dimecres, 4 de juny de 2014

Fem balanç, capítol 13: Santboià

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Santboià ha viscut el pitjor curs possible. Mal inici, nervis i molts dubtes silenciosos sobre el tècnic, Alberto Fernández, que no va trobar mai estabilitat al club, destitució molt tardana... i descens al temps afegit de l'últim partit de la temporada. El curs que començava amb il·lusió per mirar cap amunt acabava, sobre la botzina, amb els vermells vençuts, en un escenari de cara o creu que va deixar el Gavà com el conjunt finalment victoriós. Escriu sobre la temporada del Santboià el periodista Sergi Quitian, que col·labora amb La Vanguardia i Sport i que segueix habitualment l'equip del Baix Llobregat.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


El drama final enfonsa el Santboià
un article de Sergi Quitian / @sergiquitian

Els últims 10 minuts de la temporada van ser l'exemple més viu i implacable de la tràgica temporada del Santboià. Quan ho tenien tot de cara en el decisiu Gavà-Santboià, els vermells van veure com en el darrers compassos del curs tot volava pels aires: porter lesionat, dos gols en contra consecutius i un gol a favor a l'últim sospir anul·lat. El resultat, la frustració que va culminar de la forma més cruel possible una temporada per a l'oblit amb el Santboià descendit a Primera Catalana.

Com es va arribar fins aquí? La temporada va acabar malament, però es que va començar de la pitjor manera. Com en les últimes campanyes, el Santboià arrencava el curs amb ambició. Com en les últimes campanyes, la realitat posaria el club molt lluny dels seus objectius. L'equip va engegar amb uns resultats nefastos, un empat i set derrotes consecutives, 1 punt de 24 possibles.

Temporada de molts contratemps a Sant Boi // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Malgrat tot, l'entitat de Sant Boi de Llobregat –advertida pels precedents d'anys anteriors– va voler ser pacient amb el nou entrenador, Alberto Fernández, i va agafar el camí de retocar la plantilla. Altes i baixes a ple curs, una tònica sospitosa i també massa habitual les darreres campanyes al Joan Baptista Milà però que va donar crèdit. Els fitxatges de Manga, Miki Massana i Jerson Bosch –els dos últims s'acomiadarien abans de finalitzar la temporada– van arribar amb quatre victòries seguides sota el braç. A la jornada 10 el Santboià sortia del descens, un infern al qual només tornava cruelment al minut 90 de l'últim partit de la temporada.

El Santboià va nedar la resta del curs lleugerament allunyat de l'abisme, però en aigües perilloses, sense sortir mai a la riba. A l'equador de temporada, els baixllobregatins eren quinzens amb 21 punts, amb 4 d'avantatge sobre el descens –que precisament marcava el botxí final, el Gavà. La permanència semblava segellada a la jornada 30, quan els d'Alberto Fernández gaudien de 9 punts de diferència amb el descens.


Victòries com l'obtinguda a les Grasses no acabaven servint // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

L'equip va semblar donar-se per salvat, però partit a partit va caure en el parany de jugar-s'ho al final de temporada. La directiva va olorar el perill i va destituir al sempre discutit tècnic Alberto Fernández quan quedaven sis partits. L'equip era quinzè classificat amb 7 punts de marge sobre l'abisme. El substitut a la banqueta, Jaume Bonet, s'estrenava guanyant, en la que acabaria sent la seva única alegria en la direcció del Santboià.

Dues derrotes consecutives –amb remuntada en contra al minut 80 al camp d'un rival directe, el Masnou– van posar definitivament el Santboià en el fangar. Equip i afició ja van jugar i animar l'avantpenúltim i el penúltim partit –els dos seguits a casa contra rivals de la part alta– com si fossin finals, però només van esgarrapar un punt en el derbi davant el Cornellà i una derrota –amb gol definitiu encaixat també més enllà del minut 80– contra la Muntanyesa.


Alberto Fernández era destituït després de la jornada 32 // David Ferrer - FCSantboia.cat

Coses del destí, l'infern es jugaria a l'últim partit a la Bòbila en un derbi a cara o creu entre Gavà i Santboià. Un sobreviuria, l'altre cauria al pou. I durant la major part del duel, com durant la major part de la temporada, el Santboià va estar salvat, primer amb empat i després guanyant 0-1, nedant amb cert marge sobre l'abisme però sense trepitjar definitivament la riba. I el partit, com la temporada, va acabar de forma tràgica, amb el desenllaç més cruel possible pel Santboià: el descens a Primera Catalana.


El Santboià cau un graó i jugarà a Primera Catalana onze temporades després, quan va ser campió de tal divisió i va ascendir a Tercera obrint un cicle victoriós amb tres fases d'ascens que va culminar el curs 2010/2011 trepitjant per primer cop a la Segona B. Des de llavors, dinàmica diametralment contrària, de cap a caiguda, que s'ha consumat amb el descens d'enguany. Un drama, però alhora una oportunitat perquè el club vermell es reconstrueixi, reneixi de les seves cendres i torni al més aviat possible a Tercera.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada