dimarts, 27 de maig de 2014

Fem balanç, capítol 8: Masnou

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Masnou ha retornat a la categoria en un any de patiment per eludir el descens que es tancava amb final feliç. La bona reacció final a casa i un imponent triomf al Nou Sardenya (0-2) en l'última cita del curs mantenien els maresmencs a Tercera. El curs ha estat marcat pels molts canvis que s'han produït a la plantilla. Amb el tècnic Miguel López renovat, els masnovins encaren un estiu per planificar un curs més a la categoria, esperant evitar els patiments recents. Escriu sobre l'any del club masnoví en Pep Vidal, cap de premsa del CD Masnou i seguidor del futbol català en general, i del maresmenc, especialment.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


Patiment històric
un article de Pep Vidal / @masnoublog

Una temporada més el CD Masnou ha viscut a la frontera entre l'èxit i l'abisme fins a l'últim minut de l'última jornada. El conjunt masnoví acabava assolint, gràcies a una apoteòsica victòria al camp de l'Europa, la millor classificació de la història del club en categoria nacional, quan pocs dies abans s'havia vist amb un peu a Primera Catalana. La sensació de poder competir de tu a tu davant qualsevol rival del campionat ha anat acompanyada durant tot el curs d'etapes de desconnexió que es podrien haver pagat molt cares. De totes maneres, un dels equips amb menys pressupost de la categoria acabava recollint la justa recompensa al treball fet per un club que continua encertant, segons indiquen els resultats, en la contractació dels entrenadors i en la confecció de les plantilles.

Al partit contra el Santfe (que vestia amb l'equipatge suplent masnoví) // Àxel Aguilar

Dos fets condicionaven des de l'inici la preparació de la temporada: haver d'esperar què passava amb l'Olot fins a finals de juny per saber en quina categoria es trobarien i la no continuïtat d'Àngel Gómez a la banqueta tot i la ferma voluntat de voler-lo renovar per part de la directiva. A principis de juliol arribava Miguel López, havent de construir un projecte a corre-cuita i amb la majoria de rivals tenint la plantilla perfilada. A més, el nou entrenador decidia prescindir de la pràctica totalitat dels jugadors que havien aconseguit un dels ascensos més inversemblants que es recorden (el desembre del 2012 l'equip era en zona de descens a Segona Catalana) davant la incredulitat de molts seguidors.

Malgrat aquests condicionants, el nou Masnou mostrava molt bones maneres a la pretemporada i confirmava aquestes bones sensacions a l'inici de lliga. Però, tot i treure tres resultats molt positius en les tres primeres jornades, les coses es començaven a torçar amb una ratxa de quatre derrotes consecutives el mes de setembre. Va ser llavors quan van aparèixer més dubtes a l'entorn del club sobre el nou projecte, però bons moviments dins el mercat, com les incorporacions d'Alabau i Fran Ochoa, i una ratxa de cinc partits sense perdre, coronada amb una gran victòria al camp del Palamós, retornaven la tranquil·litat.

Miguel López, un tècnic experimentat // Artur Tura - Torneig d'Històrics

La calma i el marge de més tres punts sobre el descens es mantenien fins ben entrat l'any 2014. L'equip anava sumant i aprofitava que els rivals de la part baixa no acabaven d'aixecar el vol per viure instal·lat a la zona mitjana baixa. Després sortir victoriós del derbi davant el Vilassar de Mar i d'un desplaçament complicat a Les Grases, els masnovins assolien un coixí de set punts sobre el descens que a només deu jornades del final deixava la salvació de cara. Els de Miguel López rebien la setmana posterior la Gramenet i es disposaven a trencar un altra barrera històrica del club: poder guanyar tres partits seguits a Tercera, fita que encara no ha assolit en dotze temporades a la categoria.

Però un desafortunat partit en què s'estrallaven una i un altra vegada contra el porter colomenc (0-0) i la lesió d'una peça clau com el central Pol inauguraven la pitjor ratxa de la temporada, una dinàmica de set partits sense guanyar amb només dos gols a favor que hauria portat al conjunt maresmenc a Primera Catalana si no hagués reaccionat a temps. El primer símptoma de reacció va ser l'empat 'in extremis' al camp del campió Cornellà gràcies a un gol de Ñito a les acaballes. S'arribava al tram final implicats de ple a la lluita per evitar el descens però amb la moral reforçada.


Éric Blasco obria al Sardenya un triomf que donava la permanència // Àngel Garreta - REMImages.com

Quedaven tres finals. La primera, contra el Santboià, es guanyava gràcies a un gran Jordi Sánchez, però la segona, a Gavà, es perdia i semblava deixar els de Miguel López abocats al descens. Va ser llavors, amb un xoc a vida o mort contra el Castelldefels al damunt, quan els masnovins van treure el caràcter. Aconseguien superar els grocs amb claredat i evitaven el descens directe, però encara quedava l'últim capítol, en què demostrarien definitivament que eren i seguirien sent de Tercera. Davant un Europa que es jugava el títol i un Nou Sardenya vestit per a l'ocasió, els masnovins realitzaven el millor partit de la temporada, decorat amb un golàs antològic d'Éric Blasco, segellaven la permanència i de pas assolien una catorzena posició que suposa la millor classificació de la història del club en categoria estatal.

És difícil fer un repartiment just d'aquest èxit entre els diferents integrants del grup. Al director, el ja renovat Miguel López, se li poden retreure ben poques coses, resultats en mà. Tampoc a uns jugadors que han demostrat un alt nivell de compromís, destacant les aturades de Fradera i Pociello, el potencial de Pol, el treball d'Héctor, l'elegància de Jonathan Ferreira, l'esforç d'Éric Blasco, la incombustibilitat de Peque, la lluita d'Alabau o l'electricitat de Jordi. Tots ells, i altres que també mereixerien ser anomenats, protagonistes de la millor temporada de la història del CD Masnou fins al dia d'avui.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada