dimarts, 30 de maig de 2017

Fem balanç, capítol 3: Sant Andreu

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 3 repassem el curs del Sant Andreu, que ha tancat l'any a tocar del play-off d'ascens, al qual va optar fins l'última jornada. Els andreuencs acabaven la lliga cinquens, amb 60 punts. Escriu sobre la temporada del Sant Andreu el periodista Xavi Rodríguez, a qui hem vist molts diumenges a peu de camp als partits de betevé.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Hi ha andreuencs a tot el món
Un article de Xavi Rodríguez @XaviRodriguez_


Apreciat Kilian Jornet,

Diuen que al cim de l'Everest hom es troba amb tres coses que són típiques a tot arreu on vagis del món. La llauna de Coca-Cola i la bandera dels Estats Units que vas veure suposo que te les esperaves; jo, no obstant, t'escric per intentar explicar-te qui era aquell humà amb una cervesa a la mà i la samarreta amb la senyera i l'escut de la UE Sant Andreu al pit.

La UE Sant Andreu, amic Kilian, és un equip de futbol amb més de 100 anys d’història. Ja sé que amb prou feines el deus conèixer, no se'ns veu gaire a la premsa. De fet, a les xarxes socials s'han inventat l'etiqueta #3div5 per parlar de la categoria on està actualment aquest equip. Sí noi, hi ha gent que té molt temps lliure o un amor incondicional cap a l'equip del seu poble, barri o ciutat... És el cas del que portava la cervesa i la samarreta quadribarrada allà, a quasi 9 quilòmetres sobre el nivell del mar, de ben segur. Encara que no t'ho sembli, Kilian, el Sant Andreu és un club molt important: va ser el primer de Catalunya a proposar la creació de la futura Lliga catalana en l'escenari d'una Catalunya independent. A mi, personalment, aquests temes tant me fan, però l'equip del qual et parlo té una ideologia clara des de fa molts anys i no li ha calgut aprofitar l'avinentesa per fer una tercera equipació amb la bandera del nostre país. La samarreta del Sant Andreu és l'original, la de tota la vida, i no ens cal que cap polític ens vingui a donar les gràcies o a fer-se la fotografia de rigor.

Tornant a l'intrigant personatge que et vas trobar a l'Everest, Kilian, intentaré explicar-te el motiu pel qual era allà dalt. O va entendre que el Sant Andreu jugaria un partit allà o, simplement, s'ha tornat costum trobar-se gent nostra arreu. Aquest any, andreuenques i andreuencs han fet turisme a tot Catalunya: Palamós, Olot, Ascó, Figueres, Terrassa, Sabadell, La Jonquera... i podria seguir. El motiu? Sí, veure futbol de Tercera Divisió. Imagino que pensaràs que estan bojos, i no m'estranya, però atura't un moment a pensar-hi: quina classe d'afició fa quilòmetres i quilòmetres, perd tot un diumenge, es deixa la veu i potser l'equip acaba perdent? Sí, noi, una de molt especial. El patrimoni més gran del club. Una afició que segurament és la millor de la categoria. La Tercera Divisió, per cert, segueix igual que sempre: Ramón Calderé és campió, Toni Carrillo i Andrés González entrenen a Cerdanyola i Santfeliuenc, els derbis entre Europa i Sant Andreu acaben en empat, Santi Triguero segueix fent gols amb 40 anys... coses que no canviaran mai. I el Sant Andreu, Kilian, s'ha fet un lloc molt especial en aquesta lliga.

Aquesta temporada, estimat Kilian, hem tingut una plantilla amb gent molt estimada al club. Jugadors que en acabar qualsevol partit s'han apropat a saludar la seva gent, a agrair el compromís que han demostrat durant 38 jornades. No han arribat a fer eliminatòria per ascendir, però bé, és un mal menor. Pensa que estem acostumats a que el moment més tens de la temporada sigui ara, l'estiu: seguirà aquest entrenador? Es quedarà el mateix president? Sobreviurà l'entitat? Som especials fins i tot en això. Perfectes no serem, n'estic segur, però no em diguis que no tens curiositat per venir un dia al Narcís Sala. Hi estàs més que convidat i a un mòdic preu, com tot aquest any hem pactat amb aficionats de tot Catalunya. 

Espero haver-te aclarit una mica per què t'has trobat afició del Sant Andreu a l'Everest. Evidentment, també vull felicitar-te per haver aconseguit ser ben a prop del cel, fita extraordinària. Només et vull demanar que, quan tornis a ser a prop d'allà, estenguis la mà ben amunt. N'hi ha molts que volem encaixar-la un últim cop amb l'Emili Vicente.

Cordialment,
Xavi Rodríguez








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada