dijous, 15 d’octubre de 2015

Els tetragolejadors Sascha i Manel, cara a cara

Són els noms del cap de setmana. Diumenge passat, dos futbolistes marcaven quatre gols en els seus respectius partits. La proesa ha donat titulars i (més) visibilitat a la feina de Sascha Andreu (Prat) i Manel Martínez (Sabadell B), dos futbolistes amb una trajectòria destacada a la categoria, que busquen no quedar-se amb l'anècdota i seguir sent protagonismes pels gols, però també per altres de les seves virtuts. A tercera.cat els reunim i parlem dels seus pòquers, de passat i de futur.

Sascha i Manel es coneixien personalment aquest dimecres // Roger Sánchez - tercera.cat

Abans, però, posem-nos en context, presentem els protagonistes.

Sascha Fernando Andreu Lahrach, nascut el 12 d'agost de 1986 (29 anys) disputa la seva sisena temporada al grup català de Tercera. Hi va debutar amb el Castelldefels el 2011, i des de llavors ha jugat amb tres equips més: la Grama (12/13), la Monta (segona meitat de la 12/13 i 13/14, play-off inclòs) i el Prat, equip en què disputa enguany la seva segona temporada. S'apropa als 150 partits disputats a la categoria (143 ara mateix), en els quals ha marcat 38 gols fins ara. Aquesta temporada les molèsties físiques li han impedit participar amb més fluïdesa (4 partits jugats, només un com a titular) però no han evitat que hagi destacat pels registres anotadors: 5 gols (amb el pòquer de diumenge) fins ara. A més del seu balanç a Tercera, Sascha ha format part d'una convocatòria oficial amb la selecció catalana UEFA: va participar a l'última fase intermèdia europea, a Moldàvia, el setembre de 2014, amb el final amarg de l'eliminació catalana contra Irlanda del Nord.

José Manuel 'Manel' Martínez Bel, nascut el 25 de març de 1992 (23 anys) ha iniciat la seva primera temporada completa al Sabadell B, club en què va aterrar el passat mes de gener després d'estar dos anys i mig als Estats Units. Va estudiar Negocis a Richmond (Virginia), aprofitant una beca mitjançant la qual va jugar als Virginia Commonwealth durant la seva estada americana. Abans de creuar l'Atlàntic va debutar a Tercera, sent juvenil amb el Cornellà, i va disputar el seu primer curs com a amateur entre el mateix Cornellà i el Masnou, amb el qual va marcar els seus cinc primers gols a la categoria (temporada 2011/2012). Les seves xifres a Tercera donen idea de la seva capacitat golejadora: 55 partits entre tres equips, 18 gols marcats fins ara. La meitat, 9, els ha anotat en aquestes primeres vuit jornades de lliga, en què ha estat fix en l'esquema de José Solivelles al filial arlequinat. Instint... i herència: Manel és fill de Manolo Martínez, futbolista murcià que va jugar més d'una dècada a l'elit, destacant la seva etapa al Futbol Club Barcelona, en què va jugar més de 130 partits a Primera Divisió, entre el 1978 i el 1988.

Podeu recuperar els pòquers de gols de Sascha amb el Prat i de Manel amb el Sabadell B a l'última entrega de la nostra Pantalla #3div5. També podeu escoltar els quatre gols de Sascha narrats per José David Muñoz a l'antena d'El Prat Ràdio diumenge passat en aquest enllaç.

La conversa
Foto: Roger Sánchez - tercera.cat

No heu arribat a jugar mai junts, en un mateix equip, tot i que suposo que teníeu referències l'un de l'altre.
Sascha: Aquest últim any no lligava que fos el Manel que coneixia de jugar al Masnou, del qual ja m'havien donat molt bones referències. El Pedro [Dólera] el va fitxar per a l'Europa, però al final li va sortir l'opció dels Estats Units i va anar cap allà. Per això li havia perdut la pista. Al veure que marcava tants gols en aquest inici de temporada, el Pedro em va dir que sí que era el mateix.

Manel: Qui no conegui el Sascha és perquè no segueix la Tercera Divisió. És un futbolista que sempre està marcant i és molt conegut a la categoria. Quan vam jugar contra el Prat sabíem que no sortia de titular, però teníem clar que quan sortís al camp havíem d'estar a l'aguait, podia fer-nos mal. 

Teniu, com ja ha comentat en Sascha, un element en comú a la vostra trajectòria al futbol català, Pedro Dólera. És el teu actual entrenador, Sascha, i tu Manel el coneixes de quan vas estar a punt de fitxar per l'Europa l'estiu del 2012.
Manel: No vaig arribar a fer la pretemporada, però sí que havia firmat la fitxa per, en cas de no marxar als Estats Units, jugar a l'Europa. 

La pregunta que tothom us haurà fet, també us la faig jo: havíeu marcat mai quatre gols en un partit?
Sascha: Mai, jo de fet no em considero un golejador, de marcar molts gols l'any, sempre marco una xifra similar de gols, 8-10 per temporada. El meu màxim són alguns doblets, un a Tercera, el que vaig marcar amb la Monta contra el Palamós [el 27 de gener de 2013, Monta 2-1 Palamós, J21 de la 12/13, recupereu el partit aquí]. Potser sóc un davanter més de treball, de brega, de deixar segones jugades i d'ajudar l'equip, sobretot. Fer jugar més que marcar. Aquesta temporada, però, en el temps que he jugat he tingut moltes ocasions, he estat fi i han anat dins. També perquè l'equip juga més a buscar el partit i busca les meves característiques de rematada. En conducció no sóc ràpid, potser no és el meu fort, i a l'equip ho estem aprofitant molt bé.

Manel: Quatre gols com a amateur mai els havia marcat, tampoc cap hat-trick. Havia marcat tres doblets fins ara [amb el Masnou a Vic (6-2), 21 de març del 2012, J30 de la 11/12; i amb el Sabadell B, a Castelldefels (1-2), el passat 26 d'abril, J35 de la 14/15; i contra el Santfeliuenc (3-0), el passat 5 de setembre, J3 d'aquest curs]. Havien de donar-se les circumstàncies de tenir un dia molt inspirat, que totes les pilotes que t'arribin les fiquis dins la xarxa. 

Els futbolistes sou un col·lectiu que us moveu molt per sensacions. Què sentíeu abans del partit, crèieu que podia ser un dia gran? No per marcar quatre gols, clar, però per tenir un dia inspirat?
Sascha: Jo havia vist que en els partits que havia jugat, molt poc [tres fins llavors, només un com a titular], em trobava molt bé, estava molt atent, concentrat. En els anteriors dos partits [sortia de suplent contra el Sabadell B i al camp del Sant Andreu] no havia tingut ocasions, però havia ajudat l'equip. Jo sabia aquest diumenge que si sortia, marcava. Pel tipus de partit, de rival, de defensa de la Monta. Creia que podia fer mal per algun lloc. Però, clar, mai t'imagines quatre! Penses en un o dos. Tres ja és tenir un dia rodó... i quatre és un dia excepcional.

Manel: Com diu ell, la sensació d'"avui fotré quatre gols" no crec que es tingui mai, a no ser que sigui un jugador d'elit! Però sí que sents que podràs marcar un gol, ajudar l'equip, a veure si aconseguim els tres punts. No és fins que n'has marcat dos o tres que dius, "ostres que si en cau un més encara en marcaré quatre". Llavors és quan tens la sensació, veus que estàs fi. "Doneu-me pilotes que avui van cap endins" [riu].

Foto: Roger Sánchez - tercera.cat

Què us deien els companys durant el partit, mentre anaven caient els gols?
Sascha: Anàvem perdent 0-1 i clar, és sortir i als tres minuts de ser al camp fer un gol de cap, tornem ràpid cap al mig del camp, ho celebrem, i als dos o tres minuts ja marco un altre gol, 2 a 1. Ja remuntàvem el partit per la meva entrada. I en 12 minuts ja n'havia marcat tres. Clar, 3 a 1, tres meus. Ja era increïble... i el quart... però jo estava concentrat, tampoc hi pensava gaire. Ni me n'adonava. A més era contra la Monta, tot era molt estrany. Jo anava fent. Quan ho vaig pensar una mica, que n'havia marcat quatre, me'n vaig anar una mica del partit. Sobretot perquè era contra la Monta. Contra qualsevol altre equip ho celebres i et tornes boig. No volia ni celebrar-ho, era molt estrany. Recordo jugades al final en què ja no anava, em quedava més per darrere. No tinc clar quines sensacions tenia en aquell moment. Estava una mica trastocat.

