dimecres, 14 de març del 2012

Tercera meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la tercera meta volant:


Avui repasso deu noms propis d'aquest tercer tram de la temporada, el que ens deixa davant les deu últimes jornades. Evidentment, les tries sempre són complicades i, sobretot, subjectives. Aquesta és la meva (l'ordre és estrictament alfabètic):

Achille // Juanma Ramos, El 9

Achille Obougou. La recuperació i millora del Muntanyesa ha anat estretament lligada al rendiment d'una de les seves principals referències ofensives. La pantera de Nou Barris, com l'han anomenat en diverses ocasions els companys de BTV, ha anotat cinc gols en els últims nou partits, i dos d'ells han entrat als millors gols (els podeu veure aquí: jornada 20 i jornada 24). Classe, potència i col·locació per a un ariet que està donant punts als de Miki Carrillo.

Àlex Delmàs // CEEuropa.cat

Àlex Delmàs. "Lo damos todo, ¿eh? Lo damos todo, tíos, que va a ir bien, seguro, va a ir bien, va, confianza". Amb aquestes paraules, captades per Roger Matamoros, de BTV (veure vídeo), animava el capità de l'Europa els seus companys just abans de sortir a la gespa al duel de diumenge contra la Grama. El partit el decidia el mateix Delmàs, amb un gol que dóna aire a un Europa col·lapsat, que està vivint un any estrany. Més enllà del gol, l'aportació intangible del capità pot ser vital per al ressorgiment d'un equip que aspirava a tot i s'ha vist immers en lluites en les quals no esperava estar. L'actitud i força del capità seran un valor afegit a la motivació del bloc.

David Narváez // Elisabeth Magre, El 9

David Narváez. L'Amposta no passa els seus millors moments, però el ressorgiment viscut a l'entitat ebrenca en l'inici de la segona volta va venir de la batuta del mitjapunta andalús. Obria el marcador contra el Terrassa, a Balaguer i ell sol sotmetia el Vilafranca en un partit esplèndid, amb doblet inclòs. El seu últim gol, contra el Masnou, va ser insuficient per sumar, però l'aportació de Narváez va mantenir la il·lusió al Montsià. Ara, amb l'equip més enfonsat, la seva aportació pot ser clau per buscar opcions de permanència.

Fran Carbià celebrant un gol // @FranCarbia
Fran Carbià. La Pobla ha reaccionat després d'un inici d'any en què els triomfs no arribaven i el play-off s'allunyava. Dues victòries consecutives han retornat els grana entre els quatre primers, i bona part del mèrit és d'un denominador comú als dos duels: Fran Carbià. El jove davanter (aquest mes complirà 20 anys) suma set gols enguany, i destaca al joc ofensiu dels de Kiko Ramírez. Per potència, per versatilitat en les rematades i per olfacte, Carbià és peça clau en l'esquema d'un equip que busca mantenir-se ara entre els millors.

Nitus Santos // UEOlot.com
Joan 'Nitus' Santos. La quarta marxa d'un entrenador aquest curs ens hauria sorprès a l'anterior meta volant. L'Olot va iniciar la temporada sorprenent molts rivals, sumant molts punts a casa i situant-se a prop del grup capdavanter. Va arribar a ser el millor nouvingut, per davant del Rubí, durant diverses setmanes, i acabar entre els sis primers, o no descartar la paraula play-off, era a l'ordre del dia. El 4 de desembre un gol de Robert Fernández (cedit ara al Peralada) donava l'últim triomf de l'equip. Dotze partits sense guanyar han acabat amb la decisió de Nitus Santos de fer-se responsable de la situació i presentar la dimissió. Tres ascensos consecutius amb els de la Garrotxa i un primer tram de campionat molt satisfactori han estat les millors aportacions d'un tècnic molt estimat al club olotí.

Jordi Martínez // FCSantboia.cat

Jordi Martínez. Triplet per noquejar la Grama i doblet per derrotar el Castelldefels. Dues aparicions estel·lars del contrastadíssim davanter han donat sis punts importants en la reacció viscuda pel Santboià amb el canvi d'any. Després d'un inici irregular de l'equip, la constatació que els gols del cuetes tornarien es feia realitat, i el punta segueix donant guerra després d'una llarga carrera al noste futbol que, per ara, no ha vist encara l'últim capítol.

Óscar Muñoz // Quim Puig, El Punt Avui

Óscar Muñoz. Davanter de la vella escola, pur rematador que es defensa molt notablement en el xut de mitja distància i des del punt de penal, els gols de Muñoz -10 fins ara- han donat al Vic punts vitals, o han obert duels importants per als vigatans, com les victòries contra Terrassa i Amposta. Ser la referència atacant de l'equip l'ha ajudat a associar-se amb les altres peces ofensives dels de Pere Vila, com Albert Soler o Pol Coll. Els seus gols estan sent claus per a la permanència de l'equip.

Roger Matamala // AEPrat.com
Roger Matamala. Agustín Vacas deia d'ell el mes de novembre que era una figura indispensable en l'esquema pratenc. Marqués o no, Matamala generava joc ofensiu, canalitzava ocasions i es mostrava vertical, en consonància amb les altres peces d'atac de l'equip. Després de no marcar durant unes quantes jornades, el seu ressorgiment va ser èpic: triplet a Olot, amb un gol per emmarcar, el millor de la jornada 26, el podeu veure aquí, i gol decisiu contra el Muntanyesa al Sagnier. El jugador entén a la perfecció el seu rol dins el sistema atacant pratenc, i la seva associació amb els companys és total. Podeu escoltar què en pensa el mateix Matamala i els elogis del seu tècnic en aquest enllaç a unes declaracions proporcionades per José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio.

Santi Triguero (esquerra) // Miquel Vall, ARA

Santi Triguero. El retorn del fill pròdig vilanoví, a finals de 2011, presentava incògnites, en part, per les urgències que vivia el bloc d'Angel Alcolea en aquell moment. La derrota contra el Masnou, en el debut dels exgavanencs, accentuava els dubtes, però a poc a poc, l'engranatge vilanoví ha funcionat, i Triguero ha començat a marcar, 4 gols en 9 partits, donant quatre punts, i anotant golassos, com aquests: contra la Grama (J21) i contra el Terrassa (J27). A més, ha reactivat l'atac de l'equip, i ha potenciat que aparegués el millor Roberto Camacho, molt decisiu també en el ressorgiment vilanoví. L'efecte Triguero, clau per a la permanència.

Toni Rodríguez // cugat.cat

Toni Rodríguez. L'excel·lent moment del Rubí té la seva personificació en el davanter santcugatenc. Amb 12 gols -quart màxim realitzador del campionat- ha donat 11 punts al seu equip, i ha estat clau en la majoria de victòries a Can Rosés. L'idil·li amb el gol de Rodríguez està contribuint a l'elogi unànime dels rivals cap al conjunt vallesà, que espera ara tancar el curs mantenint el nivell mostrat fins ara.


Al proper capítol, Què esperàvem?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada