Fem balanç, capítol 14: Vilassar de Mar

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i hem a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit als play-off.

El Vilassar de Mar ha viscut una temporada de diversos cicles, acabant-la, això sí, de la millor manera possible, amb una salvació confirmada en dos temps. La reacció al tram final de lliga, amb Toni Romero a la banqueta, deixava els maresmencs quarts per la cua, a la posició de possible descens compensat... però dues setmanes després, l'ascens del Cornellà donava als blanc-i-vermells la continuïtat a la categoria, en què hi iniciarà el tercer curs consecutiu. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar en Jordi Dotras, estudiant de Periodisme que segueix l'equip per a Vilassar Ràdio, i col·laborador dels programes esportius de La Xarxa.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

El Vilassar, de l’infern al cel
un article de Jordi Dotras / @jdotras

El Vilassar de Mar jugarà la temporada vinent a Tercera, però el periple que ha viscut per aconseguir-ho és digne de menció. El curs començava amb un nou projecte, liderat per un Toni Fuentes que havia renovat pràcticament tota la plantilla i que oferia un joc molt vistós. Com a resultat clau, un meritori empat a zero contra el primer equip de l'Espanyol. L'inici de temporada a Tercera, però, no va ser en absolut positiu per al Vilassar. Sí és cert que s'oferia bon joc: els de Toni Fuentes intentaven domar pilota i rival; però hi havia un altre rival molt més complicat: la mala sort. Guanyar era missió impossible: partits que es podien guanyar s'acabaven empatant, i quan l'equip semblava poder sumar un punt, en el darrer instant es perdia. Fins al derbi contra el Masnou, l'altre equip maresmenc. Va ser la primera victòria de la temporada i per un 3-0 incontestable. Tot i això, a la golejada va seguir-la una penitència pel desert de la zona de descens.

Imanol Castilla, una de les claus de la permanència // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

En descens durant mitja temporada
Cinc derrotes consecutives van enviar l'equip a la darrera posició de la taula, que després la Grama va tenir el dubtós honor d'heretar i de la qual ja no s'ha pogut desempallegar. Tot i això, els de Toni Fuentes van viure a la penúltima plaça i peu i mig a Primera Catalana fins a l'entrada de l'any nou, en què l'equip va viure una revifada que ha acabat sent el preludi de la permanència (que va començar amb una victòria de mèrit al camp del Rubí). El Vilassar era un rival incòmode per a pràcticament tots els equips. Els entrenadors rivals es desfeien en elogis cap al conjunt maresmenc, però tècnics i jugadors no eren capaços d'afegir la competitivitat necessària per a Tercera.

Toni Romero, el tècnic del tram final de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Toni Romero, l'artífex de la permanència (I)
A mitjans de març el calendari oferia al Vilassar l'opció de batre rivals directes, Santboià i Gavà, però els de Toni Fuentes no van poder superar-los. En el darrer partit, contra el Gavà, el club estrenava president, de manera que la derrota va accelerar encara més el relleu de l'entrenador. Toni Romero es va estrenar amb un empat sense gols a Castelldefels (aquell dia, el tècnic local va ser profètic en dir que el Vilassar se salvaria), i va debutar a casa l'últim cap de setmana de març contra l'Europa, partit que va acabar guanyant el conjunt de Gràcia per la mínima (0-1). Ha estat el darrer cop aquesta temporada que els vilassarencs han vist perdre el seu equip a casa. In extremis van començar a arribar les victòries. Una defensa a prova de bomba i un atac molt més eficient van permetre que l'equip sumés 16 de 18 punts possibles, en cert moment el millor registre dels 20 equips de la categoria. Els tres punts contra el Rubí van certificar la permanència, que només podia veure's afectada pel descens compensat del Prat. Lluny del que els seguidors del club s'imaginaven quan veien l'equip dinovè, la derrota contra la Muntanyesa va ser anecdòtica.

A Ascó, punt meritori dels vilassarencs camí de la salvació // Iris Solà - FC Ascó

El Cornellà, l'artífex de la permanència (II)

Amb la lliga ja tancada i la classificació de Tercera a la mà, el Vilassar estava salvat, però el descens compensat del Prat enviava l'equip a Primera Catalana. L'ascens del Cornellà ho ha contrarestat, de manera que el Vilassar ha aconseguit la permanència, però havent de dependre d'altres equips. Jugant amb foc, el Vilassar s'ha estat a punt de cremar.