a la temporada següent o aquella mateixa, marxaria amb ell altre cop. Es tractava d'un pacte innegociable entre amics i companys, que l'Olot respectaria en el cas que es donés una situació o una altra.
El començament de l’idíl·lica relació Rodri-UE Olot
El tàndem format per Terma i Rodri va funcionar i va portar l’equip des del pou de la classificació fins a la zona còmoda de la taula i els olotins no van patir per salvar la categoria. Llavors, la junta directiva del club va oferir a Antonio Rodríguez un projecte ambiciós i professional, pel qual l’entrenador barceloní es podia fer càrrec de la direcció esportiva i del primer equip. Veient com Raül Agné no trobava equip ni tenia ofertes per a la temporada següent, Rodri va acceptar l’oferta. Tal com explicava en una entrevista a El 9 Esportiu el 13 de juliol, Rodri tenia “un compromís amb Raúl Agné, que sempre que ell volgués jo pogués estar a la seva disposició per anar a entrenar amb ell. Aquest any, com que no li ha sortit res de moment i jo tenia l'opció de l'Olot, Agné em va alliberar d'aquest compromís. Jo tenia moltes ganes de seguir i l'Olot també, com han demostrat fent un projecte seriós”. El barceloní, poc a poc, es va anar integrant en la disciplina olotina i va fer arrel a la Garrotxa, on se’l començava a idolatrar per la seva manera de fer, de parlar i de treballar. El president del club, Joan Agustí, i el vicepresident esportiu, Dionís Cros, el van presentar en societat com el futur arquitecte del projecte del club olotí, que havia començat feia 8 anys aquesta mateixa junta directiva. La Unió Esportiva Olot no tenia sostre i el seu futbol base estava emergint, amb tots els equips en categories de prestigi (tres a Preferent i dos a la màxima categoria) i, amb el nou tècnic, es vaticinava una explosió encara més gran de tot el club, una professionalitat encara més reconeguda.
El club no va ser l’únic que es va encomanar al carisma i les bones maneres de treballar de Rodri, al qual se li va atorgar la direcció esportiva i la confiança absoluta de totes les àrees de la mateixa. L’entrenador assegurava, orgullós, que era un aspecte a tenir en compte el fet que la gent veia l’Olot com un bon lloc on treballar i seguir el futbol. El primer equip, en la seva segona campanya a Tercera, tenia com a objectiu la promoció d'ascens. “Que la gent pensi que l'Olot és un dels equips que poden estar a dalt de la classificació ha de ser un motiu d'orgull. Això no ens ha d'afectar de cap manera. El que hem d'aconseguir és que quan la gent vegi la samarreta vermella de l'Olot tothom sàpiga a què juga aquell equip. Volem ser un referent a Catalunya”. Aquestes eren les paraules de Rodri en els primers contactes amb la premsa, els pares i els socis. A més, ja se’l va confirmar a l’Assemblea General Ordinària del mes de juny. Els dirigents de la Unió Esportiva Olot van assegurar després, en la reunió anual de pares de principi de curs, que “Rodri s’ha compromès a portar el primer equip i el futbol base de l’Olot a viatjar en una mateixa direcció. Serem un referent gràcies al seu model i estil de joc, que és professional i és una sort poder-lo gaudir”. Van ser molts els intercanvis d'elogis entre club i entrenador, una situació que va convertir Olot en un lloc idíl·lic per al futbol modest. Un club sanejat, que paga al dia i que intenta professionalitzar-se a poc a poc. Tot això es faria amb una ciutat implicada i al costat d'una persona, Rodri, que creia en el projecte i que va començar la temporada de manera immillorable.
 |
| Foto: Martí Albesa - UEOlot.com |
El club no va ser l’únic que es va encomanar al carisma i les bones maneres de treballar de Rodri, al qual se li va atorgar la direcció esportiva i la confiança absoluta de totes les àrees de la mateixa. L’entrenador assegurava, orgullós, que era un aspecte a tenir en compte el fet que la gent veia l’Olot com un bon lloc on treballar i seguir el futbol. El primer equip, en la seva segona campanya a Tercera, tenia com a objectiu la promoció d'ascens. “Que la gent pensi que l'Olot és un dels equips que poden estar a dalt de la classificació ha de ser un motiu d'orgull. Això no ens ha d'afectar de cap manera. El que hem d'aconseguir és que quan la gent vegi la samarreta vermella de l'Olot tothom sàpiga a què juga aquell equip. Volem ser un referent a Catalunya”. Aquestes eren les paraules de Rodri en els primers contactes amb la premsa, els pares i els socis. A més, ja se’l va confirmar a l’Assemblea General Ordinària del mes de juny. Els dirigents de la Unió Esportiva Olot van assegurar després, en la reunió anual de pares de principi de curs, que “Rodri s’ha compromès a portar el primer equip i el futbol base de l’Olot a viatjar en una mateixa direcció. Serem un referent gràcies al seu model i estil de joc, que és professional i és una sort poder-lo gaudir”. Van ser molts els intercanvis d'elogis entre club i entrenador, una situació que va convertir Olot en un lloc idíl·lic per al futbol modest. Un club sanejat, que paga al dia i que intenta professionalitzar-se a poc a poc. Tot això es faria amb una ciutat implicada i al costat d'una persona, Rodri, que creia en el projecte i que va començar la temporada de manera immillorable.
Un inici demolidor i una fugida a la francesa
 |
| Foto: Martí Albesa - UEOlot.com |
Molts membres de la Junta Directiva de l’Olot s’assabentaven a través d'aquest comunicat de la notícia, que era un cop baix per als de la capital de la Garrotxa. Rodri marxava sense acomiadar-se dels jugadors, de la gent del club… De ningú. A través d'un comunicat oficial i per evitar especulacions, la UE Olot va dir que el ja extècnic s’havia compromès per escrit a estar dues temporades al capdavant del projecte olotí. A més, li havia promès, de paraula, a la Junta que es quedaria encara que Raül Agné el cridés. Aquesta és la versió del club i, de moment, també la de tots els mitjans, jugadors, etc. Ja que el barceloní encara no s’ha pronunciat ni sembla que ho vulgui fer.
La Presentació, una enganyifa per part del tècnic
El dijous 6 de desembre (3 dies abans de la renúncia) la Unió Esportiva Olot celebrava la tradicional presentació de tots els seus equips. Al capdavant dels parlaments als pares i nens, hi havia Antonio Rodríguez, que va ser presentat com el dit que assenyalava el camí cap a l’èxit. I ell no es va tallar, assegurant que “aquí a Olot teniu alguna cosa que jo encara no m’havia trobat mai, quelcom especial que no sé el que és però que m’encanta”. També va demanar educadament una cosa que a la llarga sembla ironia barata, com que “hem de ser responsables i no deixar-nos portar pel futbol, deixem que els nens aprenguin i anem tots de la mà a aconseguir els objectius”.
El club es mostrava dolgut per les formes de Rodri
En la Roda de Premsa de l’endemà del succés, la Junta Directiva va assegurar que “estem dolguts amb ell per les maneres amb les quals ha marxat, en tota la tarda no el vam poder localitzar... Rodri s’havia compromès amb nosaltres i a més ens havia promès que no marxaria i que compliria el contracte. Ara, però, toca passar pàgina”. Àlex Terma, un home de club i que compta amb la confiança plena de la Junta, es feia càrrec novament de l’equip fins aquest cap de setmana, amb el final de la primera volta, i l'arribada de l'escollit, Julio Bañuelos. Un cas controvertit que encara és molt recent entre la gent d'Olot, que ja va mostrar el seu desencís amb el tècnic el dia del primer enfrontament post-Rodri, amb una gran pancarta que deia “Nosaltres mai us deixarem sols” i algun que altre càntic al final del partit (aprofitant la victòria garrotxina i la derrota del Cadis en el debut d’Agné...)
L’èxit a qualsevol preu?
En tot cas, i deixant ja de banda aquest succés en particular, tot el que ha passat ens obliga a debatre sobre moltes coses. I és que les raons per les quals una persona pot passar d'heroi a vilà en un moment són múltiples. Gairebé sempre és per diners, sí, però en aquest cas el dubte és majúscul. Si ens aferrem a la versió que tothom coneix, podem veure com la fidelitat d'una persona envers una altra, la confiança cega en un amic, ha pesat més que la responsabilitat. I és que ha estat un acte deplorable si examinem les maneres que s’han utilitzat i li ha comportat a una persona deixar dolguda tota una afició i desconcertats a més de 170 jugadors que fins al moment l’idolatraven perquè s’havia bolcat amb un projecte. Sembla ser que per no perdre unes hores i marxar per la porta gran, Rodri ha deixat enrere un munt de crítiques que segurament els del seu voltant i els que el coneixen pensen que no mereix. I és que el mateix Olot assegura que “hem de ser seriosos i realistes, i dir que Rodri ha fet una feina espectacular, això no li treu ningú, i li estem molt agraïts”, deien el president i l’ara segon entrenador, Àlex Terma.
 |
| Àlex Terma, un home de club // Martí Albesa - UEOlot.com |
Rodri té una ambició i creu que al costat d'Agné aconseguirà més que ell sol, i això és legítim i natural. Les raons i les motivacions esportives se les marca cadascú i no som qui per recriminar-ho. El que sí que és indefensable són les maneres de fer, ja que no podem dir que el fi justifica els mitjans, perquè no és així. Encara hi ha gent que confia en el futbol, moltes persones que senten els colors d'un equip modest i són capaços d'aguantar mesos sense cobrar i comportar-se sempre com professionals. Per què un senyor –qualificatiu que per a mi el definia fins que va fer el què va fer- com Rodri ha de sortir per la porta del darrere si ningú té res a retreure-li? Per què pensar que marxar d'una manera o altra no té importància? Per què deixar sense una explicació un grup de jugadors amb els quals has compartit més d'una vintena de partits i has estat cinc dies a la setmana convivint amb ells?
Això, senyors, no té excusa, es miri com es miri. Ara a bé, en aquest cas, la passió ha pogut amb la professió i a la inversa. Un fet tan inversemblant i inèdit com cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada