Ha estat sens dubte l'equip revelació de la temporada. El Santfeliuenc ha viscut una estrena històrica que no li ha provocat cap mena de vertigen. Des de les primeres setmanes va mostrar desvergonyiment a l'hora d'enfrontar-se amb els grans, i no li va tremolar el pols quan es va veure situat a la zona noble i, després, a les places còmodes de la part mitjana-alta de la taula. Un any memorable per a un bloc molt compensat, liderat pel seu guia a la banqueta, Andrés González. Escriu sobre el curs del Santfeliuenc en Juan Antonio Díaz, cap de prensa del Santfeliuenc FC i director del blog Esportblanciblau.
Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat |
El Santfeliuenc FC aprèn a fer-ser gran
un article de Juan Antonio Díaz
Punt final a la temporada més cobejada per a moltes generacions de seguidors santfeliuencs. L'històric Santfeliuenc Futbol Club es treia del damunt la llarguíssima assignatura pendent i debutava a Tercera Divisió. Els dubtes inicials es van esvair. Els camps de Tercera han vist un equip atrevit, desacomplexat i amb la divisa singularitzada en un futbol alegre i desimbolt.
Una magnífica targeta de presentació per a un projecte que des de la modèstia creix esportivament i també socialment. Les Grases és ja un dels llocs de memòria del futbol català.
Josele, un dels jugadors referència // Àngel Garreta - REMImages.com |
Des de les primeres jornades els de la capital del Baix Llobregat van deixar anunciades les seves intencions. Debut amb victòria a Vilassar de Mar (0-1), escortat de victòries de prestigi a Vilafranca (1-2), el camp de la Rapitenca (0-4) i el del Castelldefels (1-2) o al derbi per antonomàsia per fi recuperat amb el Cornellà (2-1). Fins i tot els blanc-i-blaus van ser en posició de play-off la sisena jornada.
Amb la reestrena (amb nova tribuna) de Les Grases el 9 de novembre contra l'Europa els d'Andrés González van passar un parell de mesos sense tastar el dolç sabor dels tres punts, però de nou el poder a domicili es va posar de manifest a Nou Barris per obrir la finestra del millor Santfe de la temporada, que es va traduir en cinc victòries consecutives, les que van permetre viure durant alguna setmana a només tres punts de la promoció d'ascens. Els magnífics resultats lluny de Les Grases (32 punts i 9 victòries) han tingut el contrapunt un xic amarg a casa, d'on han volat 32 punts. És potser l'única pedra en el camí que caldrà superar la propera temporada.
Andrés González, tècnic del Santfeliuenc, 252 partits // Àngel Garreta - REMImages.com |
I el gran artífex d'aquest equip de les meravelles: Andrés González. En el futbol postmodern o ultramodern, en què tot es vol sense marge de temps, parlar d'un entrenador que s'ha assegut 252 vegades a la mateixa banqueta és poc menys que un acte heroic. Set anys que han transformat la vida d'un club que la temporada 2005/2006 militava a l'antiga Primera Territorial.
I un conjunt jove i amb fam però sense gran noms ni estridències, i amb un autoconvenciment indestructible. Santi i Carlos a la porteria; Nacho Ruiz, Alberto, Gerard Rovira, Dani Ortiz o Joserra a la rereguarda; Carlos Tena, Álex Bolaños, Dani Maldonado, Éric Pacheco, Cristian Faura o Édgar Mayor a la línia de mitjos; i Josele, Carlos Cano o el feliçment recuperat Iván Peralta a la davantera entre d'altres han format part de la primera aventura al futbol estatal. I no ens oblidem del debut de David Arcos 'Palote', un jove veterà de 39 anys que és història viva del futbol català i que ha esperat als bisos per col·locar la cirereta a una trajectòria impecable.
Les Grases ha viscut una estrena exitosa a Tercera // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels |
Creixement esportiu aliat amb creixement social. Les Grases ha vibrat i s'ha convertit en un dels camps de Tercera amb més presència de públic. La novetat sempre ajuda però la sensació objectiva és que s'ha consolidat una afició fidel i compromesa que adquireix representació passional amb la Penya Sentiment Immortal SFC 1905, que ha pintat de blanc-i-blau els millors estadis catalans.
El Santfeliuenc prepara amb il·lusió la propera temporada. El club ha tancat ja la continuïtat del principal arquitecte d'una efervescència col·lectiva, Andrés González. Com van dir els clàssics llatins, festina lente... Lent, si es vol sí, i amb lletra menuda, però que el bon treball continuï tatuat al cor de l'històric equip de Sant Feliu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada