L'Ascó ha passat un curs de diversos colors. Sorpresa (relativa o no, però sorpresa) a l'inici, com a nouvingut que se situava entre els primers classificats; establiment a la zona alta, i tram final en què l'equip patia severes derrotes a domicili i acabava oblidant el somni del play-off per tancar el curs a la sisena plaça. Una primera presa de contacte d'una plantilla de molt nivell amb una categoria recuperada per al club de la Ribera d'Ebre. Escriu sobre la temporada de l'Ascó el seu director de comunicació, l'Albert Fernández, un dels pioners en el binomi entre futbol català i noves tecnologies.
 |
| Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat |
L'Ascó es queda amb la mel als llavis
un article d'Albert Fernández / @albert_fm
Després de quallar la millor temporada de la seva història, el club riberenc comandat per Miguel Rubio no ha pogut posar la cirereta al pastís quedant-se a les portes de classificar-se per al play-off d'ascens a Segona Divisió B. Tot i això el conjunt asconenc ha estat, en l'any del seu retorn a Tercera Divisió, una de les revelacions del Grup V d'aquesta categoria en què ha estat ocupant una de les primeres quatre posicions del campionat en 30 de les 38 jornades i líder en solitari les jornades 25, 26 i 27.
Un inici engrescador
Ja en els mesos d'estiu, el projecte asconenc prenia forma i feia entreveure els que es podria veure en competició oficial. Precisament en pretemporada l'Ascó va mostrar un dels seus pilars durant tota la temporada: la solidesa defensiva. L'equip únicament va encaixar un únic gol en set partits de pretemporada i precisament va ser en pròpia porteria en una eliminatòria de Copa Catalunya contra el Balaguer, en què l'Ascó es va imposar per un contundent 5-1. Aquest fet no es va produir per la debilitat dels seus rivals, ni molt menys, ja que els homes de Miguel Rubio es van enfrontar a Nàstic, Lleida Esportiu i l'Hospitalet, curiosament tres equips que han acabat disputant el play-off d'ascens a Segona, però que en pretemporada van ser incapaços de perforar la porteria defensada per Chiné i Sergi Fuertes.
 |
| Genís Soldevila celebra un gol aquest curs // Àngel Garreta - REMImages.com |
L'inici de lliga tampoc va ser gens decebedor per a un Ascó que es va imposar en el partit inaugural al Vilafranca al Municipal d'Ascó i que no es va topar amb la seva primera derrota fins la sisena jornada amb la visita al Nou Municipal de Cornellà (3-1) contra el que acabaria sent el campió del grup i recentment nou equip de Segona B.
Temporada històrica també en Copa
La Copa Catalunya va començar per al conjunt asconenc com una bona oportunitat per mesurar les seves forces amb equips de nivell durant els mesos d'estiu. En primer lloc, el Lleida Esportiu va ser la primera víctima gràcies a un gol de Denis Coch en els últims minuts de partit, que classificava contra pronòstic l'Ascó per a la següent ronda. Posteriorment van ser Balaguer, Nàstic i Castelldefels els següents equips a caure a mans de l'Ascó en la competició copera aprofitant que els asconencs disposaven del factor camp a favor com equip campió de Primera Catalana en la temporada anterior.
 |
| La tribuna del Municipal, el dia de l'Ascó-Sabadell // Iris Solà - FC Ascó |
Tot plegat va fer que el FC Ascó es plantés als quarts de final de la Copa Catalunya i rebés el Centre d'Esports Sabadell. Aquell partit històric disputat el 6 de març de 2014 va suposar l'eliminació dels de Miguel Rubio als penals després d'un duel en què l'equip es va buidar sobre el terreny de joc recompensant la nombrosa afició que va omplir de gom a gom el Municipal asconenc.
Un tram final massa irregular
Precisament el partit contra el Sabadell va marcar un abans i un després en la competició lliguera per a l'Ascó. Després d'aconseguir una gran regularitat durant la major part del campionat, l'Ascó va veure com en la seva visita a Castelldefels, després de l'eliminació copera, el conjunt mariner, molt més avall en la classificació, infligia als asconencs un sever correctiu amb un marcador de 4-0 en el que suposava la major golejada de la temporada i al mateix temps una gran sorpresa per als seus competidors directes.
A més a més les lesions, que havien respectat l'equip fins aquell moment, van començar a aparèixer en diversos jugadors i va tenir el seu màxim exponent a Sant Boi, on l'equip va caure derrotat contra un equip a priori inferior i en un partit on fins a tres jugadors asconencs no van poder acabar per problemes físics, i a Castelldefels on va haver de debutar el porter del Juvenil A, Óscar Nogales, per les lesions dels dos porters de la primera plantilla.
 |
| Miguel Rubio, el dia de la desfeta als Canyars // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels |
Ja en el tram final de lliga l'equip va poder recuperar parcialment la seva regularitat i amb un calendari que semblava favorable semblava un dels clars aspirants al play-off. No obstant, dos empats al Municipal, on l'equip tan sols havia cedit una única derrota en tota la temporada, contra Figueres i Vilassar de Mar, van fer que els equips capdavanters agafessin avantatge, i que d'altres com Rubí o Terrassa acabessin amb opcions quan semblaven totalment despenjats. Les últimes 4 jornades es van fer massa llargues per a l'equip, que tan sols va poder sumar 4 dels 12 punts en joc, i que tot i disposar d'opcions fins l'última jornada va acabar veient com la seva posició final en lliga era una meritòria sisena plaça que significava molt poc després de la gran trajectòria de tota la temporada i de finalitzar amb 68 punts que en altres temporades haguessin suposat ser campió del grup català, que en la temporada 13/14 ha estat el més competit i apassionant dels últims temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada