divendres, 19 de maig de 2017

Ivan Moreno: "Volem fer una passa més, superar la primera eliminatòria"

Ivan Moreno és un dels noms propis de la temporada 2016/2017, després d'haver-ho estat també el curs passat. L'entrenador del Vilafranca ha repetit l'èxit de la darrera temporada i ha tornat a dur el conjunt penedesenc a la fase de promoció a Segona B. Una fita històrica pels vilafranquins que esperen, aquest cop, superar la primera eliminatòria i allargar el somni d'un ascens que no és ni impossible ni inviable.
Ivan Moreno disputa, per segon curs consecutiu, el play-off amb el Vilafranca // Tercera.cat
Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez

Quedem amb Ivan Moreno en una de les seves zones de confort, a Tarragona, la seva vila, on viu i treballa. Dinem amb ell i parlem primer d'ensenyament, la seva altra gran vocació (és subdirector de col·legi), i de futbol, després. Abans, durant i després de gravar l'entrevista. Afronta el seu segon play-off d'ascens a Segona B consecutiu, el segon seguit també per al FC Vilafranca, club en què va aterrar el 2014 i que s'ha convertit en la seva segona zona de confort.

Arribeu al play-off per segon any consecutiu, heu fet una mica el "més difícil encara", podríem dir?
Sí, allò que diuen que el difícil no és arribar, sinó mantenir-se. En aquest sentit sabíem que era una dificultat afegida; tothom ens esperava d'una altra manera, perquè ja érem una equip a qui sabien capaç d'aconseguir fites històriques, com el fet d'aconeguir un play-off. Crec que ha estat més difícil que l'any passat.

Ja el curs passat, a la pretemporada (estiu de 2015), se us penjava l'etiqueta de candidat, que havia fet un gran equip, el "tapat"... una etiqueta que llavors us incomodava una mica. Si li sumem que s'aconsegueix jugar el play-off el 2016, que manteniu el gruix del bloc i que torneu al play-off... la gestió d'aquesta pressió haurà estat tot un repte.
És un repte afegit, però aquí he de dir que els jugadors m'ho han posat molt fàcil. Sí que he hagut de fer algunes actuacions, però el comportament dels jugadors ha estat extraordinari a l'hora de saber què ens estàvem jugant en cada moment. En una temporda, dins d'un vestidor, sempre hi ha problemes, però la manera de resoldre'ls ha estat molt madura, i que ha afectat poc al joc de l'equip durant tot l'any.

Diries que ha estat una temporada més complicada que l'anterior?
Ha estat més complicat arribar al play-off, perquè crec que aquest any la Tercera era més dura que l'any passat. I havent fet una primera volta espectacular, al final hem hagut de suar fins la penúltima jornada per aconseguir el somni del play-off, havent fet uns números a la primera volta que eren espectaculars. En aquest sentit ens ha costat moltíssim. Crec que hem fet les coses molt bé... i fent-les molt bé, la dificultat ha estat molt gran, també per mèrits dels rivals.

Arran del que comentaves de la primera volta, heu tingut la sensació que la gent us "descartava" quan veia que els números de la segona volta no eren iguals que els de la primera, i que fins a la penúltima jornada no vau confirmar l'accés?
Ho puc entendre. No tenim el nom ni del Terrassa, ni del Sant Andreu, ni de l'Ascó, ni de la Pobla. Però nosaltres confiàvem bastant en la nostra manera de fer. Jo veia els jugadors entrenar-se, i com encaraven partits de certa dificultat durant la segona volta, i la manera de sortir-se'n en moments de pressió, quan els rivals jugaven dissabte i guanyaven, a veure com ens comportàvem nosaltres. I féiem un pas endavant, un cop a la taula. Això em transmetia certa tranquil·litat, sabent que podia passar de tot. Però la manera de veure els jugadors ajuda moltíssim a un entrenador a encarar la setmana i els partits amb molta confiança, i així ha estat.

Creus que us descartaven pel nom? Sembla que a vosaltres us perdonessin menys el fet d'ensopegar un partit, dos consecutius, que no pas als altres candidats. Això és purament pel nom?
Potser pel nom, potser pel nombre d'aficionats, que els altres en tenen més, i generen més moviment a les xarxes socials; i això fa que surtin més seguidors que volen que aquests equips siguin allà dalt. Això era un puntet més per motivar els jugadors, que deien "com em posa que els altres hagin guanyat i que ens descartin". Era un element més, veure què deien fora, com dubtaven de nosaltres. No teníem cap dubte, i al final estem contents i satisfets d'haver-ho aconseguit.

El tècnic tarragoní confia en les possibilitats de superar l'eliminatòria // Tercera.cat
Diumenge passat, sensacions estranyes, oi? Última jornada, derrota a Ascó (1-0), la mala sensació de la derrota, que fa que no acabeu tercers... però alhora és el dia que tanqueu una lliga en què heu repetit la fita del play-off.
Ja us asseguro que al final del partit només havia de gestionar la tristesa de no haver guanyat, la ràbia d'haver fet un partit tan dolent, perquè vam perdre de manera merescuda. Però amb el pas de les hores, veient com va acabar la jornada a Segona B, et vas fent a la idea de què has aconseguit, fas una valoració de tot el curs, i et dius "ep, que som el Vilafranca i hem d'estar molt orgullosos". Però el fet d'emprenyar-nos per acabar quarts parla una mica de l'ambició que té aquest club petit i humil, d'intentar fer les coses cada vegada millor.

La temporada passada parlàveu molt de fer el play-off per la il·lusió de fer-lo, per a que el visqués el poble, el club... aquest any, més enllà de la il·lusió, que segur que també hi és, parleu d'alguna ambició que va més enllà de jugar el play-off per gaudir-lo?
La primera ambició és superar la primera eliminatòria. 

Una mica la filosofia del "partit a partit"?
Més que el "partit a partit", l'any passat vam caure a la primera eliminatòria i ara volem una mica més: passar-la. Tenim un equip, crec, una mica més complet que el de l'any passat, amb més possibilitats en l'aspecte ofensiu i en el defensiu, i això ens fa pensar que som un equip més competitiu. Si som capaços d'enfrontar bé els partits, encarar bé els rivals, a partir del que nosaltres sabem fer bé intentar fer que ells no puguin fer les seves coses bé, crec que aquest primer objectiu de superar la primera eliminatòria és el que hem de fer. Després ja vindrà la resta, però fixem-nos ara a superar la primera. Hem de guanyar el primer partit, ho volem fer a casa per anar allà amb un marcador favorable i després superar-la. A partir d'aquí ja en parlaríem en dues setmanes.

T'anàvem a preguntar si veies el FC Vilafranca sent equip de Segona B, tenint en compte que ja a Tercera és complicat competir amb segons quins pressupostos, amb la distància respecte Barcelona i tots aquests factors que ja s'han comentat altres cops. 
És una hipòtesi que, com diu el president, si es donés el cas, ho fem molt bé i pugem a Segona B, miraríem la millor manera de poder sortir a Segona B i competir. S'haurien de fer números, però crec que un cop arribat el cas, tothom posaria de la seva part per aprofitar una fita que seria històrica.

Seguint en aquesta línia hipotètica, una pregunta que és molt poc esportiva, de fet no ho és gens. Ja que a Vilafranca hi ha una identitat molt penedesenca, podria passar com a Girona i que aquesta identitat més marcada fes que entitats, empreses, gent de l'entorn, es bolqués amb el club de la capital per donar un suport a l'equip?
Aquest seria un pas que no només s'hauria de fer en el cas de pujar a Segona B. És un pas que s'hauria de fer per intentar mantenir aquestes temporades que hem fet, que han estat molt bones, per intentar que sigui un fet habitual. El Vilafranca és un equip de la part alta de la classificació de Tercera. Si després pugem a Segona B, és obvi que s'hauria de fer. Però també estant a Tercera s'hauria de fer, perquè no diré que ha estat per sort, però mantenir el nivell que hem aconseguit aquests últims anys és molt difícil, i una de les coses que necessitem per mantenir la situació de referència que té el Vilafranca és el suport de molta més gent que hi ha a Vilafranca i als voltants que és gent molt potent a tots els nivells.

Potser el que passa és que esportivament, o des del punt de vista del lleure, Vilafranca és més vila de castellers i d'hoquei patins? Però entenem que s'hi pot conviure, de fet, tant amb el Club Patí com amb els Verds heu fet diverses accions conjuntes.
Amb tots dos, sí. És evident que Vilafranca és la capital dels castells, ja que té la colla més important del món casteller. A partir d'aquí, tenim cabuda per a tots: per a l'hoquei, pels castells i per nosaltres, que som els que hem tret el cap des de fa tres anys amb aquest, per dir que estem aquí i que nosaltres també estem molt orgullosos de representar Vilafranca. És un fet del qual hem de treure profit, des dels vilafranquins als que no som d'allà.

