dimarts, 17 de juliol de 2012

Benvinguts a Tercera! Capítol 1: Figueres


Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.

El primer capítol està dedicat a la Unió Esportiva Figueres, l'equip que ha acabat campió del grup 1 de Primera Catalana el darrer curs, i que torna a Tercera, categoria en què no jugava des de 1983. Més enllà del bagatge esportiu, la trajectòria dels empordanesos els últims anys parla d'inestabilitat extraesportiva, canvis de nom i de propietari i poques nits (o tardes) de glòria a l'elit del nostre futbol. Ara un projecte renovat espera retornar amb brillantor a les primers línies del futbol català. 

Ha seguit l'equip durant tot l'any un empordanès, Lluís Ribera (@llibera a Twitter), redactor d'Esports del  Setmanari de l’Alt Empordà, emporda.info, veu acreditada per conèixer com encara la capital de l'Alt Empordà la tornada a Tercera.


El Figueres reneix després de l’exili provincial
Un article de Lluís Ribera

La Unió Esportiva Figueres, un clàssic de Segona B que fa just una dècada va brillar amb la classificació per a les semifinals de la Copa del Rei, ha tornat al futbol semiprofessional. Després que l’estiu del 2007 s’hagués de refundar perquè l’aleshores president i màxim accionista del Miapuesta Figueres, Enric Flix, traslladés el club a Castelldefels, s'ha aixecat amb amor propi en una travessia pel desert que ha complert de manera espectacular amb cinc anys seguits pletòrics.

Amb el trauma de la desaparició del panorama estatal, un grup de romàntics encapçalat per l’expresident Pere Aguado va decidir carregar-se el club a l'esquena passant de jugar, amb només quatre mesos de diferència, a estadis com el Mini Estadi o el Rico Pérez a fer-ho a camps modestos com el del Gualta o el del Camallera. “En alguns camps ens preguntaven si érem el filial del Figueres”, deia l’actual tècnic unionista, Arnau Sala, recentment al Setmanari de l’Alt Empordà sobre la incredulitat dels rivals en veure fins on havia anat a parar un històric del futbol català.

L’entitat empordanesa es va refundar a Tercera Regional, el pou del futbol territorial, amb la missió d’arribar a Tercera divisió al més aviat possible. I ho ha aconseguit de forma meteòrica assolint un ascens per temporada, amb el títol de campió inclòs a excepció del de Regional de Preferent (2010/2011). A la banqueta, Marcel·lí Coto va portar l’equip fins a Preferent i llavors Arnau Sala, exajudant de Raül Agné, ha culminat la fita. De l’època de Segona B, cap jugador ha format part d’aquesta etapa i l’emblema ha estat Jordi Cruz, exdavanter de la Fundació Esportiva Figueres que va arribar al segon any, a Segona Regional, convertint-se a dia d’avui en el màxim golejador (57) i el futbolista unionista amb més partits (123) des de la refundació. Cruz, però, ja no engreixarà més els registres perquè, amb 29 anys, es retirarà per passar a la secretaria tècnica del club.

L'alegria de l'ascens a Sant Feliu de Guíxols / Lluís Ribera

A més del canvi de categories, durant aquest període l’Estadi de Vilatenim també ha modificat la superfície del terreny de joc. La moqueta de gespa natural es va canviar a Primera Regional (2009/2010) per posar-ne d’artificial de primera generació. La travessia pel desert de la Unió es podia haver escurçat a mig camí quan un any després de refundar-se, la Fundació Esportiva Figueres –filial mentre la Unió era a Segona B- li va cedir la plaça de Preferent. Aquest oferiment va arribar, a parer dels directius unionistes, massa tard i el club va optar per seguir la carrera de l’ascens per mèrits propis sobre el terreny de joc.

Ara, amb l’ascens a Tercera divisió com a millor campió de Primera Catalana de l’última dècada, el Figueres vol estabilitzar-se a la categoria i ha renovat el 80% del bloc. Però amb 700 socis i un nou president al darrere –Jose Antonio Revilla, patrocinador principal, relleva Aguado- l’equip mirarà de reüll l’ascens a una (ruïnosa) categoria en què va romandre 14 temporades consecutives abans d’exiliar-se forçosament a l’arrel del futbol català.

Cap comentari:

Publica un comentari