Manel: Vaig marcar molt aviat també, als cinc minuts de joc. Els companys estaven molt contents per mi, tenim un equip molt unit i s'alegren molt per qui sigui. Vulguis que no són gols que sumen per al Sabadell, que ens ajuden a aconseguir els tres punts. Quan ja n'havia marcat dos, i tres, els companys van fent bromes... tots molt contents.

I a partir d'ara, què? Sabeu que els que es queden amb el titular fàcil esperaran que a cada partit marqueu, i òbviament a vegades arriben i a vegades no.
Sascha: El fet de marcar quatre gols és una anècdota. Sóc conscient que no sóc un jugador de l'elit i que no tinc la facilitat de poder dir quan marcaré, quan no i quants gols seran. Seguiré treballant, aniré a totes, continuaré concentrat i sé que així segur que algun dia en marcaré un, algun altre potser dos, però també hi haurà dies que no marcaré. Però mentre ajudi l'equip i aporti en altres vessants, més enllà dels gols, serà positiu. Per sort no sóc el tipus de davanter que depèn dels gols, pel tipus de joc de l'equip puc ajudar molt. El dia que no marqui ajudaré el que pugui.

Manel: Pressió per marcar no és que ens en posin, ni els entrenadors ni l'entorn. Sí que és veritat que com a davanters és part del que se'ns demana, però per sort el nostre cos tècnic demana molt més: treball, donar tot el que puguem i ajudar l'equip. I si un dia no entra, mala sort. Vull marcar gols perquè és el que m'agrada, per això jugo de 9. 

Els vostres tècnics, Pedro Dólera i José Solivelles, a les rodes de premsa posteriors als vostres partits de diumenge (i també Solivelles en declaracions a L'Esportiu de Catalunya d'aquest dimecres), destacaven els vostres mèrits golejadors, però també tot allò que feu a part de marcar. És potser aquest rol dels davanters actuals, que va més enllà de les xifres golejadores, oi?
Sascha: Crec que és una mica al revés, potser s'ha perdut una mica el tipus de davanter més similar al meu cas, potser el Manel és una mica més ràpid, menys estàtic que jo. La meva feina és fixar els centrals, en comptades ocasions buscar l'espai, però sobretot ser un rematador, molestar els centrals... aquest tipus de davanter, el "tipus tanc", actualment s'ha perdut. Es busquen futbolistes de més mobilitat. És també l'evolució física del futbol actual: es demana als futbolistes que, a més del seu talent, aportin molt d'esforç. Abans hi havia la figura del 10, que no es movia en tot el partit i donava quatre passades increïbles. Ara aquest tipus de jugadors han de ser molt comptats i molt bons per no haver de fer l'esforç físic que tothom fa avui dia. Et pots trobar futbolistes de Tercera que podrien competir perfectament a Segona Divisió, com passa amb l'Àlex Granell. Si físicament estàs bé pots jugar a qualsevol categoria.

Manel: El típic 9 que només marca gols i no fa gaire més per l'equip és una figura que ha quedat ja antiquada. Es demana un tipus de jugador que doni tot el que pot, que treballi, que col·labori en defensa, que ajudi l'equip. Que es generi bon ambient. I més en el nostre cas, al Sabadell B, que som un grup jove i ningú es pot permetre saltar al camp sense donar el màxim de si mateix i no córrer pel bé del col·lectiu, esforçar-te pels jugadors que tens al costat. 

I què us deien els rivals, quan anaveu marcant els gols, durant el partit? En el teu cas, Sascha, bona part dels rivals eren coneguts teus de la teva etapa a la Monta.
Sascha: Com són bons amics, alguns em van trucar a la tarda i em van felicitar. Ells estaven decebuts per la derrota, però s'alegraven per mi (dins de la tristesa per haver perdut), si havia de ser algú qui els marqués, que fos jo i no un altre. 

Manel: Jo del Peralada no coneixia ningú, sí que és veritat que al camp a algun jugador se li 'havia anat l'olla' i m'havia deixat anar alguna advertència que no tocava, però són coses que al camp no es poden evitar. Després del partit sí que algun em va felicitar.

I els companys d'altres equips, de la molta gent que coneixeu al futbol català? Suposo que el mòbil, quan el vau connectar després del partit, deuria bullir de notificacions: Whatsapp, Twitter, Facebook, etc.
Sascha: Sí, vaig sortir del partit i crec que tenia 68 mencions a Twitter. És una cosa que, quan surts del partit, et fa adonar de quan ho has fet bé o quan no, o de quan la gent hi és o no hi és. Veus realment que els dies dolents ningú et diu res i els dies bons tothom et menciona. Sempre s'ha d'estar tranquil, això en realitat és irreal. Que aquesta setmana ens truquin de Radio Marca, de tercera.cat, és bonic, i molts cops passa sense marcar quatre gols, però s'ha de ser conscient que això passa un temps cada molt. El normal és o no marcar, o fer-ne un o dos, no quatre, que és l'excepcional. Més enllà de les xarxes socials, la família amb missatges, trucant-me. El meu tiet que s'havia emocionat, el meu pare: "quina passada!", la meva dona que no sabia què fer al camp a cada gol, no entenia res, i més quan em va veure al final com desconnectat del partit. El president, l'entrenador, quan vaig entrar al vestidor els companys esperant-me per fer-me el ball de celebració, perquè a mes va ser remuntada en molt poc temps. Una bogeria!

Manel: Sí, entre Twitter, Facebook, missatges, hi havia moltíssimes notificacions, moltes felicitacions de molta gent. Per sort, tota la gent del meu voltant em felicita també quan no marco i faig un bon partit, se'n recorden de mi. I això és el que compta. Però clar que és una alegria que la gent s'hagi assabentat del que has fet, dels gols que has marcat.

Us vau endur la pilota a casa?
Sascha: Sí, li vaig demanar al Juan, l'encarregat de material de l'AE Prat. Que fes el que fos per donar-me'n una, que quatre gols era molt difícil que els tornés a marcar. Em van dir que hi havia una pilota que es desinflava sola, que l'havien d'inflar molt més que les altres. "Aquesta mateix, a mi m'és igual, jo vull una pilota". Encara que fos una similar, de les de la Federació. La vaig portar aquest dimarts a l'entrenament i me la van firmar tots els companys. Ja la tinc a casa i la guardaré com un tresor.

Manel: En el meu cas, la meva pilota es va quedar a Peralada... Sí que m'hauria agradat emportar-me-la...

Sascha: ...parla amb el delegat, del Peralada o del Sabadell, a veure si te'n poden aconseguir una.

Manel: Sí que m'hauria agradat haver-la tingut, perquè des de juvenils que no me n'enduc una, i ja fa molts anys!

La pilota signada pels companys de Sascha // Sascha Andreu (cedida)

En aquesta lliga us vau enfrontar fa ben poc, el 27 de setembre, al Sagnier (J6)... i en el duel dels dos jugadors que sou ara notícia per marcar quatre gols en un partit... cap gol, 0-0. Vau tenir alguna opció de marcar?
Sascha: Em sembla recordar que va ser un partit de poques ocasions.

Manel: Sobretot per nosaltres

Sascha: Sí, per ser un filial ens va sorprendre que la intenció del seu joc, no sé si per ser pràctics o per treure un bon resultat sabent del nostre potencial (encara que ells també en tenen) es van arreplegar bastant, van estar molt ordenats, molt bé en les cobertures, amb el Manel pressionant a dalt, recorrent molt de camp, i no hi va haver gaires ocasions. Quan jo vaig sortir quedaven vuit minuts i recordo fer una bona actuació, però tot va ser d'esquena: baixar pilotes, deixar-les de cara als companys. Vam tenir poques arribades.

Manel: Sí, com diu ell vam sortir una mica més arreplegats. Som realistes: no només jugàvem contra el Prat, si no que ho fèiem a casa d'ells. No pots anar-hi a cara descoberta. La nostra intenció era estar ben organitzats, com un equip, jugar junts, i si teníem un contraatac veure si podíem treure algun gol. No va ser possible, no vam tenir gaires ocasions. Jo vaig tenir un xut a porteria, i una jugada d'un possible penal dubtós [riu] però res més.

Havent marcat ja quatre gols, vau tenir alguna opció de fer un cinquè? Els dos vau tenir 18 minuts més l'afegit per ampliar el registre...
Sascha: Sí, vaig tenir-ne una similar a un dels gols que havia marcat. Em van obrir la passada, i enlloc de xutar creuat com havia fet al gol vaig voler retallar però el defensa se'm va avançar. Però com he dit abans, ja estava meditant tot el que havia passat: quatre gols, guanyàvem... estava més fora del partit que dins.

Manel: També, vaig tenir una ocasió més després del quart gol, en un contraatac. Me la van passar a banda dreta, vaig anar conduint, conduint i vaig voler creuar el xut, el porter la va aturar... no va poder ser.

Una comuna però de diferent fórmula: Sascha, en quin moment t'assabentes que, el mateix dia que has marcat quatre gols hi ha un altre jugador que ha fet el mateix unes hores després? I Manel, entenc que surts al camp i marques els quatre gols ja sabent que al matí un altre futbolista ho ha fet?
Sascha: Vaig seguint el Twitter, diumenge a la tarda. Veig que el Manel ja n'havia marcat tres al descans i penso "buf! Que aquest m'iguala" [riuen]. Després vaig veure que tenien un penal, que marcava el quart i pensava "ostres, que encara té quinze minuts!". Però, seriosament, tampoc em preocupava molt. Arriba a fer el cinquè i seria una bogeria. Si ho penses, són quatre gols en futbol amateur... en una categoria de cert nivell.

Manel: I a vegades en un partit tens menys de quatre ocasions de gol.

Sascha: És el més lògic. Jo en un partit depenc molt de l'equip. Si no em centren o no m'arriben pilotes, puc arribar a tenir dos, tres ocasions...

Manel: És el que deia abans, contra el Prat vaig tenir un xut a porteria en tot el partit.

Sascha: Ara me n'adono que quatre gols en un partit així és molt més difícil del que pensava diumenge quan va acabar el partit. 

Manel: [sobre si ja estava al corrent del pòquer de Sascha] En el moment que marco quart no penso en haver igualat els seus, penso en marcar el cinquè. Però després quan acaba el partit sí que hi caic. Just abans del partit ja ho pensava, "ostres el Sascha que n'ha fotut quatre, a veure si algun dia tinc la sort de marcar-los... és una barbaritat". I justament aquell dia és el dia que els marco.

Foto: Roger Sánchez - tercera.cat

Amb quin gol de tots els que heu marcat al futbol català us quedeu? De quin teniu un millor record?
Sascha: Em quedaria amb el que li vaig marcar al Vilassar de Mar amb la Monta a Nou Barris, en l'última jornada de la temporada del play-off [2-0, recupereu el partit aquí]. Tornava d'una lesió i em donava confiança per encarar el play-off que començàvem la setmana següent. També el que vaig marcar amb el Prat a l'última jornada del curs passat, l'1-1 provisional contra el Castelldefels [recupereu el partit aquí]. Semblava que amb aquell gol anàvem cap amunt, cap a la victòria i cap a recuperar la posició de play-off.

Manel: Amb el gol de l'empat contra el Gavà, a Castellar, en la penúltima jornada de la temporada passada, que ens donava la permanència a Tercera [3-3, recupereu el partit aquí]. Eren més que tres punts, ja que a la següent jornada, l'última de la temporada, anàvem al camp del Vilafranca, que s'estava jugant les opcions de ser al play-off. Pel valor que té i pel sentiment que et dóna el fet de saber què aquell gol val molt.

Quan sou petits i decidiu que voleu ser futbolistes, que sereu davanters, en quin model us fixeu? Quin és el vostre ídol d'infantesa al món del futbol?
Sascha: Quan ets petit, el típic Ronaldo [Nazario], perquè potser és el davanter més complet que hi ha hagut mai. Però amb més criteri, Ibrahimovic és un dels que més m'ha agradat, un davanter amb molta classe. També m'agrada molt Luis Suárez. Sempre que podia veia els partits del Liverpool a la Premier per Luis Suárez, ja llavors et transmetia molt. És un jugador que porta el partit al límit. Si tots aconseguíssim jugar a aquest nivell, amb aquella capacitat de concentració i de brega, pensant com un boig a marcar gols, crec que en marcaria molts més. Els dies que et mous per instint, com diumenge passat, entren seguits.

Manel: De petit m'agradava molt Samuel Eto'o. Un davanter que ho donava tot, que encara que hagués marcat tres gols si fallava el quart s'enfadava. M'agradava molt el seu caràcter. Ara m'agrada molt Luis Suárez, per tota la brega que dóna.


Sascha Andreu

Situem-nos al partit. Has marcat ja tres gols i t'arriba la passada en profunditat, controles i encares el porter. Què et passa pel cap, en aquell instant?
El primer que veig és que he guanyat l'esquena a l'Alberto García, el central que tinc més a prop, i que Pere Segarra, que fa la cobertura, no és a prop. Que tinc camp per córrer i que si dono un toc més no arribaran. I això faig, tocar, i ja penso en com definir. I ja en el moment que tinc la pilota a l'espai penso en el quart gol. No és ben bé un pensament, és una sensació. No tens temps de raonar-ho, clar, són dos o tres segons que vaig amb la pilota abans de rematar. Ho faig amb l'exterior de la dreta, jo en teoria sóc esquerrà... l'instint, al final és el que tens en aquell moment. Veig el quart i també penso que quatre és fer massa sang de la Monta, el meu exequip. No el vaig celebrar, els companys embogits, detalls que queden. 

Evidentment el gest de no celebrar els gols et surt de dins, és clar. Has rebut algun missatge d'aficionats de la Monta agraint-t'ho?
Sí, pel que he vist a les xarxes socials, en què tinc molta relació amb l'afició de la Monta, molt agraïment. Ho vaig fer no per ells, sinó per mi. Vaig estar molt bé allà. No celebrar els gols no ho faré amb tots els equips en què he jugat. Però als llocs on he estat més identificat, on he passat una part intensa de la meva vida futbolística i on quan vaig estar malament em van animar, on em venien a veure al vestidor quan no estava bé... coses que valoro les retorno d'aquesta manera. 

Marques els quatre gols en 17 minuts de joc. En aquell moment, al camp, te n'adones que ha estat tan ràpid?
Sé que ha passat molt poc. Miro el marcador i veig que és el minut 72 i penso que encara queden vint minuts... Anímicament estava molt cansat i esperava que acabés ja el partit, dir que havíem guanyat 4 a 2 i que n'havia marcat quatre. Es van fer molt llargs aquests minuts finals.

El pòquer de Sascha // Muntatge tercera.cat

Aquest estiu han arribat dos davanters centre (poden jugar en altres posicions) al Prat: Elhadji Bandeh, que ve de marcar 15 gols amb el Martinenc; i Jordi Sánchez, que ha començat molt bé la temporada, 5 dianes en aquestes primeres jornades. Com gestiones al vestidor aquesta competència?
En el fons al final tot és un tema personal, de com és la gent, del seu caràcter, de com són amb els demés. I en aquest cas, tant el Jordi com l'Elhadji són gent molt noble, de bon tracte, els tres tenim una bona relació. En l'aspecte professional, sabem que si un no està al seu millor nivell no jugarà. Sabem quines condicions té cadascú, i el que toca és reinventar-se una mica. Jo intento millorar, sóc el més veterà, però també l'Elhadji ve de marcar 15 gols, al final no saps quin és el teòric titular, quin no. Intento aïllar-me de tot això i anar al màxim. I si em puc entrenar més, fer més coses, llegir... el que sigui per ser millor, no ja per comparar-me, sinó per mi, per arribar al meu millor nivell. Així puc jugar i col·laborar molt. Per ara els tres estem tenint minuts, està bé que el míster compti amb la feina de tots.

Aquests quatre gols et poden donar més opcions de repetir convocatòria amb la selecció catalana UEFA per a la primera fase estatal que es disputa al desembre? L'any passat debutaves en convocatòria oficial a la fase intermèdia europea, disputada a Moldàvia.
Ho he pensat. Crec que a Moldàvia vaig tenir una bona actuació personal... però al final és l'entrenador qui decideix. A més, no podem parlar de fracàs, però va ser una derrota. I quan es perd es fan canvis, i entenc que si no anés seria perquè el seleccionador busca altres coses, o perquè hi ha gent que està millor, des del mateix Jordi Sánchez o el Kuku, del Júpiter, que va anar convocat a l'últim amistós. Són gent que està en bona forma. Si són millors que tu, o a l'entrenador li agraden més que tu, la cosa pot canviar. Al final és futbol. Si compten amb mi seria una il·lusió brutal, estaria contentíssim. Quan parlo de l'experiència que vaig tenir a Moldàvia se'm posa la pell de gallina. Va ser brutal.

