dijous, 3 de desembre de 2015

#CatUEFA | Putxi: "Ser capità és un orgull, una motivació més"

Gerard Puigoriol Arnaus 'Putxi' (Manresa, 6 de maig de 1991) serà a Múrcia el primer capità de la selecció catalana UEFA. Va ser el segon d'Alex Cano a Segòvia i a Moldàvia i ara fa un pas endavant, escollit per Toni Almendros (amb Andrés Borges i Carlos Guzmán d'escuders). Un braçal guanyat amb naturalitat, un dels seus trets definidors. La cita murciana serà la vuitena fase oficial seguida que disputa Putxi, que encadena cinc temporades sense faltar a la crida d'Almendros. A la prèvia del retorn a la competició oficial de la selecció seiem amb el calderí i parlem del moment que viu, a la selecció i al seu club, el Prat.

Gerard Puigoriol 'Putxi', al partit d'entrenament d'aquest dimecres contra el Cornellà juvenil // Alex Gallardo

És la teva vuitena convocatòria oficial seguida, hi hem insistit molt. Et vas estrenar a la Vila-joiosa (Alacant), a la primera fase estatal, el desembre del 2011. Quins records en tens?
Recordo que hi vaig anar amb en Jordi Aumatell, que érem companys d'equip i a més érem els dos més joves. Si fa quatre anys, llavors en tindria 20... El debut se'm feia una mica gran, quant a que tenies al costat jugadors molt experimentats, amb pes dins la categoria i tot... i en aquell moment la cosa xocava... No m'hagués esperat mai en aquells temps que m'hauria cridat en Toni [Almendros]. Del debut en tinc un gran record.

Qui liderava aquella selecció, qui era el capità?
El capità diria que era en David Cárdenas, però hi havia gent de molt de pes a la categoria, com deia abans. Hi havia Valentín Merchán, Carlos Martínez, Enric Gallego... grans jugadors, la majoria d'ells amb el pas dels anys han anat a Segona B, i són jugadors importants en aquesta categoria.

Putxi, al costat de Cárdenas en la celebració del títol estatal a Astúries // José David Muñoz

No has fallat mai des d'aquell desembre de 2011. Això és sinònim d'haver jugat sempre a Tercera... però també de la confiança que et té el seleccionador Toni Almendros, a part del bon nivell futbolístic que has tingut, òbviament.
Sí, està clar que aquí sempre hi ha els millors... però alguna cosa més hi ha d'haver. Crec que el meu perfil, la meva manera de jugar, li agrada al Toni. Suposo que m'adapto a allò que ell vol, ell també valora la polivalència, que crec que jo tinc i suposo que també destaca la regularitat. He mantingut el nivell i per sort les lesions també m'han respectat. I el fet de seguir a Tercera ha fet que m'hagués pogut seguir cridant.

Estàs a la teva sisena temporada a Tercera, ja ho hem dit, cinquena a la selecció. Et veiem ara al camp i fas la sensació de ser un jugador veterà (en el bon sentit del terme) atrapat al cos d'un futbolista jove, de 24 anys. Tot i ser jove, lideres l'equip dins i fora.
Suposo que el fet de ser un jugador d'equip fa que es transmeti aquesta sensació. No ser un jugador que destaqui molt en una faceta concreta, sinó que sóc un jugador que intenta jugar en atac i en defensa, moure l'equip, intentar transmetre allò que vol l'entrenador. Crec que per aquests motius dóna aquesta sensació. Tot i tenir 24 anys he tingut la sort de viure moltes experiències, he pogut jugar molts partits a Tercera perquè m'han respectat les lesions i els entrenadors han confiat en mi. Sí que hi ha jugadors amb més partits disputats, però per sort tinc un bagatge que realment és important, i ho valoro. He tingut molta sort.

Vas ser segon capità a Segòvia i a Moldàvia, les dues cites oficials que la selecció disputava el 2014, al costat de l'Alex Cano. Ara assumeixes la primera capitania. Entenc que és tota una responsabilitat. 
Més que una responsabilitat és un orgull, una motivació més. I si els que acumulem més temps aquí podem ajudar els deu futbolistes debutants a adaptar-se, jo encantat de fer-ho. Em comportaré igual sent capità o no. És un orgull, una cosa que motiva, i n'estic encantat.

Havies estat mai primer capità? En categories inferiors, potser?
No, mai. Al Manlleu mai havia estat entre els tres capitans, hi havia jugadors com Arxi o Gely que feia molts anys que hi eren i no vaig formar mai part del grup de capitans. En categories inferiors tampoc, havia jugat sempre al Manresa i com a molt havia fet de segon o tercer capità. Primera capitania és la primera.

En paral·lel al camí amb la selecció catalana UEFA, des del 2011 has viscut moltes experiències a la categoria: has passat per tres clubs (Manlleu, Europa i Prat), has disputat tres play-off d'ascens a Segona B, has estat campió i subcampió de la Copa Catalunya i ara jugues a l'equip que és líder de Tercera. Sents que en general vius en una aposta guanyadora?
És el que et deia, he tingut molta sort, més enllà d'haver estat treballant sempre sense abaixar mai els braços. Els canvis d'equip que he fet sempre han estat a millor, els entrenadors han confiat en mi, l'Europa ha guanyat una Copa Catalunya històrica després de 17 anys i jo hi era; el Manlleu va jugar una final, que a saber quan tornarem a arribar-hi... Més que una aposta guanyadora, he tingut sort, la veritat. 

Amb l'Europa es proclamava campió de la Copa Catalunya el mes de març passat // Àngel Garreta

Com veus el grup amb tantes novetats? Hi ha deu debutants, tot i que són futbolistes amb experiència a Tercera. Al cap i a la fi, té un punt d'anecdòtic, oi?
Sí, al final com que es tracta d'una selecció, cada cop que ens trobem comencem de zero. Hi ha moltes novetats, però dins de la categoria gairebé tots ens coneixem, molt o poc, amb l'afegit de l'Alegre i el Buba, que venen de Primera Catalana. Sempre que hi ha una concentració comencem de nou com a equip; però el coneixement dels companys ja hi és. Serà igual que sempre, no crec que canviï res. El míster, a més, és d'idees clares, va de cara a la feina, i de seguida ens transmetrà allò que vol.

Què hem d'esperar d'aquesta primera fase estatal? Si mirem els dos últims precedents, té un punt de loteria, en paral·lel al desconeixement habitual dels rivals.
Molta igualtat, és l'única previsió que puc fer. Sempre n'hi ha hagut. Es trobaran equips que tenen por a perdre, mai es veu un joc gaire vistós, ni equips molt ofensius. Més aviat els equips surten amb la defensa ben plantada i sempre es veuen partits igualats. No serà fàcil però segur, segur, que tindrem les nostres opcions. Tenim un bon equip, que té gol, gent forta en defensa, confiem que anirà bé.

En aquesta convocatòria és baixa l'Alex Cano, lesionat. Ell, com tu, havia estat a les set fases oficials anteriors, els dos vau ser bicampions estatals a Segòvia. Una baixa, sensible, oi?
Sí, evidentment que el trobarem a faltar, perquè és un jugador molt competitiu, un molt bon futbolista. Tot i això, hi ha hagut canvis a la selecció en aquests últims quatre anys i el que ha arribat ho ha fet igual o millor. Quan arriba un nou futbolista, la il·lusió que porta més la qualitat que té ho iguala tot. No crec que es noti, la veritat, tot i que insisteixo que és un gran jugador, un dels millors centrals de la categoria, i un tio important aquí a la selecció. Entre l'Andrés Borges, que ja fa un temps que ve a la selecció, els nous i tota la resta, no hi haurà problema.

Entrevistava Toni Almendros aquest mateix dimecres, i com en anteriors entrevistes insisteix que en la confecció d'aquestes convocatòries ell i el seu equip tenen molt en compte criteris més humans que no tan futbolístic. Entenc que en concentracions tan curtes, la importància de fer grup és al mateix nivell que el to físic o tàctic, oi?
Sí, perquè ha de quedar molt clar que això no és un aparador. Els jugadors no venim aquí a lluir-nos, ni a fer-ho servir de trampolí, ni molt menys. Venim aquí a competir, a guanyar i a fer equip. Per aquest motiu, suposo que el Toni busca gent que pensi en l'equip i no individualment. És un grup competitiu, però tothom va a l'una. Estic segur que així serà, com ha estat sempre.

Almendros també es caracteritza, ho deies en una de les primeres respostes, per la polivalència, pels defenses i migcampistes amb arribada. En el teu cas, tot i jugar habitualment al mig del camp, a la selecció t'hem arribat a veure de lateral, al Vèneto. En principi, però, t'hem d'ubicar a la posició de migcentre?
La meva posició natural és al mig, sí que el Toni en alguns partits em va ubicar de lateral. Ell valora la polivalència. Al ser una convocatòria de 18 futbolistes, no pot tenir totes les posicions doblades i això és un fet a tenir en compte. La meva posició natural és al mig, però jo, com sempre, estic en disposició de jugar on faci falta, encantat de fer-ho.

Putxi (tercer per l'esquerra a la fila del mig) a la foto oficial del Vèneto 2013 // UEFA.com

Abans ho deies de la capitania, que era un orgull; suposo que també serà un orgull competir representant Catalunya?
Sí, em considero català, és el meu país, i és un orgull. Però un cop ets dins el camp els colors són el de menys. Vesteixis la samarreta que vesteixis, vols guanyar. Tant si representes Catalunya, el Prat, l'Europa, el Manlleu o qui sigui. 

Una pregunta més personal: com t'ho has muntat a la feina per poder venir a la concentració i a la competició a Múrcia?
He hagut de parlar amb el meu cap, buscar un forat. Aquest dimecres al matí no me'l podia agafar, per això m'incorporava al migdia. He agafat dos dies i mig, per cobrir dimecres tarda, dijous i divendres. És la manera que he hagut de fer per poder-ho compaginar. Dilluns faré pont, que anirà bé per recuperar, i dimarts que és festa aprofitaré per estar amb els meus.

Parlant dels teus, vindran a Múrcia a veure't?
No, els faria il·lusió, però tenen altres compromisos i no poden. Però estic segur que tant amb la meva parella com amb el meu germà, els meus pares i tots els que em segueixin estarem en contacte per telèfon. També ho seguiran per Twitter... estaran al meu costat segur.

En aquestes concentracions de la selecció catalana UEFA suposo que és inevitable que parleu de com s'està vivint la Tercera Divisió, oi?
Sí, sí. Al final quan s'acaba descanses una mica, perquè crec que parlem més de Tercera aquí que al nostre dia a dia. Ens trobem aquí 20 tios que juguem a la mateixa categoria, i cada dinar, cada sopar, cada passeig... sempre acaben sortint anècdotes, partits jugats, entrenadors... és un no parar. Però s'agraeix, és el normal que sigui el tema principal de conversa.

I els quatre del Prat haureu d'aguantar les bromes de ser líder, d'etiqueta de favorit, i demés, oi?
Encara no s'ha donat, però suposo que sortirà el tema, però com sempre amb bon rotllo. És normal que el futbol sigui el nostre tema principal de conversa, és el que ens uneix.

Aquest estiu Putxi fitxava pel Prat // Àngel Garreta

Dues preguntes en clau de club. L'estiu passat fitxaves pel Prat, acompanyaves el míster Pedro Dólera del Nou Sardenya al Municipal Sagnier, i suposo que aquests primers mesos a l'equip potablava et deixen un regust molt positiu.
De moment les coses estan anant de manera immillorable. Hem d'estar preparats per quan arribin moments pitjors, que segur que vindran, però estic molt content, amb el club, amb els nous companys, amb la gent que ens envolta, la manera de jugar... estic de deu. No puc demanar més. Només puc demanar que continuï així. Estic molt content.

No puc evitar preguntar-t'ho, tot i que és una pregunta més de fer al juliol o a l'agost, però la faig ara: va ser complicat deixar l'Europa?
Allà vaig estar perfectament. L'únic motiu per canviar d'equip va ser en Pedro. Va ser la persona que em va fitxar del Manlleu, em va venir a buscar [l'estiu anterior, el 2014] i volia aquest estiu que seguís amb ell. Aquest va ser l'únic motiu que va fer que canviés d'equip. Per tot el demés, sabia que anava a un club similar, quant a objectius esportius, capacitat econòmica, pes dins la categoria. Algunes coses seran millors, altres pitjors. L'únic que em va fer decidir, i no vaig dubtar gaire, va ser el fet que el Pedro em volgués sí o sí.

Et proposem una mena de joc, per al qual deixem la transcripció i incrustem l'àudio. Són 3 minuts, valen la pena:


No has marcat mai amb la selecció catalana UEFA. Et diria, tirant de tòpic, que és la teva "assignatura pendent", però tampoc és la teva tasca marcar.
Si ve, benvingut sigui; amb els clubs em sembla que fa dos anys que no marco.

A l'última final estatal, a Segòvia, et recordo en ple partit (es va arribar a la pròrroga, 0-0, i als penals) cridant la consigna "Portem una marxa més que ells" per animar l'equip. També assumeixes normalment aquest punt més motivacional, o van ser les circumstàncies d'aquell dia?
És un fet més dins del joc, la motivació. Recordo que érem a la pròrroga, jugàvem contra un equip mes experimentat, però també mes veterà. Com que érem mes joves, creia que teniem mes benzina. A més d'apujar la nostra moral, crec que també era un crit per mantenir-nos a tots en tensió. Forma part del joc també. Quan ho vaig dir no em vaig parar a pensar en la consigna en concret.

A Segòvia (esq) fent el '2' per celebrar el bicampionat // Álvaro Montoliu - FCF



Un veterà al cos d'un jove
Li comento en una de les preguntes, perquè em fa la sensació que és un pensament que genera sovint en tot aquell que el vegi jugar... o fins i tot en els que consultin el seu historial futbolístic. Va néixer el maig de 1991, i va debutar a Tercera abans de complir la vintena, el curs 2010/2011, a les files del Manlleu. La seva etapa formativa la va passar principalment al Manresa, a prop del seu poble, Calders. L'últim any de juvenil ja el va disputar amb els manlleuencs. A Osona es va estrenar a la categoria i hi va disputar quatre temporades, amb dos play-off d'ascens a Segona B (un total de tres rondes disputades, el 2012 i el 2013) i una final de Copa Catalunya perduda a casa contra el Nàstic, el setembre de 2012. Sobre els seus gols, la seva intuïció és correcta: no en marca des de la seva etapa de quadribarrat. El seu últim gol va ser el 3 de març de 2013, als Canyars (en un Castelldefels 1-1 Manlleu). Després de quatre temporades, 138 partits de lliga (inclosos els play-off) i 4 gols, el 2014 deixava Manlleu per reforçar l'Europa de Pedro Dólera. Es convertia en un fix a l'equip gracienc, amb qui repetia un play-off d'ascens (amb derrota contra el Jerez de los Caballeros) i assolia el títol de Copa Catalunya. Després d'una temporada acompanyava Dólera al Prat, i es manté la seva condició de fix als onzes: ha disputat 15 partits de lliga en aquests primers tres mesos de competició. En total, en el seu sisè curs a Tercera, acumula ja 189 partits (amb els 4 gols marcats amb el Manlleu). Si als mèrits amb els clubs li sumem els dos campionats estatals amb la selecció catalana UEFA (Astúries 2012 i Segòvia 2014) i les tres participacions europees amb el combinat català (Kíev, Vèneto i Moldàvia), el currículum de Putxi assoleix un pes específic inusual en qualsevol altre futbolista de 24 anys. Proper, atent i amb l'habilitat de fer-se escoltar, les virtuts extrafutbolístiques de Putxi destaquen en paral·lel a les seves capacitats futbolístiques. Una doble vessant que el fa únic per a tots els entrenadors que, sempre, l'han tingut com un fix als seus esquemes: de Francesc Cargol a Pedro Dólera, de Jordi Dot a Toni Almendros.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada