dijous, 16 de juny del 2016

Fem balanç, capítol 15: Rubí

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 15 repassem el curs del Rubí, que ha tancat el curs amb el descens de categoria i el retorn a Primera Catalana després de cinc temporades a Tercera. Els vallesans acabaven la lliga divuitens, amb 39 punts. Escriu sobre la temporada del Rubí en Siscu Lara, periodista que s'encarrega de les retransmissions dels partits de l'equip a Ràdio Rubí.


Un onze titular del Rubí aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Rèquiem d'una mort anunciada
Un article de Siscu Lara

El descens de la UE Rubí a la Primera Catalana ha vingut a confirmar el que molts veien quan es va encetar el camí de la temporada ara fa poc menys d'un any. Els problemes econòmics del club van condicionar molt la confecció d'una plantilla que es renovava de forma profunda. Els escassos recursos van obligar l'entitat a buscar jugadors joves en projecció, cosa que va reduir molt la capacitat competitiva d'un club que havia lluitat per les primeres places de la categoria les dues anteriors temporades.

Des de bon principi es va veure que es patiria per mantenir la Tercera Divisió, però la joventut de l'equip també els donava empenta per assolir reptes complicats. És per això que fins a la penúltima jornada es van mantenir opcions matemàtiques de permanència. Tot es va acabar, però, en la 37a jornada quan, després de guanyar al Masnou, la victòria del Palamós confirmava el descens rubinenc.

El factor clau durant la temporada va ser la joventut. El capità Kiki, amb 27 anys, era dels més veterans. Durant molts partits es va deixar veure la falta d'experiència, amb fins a cinc encontres perdent punts clau en el tram final. Si bé és cert també que la joventut atorga certa valentia, que també va servir en alguns moments per recuperar partits i sumar punts que semblaven volar, com ara en el partit contra el Peralada a casa o la sorpresa de guanyar el campió del grup, el Prat, també a Can Rosés. Així les coses, l'equip va navegar en zona compromesa durant tota la competició. Quan quedaven nou jornades es va establir en la 18a posició que ja no va deixar per confirmar la pèrdua de categoria.

Mal any per a un club que arribava per primera vegada en la seva història a les cinc temporades seguides a la Tercera estatal. El resultat final, doncs, ha deixat en segon terme dues altres fites històriques per al Rubí. Una va ser l'arribada fins a les semifinals de la Copa Catalunya, en què van ser eliminats als penals per part d'un Sabadell que acabaria aconseguint el títol. L'altra va ser l’estrena d'una de les reivindicacions més antigues, ja no només de la UE Rubí, sinó que de la ciutat, amb la construcció de la coberta al Municipal de Can Rosés.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada