Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.
 |
| Foto: Àngel Garreta - REMImages.com |
Pep Caballé és entrega, és rauxa. Un futbolista que transmet i aporta molt dins... i fora del camp. El seu caràcter desacomplexat i aglutinador es conjuga a la perfecció amb una empenta al camp del primer a l'últim segon en què hi ha alguna cosa en joc. El ripollès ha estat peça clau a la medul·lar als èxits recents del Cornellà (els dos play-off, el títol d'enguany i l'ascens a Segona B) i de la selecció catalana amateur (la bona trajectòria europea el curs passat, amb subcampionat al Vèneto, i el títol estatal del mes d'abril a Segòvia). El curs passat era el 14è jugador més proposat i es quedava a les portes. Ara entra a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat com el 8è jugador més proposat (empatat amb Baruc), amb presència al 28% de les propostes. També ha aparegut a les votacions per a MVP del curs, amb un 2'94% de suports.
Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter: Andrés 'Tato' Burgada (16%)
Jugador més proposat:
Segon: Ernest Forgas (48%)
Tercer:
Quart: Juan Pablo Amantini (41%)
Cinquè: Alex Cano (38%)
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè: Pep Caballé (28%)
Desè:
Ens parla de Pep Caballé en Rubèn Miró, periodista de L'Esportiu de Catalunya que cobreix principalment la Segona Divisió B i la Tercera, i que ha seguit les últimes cites oficials de la selecció catalana amateur a Kíev, el Vèneto, Cornellà i Segòvia.
Pep Caballé, futbol genuí, sense artificis
un article de Rubèn Miró / @rubenmiro
Pep és essència, és allò que més m'agrada del futbol. En un món com el d'aquest esport, ple de bifurcacions que allunyen els jugadors d'allò que han de fer, que és bàsicament competir, casos com el del Pep Caballé prenen rellevància. És un futbolista natural, sense artificis. No té cap afegit que hi sobri. Zero conservants i zero colorants. La millor manera d'exposar la seva personalitat és descriure els seus actes. Els fets sempre transcendeixen les paraules. Tenir Pep Caballé a les teves files és tenir un tresor. Quan un esportista és capaç d'amagar que està malalt i que ha passat una nit horrorosa per jugar el partit més important de la història del seu club, saps que hi pots comptar per endur-te'l allà on s'acaba el món. Sí, d'acord, pot ser contraproduent, i a la mitja part et toca substituir-lo, però digueu-me un entrenador que no vulgui un home així entre els seus. Si el trobeu, teniu un vermut pagat. Amb escopinyes, musclos, olives i unes bones patates, no escatimaré en res.
Allà on Pep marca la diferència no és sobre la gespa, que també. De futbolistes bons n'hi ha molts. Moltíssims. Només cal repassar l'onze que s'està desgranant en aquest bloc. Ell és especial per tot allò que transmet fora del camp. És l'amo del vestidor, de l'autobús, de les tertúlies a la graderia el dia que no pot jugar... Pep és l'amo del cara a cara. De la conversa. De la broma. Pep és vitalitat. Fora del camp és igual de natural que dins. Zero artificis. El seu caràcter és el que el converteix en alguna cosa més que un senzill futbolista. Has de tenir quelcom especial perquè la teva afició canti de forma recurrent una cançó dedicada. I ell ho té. "No podrán con él, con podrán con él, no podrán con él, con Pep Caballé…"
Per descriure més i millor a Pep Caballé, i no quedar-me només amb la meva perspectiva, que no és gens objectiva –tinc debilitat per aquest futbolista, que em té seduït–, he decidit recórrer a col·legues de professió i a alguns companys de vestidor que el coneixen bé. Tot el que m'han comentat no dista gaire del que podria explicar jo. Segurament els ha seduït també.