El Vilafranca potser no compta amb tanta afició al camp com altres equips de la categoria, però al final en aquesta lliga l'impuls a casa, amb les cinc victòries seguides sense encaixar cap gol, és la que us ha acabat col·locant en play-off.
Ha estat clau. Vam passar una mala ratxa de no guanyar a casa, en què el nostre comportament era millor fora que al Municipal, però és cert que aquestes últimes victòries són les que ens han pogut mantenir entre els quatre primers. Sí que és cert que a tots ens agradaria que vingués més gent, però tenint en compte qui som i d'on venim, els que tenim són molt fidels, i el que hem de fer és intentar rascar, que s'ajunti gent a aquest grup de fidels, que es fan sentir i que els que estem al camp, especialment els jugadors, noten el seu suport.

Hipòtesi total: si la temporada hagués acabat amb el Vilafranca cinquè, fora del play-off, hauria estat complicat gestionar que es parlés de fracàs? Entenent que és molt fàcil etiquetar amb aquesta paraula quan no tindria perquè ser un fracàs en el sentit estricte de la paraula.
Fracàs no, però hauria estat una decepció molt gran, perquè crec que ho hem merescut. Per com hem estat tot l'any, per la manera de jugar, per com s'han comportat els jugadors, per com han marxat els punts que han marxat... hauria estat injust. Parlar de fracàs... hem de saber qui som. Hauria estat una decepció enorme, no sé si ens haguéssim recuperat fàcilment. Però per sort podem parlar d'un nou èxit històric i no d'un fracàs.

Mirant purament les xifres, el treball defensiu ha recollit els resultats d'un treball premeditat. El Vilafranca tendia a ser un equip que marcava molts gols, però també n'encaixava molts, i aquest curs el tanca sent el sisè equip menys golejat.
Busques i al final, pel perfil de jugadors que poses al camp, no només en l'aspecte defensiu, sinó tots, els que han de treballar en grup i en equip per evitar que et marquin gols, han fet un treball molt correcte. Millorable, i això és el que ens ha de marcar el futur, però molt correcte tenint en compte la categoria i la qualitat dels rivals. Era un aspecte a millorar, de cara a fer una temporada millor que fa un any. Al final pels números no ha estat millor que l'any passat, pel que fa als punts, però sí pel que fa als gols encaixats. El que era estrany era el que ens va passar l'any passat, crec que érem l'equip de play-off de tot l'Estat amb més gols encaixats. Era un orgull... perquè ens havíem classificat per al play-off; si no no hauríem dit.

A l'altre cantó de la balança golejadora. Arribava l'estiu passat Aday Benítez, que ha aportat gol (16 dianes a la lliga, tercer màxim anotador del grup català de Tercera), que sembla que ha desplaçat una mica el protagonisme de Santi Triguero, capità de l'equip i màxim golejador de les dues temporades anteriors. Com ha estat la gestió d'aquesta convivència entre dos killers?
Fàcil, tenint en compte que podria haver estat molt difícil. Al final estic asseient a la banqueta el que va ser el màxim golejador del curs passat, que va fer 21 gols i no pas de només empènyer-la, sinó gols espectaculars. Però com que el rendiment de l'Aday ha estat molt bo, no només pel que fa als gols, al final era fàcil entendre, per als que han seguit el Vilafranca, que l'Aday pogués desplaçar el Santi en aquest sentit, i més tenint en compte que normalment juga amb el Víctor Oribe. Hauria pogut jugar amb dos puntes, a Ascó ho vam fer, però jugant amb un sol punta, al final els números "donen i treuen raons", i les coses no ens han sortit malament. No m'ho han posat difícil, sobretot el Santi en aquest cas. Òbviament no està content, però no li he vist mai un mal entrenament. És un jugador que s'ha comportat com s'havia de comportar.

La temporada passada, Víctor Oribe va destacar com l’home més en forma, no només del Vilafranca sinó de la categoria. Aquesta temporada, però, ens fa la sensació que, tot i no deixar de brillar, el protagonisme dins l’equip ha estat més coral.
Va fer una primera volta brutal, en quant a números, entrenaments, assistències... és el jugador més desequilibrant de tota la categoria. No li puc demanar més. És una mica el buc insígnia de l’equip i que ens ha portat fins aquí.

Li has notat algun canvi com a jugador en l’impàs entre la temporada passada i l’actual?
La relació amb els rivals. O la relació amb els àrbitres, que era una cosa que ell havia de millorar. Enguany ha estat el capità quan no jugava el Santi [Triguero] i era un aspecte que ell havia de millorar perquè és un jugador de sang molt calenta. Ell té la metxa molt curta, si se’m permet l’expressió. I molta gent el va a buscar. En aquest sentit, tot i que li han tret unes quantes targetes per parlar de més, ha fet una passa endavant. I és un jugador que encara té marge de millora perquè té moltes ganes. Està motivat i en un hàbitat on ell es troba molt a gust i hem de ser exigents amb ell. Ell ja ho és i nosaltres també. És el Messi de Tercera i el que volem és que continuï sent-ho.

Moreno, content amb la gestió del vestidor aquesta temporada // Tercera.cat
El Vilafranca va fer el salt de ser un equip de mitja taula a un dels punters de la categoria a partir de la teva arribada al club. La sensació des de fora és que aconsegueixes atraure jugadors de nivell, com un imant. Creus que realment ha estat així? I si és així, com s’aconsegueix, això?
Coincideix que arribo i l’equip tira cap a dalt, però l’important són els jugadors. Sí que és veritat que vam poder treure profit de jugadors que marxaven de la Pobla, també vam encertar amb els de Barcelona i renovant els que ja hi eren. Cada any hem d’intentar tenir millor plantilla, però els protagonistes són ells. Com entrenador intentes crear un ambient el més favorable possible, dins i fora del camp, perquè el jugador tregui tot el seu potencial. Amb alguns ho aconseguim i d’altres deuen estar farts de mi. Això és com tot. Acontentar els jugadors és molt difícil. Però jo diria que la figura clau de tot això és el president. Sense ell, segur que no estaríem parlant d’això. I nosaltres el que intentem és que la gent es trobi a gust. I quan un està a gust a la seva feina, en aquest cas el futbol, fa que treguis el millor de tu.

No volem preguntar encara pel futur, perquè encara esteu en joc. Però estàs a gust a Vilafranca i hi haurà Ivan Moreno per anys?
No sé si per anys, no hem parlat encara, però no tinc gaire dubtes i ells no sé si en tindran gaires. Però quan sigui el moment ho anunciarem.

Tenim una pregunta, potser, una mica #futbolcatRosa. Des de fa uns cursos ens fa la sensació que tens una vestimenta tipus pels partits. Tens alguna espècie d’amulet, superstició? O t’agrada molt color negre?
Intento repetir quan guanyem. Tinc poques manies, però la roba és una. Si hem guanyat intento repetir la roba de cara al següent partit; i l’altra mania, que és una tonteria, intento tenir el telèfon amb la bateria a tope. Que ja em diràs tu, quana tonteria més gran! [Riu] 

Durant el partit o sempre?
Arribar al camp on arribi, tenir sempre el 100%

Per poder rebre felicitacions o renecs
No, no, no. No sé per què. Però el duc sempre amb el carregador i allà on puc, l’endollo. Manies.

Potser l’altra és veure els partits ajupit, que és una altra imatge característica teva. No sé si per prendre més perspectiva o és més per rumiar...
Tinc uns amics que van venir una vegada i em van gravar, i faig una sèrie de salts que diuen “saltitos”. I la veritat és que no te n’adones. Ets allà, estas cridant, ordenant, que no et fan ni cas. D’altres vegades sí. T’emprenyes amb l’àrbitre... I jo també he intentat controlar-me una mica amb el tema de les queixes, tot i que no ho he aconseguit del tot, també ho he de dir. Però no, no em fixo gaire en el que faig quan sóc allà.

