dijous, 29 de maig de 2014

Fem balanç, capítol 10: Castelldefels

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Castelldefels ha viscut un any d'inici agitat però de final feliç. El nou projecte amb Dani Fernández a la banqueta no va trobar d'inici els resultats desitjats, i quan semblava que començava a encadenar-los, el tècnic renunciava. L'arribada de Lluís Albesa va consolidar aviat un equip sòlid, que sumava sense pressa però sense pausa, i que al tram final arribava amb els deures gairebé fets, només podent sortir perjudicat d'una gran carambola que no es va produir. Els grocs seguiran un curs més a Tercera. Escriu sobre l'any dels mariners el periodista Carlos de Frutos, cap de premsa del club i membre de Ràdio Castelldefels, un dels savis del futbol català amb què comptem a la categoria.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat



El Castelldefels segueix aferrat a la Tercera Divisió
un article de Carlos de Frutos / @carlosdefrutos

Temporada finalment positiva, no exempta d'alt-i-baixos, resolts amb la permanència esportiva a la categoria, la que s'ha viscut enguany als Canyars. L'onzena campanya groga al grup 5 de la Tercera Divisió ens ha ofert tot un autèntic còctel de sensacions.


I és que ja els primers mesos van ser, si més no, moguts. De la il·lusió no plasmada en resultats dels inicis, sota la tutela de Dani Fernández -només una victòria en les 10 primeres jornades-, infortuni esportiu que va venir acompanyat del trencament de l'acord entre el club i els teòrics inversors externs que havien d'assegurar la viabilitat econòmica del projecte, es va passar a la dimissió del tècnic olesà -just en el millor moment de l'equip, amb tres victòries en els quatre partits previs a la seva marxa-. Muntanya russa.



Dani Fernández, tècnic a principi de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Lluís Albesa, que formava part del cos tècnic castelldefelenc des de la 2012/2013, va agafar les regnes del grup en ple mes de novembre, i a poc a poc, i remant molt per intentar arribar a la riba, l'equip va ser capaç d'abandonar, ja al tram final de la primera volta, unes places de descens a les quals s'havia abonat. A partir d'aquí, 20 jornades, entre la 14 i la 34, d'estabilitat creixent, línia regular de resultats positius amb poques derrotes, i indiscutible segell d'esquadra difícil de superar i amb capacitat per brillar en moments puntuals, fins i tot en les situacions aparentment més adverses.

Guanyar a Manlleu amb deu homes, igualar un 0-3 també amb deu i en 5 minuts contra el Cerdanyola als Canyars, o aclaparar en una segona meitat impressionant el Palamós, un dels millors equips visitants de la lliga, i que guanyava per 1-3 al final dels 45 minuts per acabar empatant a 3, així ho demostren. No cal oblidar tampoc que als Canyars han caigut equips com Rubí (2-0), Ascó (4-0) i Muntanyesa (2-0), els dos primers, líders en el moment de les seves visites, i el tercer, autèntic equipàs, resulten més evidències pràctiques de la fortalesa mental d'un grup que malgrat els entrebancs ha acabat per plantar cara pràcticament a qualsevol rival de la competició.



Marc Martínez celebra un gol // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

En línies generals parlem d'un Castelldefels equilibrat futbolísticament però que també ha deixat espai a un joc tècnic i ben elaborat, propi de jugadors talentosos i descarats com els que han conformat enguany la plantilla, homes que han fet gaudir molts diumenges un públic del Municipal d'Els Canyars que venia d'unes temporades d'escassetat, amb pocs gols a celebrar al carrer Església.

La brillant irrupció de joves futbolistes que han demostrat la seva indiscutible vàlua -August, Pastells, Pol Roigé, etc-, unida a la coneguda experiència del moll de l'ós (Jorge Sánchez, Prieto, Gilberto, Uri, Cervantes, Epitié, Cano, Marc Martínez...), ha conduït el Castelldefels a l'assoliment d'un objectiu que semblava realment difícil donada la poca producció inicial.



Gilberto (esq) i Alex Cano (7), dues claus de l'èxit // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Les quatre derrotes amb què ha acabat la lliga, quan a la jornada 34 estava virtualment salvat, han condemnat el Castelldefels a patir més del que segurament pertocava, però en definitiva els 42 punts de 'marres' han acabat sent, un cop més, garantia de permanència.


De cara al curs 2014/2015 s'albiren canvis, malgrat que Lluís Albesa seguirà com a màxim responsable de la banqueta marinera. El de la gespa, el més demandat i reclamat per tothom, en serà amb tota seguretat el més destacat i destacable. Després de 12 anys i mig de vida, el verd d'Els Canyars canviarà de cara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada