dilluns, 1 d’octubre de 2012

Idees J6

Parèntesi a la lliga per la Copa de les Regions UEFA. Si bé el cap de setmana que ve podríem viure algun partit avançat, la situació general de la categoria és d'aturada. I com tota pausa, i més després de l'arrencada, és el moment de fer balanç, de treure conclusions, d'analitzar el que s'ha fet bé i allò que s'ha de millorar.

Una mirada ràpida a la classificació ens mostra dos equips que van amb una marxa més; un grup d'aspirants entre els quals s'inclouen dos nouvinguts que han completat una bona arrencada; i un tram mitjà i baix bastant igualat; en general, la sensació que, més enllà dels èxits dels dos primers, l'equilibri impera entre els equips de Tercera i que, per tant, la represa de la competició, amb duel entre primer i segon, encara la convertirà en més interessant.

Però de moment, no avancem esdeveniments. Idees d'aquesta J6:


  • A la botzina. Diumenge passat va ser Boris Garrós contra el Balaguer, al temps afegit... i aquest diumenge, es repetia la situació. Xavi Puerto anotava a Vic, un gol que va més enllà d'un triomf. Els 3 punts permeten sumar al Cornellà la sisena victòria consecutiva, quelcom que no aconseguia, en l'arrencada de la competició, cap equip des de fa 13 anys. El Palamós ho va fer en l'arrencada del curs 99/00, amb un balanç de gols espectacular: 19 a 1. Al tornar del descans, Cornellà-Olot, repte majúscul per assolir el 7 de 7. Un equip no arrenca fent 7 de 7 des del 1990. Ho va aconseguir la Grama. Un equip colomenc que, aquell 90/91, no va acabar disputant el play-off.

  • Fitxatges rendibles. Uri Santos i Carlos Martínez, Carlitos, arribaven aquest estiu a Olot com a fitxatges estrella, però com a peces clau per trobar el gol... i els dos estan complint. Van marcar contra el Vilassar, contra la Grama... i ahir per remuntar el duel contra el Gavà. 9 gols dels 10 que ha marcat l'equip, i que han situat els de Rodri com l'únic conjunt que pot complicar l'inici del Cornellà. De moment, possibilitat real de liderat el 21 d'octubre, quan visiti Cornellà.

  • Solidesa tarragonina. La Pobla Mafumet es reformulava aquest estiu. Canvis a la banqueta i a la gespa... però l'essència segueix sent la mateixa. Els grana han sumat 9 de 9 a casa, dada bàsica per explicar que sigui el tercer classificat, mantenint un correcte inici de curs. L'assignatura pendent, les visites. Tornarà a la competició passant per la Bòbila.

  • Esperança. Veure com t'empaten un partit al minut 86, quan has dominat el primer temps, no hauria de ser positiu. Però si es vol fer una lectura optimista del que es va veure ahir al Nou Sardenya, l'Europa té els ingredients per confiar en fer un bon any. No és llençar les campanes al vol, ni posar pressió parlant d'objectius. Simplement, les línies del conjunt gracienc estan compensades, i l'esforç col·lectiu apunta a poder plantar cara als 19 rivals de la categoria. Allà on arribi l'equip ho determinaran molts factors, però de recursos n'hi ha, i per tenir molta esperança.

  • Arriben fort. S'estrenen a la categoria, i Figueres i Rapitenca planten cara. Si bé els empordanesos perdien a Balaguer, el seu inici, vist en conjunt, dóna bones sensacions als d'Arnau Sala. La Rapitenca, de la seva banda, segueix el full de ruta dibuixat per Teixidó a inici de curs, sumar el màxim possible a casa, i l'amplia amb tres empats a domicili que deixen clar que, per ara, els ebrencs són un equip dificilíssim de batre. Només han encaixat dos gols, i només la Pobla, amb un pírric 0-1, els ha pogut derrotar.

  • No perden distància. Manlleu i Santboià, candidats a tot, no perden pistonada, malgrat cedir dos empats. Dues igualades en circumstàncies comprensibles. Els de Miguel López visitaven els Canyars, i els osonencs rebien un Terrassa disposat a reivindicar-se, i que a punt va estar d'endur-se tres punts del Municipal manlleuenc.

  • Gols a comptagotes. Vilafranca i Grama sumaven aquest diumenge, a la sisena jornada del curs, el segon gol a favor. Dianes en positiu, i que permeten donar noms propis als punts assolits. Els 8 punts dels penedesencs passen pels gols de Puchi i Brian Quijada (i per dos empats sense gols) i els 6 aconseguits pels colomencs sortien de les botes de Manu i del cap de Gerard Sanz (amb un parell d'empats més sense gols). És positiu rendibilitzar, però els dos conjunts són conscients que més positiu seria que s'engreixés la nòmina de gols i golejadors.

  • Males ratxes. Palamós i Júpiter no han acabat d'arrencar amb bon peu. Un sol triomf i arribant a l'aturada amb 4 derrotes consecutives. Per als dos conjunts, però, són aplicables les paraules del míster palamosí, Edu Urdiales, quan deia que és massa d'hora per enfonsar-se, hi ha molt de marge per seguir endavant. 

  • Moral. El Balaguer estrenava el compte de victòries amb doble lliçó guanyadora: l'excel·lent primera part dels de Tenorio contra el Figueres (amb 2-0 al descans) i la capacitat de reacció dels locals quan els empordanesos igualaven el duel. El gol final de Xavi Gràcia premia l'esforç i la il·lusió d'un equip que, molts cops, rema a contracorrent. Primer pas d'un camí difícil, però que inclou recompenses com aquest triomf.

  • Millorant. El Terrassa s'apropava al primer triomf en un escenari molt complicat. El gol de Montoro a punt estava de donar la primera gran alegria als vallesans. L'empat, al tram final, pot enfonsar els ànims de l'equip de Miki Carrillo en calent, però ajuda a treure una conclusió clara: si el 7è classificat, el Manlleu, patia per empatar contra aquest Terrassa, potser la plaça de cuer, a la J6, és anecdòtica.


Bon descans a tots els equips, esperem que la competició retorni amb força el 20 i 21 d'octubre!
Mentrestant, viurem la Copa de les Regions... i els partits que es puguin avançar!

Cap comentari:

Publica un comentari