dijous, 26 de juny del 2014

[Onze ideal] Baruc Nsué (Cornellà)

Iniciem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Baruc Nsué és màgia pura. Tampoc el descobrirem ara. I és, també, un fix als onzes ideals de tercera.cat. És l'únic futbolista que ha aparegut a les tres convocatòries que hem fet des de tercera.cat. Va ser fix els cursos 11/12 i 12/13, amb el Manlleu, i repeteix presència aquest curs, després d'haver format part del campió i ascendit a Segona B, la UE Cornellà. Baruc ha estat el 8è jugador més proposat, amb presència al 28% de les propostes. A més, ha rebut un vot a les propostes per a l'MVP.

Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat

Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter:
Jugador més proposat:
Segon:
Tercer:
Quart:
Cinquè:
Sisè:
Setè:
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè:
Desè:

Ens parla de Baruc Nsué el cap de premsa de la UE Cornellà, Javi Merino.


Baruc Nsué, un mag amb la vareta als peus
un article de Javi Merino / @JMerino86

Quan el meu company Roger Sánchez em va demanar que escrigués unes línies sobre Baruc Nsué em van passar dos sentiments pel cap, el primer va ser: "uff!! quina responsabilitat escriure sobre un dels millors jugadors del futbol català". I el segon sentiment va ser: "ho tinc molt fàcil perquè no puc escriure res de dolent sobre un artista".

Perquè Baruc és això, un artista. Tindrà els seus benefactors i els seus detractors, com tot gran jugador, però el que està clar és que, quan no sigui al nostre futbol, el trobarem a faltar.

Foto: Artur Tura / Torneig d'Històrics

Trobarem a faltar la seva màgia, els controls, les fintes, les passades que només ell sap veure, les curses amb la seva forma de córrer tant característica i tant seva, els seus gols... en definitiva, el seu futbol. Per sort, el mag encara té trucs amagats a les seves botes que continuaran fent les delícies dels espectadors.

Diuen que els bons futbolistes apareixen quan l'equip més els necessita. I Baruc és així. Pot estar 89 minuts sense fer cap jugada de les seves però en un minut pot destrossar-te. Aquesta temporada ha fet sis gols. Tots decisius i de totes les maneres. Amb el peu esquerre, amb el dret, amb el cap, amb xuts llunyans, amb xuts col·locats... però, sens dubte, jo em quedo amb un: amb el gol que va marcar davant el Cerdanyola. Tant pel gol com per la jugada en si.

Us poso en situació: primera meitat per oblidar dels de Jordi Roger, que se'n van anar a vestidors amb un 0 a 2 al marcador. Óscar Muñoz fa l'1 a 2 amb un fort xut des de la frontal. I arriba el minut 66. El minut de Baruc. El mag agafa la pilota al mig de camp, supera l'entrada d'un rival que s'havia llençat a terra per aturar-lo i, com que estava a la part esquerra i ell és dretà, decideix fer una diagonal cap endins, arribant a zona de tres quarts de camp.

Foto: Andrés Ayala / UECornella.cat

En aquell moment està rodejat per quatre futbolistes i fa una paret amb Óscar Muñoz que el deixa en solitari davant de Coca. Un altre jugador hauria xutat de primeres, hauria picat la pilota per sobre del porter o simplement li haurien tremolat les cames, però Baruc sabia que aquell moment era seu. Amb una finta i un retall va deixar estès a terra a un gran porter com Alberto Coca i, amb la porteria buida, feia el gol de l'empat.

El mag havia deixat la seva carta de presentació en el primer partit oficial amb la samarreta verda del Cornellà, aixecant de les seves butaques tota l'afició cornellanenca per corejar el seu nom.

Baruc és així, quan cau la pilota als seus dominis, l'esfèric deixa de ser un tros de cuir amb aire a pressió per transformar-se en un far que guia l'atac del seu equip i que, de pas, deixa cegues les defenses contràries.

Primer campionat per a Baruc, tercer play-off seguit i ascens a Segona B // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Sigui quin sigui l'equip afortunat que pugui comptar per a la propera temporada amb Baruc Nsué, que es preparin per a l'espectacle, per veure un mag transformat en futbolista. Tot un tros de jugador que no deixa indiferent a ningú.

Perquè a Cornellà hem gaudit d'un any màgic i històric i, bona part, ha estat gràcies a aquest futbolista diferent, únic, d'aquells que guanyen partits. 

Per tot això, aprofito aquesta oportunitat que em facilita en Roger Sánchez per agrair, i parlo en nom de gran part dels aficionats del Cornellà, a Baruc Nsué tots els moments que ens ha donat. La seva jugada màgica davant el Cerdanyola, el seu gol per remuntar el partit a Figueres i un altre per obrir la llauna davant el Vilassar, el gol amb potència a Sant Carles de la Ràpita, la volea a Gavà i el cop de cap davant el Manlleu, entre d'altres que no van acabar al fons de la porteria però sí a dins de la memòria dels aficionats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada