dijous, 28 de gener de 2016

Èric Blasco, quan la persona fa el jugador

L'Èric Blasco defensa des del mes d'agost la samarreta del Cerdanyola. És el seu tercer equip a Tercera Divisió i també de tota la seva carrera. Diumenge passat jugava el seu partit número 100 a la categoria i feia el gol número 14. Tres cursos i mig després del seu debut amb 18 anys, és una de les referències ofensives del club vallesà.

Èric Blasco es va assentar a la categoria en el seu pas pel Masnou // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Sovint expliquem que el futbol no té memòria, que les grans gestes d'avui seran reemplaçades per les de demà i, a poc a poc, cauran en l'oblit pels qui les van viure i, fins i tot pels seus protagonistes. Diumenge passat al Masnou, la memòria va ser el que menys li va fallar a l'Èric Blasco després de fer dos gols al seu exequip. Braços avall i cursa curta després de fer entrar la pilota a la porteria maresmenca.

El davanter del Cerdanyola, format en Administració i Direcció d'Empreses, treballa al matí al sector immobiliari i, al vespre, combina els pantalons curts i les botes amb un màster d'assessorament financer del que ens confessa saltar-se alguna hora a la setmana per poder anar a entrenar-se. Un mal menor per a un jugador que va tenir un aterratge complicat a Tercera Divisió la temporada 2011/2012 amb l'Europa, però que avui és una referència al seu equip.

La història de l'Èric arrenca a les categories inferiors del club gracienc, des d'on ja destacava en l'etapa de cadet. Qui va ser coordinador del futbol base escapulat i entrenador de Blasco al Masnou el curs 2012/2013, Ángel Gómez, el destaca com un "davanter rapidíssim i amb molta capacitat per fer gols". Però en la seva estrena al primer equip de l'Europa hi té un paper discret en un curs molt complicat. Blasco revela la duresa d'aquella temporada en què “tota la plantilla ho va passar molt malament”. “Vaig veure frenada la meva progressió i tenia ganes de deixar el futbol”, afegeix sobre la seva experiència personal.

Blasco lluita una pilota amb Amantini l'any del seu debut a Tercera // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Després de tota una trajectòria en un sol club, el davanter va xocar de front amb la realitat. “Em vaig haver de buscar la vida. Me n'adono que hi ha més coses fora i que puc tirar pel meu compte, que corrent i treballant és com s'acaben aconseguint les coses”, recorda. L'oportunitat va arribar en forma de cessió al Masnou, un equip recent descendit a Primera Catalana amb l'únic objectiu de recuperar la categoria perduda. El tècnic d'aquell equip, Ángel Gómez, era coneixedor del mal moment pel qual passava Blasco i va insistir en el seu fitxatge: “Es veia que tenia poca il·lusió, però vam intentar que tornés a recuperar-la. L'Èric té un potencial brutal i sabíem que si estava així és perquè viu el futbol d'una forma molt intensa”.

El Masnou no va encetar una bona temporada 2012/2013, però una segona volta amb gairebé cap derrota va col·locar l'equip maresmenc a la promoció d'ascens a Tercera. Gómez apunta a aquella segona volta com el gran moment per al creixement individual del davanter: “Jugadors com l'Èric, pràcticament sense experiència, van ser els que van tirar del carro per l'ascens. Ell va ser un jugador fonamental i ningú no el va ajudar a arribar tan lluny”. Blasco, en canvi, no té la mateixa percepció respecte aquest progrés individual. Tanmateix, sí té paraules d'agraïment per a l’entrenador, qui considera que el va dur a “l'estabilitat” i a sentir-se “jugador un altre cop”. El davanter explica que baixar de categoria i guanyar minuts li va servir per créixer ja que “a la banqueta s'hi aprèn molt, però competint i jugant a futbol és on realment s'avança”.

Un cop recuperada la categoria, Èric Blasco esdevé una peça clau en l'equip maresmenc, que inicia una nova etapa a les ordres de Miguel López. Perseverança i paciència donen fruits a un jugador que acaba convertit en capità amb només 22 anys. López reivindica el jugador com una persona “altament responsable i amb control, que sap moure's dins el vestidor”. A més, es desfà en elogis purament personals quan parla d'ell: “És molt disciplinat i sempre s'esforça per millorar. Fins i tot en esbroncades ha demostrat ser una persona molt correcta, i ha fet d'esponja per assumir tot el que s'esperava d'ell”.

Avui, viu els seus dies al Cerdanyola dirigit per Toni Carrillo, un entrenador que destaca, per sobre de la qualitat futbolística, els valors del jugador: “L'Èric és un jugador molt madur. Té 23 anys però n'aparenta molts més, perquè té molt clar què ha de fer a la vida”. Tot i això, el tècnic del club vallesà reconeix que, més enllà de la persona, ja encadena unes quantes temporades darrere del futbolista i en destaca, especialment, “la seva mobilitat i polivalència per jugar a la part de dalt”. Carrillo es mostra convençut que el davanter acabarà la temporada “amb 8 o 10 gols, que és una xifra molt correcta per un jugador tan treballador”.

Blasco és un fix als esquemes del Cerdanyola  // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Mirant el futur, els seus tres darrers tècnics coincideixen en les previsions. Per a l'Ángel Gómez, l'Èric “ha demostrat que ha anat creixent tot sol, i ningú l'ha ajudat en res”, una condició que el fa susceptible de “fer un salt de categoria que seria molt merescut”. Miguel López, en una línia similar, insisteix en la seva joventut i capacitat de progressió: “Està millorant en el moment en què és millor fer-ho. Aviat es plantarà als 25, 26, 27 anys... que és quan un futbolista es pot convertir en un gran jugador. Amb el seu tarannà, crec que ho pot aconseguir”. Toni Carrillo, més reservat pel desig de seguir comptant amb ell, almenys la propera temporada, insisteix en què “a Tercera segur que hi podrà jugar molts anys. Fins que ell vulgui”.

Però amb el futur encara per venir i el present per aprofitar, l'Èric Blasco vol gaudir dels seus dies al Cerdanyola després de quatre temporades “sense parar de córrer que han tingut recompensa”. Competitiu, i amb ganes de seguir creixent, el davanter prioritza seguir jugant mentre treballa, es forma, i busca temps per ser amb la família i la parella. Quan li preguntem pel seu temps lliure i el futur ens respon amb fermesa: “Per ara som aquí. Lluitant”.

Cap comentari:

Publica un comentari