Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 13 repassem el curs del Prat, campió i ascendit a Segona Divisió B per segon cop en la història de l'entitat potablava. Els pratencs han estat els claríssims dominadors del campionat durant tot el curs (38 jornades en play-off, 34 al liderat) i després de superar Osasuna B a la ronda de campions tornen a ser de bronze. Els pratencs acabaven la lliga campions, amb 76 punts. Escriu sobre la temporada del Prat en José David Muñoz, periodista d'El Prat Ràdio, cap d'Esports i encarregat de retransmetre els partits de l'AE Prat a l'emissora pratenca.
Sentiment potablava!
 |
| Onze inicial del Prat a la jornada 2 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Sentiment potablava!
Un article de José David Muñoz / @J_David_Munoz
Som potablava, cantaven els jugadors després d'aconseguir l'ascens a Segona B a Tajonar contra l'Osasuna B. Aquesta cançó resumeix el que s'ha viscut aquesta temporada a l'AE Prat. Un equip i una afició han anat de la mà per assolir l'objectiu desitjat, i ens hem convertit en espectadors (i narradors) de la millor temporada de la història del Prat, amb xifres de rècord (sense perdre al Sagnier en tota la temporada, rècord de partits invicte, equips menys golejat).
Pedro Dólera fitxa pel Prat. Dólera, un entrenador del Prat, que havia estat capità de l'equip quan era jugador, i que ara esdevenia la pedra angular d'un projecte il·lusionant. Després de molts anys exercint fora de la ciutat, per fi li arribava l'oportunitat de demostrar la seva vàlua a casa, el torn de ser "profeta a la seva terra". I vaja si ho ha estat. Per la porta gran. Amb el seu fidel Dani Contreras, ha confeccionat una plantilla guanyadora, amb homes de la seva confiança com Toni (a qui va entrenar com a cadet i juvenil a la Terlenka i amb qui ara es retrobava de nou), Javi Lara o Putxi; veterania de jugadors com Fede o Nacho del Moral, experiència de Rafa, Jaime, Ignacio o Sascha, i de joves amb gana com Jordi, Albarrán, Aitor Lario o Eric. Si a això li sumem els coneixements de la categoria del míster i un minuciós examen dels rivals, Dólera tenia la fórmula guanyadora, i l'ha sabut aplicar de la millor manera.
Quina bona pinta fa el Prat! Aquesta frase l'hem escoltat a tots els camps de Tercera al llarg de la temporada. Però això no vol dir que hagi estat un camí fàcil. Tot i estar en zona de play-off al llarg de tot el campionat, l'equip ha suat per arribar fins on ho ha fet, i sempre que ha tingut match ball per tombar els seus rivals directes, ho ha fet. Al Sabadell, al Vilafranca, al Gavà... fins i tot va aprendre a patir com el dia del 3 a 3 a Nou Barris. La unió dins del vestidor ha estat clau per entendre l'éxit de l'equip i superar algunes situacions adverses. Feia temps que no es veia un vestidor tan compacte com aquest, una pinya dins i fora del camp. Jugadors que no comptaven amb minuts eren els primers animant i contribuint a l'ambient d'equip, Dólera ha exprimit l'aportació que podia fer cadascun d'ells i ho ha aconseguit. Implicació màxima, triomf segur.
Ara, passat el campionat, és moment de valorar i ser conscients del que s'ha aconseguit, 25 partits seguits sense perdre (rècord de la categoria), fer del Sagnier un fortí, porter menys golejat, tenir una defensa imperial, una mitja constructora i una davantera que espanta la por. Història per a la ciutat del Prat i per al futbol català.
Sentiment potablava. Sí, aquest any s'ha despertat el sentiment potablava. L'insigne Toni Texeira no era l'únic ambaixador de la ciutat. També ho era el míster, i Jaime Fuentes, i Eric Ruiz. Tots tres pratencs van formar d'inici al partit contra el Júpiter que va fer campió el Prat, amb Dólera a la banqueta. I tota la plantilla s'ha sumat al sentiment potablava, sabedors, com va dir Dólera a la xerrada prèvia al partit de tornada de Tajonar: "Señores, representamos a 65.000 personas, por ellos y por nosotros, vamos a ganar". Tornar a enganxar l'equip a la ciutat ha estat un dels èxits de la plantilla, la graderia estima a Toni, però també a Ignacio, i a Putxi, i a Jordi, i a Elhadji, i a Ricarte, i els nens del futbol base es coneixen la plantilla de memòria, tots som potablava. Més de 400 pratencs van anar a Tajonar a animar l'equip, alcalde inclòs, en el que s'ha convertit en el desplaçament conjunt més gran mai fet per gent del Prat. S'entèn ara allò del sentiment potablava?
Pedro Dólera fitxa pel Prat. Dólera, un entrenador del Prat, que havia estat capità de l'equip quan era jugador, i que ara esdevenia la pedra angular d'un projecte il·lusionant. Després de molts anys exercint fora de la ciutat, per fi li arribava l'oportunitat de demostrar la seva vàlua a casa, el torn de ser "profeta a la seva terra". I vaja si ho ha estat. Per la porta gran. Amb el seu fidel Dani Contreras, ha confeccionat una plantilla guanyadora, amb homes de la seva confiança com Toni (a qui va entrenar com a cadet i juvenil a la Terlenka i amb qui ara es retrobava de nou), Javi Lara o Putxi; veterania de jugadors com Fede o Nacho del Moral, experiència de Rafa, Jaime, Ignacio o Sascha, i de joves amb gana com Jordi, Albarrán, Aitor Lario o Eric. Si a això li sumem els coneixements de la categoria del míster i un minuciós examen dels rivals, Dólera tenia la fórmula guanyadora, i l'ha sabut aplicar de la millor manera.
Quina bona pinta fa el Prat! Aquesta frase l'hem escoltat a tots els camps de Tercera al llarg de la temporada. Però això no vol dir que hagi estat un camí fàcil. Tot i estar en zona de play-off al llarg de tot el campionat, l'equip ha suat per arribar fins on ho ha fet, i sempre que ha tingut match ball per tombar els seus rivals directes, ho ha fet. Al Sabadell, al Vilafranca, al Gavà... fins i tot va aprendre a patir com el dia del 3 a 3 a Nou Barris. La unió dins del vestidor ha estat clau per entendre l'éxit de l'equip i superar algunes situacions adverses. Feia temps que no es veia un vestidor tan compacte com aquest, una pinya dins i fora del camp. Jugadors que no comptaven amb minuts eren els primers animant i contribuint a l'ambient d'equip, Dólera ha exprimit l'aportació que podia fer cadascun d'ells i ho ha aconseguit. Implicació màxima, triomf segur.
Ara, passat el campionat, és moment de valorar i ser conscients del que s'ha aconseguit, 25 partits seguits sense perdre (rècord de la categoria), fer del Sagnier un fortí, porter menys golejat, tenir una defensa imperial, una mitja constructora i una davantera que espanta la por. Història per a la ciutat del Prat i per al futbol català.
Sentiment potablava. Sí, aquest any s'ha despertat el sentiment potablava. L'insigne Toni Texeira no era l'únic ambaixador de la ciutat. També ho era el míster, i Jaime Fuentes, i Eric Ruiz. Tots tres pratencs van formar d'inici al partit contra el Júpiter que va fer campió el Prat, amb Dólera a la banqueta. I tota la plantilla s'ha sumat al sentiment potablava, sabedors, com va dir Dólera a la xerrada prèvia al partit de tornada de Tajonar: "Señores, representamos a 65.000 personas, por ellos y por nosotros, vamos a ganar". Tornar a enganxar l'equip a la ciutat ha estat un dels èxits de la plantilla, la graderia estima a Toni, però també a Ignacio, i a Putxi, i a Jordi, i a Elhadji, i a Ricarte, i els nens del futbol base es coneixen la plantilla de memòria, tots som potablava. Més de 400 pratencs van anar a Tajonar a animar l'equip, alcalde inclòs, en el que s'ha convertit en el desplaçament conjunt més gran mai fet per gent del Prat. S'entèn ara allò del sentiment potablava?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada