Fem balanç, capítol 16: Ascó

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 16 repassem el curs de l'Ascó, que ha destacat aquest any amb una temporada a la zona alta, en què fins i tot va optar a entrar al play-off d'ascens a Segona B. Els asconencs, a més, encadenaven una llarga ratxa d'imbatibilitat. Els de la Ribera d'Ebre acabaven la lliga sisens, amb 57 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó en Miquel Faiget, que treballa a VAT, Vídeo Ascó Televisió.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un Ascó que torna a il·lusionar

Un article de Miquel Faiget / @Mikelfaiget_10

L'Ascó ha tornat a il·lusionar l'afició aquesta temporada, després dels problemes del curs anterior per mantenir la categoria. La temporada que s'iniciarà l'agost vinent serà la cinquena a Tercera, amb uns guarismes molt bons: en aquests quatre cursos anteriors el conjunt asconenc sempre a estat entre els deu primers, excepte la temporada 2015/2016. La dificultat de la zona fa que els mèrits que fan els verds temporada rere temporada siguin molt grans, ja que no tenen els mateixos mitjans que els altres equips del grup per confeccionar una plantilla en garanties, però cada temporada es mostra un bon ull amb els jugadors adquirits.

L'equip asconenc no va començar gens bé la temporada: a la primera jornada rebia al Municipal d'Ascó un dels equips favorits disputar el play-off, l'Olot, i l'equip verd va perdre (1-3) en l'estrena de Santi Castillejo a la banqueta en lliga.

Les sensacions que van deixar els primers partits de lliga van estar molt per sota de les expectatives marcades des de l'arribada del tècnic. A la conclusió de les tres primeres jornades, el conjunt asconenc només havia sumat 3 punts de 9 possibles, un guarisme molt pobre.

A l'Ascó, amb molts jugadors nouvinguts, li va costar molt agafar el ritme de competició; passaven les jornades i els resultats no arribaven. En cap moment es va dubtar de la capacitat del tècnic navarrès i de la plantilla: era qüestió de temps i les coses començarien a sortir.

Però els empats contra el Santfeliuenc, l'Europa, el Vilassar de Mar, el Figueres i la Pobla Mafumet feien que els verds no coneguessin la victòria entra les jornades 4 i 9. Els 11 punts de 27 possibles en aquest tram deixaven l'equip mirant més el descens que no pas la zona de play-off d'ascens a Segona B.

Llavors va arribar el punt d'inflexió: va ser al partit a casa contra el Cerdanyola, que van guanyar els asconencs (3-1). A partir de llavors l'equip veia les coses de diferent manera i les victòries se succeïen.

Amb Terrassa i Sant Andreu, els asconencs han aspirat al play-off enguany // Juanma Medina - Terrassa FC

Fins a la jornada 20 (l'Olot–Ascó), els verds van estar sense conèixer la derrota, ni com a local ni com a visitant. La segona volta va començar molt bé, amb les victòries contra el Manlleu i el Castelldefels a casa, però a partir de llavors van començar a arribar els resultats decebedors, amb un joc que ja no era tan vistós com a la primera volta.

La derrota al minut 93 al camp del Júpiter i les victòries sense convèncer davant el Santfeliuenc i el Vilassar de Mar van fer que el conjunt verd tingués els primers dubtes de la temporada. A partir de llavors va començar una ratxa molt negativa que va afectar al rendiment esportiu... i, de retruc, també a la taula classificatòria. Des de la jornada 27 (Figueres-Ascó) fins a la jornada 33 (Granollers–Ascó), els verds no van conèixer la victòria, i això va fer que el Vilafranca es distanciés una mica més, i que Terrassa i Sant Andreu els superessin a la classificació.

Amb aquesta situació es van intentar introduir canvis a l'onze inicial per intentar canviar la dinámica, però en cap moment es va poder superar aquesta ratxa tant negativa. A les últimes jornades, quan les coses ja estaven molt complicades per arribar a fer play-off, va aparèixer un Ascó més resultadista que no pas practicant d'un bon futbol.

Acabar en una sisena posició, veient d'on venia l'equip, no està gens malament, però tenint en compte que havia competit per entrar a les places de play-off, al final és una decepció. Amb tot, l'equip ho tornarà a intentar la temporada 2017/2018. La intenció, optar al play-off, tot i que davant tindrà equips molt potents que li plantejaran moltes dificultats.

L'Ascó s'ha fet fort a casa quan a les primeres jornades totes les victòries van ser com a local. De fet, a la primera volta només l'Olot, el Santfeliuenc, l'Europa i el Figures van ser capaços de puntuar com a visitants al Municipal asconenc. Els homes de Santi Castiilejo van encadenar nou victòries com a locals (entre les jornades 10 i 26). Els triomfs contra Terrassa, Granollers i Peralada van donar un plus a l'equip per afrontar amb garanties la segona volta de competició.

Però un dels dèficits del conjunt verd ha sigut com a visitant: en tota la lliga només ha guanyat a Manlleu, la Jonquera i al camp del Sabadell B. Amb aquestes xifres a domicili és molt difícil que el conjunt verd pogués lluitar per una plaça de play-off.

Fem balanç, capítol 12: Ascó

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 12 repassem el curs de l'Ascó, vigent campió que ha completat un curs bastant irregular en què assolia la plena permanència a les últimes jornades. Els asconencs acabaven la lliga onzens, amb 49 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó l'Albert Fernández, cap de premsa de l'entitat asconenca.

Onze de l'Ascó la tardor passada, contra l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Etapa finalitzada

Un article d'Albert Fernández / @albert_fm

Final de temporada per al conjunt de la Ribera d'Ebre que ha deixat un sabor agredolç en el còmput global de la temporada. Molt s'esperava d'un equip campió en l'anterior temporada però que en aquesta ha tornat al que seria més propi per als equips de les Terres de l'Ebre, ja que mai fins la temporada anterior un equip ebrenc havia disputat un play-off d'ascens a Segona Divisió B i molt menys havia aconseguit ser campió del grup català de Tercera Divisió. Agre pel fet que acabem de comentar, però dolç pel fet de finalitzar lluny del descens directe i fora de les dues places que en primera instància donaven lloc als descensos no compensats a Primera Catalana.

Sense pràcticament temps per digerir les derrotes patides en les dues eliminatòries de play-off contra el Jumilla i el Logroñés, l'Ascó va ser un dels primers equips a posar-se en marxa el mes de juliol. Després d'una bona pretemporada contra equips de superior categoria i mantenint el bloc del curs anterior, tot feia indicar que l'Ascó estaria en la pomada per repartir-se els primers llocs de la taula. I així va ser en les primeres jornades de campionat, en què el conjunt dirigit per Miguel Rubio semblava aguantar l'empenta dels equips més forts del grup fins que a la jornada 12 el conjunt verd va caure per un contundent 4-1 a Peralada (cuer en aquell instant) en el desplaçament més llarg de la temporada, que a més a més va tenir conseqüències més enllà dels tres punts perduts. Virgili i Bertomeu van caure lesionats en aquell partit, i Genís Soldevila va decidir abandonar l'equip rumb a Balaguer, fets que van minvar el potencial de l'equip, que va encadenar la pitjor ratxa negativa amb Miguel Rubio a la banqueta. No s'acabaven aquí els problemes, l'equip va seguir patint una plaga de lesions que impossibilitaven al tècnic disposar de tot l'equip durant la gran part de partits. En aquest sentit, destacable també la llarga lesió d'Asier Eizaguirre que no va poder ajudar a l'equip durant gairebé quatre mesos.

No obstant, el mercat d'hivern va alleujar notablement les carències de l'equip en la primera volta. Les incorporacions de Guiu a la davantera, Manolo a la porteria i Gallego com a home polivalent, van fer reaccionar l'equip, que va acabar quallant una notable segona volta. Tot i perdre contra Vilafranca i Figueres, l'equip va reaccionar en la seva visita a Gavà, un camp complicat on es va estar a punt d'endur la victòria en els últims minuts. Tot i això, a partir d'aquell partit, l'equip perdria tan sols en tres partits més fins el final de lliga, on curiosament en dos d'ells (els desplaçaments contra Santfeliuenc i Europa), va ser clarament superior als seus rivals, que van fer gala d'un dels defectes de l'Ascó en la temporada: l'efectivitat. Precisament aquest punt podria haver marcat la diferència entre lluitar pel play-off o no fer-ho. Aquesta dada es reflecteix en el fet que l'Ascó ha estat l'equip de la categoria que més rendiment ha tret als seus gols (1'4 punts per gol, 49 punts per 35 gols), i no ha estat pas per falta d'ocasions, sinó per falta d'encert.

L'Ascó va aconseguir la salvació matemàtica un cop finalitzada la 37a jornada. Sumant un punt contra el Cerdanyola, els resultats de la resta d'equips certificaven la permanència a Tercera un temporada més, on l'Ascó disputarà la seva cinquena temporada en categoria estatal.

El final de temporada significa també un final d'etapa al conjunt asconenc. Club i entrenador han arribat a un acord per no continuar la seva relació, i després de cinc temporades, Miguel Rubio posa punt final com a entrenador del FC Ascó amb un balanç molt positiu que ha portat l'equip fins a fites mai abans assolides.

Edu Vives: "Hem d'acceptar que ens toca lluitar per la permanència"

Edu Vives (L'Espluga de Francolí, 28/07/1984) és el jugador de camp amb més minuts de la categoria (2.245). El defensa de l'Ascó viu aquest curs el seu tercer any a la Ribera d'Ebre, el més complicat de tots, en què l'equip comandat per Miguel Rubio lluita per evitar el descens després de coronar-se campió la temporada passada. A Tercera.cat parlem amb ell abans d'un entrenament, en els últims minuts de disponibilitat d'aquest mestre que s'ha convertit en un dels pilars de l'equip verd.

Edu Vives és un jugador imprescindible per l'Ascó de Miguel Rubio // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Aquesta temporada has jugat 2.245 minuts. Només et vas perdre una jornada per sanció i et van substituir al minut 85 contra el Santfeliuenc. Ets el jugador en qui més confia Miguel Rubio aquest curs.

Home, això que sóc en qui més confia... Sóc el que més minuts ha jugat. Suposo que també per les característiques de jugadors que tenim i la nostra plantilla m'ha tocat jugar-ho quasi tot. La confiança del míster la tinc, ho intento fer el millor possible dins el camp i així ho demostro.

Últimament en futbol s'ha posat de moda parlar de rotacions, de descans pels jugadors... Sembla que tu no entres en aquesta dinàmica. Ho notes físicament?

Nosaltres no som professionals i a la plantilla la majoria treballem i tenim una vida a part, que també afecta una mica i té un desgast. Però vaja, de diumenge a diumenge tenim temps suficient per recuperar-nos i descansar de partit a partit. Fos diferent si juguéssim entre setmana, però de diumenge a diumenge tenim prou temps per poder-nos recuperar.

Parles de la vida professional paral·lela que teniu la majoria dels jugadors de Tercera. En el teu cas, com et gestiones les hores per combinar-t'ho tot?

Cadascú ho fa com pot. Jo sóc mestre i tinc la sort que el meu horari em permet haver acabat entre les cinc i les sis tarda. Com que entrenem a dos quarts de nou del vespre tinc l'opció de poder-m'ho combinar i venir a entrenar.

Quan sou al vestidor abans del partit i us donen l'alineació estàs sempre convençut que tornaràs a ser titular?

No, no! Convençut no ho estàs mai. Sempre mires una mica com ha anat la setmana, quan fem els partidets en quin equip vas, amb qui et toca... Sempre penses a veure què pot passar. Jo cada diumenge estic preparat per jugar, si em toca molt millor i si no em toca, cal acceptar-ho. Voldrà dir que algú està millor que jo, i això és en benefici de l'equip. Al cap i a la fi som un equip i els que estan millor són els que han de jugar.

Aquesta és la teva tercera temporada a Ascó. Hi vas aterrar amb el retorn de l'equip a Tercera en què vau ser sisens. L'any passat campions, i aquest curs potser està sent el més complicat.

En temes de classificació sí, és el més complicat. Hem entrat en una dinàmica que no agrada a ningú. Ara estem millorant en resultats i també en el joc, però hem passat bona part de la temporada patint més del compte. La plantilla no ha tingut tants canvis com per acceptar el que ens ha passat, però és que cada temporada és un món.

No podem viure de la temporada passada, ara ens ha passat això i hem d'intentar remar per poder-ne sortir. La situació és complicada però el que toca és centrar-se diumenge rere diumenge. Aquesta setmana ens toca jugar contra el Granollers i hem d'anar a sumar els tres punts. No hi ha més.

Edu Vives encara dos rivals en el partit de Copa Catalunya contra el Lleida Esportiu // Iris Solà - FC Ascó

Creus que l'eliminació del play-off us ha passat factura?

No crec que hi hagi relació. Sempre queda el mal regust d'haver fet una gran temporada i no haver-la culminat amb l'ascens, però es va acabar i va començar una nova campanya. El projecte és molt similar al que hi havia l'any passat, però el futbol no sempre és igual. Tant de bo cada temporada poguéssim ser primers i fer play-off!

