Fem balanç, capítol 1: Manlleu

El curs s'ha acabat per a 16 equips de la categoria i obrim a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que encara competeixen als play-off.

L'any del Manlleu s'ha acabat veient marcat pel comiat de Jordi Dot, entrenador els últims dos cursos, un dels artífexs del celebrat play-off de l'any passat, en la seva estrena al càrrec. Potser per venir d'aquella fase s'esperava un conjunt osonenc més protagonista a la part alta durant aquest any. Al final, desena plaça i 50 punts per als manlleuencs, que han patit molt per sumar amb solidesa a casa i que han tingut en Manel Sala (20 gols) un dels seus noms més celebrats. Escriu sobre l'any del Manlleu el company de Ràdio Manlleu, i un dels membres del blog Viu el Manlleu, en Rai Roma.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

El Manlleu mostra dues versions i es confirma el canvi de cicle

un article de Rai Roma / @rairoma

Temporada estranya la que hem vist aquest any del Manlleu. L'equip s'ha mogut en zona mitjana de la classificació durant tota la temporada sense tenir opcions en pràcticament cap moment d'entrar a play-off o de caure en descens.

També temporada estranya pel que s'ha vist al Municipal, així com també lluny d'aquest escenari. L'equip s'ha vist invencible a domicili sobretot en la primera volta (no va perdre cap partit fora d'Osona), però s'ha vist molt dèbil a casa durant tota la temporada (6 partits guanyats de 19 disputats). Segurament encara ni jugadors ni cos tècnic saben perquè s'ha vist tant poc futbol i tantes derrotes al Municipal de Manlleu, camp que en les últimes temporades era un fortí. Aquesta llosa ha estat sense cap mena de dubte la més gran que ha tingut el Manlleu aquesta temporada.

Foto: Iris Solà - FC Ascó

Una temporada en què l'equip ha estat notable a domicili, on va perdre per primera vegada a la segona volta, al camp del Cornellà (2-0).

Temporada de noms propis, revelacions i també jugadors dels qual s'esperava alguna cosa més. Alts i baixos per a jugadors com Barragán, Francolí o Masó; regularitat de jugadors com Gely, Ot, Muntada o Seuma; i jugadors que recordaran la temporada de manera negativa per la poca fortuna amb les lesions com Sergio Ginés, Iván Fernández, Manu Moreno o Masoliver. Anant per línies, tres noms propis han estat per sobre, sense desmerèixer la feina de tot el grup. En defensa, Archi ha estat excepcional tota la temporada. Mostrant una regularitat digne dels millors, el central arbucienc s'ha reivindicat i ha estat un autèntic mur per als davanters rivals. S'ha desmarcat sense cap mena de dubte com un dels millors centrals de la categoria.

Al mig del camp, la regularitat ha estat marcada per Putxi. Què us pensàveu? El seu nom sempre és entre els millors, partit rere partit. A vegades hem de fregar-nos els ulls per saber si de veritat només hi ha un Putxi o n'hi ha més d'un. Polivalència, força i col·locació, més elegància a l'hora de treure la pilota, caracteritzen la 'paret mestra' que subjecta aquest Manlleu.

Manel Sala, garantia de gol // Àngel Garreta - REMImages.com

La tercera peça i segurament la més clau ha estat Manel Sala. El davanter del Malleu ha aconseguit ser, amb diferència, el màxim golejador de l'equip i també ser el màxim golejador de la categoria juntament amb Ernest Forgas, del Rubí. El jugador del Manlleu ha fet una temporada molt bona, però ha tingut la mala sort de les lesions, que l'han privat de disputar molts minuts aquesta temporada. Tot i així, màxim golejador i anotant gols únicament a l'abast de privilegiats. Parlant amb ell, assegura que tot neix fruit de la improvisació, que el xut va on va amb un xic de sort. Però que passi en una quinzena de gols dels que ha fet Manel Sala no és una casualitat. Ha esdevingut la gran referència en atac del Manlleu i ha estat protagonista en la majoria de partits. L'equip ha estat a les seves mans i no ha fallat.

Segurament l'ambient manlleuenc ha pecat dels dos grans èxits en les dues campanyes anteriors. Mantenir el nivell era molt complicat i ara toca canvi de cicle. Ja diu el tòpic que a vegades "fer un pas enrere significa fer-ne dos endavant". Es preveu la marxa de diversos jugadors (de moment, Marc Francolí és l'única baixa confirmada) i Jordi Dot i David Codina no continuaran. Agraïment etern per a dos entrenadors que han deixat petjada a Manlleu, pel seu caràcter i pel seu treball. Ara toca canvi, arriba Diego Morata amb un bon projecte entre mans, el qual assegura que no es conforma amb la permanència.

Jordi Dot deixa el Manlleu dos cursos després // Artur Tura - Torneig d'Històrics

Ara toca descans per als futbolistes però feina per als directius. Als periodistes també ens toca descansar i tornar amb les piles carregades per a l'inici de la propera temporada. Allà tornarem a estar, al peu del canó.

Aquest article m'agradaria dedicar-lo a Pep Prat 'Pep Bocata', delegat del Manlleu que ens va deixar desgraciadament a principis de temporada. Tots et tenim en un racó del nostre cor. Et recordem i sempre et recordarem, Pep!