Ets un entrenador molt passional. Els àrbitres diuen que els dones feina, en el sentit que et queixes o dones la teva opinió. De sang calenta, podríem dir.
Sí. Tot i que intento no faltar mai al respecte. Evidentment alguna vegada, en calent, he dit alguna cosa de la que me’n penedeixo, perquè és que, a més, és molt difícil. Però hi ha d’altres en què em costa entendre com es poden prendre certes decisions que són tan evidents per tothom. Que l’entrenador rival et mira com dient: “mare de Déu!”. I llavors, com que no ho entens, de vegades... m’han acabat expulsant. Una vegada, per gesticular als meus jugadors! Vaig anar corrent cap a la meva defensa, cridant amb els braços en alt: “Voleu treure la pilota endavant!”. I llavors va venir l’àrbitre i em va expulsar. I no li deia a ell. Llavors, mirem al vídeo si se m’escoltava, però només se’m veia anar cap allà aixecant els braços, i em fan fora a mi. Potser és que em coneixen...

Aquesta n’és una altra. Sovint, després d’una decisió, entrenadors i jugadors, intenteu convèncer l’àrbitre que el que ha assenyalat no és així, però sabeu que no canviarà mai la decisió.
Mai, mai, mai. Però és un reflex. No ho podem evitar. I els jugadors van tenir moltes targetes per protestar en la primera part de la temporada, i això és una cosa que hem corregit perquè no hi treus res.

Però potser és una cosa difícil de controlar a 200 pulsacions...
Sí, però el jugador no ho ha de fer, perquè l’àrbitre també està a 200 pulsacions. Jo estic segur que els àrbitres, moltes de les decisions que han pres, si tinguessin 10 segons per pensar no les farien. I a nosaltres, si ens diuen, de veritat et vols queixar d’això? Segurament no ens queixaríem ni la meitat de les vegades. Potser hem de ser una mica comprensius. Tot i que sí que trobo a faltar una mica de comprensió amb la nostra feina. Em sembla desmesurat que ens carreguin amb dos partits per protestar una acció. Però ho has d’acceptar. I a l’altra banda, també ens hauríem de posar una mica en la seva pell i entendre que és complicat. Al final, són 22 jugadors que estan intentant enganyar-los. Que si han fet una falta, han tret el colze... i és complicat.

Ens agradaria parlar també sobre el rival d’aquest cap de setmana. Unión Adarve. Nosaltres no en sabem res. Què ens en pots explicar?
Que és un rival molt dur. Molt intens. “Com si jugués a rugbi”, m’han arribat a dir. Però amb qualitat, perquè tenen qualitat. A més, el màxim golejador ha fet 24 gols, un central reconvertit a davanter que els ha sortit molt bé. També sabem que juguen amb diferents esquemes, fins i tot dins d’un mateix partit. Tenen molts registres, moltes alternatives, tant a l’hora d’atacar com quan toca defensar. Un equip molt intens. Potser podria ser com aquí la Montañesa, però a nivell d’intensitat i apretar i sentir que els tenim constantment a sobre. Però si ells veuen els nostres informes, suposo que també pensaran que no poden descuidar-se gaire. Ens hem d’esperar un bon equip i, sobretot, la millor versió del rival que tenim davant. I a partir d’aquí serà més fàcil preparar el partit. Ens han dit que és un equip que domina l’estratègia, que et posen dins els serveis de banda, que la pressió alta que fan dificulta molt sortir des del darrere i que has d’estar molt fi en defensa perquè en un parell de passades t’acaben jugades. És un equip de Madrid, i els equips de Madrid seran competitius sí o sí, a més de la qualitat que tenen.

Instruireu els jugadors per competir diferent? Cal variar moltes coses en la manera de competir?
No sóc partidari de fer gaire invents nous. Les coses que ens han dut fins aquí són les mateixes que ens han de portar fins al final, tenint en compte el rival i com juga. Això ho hem fet cada dijous, fent l’informe amb els jugadors. Què farem amb pilota, què farem sense pilota, i aquí és on nosaltres podem variar una mica més. Però també som un equip que utilitza diversos registres: podem anar per dins, per fora, podem jugar directe a l’espai, atacar a les segones jugades. Jo crec que també tenim diferents registres i això fa difícil que puguin tapar-nos a nivell ofensiu. Després, defensivament, ja et dic, qualsevol equip de qualsevol Tercera Divisió que faci play-off segur que es posa bé al camp. I a partir d’aquí, a partir de l’ordre, el que has de fer és intentar desordenar-los. I tenim jugadors per desordenar-los? Segur que sí. O sigui que a veure si ho fem bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada