divendres, 4 de desembre de 2015

#CatUEFA | Marimon: "Si som aquí tant li fa si tens 21 o 25 anys"

Ramon Marimon (23/02/1994) és, amb Buba Jallow -nascut el mateix dia-, el jugador més jove de la selecció catalana UEFA. El defensa del Manlleu s'estrena amb Catalunya en la cita murciana després de destacar a Manlleu, d'ençà de la seva arribada amb el curs ja iniciat. La temporada passada el vam poder veure a les files del Terrassa, després de la seva etapa formativa al futbol base de Cornellà i Espanyol. Els seus 11 partits jugats i 2 gols van cridar l'atenció de Toni Almendros, que l'ha convertit en un dels debutants d'aquesta primera fase estatal. En la setmana d'aquest debut, parlem amb ell per conèixer les seves impressions sobre la Copa de Regions i el seu moment a Osona. 

Marimon durant el darrer partit d'entrenament de la selecció, davant el Cornellà // Alex Gallardo
Ets la principal novetat, en el sentit que ets un dels deu debutants però ets el més jove. Arribes per primer cop a la selecció amateur sense haver participat en cap amistós. Com està anant l’estrena?
Molt bé. La rebuda dels companys ha estat perfecta. Tampoc m’esperava ser aquí, però hi hem vingut per sumar, ajudar, treballar, competir i fer-ho el millor que es pugui.

De companys has vingut amb en Segovia, porter del teu equip, però imagino que a la majoria ja els coneixies.
Sí. He coincidit amb ells al terreny de joc. En contra, i també jugant al meu costat, com l’Albarrán o el Diego Fernández a Terrassa. Em porto bé amb tots. Al món del futbol ens coneixem tots.

L’any passat vas acabar la temporada al Terrassa amb bons resultats personals però amb problemes extraesportius. Aquest any ets al Manlleu i les coses també van bé. Véns de marcar un gol diumenge passat, suposo que la bona temporada amb el Manlleu i aquesta convocatòria són reconeixements pels que estàs content.
Sí. L’any passat va anar força bé a Terrassa. L’ambient extraesportiu no ajudava, però vam fer una bona campanya. I aquest any amb el Manlleu m’han donat l’oportunitat de seguir a Tercera i seguir competint. No em queixo de com estan anat les coses perquè van força bé.

Ets el més jove de grup. Impressiona o amb els anys que fa que ets al futbol poques coses t’impressionen ja?
No, home! Impressionar sí que impressiona. Però bé, si som aquí tant li fa si tens 21 o 25 anys. Ets del mateix equip i vens a competir amb els mateixos companys.

Has parlat amb el míster? T’ha comentat què vol de tu?
Sobretot m’ha demanat que estigui tranquil i que faci el que sé fer. Que no vulgui demostrar més del que sé, perquè llavors no anirà del tot bé. Però el míster m’ha demostrat confiança i em diu que estigui tranquil.

Ell sempre ha tingut predilecció pels jugadors polivalents i, en el cas dels centrals, per centrals amb gol. Això, de moment ho acredites: 2 gols en l’inici de lliga, tenint en compte que et vas incorporar amb la lliga ja començada, i arribes de marcar contra el Gavà. Més enllà de la tasca defensiva és una altra característica teva?
Bé, he tingut la sort de poder fer dos gols aquest curs. Però també és cert que, entre lesions i l’època al Terrassa, portava temps sense marcar i enguany m’estic trobant bé i la recompensa del gol està arribant.

Les lesions et van dificultar jugar amb l’Espanyol B. Sents que amb el ritme que estàs agafant a Tercera, i ara amb la selecció, es torna a veure el millor Marimon.
L’altre dia ho parlava amb la meva mare. Ella em veia bé al camp i m’ho va preguntar. Jo li vaig respondre sincerament: estic tornant a trobar el Marimon de fa 4-5 anys abans de la lesió, tant a nivell físic com a nivell futbolístic.

Parlant de família, vida extraesportiva... Com t’ho has muntat per poder venir?
Treballo, però per sort el meu cap m’ha deixat venir. Quan li vaig explicar em va dir automàticament que sí, que no hi havia cap problema. I bé, la família sempre hi és, a les bones i a les dolentes.

A Múrcia tindràs suport? Vindrà família, parella...?
No. No hi vindrà ningú. És un viatge llarg i ja els he dit que no cal que vinguin. Però vaja, jo sé que són allà amb mi.

Més enllà de ser un dels escollits d’entre els jugadors de Tercera, és també un orgull representar Catalunya? És un plus més?
Sí. Nascut aquí, a Catalunya, i amb tot el que està passant... És un orgull poder defensar la selecció catalana.

Aneu amb por o respecte pel fet de no conèixer els rivals? Quan jugues contra el Gavà coneixes el rival, contra Múrcia...
Més que por, hi anem amb el respecte que se li ha de tenir a tots els equips, però amb la nostra identitat. Sabem que si som capaços de fer un bon partit podem tirar això endavant.

Suposo que has seguit les anteriors fases que ha disputat Catalunya. En general podem dir que està en un cicle guanyador, tot i haver perdut a Moldàvia, perquè és la campiona d’Espanya de les dues últimes edicions. Això pot pesar o la principal consigna al grup és de començar de zero?
No pesa pas. És més una motivació extra el seguir guanyant i deixar Catalunya a dalt, que és on es mereix. Anem a Múrcia amb la intenció de tornar amb els dos partits guanyats i poder seguir en aquesta competició.

Per últim, en el balanç personal. Objectius 15/16: amb el Manlleu màxima ambició possible?
Amb Catalunya anar endavant, seguir treballant i veure si els resultats acompanyen; i amb el Manlleu per què no pensar en play-off? 

Cap comentari:

Publica un comentari