tercera.cat: D'Amposta a Iecla: Comiat a un any intens

(Amb aquest article tanco simbòlicament el curs 2011/2012 del grup V de Tercera. L'entrada s'allargarà fins dilluns, quan obri al blog el nou curs, l'any 2 de tercera.cat, la temporada 2012/2013.)

Tot va començar a Vic... i a Amposta. A Vic va iniciar-se el primer partit (empat a zero entre osonencs i Sanboià), i a la capital del Montsià es va veure el primer gol de la temporada, el que va marcar Roger Segalés. La història dels 1.018 gols del curs dels catalans de Tercera, amb les seves celebracions, els seus nervis, les seves protestes i les seves reaccions van començar aquí.

La localitat que ha viscut una de les tres cares amargues del curs obria aquella tarda calurosa d'agost el curs futbolístic a Tercera. Al minut 43, el davanter vigatà Roger Segalés obria el marcador del partit, de l'equip visitant, l'Europa, i de tota una temporada que ara veiem en perspectiva.

Ha estat un any de dinàmiques. Suposo que com tots, però aquest ha estat viscut intensament en l'actualització diària del blog. L'Espanyol B va començar fort, el Terrassa i l'Europa va aguantar l'empenta a l'inici; els graciencs van perdre força passat el primer quart de curs, per acabar patint per complir objectius no previstos en aquella tarda calurosa d'Amposta. El Terrassa va brodar la primera volta, es va reivindicar davant els que no els situaven a les travesses de favorits abans de començar. Però les cames van fallar al moment decisiu, el de la confirmació.

En paral·lel, l'Espanyol B trontollava. Els jugadors que apareixien al primer equip, les lesions i, potser, el pes de l'etiqueta de favoritíssim al títol (atorgada per la pràctica totalitat dels qui seguíem, hem seguit i seguirem la Tercera) són alguns dels factors d'una punxada en un moment clau, que els nous pneumàtics per al tram final van convertir en una segona plaça que, al final, ha resultat insuficient. Esportivament parlant.

Qui se'n va beneficiar? L'Associació Esportiva Prat. Però dir que se'n va beneficiar és injust. El Prat ha estat campió de grup, i ascendit a Segona divisió B, per mèrits propis, per una combinació gairebé perfecta de virtuts individuals i col·lectives, per una sensació d'equip i entorn que rema junt; i, sobre el terreny de joc, per partits memorables: ordre defensiu i contundència en els resultats, sobretot en els desplaçaments.

Els pratencs han estat el gran protagonista positiu de l'any, juntament amb equips com el Manlleu. El cicle de quatre anys de Francesc Cargol a Osona ha culminat amb una resposta contundent a l'etiqueta d'etern aspirant. Victòries, futbol convincent i gols, molts gols, nascuts molts d'ells d'un tren atacant manlleuenc que ha espantat rivals, i que ha premiat tres dels seus jugadors amb presència a l'onze ideal escollit pels que seguiu tercera.cat.

Si el Terrassa ha fet una primera meitat de curs molt bona, el seu omega el trobem a Sant Boi de Llobregat. L'any del Santboià començava fregant la decepció, però ha acabat amb la millor cara possible, amb l'equip fregant la glòria i la sensació que l'equip sortirà des de les primeres files de la graella en un mes i mig. Tindrà a prop, en el grup de favorits en l'arrencada, un Cornellà que s'agafa a una espiral positiva. L'any ha estat correcte a la Via Fèrria, l'equip no ha pogut fer play-off però la consolidació del projecte i l'estrena d'una nova casa seran dos reforços intangibles que impulsaran els de Jordi Roger el proper curs.

Han alegrat el campionat equips com el Rubí i Vilafranca. Han anat més enllà del terme "revelació". Els vallesans han sorprès amb una proposta fresca, de joc ofensiu, que va agafar desprevinguts molts dels grans equips de la categoria i que va dirigir els elogis unànimes a la figura del tècnic Alberto Fernández. Les bones sensacions que han deixat els penedesencs, en canvi, han tingut quelcom de reivindicació. La proposta de Puchi passa per un esforç encomiable de totes i cadascuna de les peces de l'equip. Els vilafranquins han completat actuacions de manual.

Ha estat un any tranquil a Castelldefels... i a Gavà? També, en part. Els mariners no han patit per mantenir la categoria, aconseguint pel camí victòries de prestigi, amb l'honor de ser el primer equip que batia l'equip que més ha aguantat sense perdre a casa, l'Espanyol B. A la Bòbila la situació econòmica acabava amb tres pesos pesants de la plantilla gavanenca en un desembre fosc; l'aposta low cost per homes de la casa, però, ha acabat deixant una temporada de bon record quant al bagatge esportiu.

Els nouvinguts Vic i Olot hi han posat condiment. Els vigatans van trigar a marcar, però després han desplegat un joc sòlid a casa, que es completava amb punts de mèrit lluny d'Osona que els han deixat a la categoria; l'Olot, en canvi, ha viscut un any simètric. Va començar apuntant maneres; va viure un profund estancament al tram central, que va provocar la marxa de Nitus Santos; i amb el tàndem Terma-Rodri l'equip ressorgia al final, assolint una permanència finalment còmoda.

Les dificultats, amb final feliç, s'han viscut a Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i Balaguer. Tres contratemps de diferent caràcter. La revàlida del més difícil encara plantejava un dur problema a la Monta de Miki Carrillo, que al final, amb força i amb una potent unió del vestidor, salvava la permanència per tancar un cicle al club barceloní. Els problemes esconòmics tocaven però no enfonsaven el Balaguer, que se sobreposava a les dificultats i acabava l'any amb molt d'honor. I a la Grama hem viscut un problema d'identitat. La institució, gens acostumada a la Tercera, ha tingut greus problemes per ubicar-se, però l'equip, amb un conjunt de jugadors joves entregats i l'esforç constant de Toni Romero des de la banqueta ha tret endavant la continuïtat.

Les dificultats amb final amarg han passat per Vilanova, per Amposta i pel Masnou. A Vilanova l'últim any de flirteig amb el perill ha acabat cremant un equip que ja havia estat a la corda fluixa els dos últims cursos. Cop dur per al club del Garraf, que busca ara iniciar un nou cicle a Catalana amb Dani Casado a la banqueta. La institució, però, viu dificultats econòmiques que determinen la planificació; Amposta i Masnou han conviscut gairebé tot el curs a la part baixa de la taula, i el descens enterra dos projectes que també començaran, pràcticament, de zero aquest any que ja escalfa motors.

Ha estat l'any dels gols de Planagumà, de la rematada impossible de Bakary o dels sextets de l'Espanyol B, del Cornellà o del Vic; l'any del comiat amarg de Triguero, Vall i Patri de Gavà; l'any del gol espectacular de Xavi Molist a Sant Boi; l'any dels comiats de Paco Clos, Ramon Moya, Nitus Santos o la marxa voluntària de Lluís Planagumà; l'any de les marxes frenades a última hora de Pedro Dólera i Miquel Olmo; l'any de l'espectacular èxit de la Selecció Catalana Amateur a Astúries; l'any dels gols vitals d'Ermengolper a un Balaguer altament rendible; l'any del duel dels germans Cano i els germans Erencia; l'any que hem seguit via Twitter periodistes, jugadors, entrenadors i seguidors; l'any del FIFA Manager amb accent català; l'any de l'esclat de jugadors joves, com Antolínez, Aumatell o Montoro; l'any que hem viscut intensament des dels 20 equips que han competit setmana rere setmana, i que tantes emocions ha transmés a tots els que ho hem seguit; en definitiva, ha estat l'any, com tots els altres, de la vital cobertura que els mitjans locals i els petits (però grans) informadors han fet de tots i cadascun dels equips, d'El Prat Ràdio als companys del Canal Blau FM, passant per blogs, comptes de Twitter, diaris i televisions locals. Tots sumem.

L'any que acabava fora de Catalunya, a Múrcia. El cas de la Pobla Mafumet és la resposta afirmativa als qui qüestionen si segones parts poden ser millors. L'any passat els de Kiko Ramírez inscrivien el seu nom a la història del futbol català amb un play-off meritori, que els despatxos frenaven abans del segon partit; ara, els despatxos haurien pogut aturar de nou els tarragonins, però l'equip s'ha exhibit a la lliga i ha arribat fins l'avantsala de l'ascens (esportiu) a Segona divisió B. El somni s'acabava a Iecla. Els últims gols de la il·lusió i els últims xuts errats que confirmaven el final no han de fer oblidar mai l'excel·lent campanya grana. La frustració hauria de ser momentània, sense ocultar un excel·lent curs que la Pobla, i la Tercera 2011/2012 acabaven en aquesta porteria de Iecla.