Aquest any no estan sortint les coses com ens agradaria, però ens ha tocat lluitar per això i ho hem d'acceptar. I com més ràpid ho acceptem més aviat sortirem d'aquesta zona.

Pot ser que per una plantilla dissenyada per guanyar sigui més complicat acceptar la situació actual que per un equip que sap des del minut 1 que l'objectiu és la permanència?

Sí que costa una mica. Tu vens de fer una temporada bona i ara et trobes en una situació d'estar quasi al descens i no hi estàs acostumat. El projecte estava fet per ser a dalt un altre cop, però ja et dic, són circumstàncies. Han passat moltes coses aquesta temporada, hem tingut lesions i hem patit algunes cosetes que han fet que no puguem ser més amunt.

Gairebé el 70% dels vostres punts els heu sumat a casa. Potser, més enllà de l'estat de forma, el que més us ha penalitzat és el fet de no trobar-vos còmodes a domicili.

A fora ens està costant, però a casa tampoc ens va com l'any passat. Sí que anem guanyant, però també hem empatat molts partits. La temporada passada només vam perdre tres partits a Ascó i en vam empatar uns altres tres. Enguany, més enllà del que ens costa fora, a casa també se'ns ha fet difícil poder sumar més victòries. Això sí, a domicili ens està costant molt sumar. [El balanç de l'Ascó a casa aquest curs és de 5-5-3; a domicili 2-3-8]

La clau per tirar endavant i tornar a ser aquell Ascó que tothom espera és purament psicològica?

Sí que hi ha una part psicològica molt important. L'equip físicament està bé, però mentalment ens trobem en un moment anímic en què en cada ocasió que ens creen potser tenim una mica de por què ens facin un gol i que arribi una situació inesperada que et fa estar més intranquil. La realitat és aquesta, ens està costant tant a casa com a fora i estem en un moment anímic fluix. En cada ocasió que tenen ens marquen i nosaltres hem de fer el doble d'esforç per poder guanyar.

En qualsevol cas, si pensem en els 40 punts de la permanència virtual, només n'hauríeu de sumar 11 més. Si a final de temporada certifiqueu la salvació, esperem un Ascó que passi pàgina i torni a lluitar per tot l'any vinent?

El que hem de comptar ara és salvar la categoria. El més important és superar-ho i l'any vinent Déu dirà. Potser la directiva ha de prendre les seves decisions i a partir d'aquí es veurà. Però ara ens hem de centrar en el present, en sumar i salvar la categoria com més aviat millor.

Per no pensar més en el futur, fem un cop d'ull al passat. Fins ara, has estat tres temporades a Ascó. Amb què et quedes d'aquesta etapa, que òbviament està oberta?

Amb el grup humà que formem. Ascó és un poble molt petit en què tampoc hi ha l'ambient de futbol d'altres ciutats grans. El que destacaria per damunt de tot és el vestidor, la gent que ha vingut i els que hem estat en aquests tres anys a Tercera. Aquesta unió i la bona gent que hi ha a la plantilla és el que ens ha permès aconseguir tots els resultats que hem obtingut fins ara.

L'Ascó s'acomiada de la Copa del Rei

L'equip de la Ribera d'Ebre no ha pogut superar un rival de superior categoria i ha quedat eliminat de la Copa del Rei en la seva primera participació a la competició.

El Reus ha superat l'Ascó en l'estrena copera dels vers // Twitter Reus Deportiu

COPA DEL REI, PRIMERA ELIMINATÒRIA

DIMECRES, 2 DE SETEMBRE DE 2015

Reus 2-0 Ascó (Àngel Martínez i Jaume)

L'Estadi Municipal de Reus obria avui les seves portes per a un duel d'aquells que tots els clubs modestos volen jugar. La Copa del Rei aterrava al Baix Camp per enfrontar els roig-i-negres amb l'Ascó, l'únic representant de la Tercera Divisió a la categoria. Els homes de Miguel Rubio hi van accedir gràcies a la seva condició de campions 2014/2015 i, en el dia de l'estrena, han volgut plantar cara a un Segona B que no els ha deixat complir el somni d'avançar ronda.

Dos gols a la segona meitat del partit han tombat l'Ascó de la Copa del Rei. El primer, arribava al minut 62 a la sortida d'un córner. Àngel Martínez colpejava la pilota per foradar la porteria de Fuertes i encaminar la victòria local. Gairebé al final de l'encontre, al 86, Jaume ha culminat un contraatac amb el 2-0, que ja ha estat definitiu. Així doncs, els asconencs queden eliminats del torneig, i seran els reusencs els qui jugaran el proper dimecres el seu segon partit del curs a la competició. El duel serà a domicili al El Montecillo, el camp de l'Arandina, que avui ha superat per 1-4 al Condal gràcies a tres dianes a la pròrroga.

[ONZE IDEAL 14/15] Genís Soldevila (FC Ascó)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits, que en les properes setmanes tindran articles personalitzats.

El 8è jugador més proposat (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és l'extrem, o mitjapunta, Genís Soldevila, del FC Ascó, que ha aparegut a més del 25% de les propostes.

Genís Soldevila Solduga (3 de març de 1987) ja va ser l'any passat un dels futbolistes més destacats d'un Ascó que llavors es quedava a les portes del play-off d'ascens a Segona B. Enguany, tant l'equip com el futbolista lleidatà feien un pas endavant, amb un campionat que cal ser posat en valor, malgrat que l'objectiu final de l'ascens acabava sent fallit, després de caure contra el Logroñés als fatídics penals. Genís ha estat un dels principals revolucionadors del joc asconenc. Velocitat, factor diferencial, última passada i gol. Soldevila ha tancat el curs amb 35 partits disputats (4 al play-off) i 13 gols marcats, apropant-se al seu sostre, assolit amb el Balaguer. Després d'haver tastat la Segona B durant dos cursos (47 partits disputats entre 2011 i 2013), l'aposta asconenca de Soldevila li ha donat un rendiment destacat a un futbolista que decidia a principis de juliol continuar un any més a l'Ascó.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De Genís Soldevila n'escriu l'Albert Fernández, cap de premsa del FC Ascó.

Balaguerí de 27 anys, format en la pedrera de la UE Lleida, Genís Soldevila va jugar els seus primers anys com amateur en el CF Balaguer del seu poble natal. Després de diverses temporades salvant l'equip a Tercera Divisió, el seu bon fer el va portar a fer el salt a Segona B amb el Lleida i l'Olímpic de Xàtiva. No obstant, la seva millor versió s'ha vist aquesta temporada amb l'Ascó, on assegura sentir-se còmode, fet que li ha valgut formar part de l'onze ideal de Tercera Divisió.

