Benvinguts a Tercera! Capítol 3: Júpiter

Secció de cinc capítols per anar obrint el nou curs repassant com viuen l'inici de la nova temporada els cinc equips ascendits a la categoria aquest estiu. Seguint l'estructura utilitzada per als articles de balanç i per a les postals de l'última temporada, he parlat amb informadors de cadascun dels equips perquè acostin a tercera.cat les il·lusions i les perspectives amb què afronten el nou any Figueres, Rapitenca, Vilassar de Mar, Júpiter i Palamós. Gràcies a tots per la predisposició i les facilitats de col·laboració amb el blog.


Al tercer capítol parlem del Club Esportiu Júpiter, que torna a Tercera deu anys després de l'últim descens a Catalana. És el retorn d'un equip amb història, un clàssic del futbol català, en conjunt, i del futbol barceloní en particular. Vaig ser a la Verneda a l'últim Torneig d'Històrics i ara l'estadi del Júpiter acollirà futbol de Tercera en un any molt il·lusionant per a l'entitat.


Al món 2.0, l'aparició (o reaparició) del Júpiter a l'escena de tercera.cat arribava de la mà de Michael Garanto, aficionat al club de la Verneda que em descobria la pàgina Planeta Júpiter, des de la qual un grup d'aficionats fan una excel·lent tasca de difusió de tot allò queenvolta l'històric club. Em vaig posar en contacte amb ells, establint un vincle que comença per mantenir-se ara que el club torna a Tercera, i en Josep Devesa, administrador del web, va decidir col·laborar per explicar com han viscut els aficionats un retorn que s'anhelava.

El retorn a Tercera d'un històric barceloní

Un article de Josep Devesa

Amb el retorn del Júpiter a Tercera divisió conclou la travessa pel desert dels gris-grana. Una travessa que ha durat deu anys, des d'aquella fatídica i traumàtica pèrdua de la categoria el mes de maig de 2002. Un 3-1 encaixat contra el filial del FC Barcelona, de forma inapelable, al Miniestadi, condemnava al Júpiter a la pèrdua de la plaça a Tercera divisió. Una plaça que no recuperava fins aquesta temporada, 10 anys després d'aquella derrota.

Des d'aleshores el club de la Verneda les ha viscut de tots colors. Nombrosos canvis de president i de directives, greus problemes a nivell econòmic, institucional i social, mentre el primer equip se'n ressentia cada cop més. A la pèrdua de la Tercera divisió s'hi va sumar la pèrdua de la Primera catalana poc després i, posteriorment, la pèrdua de la Regional Preferent. En pocs anys, el club gris-grana veia com havia passat de competir en una categoria nacional i jugar contra entitats de renom, a fer-ho tres categories per sota i contra rivals dels quals el més llunyà geogràficament era el Pineda de Mar. Tan fort era el sotrac a tots els nivells que durant alguns dies fins i tot es va arribar a rumorejar que el club estava preparant la seva dissolució.

Després va entrar la directiva d'Antonio Iniesta i l'arribada de Juanjo García com a entrenador i tot va canviar. La situació global va anar millorant poc a poc, i ja a la primera temporada de Juanjo a la banqueta es va aconseguir el retorn a Regional preferent. Un ascens que en precedia dos més, aconseguint tornar a Tercera divisió en un temps rècord. Una fita a la història del club. Mai abans en els seus 103 anys d'història, el club havia aconseguit encadenar 3 ascensos de categoria consecutius.

Alegria a la Verneda / Herodes - PlanetaJupiter.com

I arribem al moment actual. "I ara, què?", es pregunten molts. Tan per la resta d'equips de Tercera com pel mateix Júpiter és una incògnita saber quin serà el paper que farà l'equip en aquesta propera temporada. El curs passat el club no tenia l'ascens com a objectiu principal. Per tant, el club ara mateix no està prou preparat per poder oferir unes garanties mínimes de salvació de categoria. De fet, el pressupost es troba entre els més baixos de la competició. Ara bé: això no significa, ni molt menys, que el descens estigui assegurat. Juanjo Garcia ha demostrat, en aquests tres anys a la banqueta, que sap fer bé les coses en un club com aquest. I els jugadors tindran la mateixa il·lusió de cada any, o potser més i tot. La plantilla que ha confeccionat el club està prou capacitada per mantenir la categoria sense gaires dificultats si treballen amb la seriositat que els ha caracteritzat durant aquests últims anys. 

Per tant, podem concloure que les aspiracions del Júpiter per a aquesta temporada són mantenir la categoria... i també una altra cosa: una qüestió que apel·la més al sentiment que sempre ha caracteritzat el jupiterisme. Es tracta del següent: entre els 19 rivals contra els quals jugarà el Júpiter n'hi ha un que crida poderosament l'atenció de l'afició: el Club Esportiu Europa. L'afició grisgrana, que històricament sempre ha tingut a l'Europa com a màxim rival ciutadà, fa anys que espera poder tornar a gaudir d'un derbi contra ells i guanyar-los. És un partit molt especial per tothom. Guanyar l'Europa seria un gran regal per a l'afició jupiterista, especialment per als que fa anys que esperen aquest partit. Però deixant això de banda, no hem d'oblidar quin és l'objectiu principal i prioritari: mantenir la categoria. I jo personalment crec que amb esforç, lluita, il·lusió i feina ben feta segur que ho aconseguirem.