Benvinguts a Tercera! Capítol 2: Rapitenca

Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.


Al segon capítol parlem de la Unió Esportiva Rapitenca, que torna a Tercera dos anys després de l'últim descens a Catalana. Després de tres quarts de temporada impecables, els ebrencs aixecaven el peu a l'últim tram, sabedors que l'ascens no s'escaparia. Els homes d'Antoni Teixidó representaran les terres de l'Ebre aquest curs, després del descens de l'Amposta. Ara toca intentar establir-s'hi, objectiu que no serà fàcil. 

Una de les institucions periodístiques del futbol ebrenc és Hernan Subirats, cap d'Esports de Ràdio La Ràpita. L'Àngel Garreta, més enllà de la sana rivalitat esportiva, en parla meravelles i, per mi, l'opinió de l'Àngel al món futbolcatenc va a missa. Vaig poder comprovar la persolitat de l'Hernan a les jornades de ràdio i esport local que va organitzar El Prat Ràdio el mes d'abril. Allà va defensar un model de ràdio de proximitat que no havia de tenir complexos a l'hora d'explicar l'esport de primera línia mediàtica, sabent combinar, després, la informació de l'equip de la vila amb l'incentiu per als oients d'acostar-se als camps. Subirats, @nitgolfa a Twiter, segueix l'actualitat de la Rapitenca, i apel·la a la unió entre club i localitat per al retorn a Tercera.

La Rapitenca torna a Tercera per recuperar la il·lusió pel futbol entre els seus socis
Un article d'Hernan Subirats

Sempre he pensat que a les Terres de l’Ebre es viu el futbol d’una manera diferent que a la ciutat de Barcelona o, fins i tot, a la zona metropolitana. Lluny queden aquells partits de fa seixanta anys a camps com La Cava on el públic empenyia molt degut a la proximitat amb els jugadors (encara ens ho recorden a alguns camps). O quan el gran equip del Tortosa feia història a les comarques del sud, jugant el play-off d’ascens a Segona B -a dia d’avui cap equip ebrenc ha igualat aquesta fita-.

Els equips ebrencs s’han renovat per confeccionar plantilles competitives i agafar l’alternativa que ha deixat un Tortosa que aquesta temporada s’ha enfonsat jugant a la Segona Catalana, però amb el projecte confeccionat amb jugadors del territori. Per tant, i amb el descens de l’Amposta, la Rapitenca és qui agafa el títol de ser el millor club ebrenc la propera temporada.

Una Rapitenca que arriba després de donar-li l’oportunitat a l’Antoni Teixidó de demostrar que el seu cessament fa un parell de temporades va ser un error i que encara té molt de futbol dintre el cap. Teixidó, gat vell en aquest món de la pilota, va aconseguir el que feia temps que els socis rapitencs no veien: un grup sòlid, bon ambient al vestuari i la sensació de superioritat respecte als rivals. A més, tot i les baixes i altes de l’equip, no crec que variï molt l’estil de la Rapitenca per a la propera temporada.

L'alegria de l'ascens a la Devesa / UE Rapitenca

En l’aspecte esportiu, als rapitencs els costarà substituir la baixa de Mario, sota el meu punt de vista el millor central de la campanya passada a tota la Primera Catalana. I més tenint en compte que a Teixidó li agrada tenir una solidesa en defensa que faci suar als davanters rivals. Algunes fonts del club, però, destaquen a Dieguito com un jugador que pot donar bons moments als seguidors de l’equip, així com l’efectivitat golejadora de Miguel Reverté, del que s’espera que contraresti la solidesa defensiva de l’equip. Tot plegat, un entrar i sortir de peces que no hauria de fer variar molt el sistema que l’equip va dur a terme a la Primera Catalana i que tants bons resultats va donar.

L’entitat rapitenca haurà de fer front, però, a la baixada d’ingressos d’aquesta temporada i tots sabem la dificultat de trobar jugadors de categoria i ‘econòmics’ per jugar en equip que es troba a uns 200 quilòmetres de la capital. La pujada d’un carnet de soci que ja de per sí és car, costarà 200 euros aquesta temporada, obliga a buscar altres mètodes per incentivar l’economia del club. I aquí és on s’ha de notar que el futbol es viu diferent que més al nord. El partit de la Rapitenca ha de servir a la gent a seguir amb la filosofia de veure un bon partit els diumenges pel matí a La Devesa, després d’un bon esmorzar de plat i forquilla a qualsevol dels bars del poble, o al mateix establiment de l’estadi. La finalitat de l’entitat ha de ser recuperar la il·lusió d’un poble, mantenir la categoria per consolidar-se i fer-se forta entre l’elit d’equips catalans.