Jugador ofensiu de banda. Polivalent en l'atac del seu equip, apareixent preferentment per la banda esquerra però fent-ho també per la dreta o pel centre de l'atac. Hàbil amb la pilota als peus i ràpid per encarar els seus defensors, Genís Soldevila compta amb la qualitat tècnica per definir dins l'àrea com ho fan els millors. Amb un potent xut, també es defensa d'allò més bé amb els llançaments de falta. Tot un talent ofensiu a qui Miguel Rubio ha hagut de reconvertir en un defensor més sempre que ha estat necessari.

Genís Soldevila ha tancat un gran any a Ascó // Iris Solà - FC Ascó

En les seves dues temporades com a jugador asconenc, Genís suma uns grans registres. És actualment el cinquè màxim golejador de la entitat de la Ribera d'Ebre (fundada el 2010) amb 21 gols, 8 en la temporada 13/14 i 13 en la 14/15, a tan sols 4 d'Adrià Fernández amb 25, a qui amb tota probabilitat superarà el proper curs. Amb 69 partits jugats dels 73 en els que ha estat convocat per Miguel Rubio, acumula un total de 3.837 minuts jugats amb l'Ascó on ha vist un total de 18 targetes grogues. És actualment el 14è en el rànquing amb més minuts jugats.

Tot i el que mostren les grans dades comentades anteriorment, Genís no ho ha tingut fàcil per triomfar en un equip tan competitiu com ha estat l'Ascó en les dues últimes temporades. El jugador balaguerí ha hagut de guanyar-se la confiança del tècnic en diverses ocasions en les que s'ha vist fora de l'onze inicial. Sobretot en l'inici d'aquesta temporada, on a la jornada 17 (pràcticament mitja volta del campionat), tan sols sumava una única diana de les 13 amb les que acabava el curs. Un dels motius d'aquest canvi de ratxa el podem trobar en el fet que l'Ascó va jugar gairebé tota la primera volta a l'annex (molt més reduït) per obres al Municipal, on es va destapar amb dos gols contra el Cerdanyola i dos més contra el Martinenc sobre la renovada gespa natural de l'estadi asconenc.

Amb Albert Virgili o Asier Eizaguirre, el balaguerí ha format un atac demolidor // Iris Solà - FC Ascó

Genís ha vist complert aquesta temporada el somni de jugar un play-off d'ascens del que es va veure privat en l'últim moment fa dues temporades amb l'Olímpic de Xàtiva a Segona B i amb l'Ascó la passada temporada. Tot i no aconseguir l'ascens a Segona B, Genís Soldevila seguirà una temporada més al conjunt asconenc amb qui ha fet història aquesta temporada aconseguint el campionat de Lliga i amb qui espera seguir fent-ne una temporada més després d'haver renovat.

L'Ascó s'estrenarà a la Copa del Rei davant el Reus

L'equip dirigit per Miguel Rubio, que enguany repeteix aventura a Ascó, s'haurà de desplaçar a Reus per superar el seu primer partit de la història en Copa del Rei 

Imatge del darrer partit de play-off al Municipal d'Ascó // Iris Solà - FC Ascó

L'Ascó ha participat aquest migdia en el sorteig per a la primera eliminatòria de la Copa del Rei 2015/2016. La condició de campió del grup cinquè de Tercera Divisió li ha donat l'accés una competició en la qual encara no hi ha jugat mai. La fortuna ha volgut que l'equip de la Ribera d'Ebre hagi d'enfrontar-se al Reus, que va tancar el curs passat amb una meritòria tercera plaça al grup 3 de la Segona B. El factor camp, decidit per l'ordre d'aparició de les boles, i no per la categoria de cada club, ha caigut del cantó reusenc, en una eliminatòria a partit únic.

DIMECRES, 2 DE SETEMBRE DE 2015

(Hora per definir) Reus-Ascó 

En cas de superar la primera ronda, els de Miguel Rubio haurien d'enfrontar-se al guanyador del duel entre el Condal i l'Arandina. La segona eliminatòria també serà a partit únic i en camp contrari, el dimecres 9 de setembre.

Al web de la RFEF, hi ha disponibles la resta d'emparellaments.

Fem balanç, capítol 20: Ascó

Acabada la temporada, a tercera.cat hem completat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, han analitzat si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 20 i últim repassem el curs de l'Ascó, que aconseguia un històric campionat de grup però que es quedava a les portes de l'ascens després de caure contra el Logroñés a segona ronda, i d'haver-se vist superar a l'eliminatòria de campions pel Jumilla prèviament. La temporada, però, és la millor de la curta història de l'entitat, que ha vist com els verds s'han imposat al final de les 38 jornades després de superar en el cos a cos l'altre gran dominador, la Pobla, a qui va infligir un correctiu espectacular a la segona volta (4-0). L'Ascó va ser campió amb 72 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó el seu cap de premsa, el periodista Albert Fernández.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un camí difícil per a un campió jove

Un article d'Albert Fernández / @albert_fm

El FC Ascó ha fet història proclamant-se campió del Grup cinquè de Tercera Divisió i classificant-se per als play-off d'ascens a Segona B. No ha estat un camí fàcil per al conjunt de la Ribera d'Ebre. Després de la fusió amb el FC Benavent, l'entitat presidida per Miquel Pérez va heredar la plaça a Tercera Divisió del conjunt del Segrià. En la temporada del seu debut, i amb Mauro Ravnich a la banqueta, el conjunt asconenc va perdre la categoria en un curs complicat, en què les peces del projecte no van acabar d'engranar. No obstant, tot i tenir un complicat inici de lliga a Primera Catalana, l'arribada a la banqueta de Miguel Rubio va començar a posar les bases per a l'èxit aconseguit en aquesta temporada. Després de finalitzar a mitja taula, en la següent temporada l'Ascó es va proclamar campió a Primera Catalana recuperant la categoria que perdia dos anys abans. El retorn a la competició estatal va ser pràcticament immillorable. L'equip, sumant 68 punts, es va quedar a les portes de jugar el seu primer play-off d'ascens a Segona B després d'ocupar durant gran part del campionat alguna de les quatre primeres posicions del campionat, que fins i tot va arribar a liderar.

La base de la temporada passada va ser l'adient per construir un equip campió després de 21 victòries, 9 empats i 8 derrotes. Després d'un inici de campionat una mica irregular en què l'equip va haver de jugar per reformes a l'annex de gespa artificial, i de dimensions molt més reduïdes, l'Ascó va anar creixent com a conjunt, i tot i no estar entre els millors en els primers mesos de competició, el conjunt de Miguel Rubio va presentar la seva candidatura al títol precisament amb un títol honorífic de campió d'hivern després de guanyar per primer cop en diversos enfrontaments al Santfeliuenc. A partir d'aquest instant, la primera plaça es va anar alternant amb un altre conjunt tarragoní, la Pobla de Mafumet, fins al final del campionat. Un dels fets destacables que expliquen la bona evolució del conjunt asconenc van ser els quinze partits consecutius sense conèixer la derrota entre les jornades 14 i 29 tot i que la 22, en què l'Ascó va perdre a Figueres, es va jugar de forma discontínua per la vaga del futbol català. 

L'Ascó tancava la lliga amb el campionat // Iris Solà - FC Ascó

Una de les bases en la qual es va fonamentar l'èxit asconenc va ser sens dubte la solidesa defensiva, que tot i no finalitzar com l'equip menys golejat del campionat, sí va permetre al porter Sergi Fuertes estar més de 500 minuts seguits sense encaixar un gol.

Avançant en la segona volta, l'Ascó va tenir una davallada en els seus resultats, no tant en el seu joc, al mes d'abril. Coincidint amb enfrontaments amb rivals de la part alta, el conjunt asconenc no va saber treure millor profit de partits contra Figueres, Prat, Rubí o Europa, però sí que va donar un importantíssim pas endavant a la consecució del títol en l'enfrontament directe amb el seu màxim rival per la primera plaça. La Pobla visitava el Municipal asconenc en un partit amb molta expectació a les grades i en què finalment els de Miguel Rubio van fer valer la seva condició de millors locals de la categoria per imposar-se amb un contundent 4-0 al conjunt de Martín Posse, a qui guanyaven el goal average i relegaven a la segona posició. Tot i això, l'Ascó perdria novament aquesta primera plaça en els partits posteriors però la tornava a recuperar en un dels camps més complicats de la categoria davant el Peralada, imposant-se per 2-4 en un partit que podien haver guanyat els locals però que finalment l'Ascó va acabar guanyant en el descompte recuperant un lideratge que no tornava a perdre fins al final.

La consecució del títol es va produir en un escenari sempre complicat com la Bòbila de Cerdanyola. Amb el conjunt local completament salvat, els homes de Miguel Rubio van saber patir en alguns trams del partit per fer valer la seva superioritat i endur-se els tres punts amb un contundent 0-4. Amb la victòria a la butxaca, totes les mirades estaven posades en el que passés a l'Olímpic de Terrassa on el conjunt local, després d'una setmana moguda, s'avançava en el marcador donant opcions al conjunt asconenc de ser campió. Un cop finalitzat el partit a Cerdanyola, tota la plantilla va esperar al vestidor la notícia del resultat entre el conjunt egarenc i la Pobla de Mafumet, que va acabar arribant a les 13'57h fent esclatar l'eufòria i segellant una temporada històrica a la qual encara restava per assaborir l'últim premi: el play-off dels campions.

Asier Eizaguirre, un dels protagonistes del 4-0 a la Pobla // Iris Solà - FC Ascó

Amb la lliga regular finalitzada, i amb el major èxit de la història del club aconseguit, arribava l'hora de jugar el play-off per la via dels campions. El Jumilla va ser l'equip que va deparar el sorteig a la seu de la RFEF, amb l'anada al Municipal d'Ascó. L'eliminatòria contra el conjunt murcià va ser molt igualada en els dos partits, tot i que l'Ascó va merèixer millor sort després d'estavellar fins a 3 pilotes als pals de la porteria contrària en 180 minuts, i va rebre quatre gols a pilota aturada del conjunt rival que pràcticament no va tenir més opcions de gol en els dos partits. Tot i això, un gol d'Asier Eizaguirre en les acaballes del partit de tornada que posava el 2-2 en el marcador semblava indicar que el partit es decidiria a la pròrroga, però un contracop en l'últim minut minut d'eliminatòria va propiciar un fatídic gol de Paolo que donava l'ascens a Segona Divisió B al conjunt murcià.

La graderia del Municipal lluïa un espectacular aspecte als play-off // Iris Solà - FC Ascó

La derrota va ser un cop molt dur per a l'equip, que arribava amb les forces justes al tram final de temporada. La SD Logroñés va ser el segon rival en el play-off, aprofitant la repesca que tenen els conjunts campions eliminats en primera ronda. En un magnífic escenari com Las Gaunas, l'Ascó no va saber aprofitar un 0-1 en el marcador i que el conjunt de la Rioja es va quedar amb 10 homes per sentenciar l'eliminatòria i va veure com finalment s'havia de conformar amb un curt 1-1 per al partit de tornada a Ascó. A la Ribera d'Ebre i amb el Municipal ple fins a la bandera, novament Asier Eizaguirre avançava l'Ascó, però un gol del Logroñés en el segon temps forçava la pròrroga i posteriorment els penals que feien caure a l'Ascó.

Tot i la crueltat de les dues eliminatòries de play-off, ningú pot negar la meravellosa temporada del FC Ascó, un club d'un poble de poc més de 1.000 habitants que ha estat capaç d'una gesta única en el futbol de les Terres de l'Ebre. Toca aixecar-se, aprendre dels errors i començar una nova temporada en la qual cal tornar a competir com l'anterior.

[ONZE IDEAL 14/15] Asier Eizaguirre (FC Ascó)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits, que en les properes setmanes tindran articles personalitzats.

L'11è jugador més proposat (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és el davanter Asier Eizaguirre, del FC Ascó, que ha aparegut a més del 23% de les propostes.

Asier Eizaguirre Rosa (10 de juliol de 1981) arribava l'estiu passat a l'Ascó després de 12 anys consecutius jugant a Segona B (en 8 equips diferents, tres de catalans: Hospi, Lleida -UE i Esportiu- i Reus). Miguel Rubio el sumava a un projecte de Tercera amb fort pes de futbolistes que han tastat, i han adquirit experiència, a la categoria de bronze, i Eizaguirre responia donant allò que se li demanava. Gols (18 en total, 15 a la lliga i 3 al play-off) i una excel·lent associació amb els seus companys a la davantera, de Genís Soldevila a Albert Virgili, passant també per Sergi Galceran. Al final, unes xifres de molt de mèrit, malgrat que l'objectiu final col·lectiu es complia a mitges: l'Ascó era campió però queia al play-off d'ascens a Segona B. Asier ha tancat el curs amb 37 partits disputats (33 a la lliga, 4 al play-off) i 18 gols marcats, sent el segon futbolista de la categoria que més n'ha marcat. El seu futur s'ha de definir encara, ja que l'Ascó tot just ara inicia les comunicacions de novetats per al curs vinent a la categoria. 

Asier Eizaguirre és el segon nom d'un onze ideal que continuarem descobrint aquest dijous a tercera.cat. El primer era el de Carlos Albarrán (AE Prat).

Resultats 2a eliminatòria 'play-off' (Anada)

Ni Ascó ni Pobla han pogut fer una passa endavant en els seus partits d'aquest cap de setmana i s'ho hauran de jugar tot a la tornada, a casa

L'Ascó encara no ha pogut guanyar en aquest play-off // Iris Solà - FC Ascó

Aquests són els resultats de l'anada de la segona eliminatòria de play-off:

DIUMENGE, 7 JUNY
SD Logroñés 1-1 Ascó (Alberto Gil / Virgili)
San Fernando 1-0 Pobla de Mafumet (Castillo)


SD Logroñés 1-1 Ascó

• Albert Virgili marcava a Las Gaunas el 12è gol de la temporada, el segon que marca al play-off
• L'Ascó encadena quatre partits sense guanyar (D-E-D-E)
• El conjunt asconenc necessitarà ara guanyar o empatar a zero per superar l'eliminatòria
• Vídeoresum del partit, fet per Canal Terres de l'Ebre a partir de les imatges proporcionades per TV3 via FORTA:

San Fernando 1-0 Pobla de Mafumet

• La bona actuació del porter Alberto Ayala manté amb vida la Pobla
• El gol de Castillo posa les coses complicades als granes
• Pocs gols als partits de play-off dels pobletans: en 3 duels, una diana a favor (Emanà contra el Tuilla) i una en contra (la que encaixaven a Andalusia)
• La Pobla necessitarà guanyar per 2 gols de diferència (2-0, 3-1, 4-2...) per superar l'eliminatòria
• Vídeoresum del partit, del canal de YouTube Carranza10:

Vídeo de la FCF amb imatges dels dos partits de play-off, imatges via La Xarxa

Prèvia-Guia 2a eliminatòria 'play-off' (Anada)

Els dos clubs tarragonins de Tercera arrenquen diumenge la seva segona eliminatòria de play-off. L'Ascó, repescat de la ronda de campions viatjarà fins a La Rioja. La Pobla de Mafumet anirà una mica més lluny, cap a terres andaluses.

L'Ascó vol repetir la gesta de l'Olot de fa dos cursos i aprofitar la segona oportunitat // Iris Solà - FC Ascó

Aquests són els horaris de l'anada de la segona eliminatòria de play-off:

DIUMENGE, 7 JUNY
19h SD Logroñés-Ascó
20'30h San Fernando-Pobla de Mafumet

Clubs joves, objectiu gran
Logroñés-Ascó

• En un estadi imponent (Las Gaunas), dos equips de recent creació es veuran les cares per una plaça a la final de la fase d'ascens a Segona B.
• L'Ascó, campió del grup cinquè, no va poder superar el Jumilla en la ronda de campions i ha de fer el camí més llarg per ascendir.
• El rival serà la SD Logroñés, entitat nascuda de les cendres del ja extinguit CD Logroñés
• Els homes de Miguel Rubio arriben al duel després d'empatar 2-2 a casa i caure 3-2 a La Hoya, davant el Jumilla, amb un gol gairebé a les acaballes del partit.
• La condició de campió dóna el factor camp a favor als asconencs, un petit avantatge que no tenir en la primera ronda.
• Asier Eizaguirre és, per ara, el màxim golejador dels catalans al play-off, amb dues dinaes. El davanter asconenc va anotar en els dos duels i tornarà a ser vital en aquestes semifinals
 

La Pobla tornarà a disputar la tornada a casa // CF Pobla de Mafumet

Ascens de llarg quilometratge
San Fernando-Pobla de Mafumet

• La Pobla de Mafumet haurà de fer un viatge molt llarg fins a San Fernando (Cadis). El sorteig de dilluns passat va deixar la sort del filial grana a 1.031 quilòmetres del Camp de Tarragona.
• El rival, el San Fernando, un club de recent refundació, ha jugat ja dues temporades a Segona B i enguany té l'objectiu de tornar-hi després de ser segon al grup desè.
• Dissabte passat, la Pobla aconseguia la classificació per a les semifinals gràcies a un gol d'Emanà davant el Tuilla. L'únic gol de tota l'eliminatòria, que es convertia en or pels de Martin Posse
• Amb la victòria, a més, la Pobla trencava una dinàmica de tres duels consecutius sense guanyar (0-2-1)
• La Pobla tornarà a jugar el partit de tornada a casa. Un cop de sort del sorteig en l'emparellament de dos segons.
• En cas de superar l'eliminatòria, els grana igualarien el seu màxim registre amb la classificació per a la final d'una fase d'ascens a Segona B, la temporada 2011-2012.
• El San Fernando, en canvi, té el seu sostre a la setena plaça de Segona B, el curs 2012-2013.

Rivals de 'play-off' | FC Jumilla

El sorteig celebrat dilluns passat a la Ciutat Esportiva de Las Rozas (Madrid) va determinar els rivals que els catalans de Tercera hauran de batre si volen aconseguir l'ascens. La gran quantitat d'equips i grups de la categoria fa impossible seguir al detall tots els clubs en competició i, tret d'algunes excepcions, no en sabem pràcticament res dels rivals estatals. Per això, des de Tercera.cat, hem contactat amb periodistes i informadors propers als rivals dels nostres representants per conèixer-los una mica més.

Des del web Trecera.com (Múrcia), un portal dedicat a la difusió del grup tretzè de la Tercera Divisió, el periodista Damián Bravo Troyano ens acosta la seva visió particular del Jumilla, rival de l'Ascó en la ronda de campions.

FC Jumilla | Notas sobre el Jumilla (per @Bravo_Lorca)

El FC Jumilla fue fundado en 1975. Juega sus partidos como local en el Municipal de La Hoya, en la Ciudad de Jumilla, Región de Murcia. Su equipación es camiseta blanquiazul, pantalón azul y medias azules.

Esta ha sido la trigésimo segunda temporada en tercera división, donde solo ha logrado el campeonato en dos ocasiones, la temporada 2009/2010 y en esta 2014/2015. Solo ha participado un curso en Segunda División B, curiosamente ascendió en la única ocasión, hasta la fecha, que quedó campeón del Grupo XIII, la 09/10.

Durante la liga regular, el Jumilla ha ganado un total de 22 partidos, siendo el equipo con más victorias esta temporada. Su mayor goleada de la temporada fue por 6-0 en la jornada 13 ante el Plus Ultra. En los duelos directos ante equipos de la zona alta de la clasificación (Murcia B, Águilas, Huercal Overa o Mar Menor), solamente ha tropezado las dos citas con el Águilas, el cuarto clasificado: en la jornada 34 en casa por 0-2, el último partido de la temporada. Contra el segundo clasificado, el Murcia B, ha empatado ambos partidos y, al final, le sacó tres puntos cuando concluyó la liga. Al Huercal Overa, que terminó tercero, consiguió ganarle los dos partidos, con un gran resultado en un campo difícil como es el Hornillo, por 0-4. También le ganó los dos partidos al Mar Menor, conjunto que terminó en quinta posición, y tuvo opciones de entrar en play off hasta la penúltima jornada.

Paolo Etamane, líder golejador del Jumilla // El Eco de Jumilla

Ha sido el segundo equipo que menos partidos ha perdido, solo seis, empatando otros seis partidos. Ha conseguido hacer un total de 60 goles, siendo, también, el segundo equipo más goleador, como también ha sido el segundo equipo menos goleado con 29 goles. Su máximo goleador ha sido Paolo Etamane, jugador camerunés de 25 años que llegó al cuadro vinícola esta temporada, con un total de 15 tantos. Su aporte ha sido decisivo en la recta final de la campaña. Su portero titular es José Antonio Rojo Martínez “Rojo”, ha jugado todos los partidos de la temporada salvo el último, en el cual el Jumilla perdió por 0-2 ante el Águilas. Ha encajado solo 27 goles, siendo el tercer mejor portero de esta temporada, por números, con un rédito de 0,82 goles por partido.

Su teórico once titular podría ser: Rojo en portería, defensa para Luis Verdú, que ha anotado 6 goles, Quintero, con 4 goles, Navarro, un gol, y Murcia con 2 goles. Centro del campo para Guardiola, Dani Cánovas, Sergio y Bily. Y la delantera para Paolo y Carlos Terol. 

Campió d'hivern: entre el simbolisme i la tendència

Aquest diumenge es tancava la primera volta al grup català de Tercera amb el FC Ascó com a líder. Els de la Ribera d'Ebre es convertien en campió d'hivern, tal com s'anomena en els campionats de la regularitat el líder a l'equador de la competició. Però, més enllà de fer servir el títol com a quelcom simbòlic, ens diu alguna cosa de per on poden anar els trets les properes 19 jornades? Ho responem amb un estudi dels últims 30 campionats d'hivern, i de lliga (o d'estiu), de la competició.

Els jugadors asconencs celebren un gol a Vilassar de Mar // Iris Solà - FC Ascó

La primera volta té aquell punt de simulacre amb bones dosis de realisme. Suposa el final d'un primer (mai millor dit) "tots contra tots" i, per tant, ofereix diverses claus que es mantindran (o es modificaran molt poc) a la segona part del curs. Sí, el cansament, les males dinàmiques, els problemes econòmics o les millores dels equips (amb revulsius al camp o les banquetes com a elements a destacar) poden modificar l'ordre dels factors i alterar el producte, però la fotografia que ens ofereix el campionat un cop acabada la jornada 19 ens apunta tendències a tenir molt en compte per als quatre mesos de lliga que ens esperen.

Un dels gols d'Albert Virgili aquest curs, contra el Prat // Iris Solà - FC Ascó

Amb tot, l'Ascó de Miguel Rubio és campió d'hivern, per primer cop a la seva (curta) història. Els asconencs han basat el campionat en diversos factors. En podríem resumir tres:

• Fortalesa a casa. Els verds són el millor local de la categoria. Entre els partits jugats a l'annex i al recuperat Municipal els asconencs han sumat 21 punts de 27 possibles. Si bé han cedit dues derrotes com a local a la Ribera d'Ebre, contra el Masnou (1-2, J7) i el Rubí (2-3, J13), els de Miguel Rubio s'han imposat en set dels nou partits jugats com a local.
• Solidesa a domicili. Els números lluny d'Ascó no són tan bons... però deixen l'equip com el tercer millor visitant. De fet, fora de casa només han perdut dos partits: al Guinardó, contra el Martinenc (2-1, J2); i a Castellar, contra el Sabadell B (2-0, J8). Amb tot, l'equip acumula ja més de tres mesos sense perdre a domicili.
• Potencial golejador. Al final ha estat el detall que ha col·locat els asconencs per davant de la Pobla en l'empat a 37 punts. Els dos equips tenen la mateixa diferència de gols (+11), però l'Ascó ha marcat tres gols més. De fet, amb el doblet d'Asier Eizaguirre a Sant Feliu de Llobregat, els de Miguel Rubio s'han alçat com l'equip més golejador del grup a la primera volta, juntament amb el Terrassa i el Rubí, amb 29 dianes. Els gols dels davanters Asier Eizaguirre (8) i Albert Virgili (6) encapçalen la producció anotadora d'un equip que ha comptat amb 12 golejadors diferents en aquesta primera volta.

Sostre històric

Per a l'Ascó, fundat el 2010, el lideratge de Tercera és la millor posició de la seva història. Ja l'havia assolit el curs passat, quan va ser primer durant tres jornades de la segona volta (de la J25 a la J27, els mesos de febrer i març). Aquesta és la tercera temporada que l'Ascó viu a Tercera.  Curiosament, és la millor primera volta de l'equip quant a posició... però no quant a puntuació, ja que el curs passat tancava la primera volta segon, amb 38 punts, un més que els que ha sumat fins ara aquesta temporada. Aquest és el balanç de les últimes cinc temporades de l'equip en una primera volta:

Quadre: tercera.cat

I a final de temporada? L'Ascó ha combinat en cinc cursos un descens, un ascens (amb campionat de Primera Catalana) i una òptima temporada a Tercera que el deixava a les portes del play-off:

Quadre: tercera.cat

Acabar el curs cinquè o jugant play-off seria, per tant, el sostre de l'Ascó en un final de curs, quan l'equip tan sols disputa la cinquena temporada de la seva història.

Símptoma o curiositat?

Voldrà dir aquest campionat d'hivern que l'Ascó té més possibilitats de ser campió? D'entrada, no. En primer lloc, perquè no gaudeix d'avantatge respecte els perseguidors (la Pobla suma els mateixos punts, i evidentment els dos equips encara s'han d'enfrontar a Ascó). I en segon lloc, perquè ser campió d'hivern no va estretament lligat a ser campió el mes de maig. Hem buscat els últims 30 precedents de les lligues al grup català de Tercera, i hem vist que 14 dels últims 30 campions d'hivern han acabat sent campions a final de curs. És, per tant, menys de la meitat dels precedents (un 46'67%) que s'han donat des de 1985. En 5 dels últims 10 cursos el campió d'hivern ha acabat sent el campió: l'Hospitalet el 2005 i el 2010, el Girona el 2006, el Llagostera el 2011 i l'Olot el 2013. Repassem el quadre dels últims 30 campions, d'hivern i de lliga, dos paràgrafs més avall.

L'Hospitalet, campió d'hivern 09/10 al camp de la Rapitenca // Cristian Garcia - El Blog de l'Hospi

Voldrà dir aquest campionat d'hivern que l'Ascó té més possibilitats de fer play-off? D'entrada, sí. Si més no si mirem de nou els precedents. Evidentment, no són matemàtiques, i per tant una mala segona volta et pot treure dels quatre primers per molt que exhibeixis el títol de campió d'hivern. Però sí que la tendència mostra que el campió d'hivern acaba entre els escollits. De nou, tornant als 30 cursos anteriors, les dades són molt més conclusives: 28 dels últims 30 campions d'hivern han acabat entre els quatre primers. Suposa un 93'33% dels precedents des de 1985, i per tant, dóna una idea d'una vinculació molt més estreta entre una bona primera volta i acabar en zona noble, la que inclou actualment els quatre primers classificats. Les excepcions: el Girona de la temporada 1986/1987 i el Terrassa de la 2011/2012. Tots dos equips, coronats líders a l'equador del campionat, tancaven el curs a la setena plaça. L'últim campió d'hivern no coronat campió de lliga es va viure el curs passat: l'Europa, primer a la jornada 19, va acabar el curs tercer, disputant dues rondes de play-off d'ascens a Segona B. 

Aquests són els últims 30 campions d'hivern i de lliga al grup català de Tercera:

Quadre: tercera.cat

Com a curiositat, el Girona és l'equip que més cops s'ha proclamat campió d'hivern en les tres últimes dècades: quatre vegades (86/87, 88/89, 02/03 i 05/06). En l'última dècada, han estat campions d'hivern tres equips que actualment disputen la Segona Divisió del futbol professional estatal: el citat Girona, el Sabadell (campió d'hivern el curs 06/07) i el Llagostera (campió d'hivern, de lliga i ascendit la temporada 2010/2011).

Comparacions

És la lliga de Tercera actual una de les més equilibrades dels últims anys? Si mirem els punts sumats pels equips que marquen les zones destacades de la taula (el líder, el quart classificat, el dissetè que marca la permanència i el cuer) podríem concloure que sí. L'Ascó és el campió d'hivern que ha sumat menys punts dels últims deu anys, igualat amb el Llagostera 2010/2011, que també en tenia 37 a la jornada 19. En les últimes 15 temporades (des de la 2000/2001) només l'Hospitalet, a la 2004/2005, sumava menys punts sent campió d'hivern: 34 punts. Aquests són els punts sumats pels campions d'hivern dels últims 15 cursos al grup català de Tercera:

Quadre: tercera.cat

Que l'Ascó sigui el campió d'hivern amb menys punts sumats de l'última dècada no parla del nivell de l'equip, sinó de la categoria en general: dóna idea de la igualtat latent, la que ha fet que els asconencs hagin cedit 4 derrotes en aquestes 19 jornades o, dit d'una altra manera, que hagin cedit 20 punts a la primera volta. El grup català de Tercera no serà el de rècords de victòries, imbatibilitats o punts. Una constatació també observable en la distància entre el primer i el quart classificat. L'Europa, situat en l'última plaça d'accés al play-off, suma 32 punts. És 5 punts per sota del líder. És la distància més curta entre líder i quart dels últims set anys. En les darreres 15 temporades, només en 2 s'havia vist una zona alta més ajustada a l'equador del curs. El 2004/2005, de què parlàvem al paràgraf anterior, el campió d'hivern (L'Hospitalet) sumava només un punt més que el quart (el Balaguer), 34 punts contra 33. I el 2006/2007, el Sabadell, líder a la jornada 19, tenia només tres punts més que el quart, el Gavà (40 a 37). Amb tot, la distància de 5 punts entre primer i quart ja s'havia viscut a l'equador de la temporada 2011/2012.

Els campions d'hivern que sumaven més punts en els últims 15 cursos acabaven sent campions, i nous equips de Segona B, quatre mesos després: l'Hospitalet la temporada 2009/2010 i l'Olot 2012/2013. Ambdós sumaven 45 punts, deixant escapar tan sols 12 punts en tota una volta.

L'Olot, campió i ascendit la temporada 2012/2013... després de ser campió d'hivern // Martí Albesa - UEOlot.com

La línia de salvació, situada ara per ara en els 20 punts que suma el Castelldefels, és la segona més alta de les últimes 15 primeres voltes a Tercera. Només la supera el precedent de la temporada 2010/2011, en què el Masnou marcava la permanència amb 21 punts. La dada denota una lluita fins ara molt potent, i a moltes bandes, per eludir el descens, tenint en compte que, com a dada qualitativa, també suma 20 punts el penúltim classificat (Martinenc). 

I el cuer? Aquí sí que les xifres se situen similar a les dels últims cursos. Des del curs 2000/2001, el cuer sempre ha tancat la primera volta amb dobles dígits, amb una mitjana superior als 13 punts. El Vilassar de Mar, cuer aquest curs, en suma 12, pagant cara la mala ratxa de 13 jornades sense vèncer. Els cuers que ha sumat menys punts a la primera volta de les lligues del segle actual són el Banyoles de la 08/09 i la Gramenet del curs passat; ambdós conjunts arribaven a l'equador amb tan sols 10 punts. Ambdós conjunts van baixar com a cuers destacats, sumant menys punts a la segona volta que a la primera: 7 per al Banyoles i 8 per a la Grama.

La Grama, l'últim cuer "d'hivern"... i de final de lliga // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

En canvi, els cuers amb més punts en una primera volta des del curs 2000/2001 són el Tortosa d'aquell mateix curs i el Peralada de la 2006/2007, que sumaven 17 punts a l'equador del campionat. El Tortosa va aconseguir no quedar entre els tres últims, va ser dissetè després de sumar 25 punts a la segona volta... però va baixar pel descens del Premià de Segona B a Tercera. El Peralada va descendir com a penúltim classificat, 16 punts sumats a la segona volta.

Per tant, l'històrica classificació de l'Ascó no deixa de ser provisional però ens el mostra com a primer en una fotografia del campionat en un moment prou simbòlic i que pot marcar una tendència. La lliga al grup català de Tercera manté una forta igualtat en la seva primera meitat, amb els tres grans objectius (campionat, play-off i descens) ben oberts per a molts equips. El campionat d'hivern és simbòlic, però com hem pogut veure ens deixa conclusions a tenir en compte en els seus precedents.

Fonts de consulta per a la realització de l'article: Hemeroteca digitalitzada de Mundo Deportivo, dades de competició de la FCF, classificacions històriques del web Arefe Regional, web oficial del FC Ascó i arxiu propi de tercera.cat.