Si mirem la teva trajectòria personal a Tercera hi veiem una clara evolució. Estàs ben a prop dels 150 partits disputats a la categoria, i amb el temps has passat de ser en grups que lluitaven per la permanència (el Castelldefels o el primer curs a la Monta, amb salvació a l'última jornada) a formar part de plantilles que lluiten per ser a la part alta (play-off amb la Monta el 2014, cinquè lloc amb el Prat l'any passat, màxima ambició ara).
Crec que en això he fet una cosa bona, que és prioritzar sempre l'aspecte esportiu, més que l'econòmic. En moments puntuals, reps ofertes per cobrar més diners, però jo he apostat sempre per l'aspecte més romàntic del futbol, progressar en l'àmbit esportiu. No he viscut del futbol mai, ha estat un bon complement, però he tingut clar que el que volia era arribar al meu millor nivell, formant part dels millors equips possibles. Vaig començar al Júpiter B, a Segona Regional, a la Gimnástica Iberiana, a Regional Preferent, i sempre allà on he estat he intentat millorar, buscar maneres per ser millor, adaptar-me a allò que em demanaven, fes més coses. Del filial del Júpiter ja vaig pujar al primer equip, quatre partits a Primera Catalana; l'any vinent no em van voler, vaig marxar llavors cap a la Iberiana. Quatre anys allà, cap al Santfeliuenc, l'Andrés em va donar l'oportunitat, però potser no cobrava. Vaig preferir això perquè creia que era millorar esportivament. Sis mesos després ja vaig anar al Castelldefels [el debut de Sascha a Tercera, el gener de 2011] cobrant 500 euros, que era molt més del que cobrava abans. En pocs mesos, l'opció de prioritzar l'aspecte esportiu em va beneficiar. De Castelldefels ja va sortir l'opció de la Grama el 2012, era un bon projecte però no vaig comptar per al mister, i d'allà cap a la Monta, en què vam fer un segon any espectacular amb el play-off i el títol que se'ns va escapar pel goal average amb el Cornellà. Vaig marxar al Prat sense cobrar més que a la Monta; per l'aspecte econòmic, m'hauria pogut quedar a Nou Barris, hi estava content. Però no m'agrada estar sempre còmode, volia buscar motivacions i reptes. 

Noteu aquest any la pressió de ser el favorit? Com ho gestiona l'equip? Per ara el Prat no ha sortit del play-off.
Hi ha jugadors com el Toni [Texeira] o el Rafa [Murillo] que fa molts anys que hi són i això ja no els pesa, saben a quin club són, què significa, com de seriosos són amb els cobraments el dia 1. Hi ha moltes coses que valoren molt. El club ha estat favorit moltes temporades, va ser campió de Tercera, ha jugat dos anys a Segona B... els que ja fa anys que són al club ja ho gestionen bé. D'altra banda, els que ja hi érem l'any passat, que som més o menys la meitat de la plantilla actual, ja hem viscut amb aquesta pressió. Sabem d'on venim, sabem que l'any passat per no ser humils i no sortir a totes als deu primers partits vam patir el que vam haver de patir, ser en places de descens a la jornada 11. En l'aspecte anímic estàvem destrossats. Perdíem un partit rere l'altre [sis derrotes i un sol triomf als 11 primers partits], un equip fet per quedar primer o segon. D'això hem après. D'entre els nous fitxatges hi ha de tot, hi ha veterans, però també hi ha joves com el Jordi [Sánchez] o l'Elhadji que ja saben que més pressió que baixar de categoria no hi ha. Ells ho han viscut. 

Manel Martínez

Diumenge a Peralada, has marcat tres gols, som a la segona part, i hi ha penal per al Sabadell B. Ho llegim, en el meu cas era a la redacció de La Xarxa, i diem: "el picarà Manel, no?". Com és el procés de decisió, què passa en el moment en què l'àrbitre xiula penal?
És el sentiment que té tothom en aquell moment. He marcat tres gols, tinc molta confiança i vull marcar el quart, perquè sé que el marcaré. Va ser així la decisió. Normalment quan hi ha un penal decidim qui xuta en funció de les sensacions, entre tres o quatre llançadors que som.

Arribes al Sabadell al mercat d'hivern de l'any passat, el gener d'aquest any, procedent... de Richmond, Virginia, als Estats Units. Allà vas estudiar Negocis (el que aquí seria Econòmiques), i vas jugar a l'equip universitari de la Virginia Commonwealth, gràcies a les beques EUA. Com valores l'experiència?
Va ser increïble, allò és un altre món. No em puc queixar en cap aspecte, des de l'educació que vaig rebre, el balanç esportiu que en faig, tot va ser d'un nivell molt alt.

Suposo que vas veure moltes diferències entre aquell futbol i el nostre... però també en la manera de viure'l, aquí i allà?
Allà es viuen molt els esports, especialment els que són més propis del país, com el beisbol, el bàsquet o el futbol americà. A la gent li apassionen els esports, i encara ho notes més en una universitat, en què molts companys estudiants et venen a donar suport.

El pòquer de Manel // Muntatge tercera.cat

Vas tornar a Catalunya fa un any i mig, com dèiem. Els estudis que vas cursar a Virginia els estàs aplicant ara aquí?
Després d'haver-me graduat allà he començat un màster d'Administració i Direcció d'empreses aquí. Vaig marxar cap als Estats Units sense saber anglès i ara, un cop he tornat, ja el domino.

L'any passat vas compartir vestidor (tot i que ho combinava amb el primer equip) amb l'Ernest Forgas, que va ser màxim golejador del grup català de Tercera amb el Rubí la temporada 2012/2013. Per a un golejador suposo que sempre és positiu, no?
Sí, sabia que l'Ernest era d'aquest tipus de davanters que tenen facilitat pel gol. Som jugadors diferents, però sempre és bo tenir a prop jugadors amb altres qualitats per aprendre. 

Aquest inici de curs has començat molt fort a Tercera, ja sumes 9 gols en aquestes primeres 8 jornades, i les teves xifres globals a Tercera són molt bones: 55 partits, 18 gols. Notes que aquest està sent el teu millor any, més enllà dels registres?
Sí, abans de marxar als Estats Units vaig jugar a Tercera sent jugador de primer any. [Hi va debutar, sent juvenil, en tres partits amb el Cornellà 2010/2011. En el seu primer any d'amateur, Manel juga 31 partits a Tercera, entre el Cornellà -4- i el Masnou -27-, marcant 5 gols, curs 2011/2012]. Tot era nou per a mi, jugava amb companys més grans. Un cop he tornat dels Estats Units ho vaig d'una manera diferent, amb més maduresa, em sento amb molta més confiança per assumir més responsabilitats dins l'equip. 

Quins objectius té el Sabadell B enguany? Superada la novetat de l'estrena a la categoria, aquesta temporada teniu nou tècnic, José Solivelles, i l'equip ha començat de molt bona manera.
Sí, som un equip molt jove, molt valent, amb ganes de fer moltes coses. Tot i ser la majoria de jugadors de primers anys d'amateur, com a molt quarta temporada, tots tenim molta ambició i volem ser al més amunt possible. 



Nota:
Per al recull de dades dels dos futbolistes hem fet ús del nostre propi Arxiu de resultats, que engloba dades del 2011 en endavant (i que teniu disponible al menú de pàgines d'aquest mateix web). Per a les dades de temporades anteriors i per afinar en la trajectòria dels dos futbolistes als seus anteriors clubs hem tingut la col·laboració de l'Enric Fuentes, autor de la Guia Futbolcat, del José Sag, autor del blog Trayectorias de fútbol, més enllà de consultar Manolo Gol pel que fa referència a tots els registres que envolten l'AE Prat i els caps de premsa del CD Masnou, Pep Vidal, i de la UE Castelldefels, Carlos de Frutos. Gràcies a tots ells, com sempre, per la seva col·laboració.

Cap comentari:

Publica un comentari