M'han dit que, sobre la gespa, Pep és batallador. Compromès. Incansable. Lluitador. Esforçat. El futbolista ripollès és complet, és intens, és constant, és sacrificat. Pep és un pulmó, una màquina de treballar. Per als rivals, és un pesat. El dia que és baixa, els seus el troben a faltar.
El company que segueix el dia a dia del Cornellà per a L'Esportiu, José Antonio Amores, em va fer una comparativa molt gràfica: Pep Caballé és com un pop, que pot fer arribar els seus tentacles a tot arreu. La seva capacitat de sacrifici, aquella que només tens quan t'estimes molt la teva feina i la vols fer de manera immaculada, el fa estar a tot arreu. Pep és la medul·la. Amb el seu treball incansable, el mig ripollès és un element clau per vertebrar el joc del Cornellà (i de la selecció amateur quan juga). Un corcó a l'hora de defensar, que quan no està recuperant pilotes, genera imprecisions en el joc de creació del rival. A més, si toca fer sortir la pilota, no li falta criteri. Si s'ha de cavalcar a l'atac, ho fa sense por. Si la millor opció es treure-la jugada, sol escollir bé. I Jordi Roger i Toni Almendros, encantats.
Fora del camp Pep és un personatge carismàtic. Extrovertit. Aclaparador. Empàtic. Un tros de pa. El futbolista ripollès és solidari, és bona gent, és pur nervi. Pep és planer, és campechano. És l'ànima del vestidor.
Pep és genuí i és únic. La temporada que ve estrena categoria, la Segona B, que la Tercera se li havia quedat petita. El continuarem gaudint, tot i que malauradament no podrà defensar la quadribarrada de Catalunya, una samarreta que s'estima més que ningú, ell que és més català que el pa amb tomàquet. Si el seleccionador absolut, Gerard López, és just, potser recorda allò que un vespre va prometre i no va complir: que un noi de la selecció amateur jugui amb els cracs de l'absoluta. Pocs ho mereixen com ho mereix Pep.
BONUS TRACK
Com definiries Pep Caballé (dins i fora del camp)?
Pep és essència, és allò que més m'agrada del futbol. En un món com el d'aquest esport, ple de bifurcacions que allunyen els jugadors d'allò que han de fer, que és bàsicament competir, casos com el del Pep Caballé prenen rellevància. És un futbolista natural, sense artificis. No té cap afegit que hi sobri. Zero conservants i zero colorants. La millor manera d'exposar la seva personalitat és descriure els seus actes. Els fets sempre transcendeixen les paraules. Tenir Pep Caballé a les teves files és tenir un tresor. Quan un esportista és capaç d'amagar que està malalt i que ha passat una nit horrorosa per jugar el partit més important de la història del seu club, saps que hi pots comptar per endur-te'l allà on s'acaba el món. Sí, d'acord, pot ser contraproduent, i a la mitja part et toca substituir-lo, però digueu-me un entrenador que no vulgui un home així entre els seus. Si el trobeu, teniu un vermut pagat. Amb escopinyes, musclos, olives i unes bones patates, no escatimaré en res.
 |
| Foto: Andrés Ayala - UECornella.cat |
Allà on Pep marca la diferència no és sobre la gespa, que també. De futbolistes bons n'hi ha molts. Moltíssims. Només cal repassar l'onze que s'està desgranant en aquest bloc. Ell és especial per tot allò que transmet fora del camp. És l'amo del vestidor, de l'autobús, de les tertúlies a la graderia el dia que no pot jugar... Pep és l'amo del cara a cara. De la conversa. De la broma. Pep és vitalitat. Fora del camp és igual de natural que dins. Zero artificis. El seu caràcter és el que el converteix en alguna cosa més que un senzill futbolista. Has de tenir quelcom especial perquè la teva afició canti de forma recurrent una cançó dedicada. I ell ho té. "No podrán con él, con podrán con él, no podrán con él, con Pep Caballé…"
Per descriure més i millor a Pep Caballé, i no quedar-me només amb la meva perspectiva, que no és gens objectiva –tinc debilitat per aquest futbolista, que em té seduït–, he decidit recórrer a col·legues de professió i a alguns companys de vestidor que el coneixen bé. Tot el que m'han comentat no dista gaire del que podria explicar jo. Segurament els ha seduït també.
M'han dit que, sobre la gespa, Pep és batallador. Compromès. Incansable. Lluitador. Esforçat. El futbolista ripollès és complet, és intens, és constant, és sacrificat. Pep és un pulmó, una màquina de treballar. Per als rivals, és un pesat. El dia que és baixa, els seus el troben a faltar.
 |
| Foto: Andrés Ayala - UECornella.cat |
El company que segueix el dia a dia del Cornellà per a L'Esportiu, José Antonio Amores, em va fer una comparativa molt gràfica: Pep Caballé és com un pop, que pot fer arribar els seus tentacles a tot arreu. La seva capacitat de sacrifici, aquella que només tens quan t'estimes molt la teva feina i la vols fer de manera immaculada, el fa estar a tot arreu. Pep és la medul·la. Amb el seu treball incansable, el mig ripollès és un element clau per vertebrar el joc del Cornellà (i de la selecció amateur quan juga). Un corcó a l'hora de defensar, que quan no està recuperant pilotes, genera imprecisions en el joc de creació del rival. A més, si toca fer sortir la pilota, no li falta criteri. Si s'ha de cavalcar a l'atac, ho fa sense por. Si la millor opció es treure-la jugada, sol escollir bé. I Jordi Roger i Toni Almendros, encantats.
Fora del camp Pep és un personatge carismàtic. Extrovertit. Aclaparador. Empàtic. Un tros de pa. El futbolista ripollès és solidari, és bona gent, és pur nervi. Pep és planer, és campechano. És l'ànima del vestidor.
Pep és genuí i és únic. La temporada que ve estrena categoria, la Segona B, que la Tercera se li havia quedat petita. El continuarem gaudint, tot i que malauradament no podrà defensar la quadribarrada de Catalunya, una samarreta que s'estima més que ningú, ell que és més català que el pa amb tomàquet. Si el seleccionador absolut, Gerard López, és just, potser recorda allò que un vespre va prometre i no va complir: que un noi de la selecció amateur jugui amb els cracs de l'absoluta. Pocs ho mereixen com ho mereix Pep.
 |
| Preparat sempre per celebrar els èxits col·lectius // Eric Garcia |
BONUS TRACK
Com definiries Pep Caballé (dins i fora del camp)?
 |
| En un dels onzes de la selecció catalana a la fase disputada a Cornellà // FCF |
- David Garcia (capità del Cornellà): Sacrificat; únic, bo, l'ànima
- Alex Cano (capità de l'Europa i de Catalunya amateur): Constant i lluitador; carismàtic
- Roger Sánchez (periodista de La Xarxa, autor de tercera.cat): Batallador; carismàtic
- Miguel Pérez (periodista de l’Sport): Lluitador; extrovertit
- Enric Gallego (jugador de l'Olot, excompany): Pulmó; ànima
- José Antonio Amores (periodista): Compromés; campechano (planer)
- Toni Garcia Bernardo (periodista de Ràdio Marca): Esforçat; empàtic
- Albert Vivó (jugador del Gavà, excompany a la selecció): Incansable; carismàtic
- Jordi Bonet (delegat gironí de la FCF): Una màquina de treballar; pur nervi, bona gent
- Carlos Martínez (jugador de l’Olot, excompany a la selecció): Futbolista complet; personatge
- Álvaro Montoliu (gabinet de presidència de la FCF): Intens; aclaparador
- Jorge Vázquez (autor del blog del Cornellà): Pesat i imprescindible; tros de pa
- Manolo Segura (periodista del Mundo Deportivo): Constant; solidari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada