dijous, 31 de desembre de 2015

Les fites del 2015

Després d'haver repassat, en dues entregues, els registres numèrics que ens ha deixat el 2015 al grup català de Tercera, a tercera.cat tanquem l'any fent un balanç qualitatiu d'aquests dotze mesos pel que fa a les principals fites que han assolit els equips i jugadors que han pres part de la categoria. Seria com un "millors moments" de l'any que avui acomiadem. Aprofitem l'article, l'últim del 2015, per desitjar un bon inici d'any nou als lectors, i per desitjar que ens seguim trobant en aquest espai durant tot el 2016, any en què celebrarem el mig milió de visites i els cinc anys de vida.

Les celebracions de l'Ascó, campió a Cerdanyola el mes de maig // Iris Solà - FC Ascó

L'Ascó, campió del grup català de Tercera
Amb només cinc anys de vida (va ser fundat el 2010) i en la seva tercera temporada a la categoria, el FC Ascó es va proclamar el 10 de maig campió del grup català de Tercera de la temporada 2014/2015. Quedava una jornada per tancar la lliga, però el triomf incontestable a Cerdanyola (0-4), unit a l'empat de la Pobla de Mafumet a Terrassa (1-1), donava als verds el títol matemàtic. Amb el campionat i els 72 punts sumats, els asconencs tancaven el seu millor any: en els dos anteriors a la categoria havien acabat divuitens (18 punts), descendits a Primera Catalana; i sisens, amb 68 punts, el 2014, la màxima fita fins al curs passat. Un campionat que va propiciar estrenes dolces que no van tenir final feliç: els de Miguel Rubio van caure al play-off d'ascens a Segona B, a la ronda de campions contra el Jumilla, primer; i a la segona eliminatòria contra el Logroñés, després. També debutaven a la Copa del Rei (com a campions de grup de Tercera) amb derrota al Municipal d'Ascó contra el Reus. Les imatges dels jugadors asconencs celebrant el títol, via transistor, als vestidors del camp de la Bòbila de Cerdanyola del Vallès, ja formen part de la memòria del 2015 a Tercera.

El moment. La Pobla, nou equip de Segona B // Alex Gallardo - GallardoPhoto.com

La Pobla, nou equip de Segona B
Ni l'Ascó (en dos intents), ni l'Europa ni el Figueres (els dos a primera ronda) van superar el difícil repte dels play-off d'ascens a Segona B. Sí que ho va fer, superant tres eliminatòries, el CF Pobla de Mafumet, que en l'últim dia de curs, el 28 de juny, assolia al Municipal pobletà la categoria de bronze per primer cop a la seva història. Pel camí van quedar tres eliminatòries en què el camp tarragoní va ser clau per a la fita: els de Martín Posse no guanyaven ni marcaven cap gol en els tres partits disputats a domicili (un empat a Tuilla i derrotes a San Fernando i Gerena)... però s'imposaven als tres partits de tornada, i sense concedir cap gol en 300 minuts de joc. La tarda decisiva esdevenia èpica: el gol de Marc Vadillo igualava el del Gerena a l'anada... però el duel se n'anava a la pròrroga, primer; i als penals, després. L'encert anotador dels tarragonins i un paper novament estel·lar del porter Alberto Varo, el águila, feien la resta. L'alegria desbordada amb el llançament definitiu i els salts a la font per celebrar la gesta són una altra de les postals de l'any a la categoria. L'ascens salvava de retruc l'AEC Manlleu, que havia acabat el curs quart per la cua i que hauria patit un descens compensat a Primera Catalana si no hi havia cap equip de Tercera que pugés a Segona B.

El moment en què el capità Alex Cano aixeca la Copa Catalunya de l'Europa // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'Europa, campió de la Copa Catalunya
Ho van fer el 1997 i el 1998, però el CE Europa i el futbol amateur, especialment la Tercera Divisió, s'havien oblidat durant anys de disposar d'opcions d'aixecar la Copa Catalunya. El canvi de format (sense Barça i Espanyol, que juguen entre ells la Supercopa de Catalunya, i amb la divisió entre absoluta i amateur que agrupa a la competició els equips de Segona, Segona B i Tercera) va anar acompanyat de victòries dels Tercera a la competició. Eren tres (Cerdanyola, Gavà i Europa) a quarts de final, dos a semifinals (els gavanencs queien contra el Girona) i l'Europa batia dos equips de Segona consecutius (Barça B i Sabadell) al seu camp abans de la cita definitiva. El 25 de març, en un Nou Sardenya ple a vessar, els homes entrenats per Pedro Dólera tombaven un altre Segona, el Girona (que va fregar la proesa d'ascendir a Primera) en una final en què s'imposaven per 2 a 1. Tercera Copa Catalunya per al conjunt gracienc, i primera per a un equip de Tercera des que el Balaguer la va aconseguir el 2001. La imatge del capità Alex Cano, amb Pedro Dólera al costat, alçant la copa és una altra de les destacades a la galeria del 2015 en clau #3div5.

Celebracions del Figueres a la Pobla de Mafumet // UEFigueres.cat

El Figueres disputa el play-off d'ascens
Tenia una de les plantilles que, l'estiu anterior (de 2014), figuraven a les travesses de quins equips podien aspirar a la part alta. Però un cop iniciada la lliga, la UE Figueres es mantenia lluny de les places de privilegi. De fet, començaven el 2015 poc per sobre del descens (a la penúltima jornada de 2014 eren antepenúltims), però els empordanesos remuntaven terreny fins al seu dia de glòria, el 17 de maig, quan amb un triomf al camp de la Pobla de Mafumet (ja matemàticament segona), i una combinació de resultats ben complicada, superaven el Prat, el Vilafranca i el Terrassa i tancaven la lliga quarts. Els figuerencs entraven al play-off d'ascens a Segona B en l'única jornada que van passar en tota la lliga passada en places de privilegi. A la promoció el valor doble dels gols a camp contrari va acabar amb els somnis de la Unió. El triomf a Vilatenim contra el Numància B (2-1) va ser anul·lat a Sòria, amb triomf dels locals (1-0). S'acaba el somni que s'havia obert amb una proesa: una primera meitat de 2015 per recordar a Vilatenim. També disputaven play-off, però el confirmaven unes jornades abans, l'Ascó i la Pobla (ja hem comentat com es resolien les seves promocions) i l'Europa, que queia a Jerez de los Caballeros.

El Júpiter tornava a Tercera dos anys després // CE Júpiter
El Morell pujava... i es proclamava campió de Primera Catalana contra el Júpiter // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
El Granollers s'imposava al Santboià a la promoció d'ascens a Tercera // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
Júpiter, Morell i Granollers, dos retorns i una estrena a la categoria
Les alegries que venen des de baix, des de la Primera Catalana, solen produir-se a finals de maig o juny, ja que la competició s'estira més que la de Tercera. Els dos campions de grup pugen directament; els dos segons disputen una promoció d'ascens. El més matiner va ser el que menys temps feia que no era a la categoria. El 23 de maig el CE Júpiter assolia el campionat matemàtic al grup 1 i retornava a Tercera dos anys després del descens (campanya 2012/2013). Els grisgrana pujaven amb la derrota del Granollers al camp del Molletense. Amb Juanjo García al timó de l'equip, en un projecte molt consolidat (Juanjo ja era el tècnic de l'anterior ascens, fa tres anys i mig), els barcelonins se sobreposaven a la pressió de sentir-se favorits. El principal atacant de l'equip, Kuku, tancava a més el curs com a màxim golejador del grup. Una setmana després es tancava la lliga i, per tant, coneixíem el campió del grup 2, segon ascendit a Tercera. I lluny de tractar-se d'un retorn, vivíem l'inici d'una estrena històrica. El 31 de maig, al camp del Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat, el CD Morell obtenia el punt que necessitava per ser campió. Els de Joan Anton Pallarès aconseguien així l'ascens a Tercera Divisió, categoria en què han fet el seu debut històric aquest curs. La tercera alegria en forma d'ascens de Primera Catalana a Tercera Divisió es produïa dues setmanes després. La promoció entre segons classificats es resolia el 14 de juny a favor de l'EC Granollers. El conjunt entrenat per Raúl Matito s'imposava al Santboià als dos partits (4-2 al carrer Girona, 1-2 al Joan Baptista Milà) i retornava a Tercera Divisió nou anys després de l'última participació, el curs 2005/2006. Per contra, el 17 de maig, després de l'última jornada, s'havien acomiadat de Tercera la UE Vilassar de Mar (ja descendida feia setmanes), el FC Martinenc (a la penúltima jornada) i la UE Castelldefels (que consumava el descens en l'última cita del curs, al Sagnier).

El Prat ha fet una (gairebé) primera volta en què s'ha mostrat com a líder sòlid // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El Prat arrenca amb molta força
L'inici de temporada 2015/2016 ens ha deixat un líder clar, campió d'hivern després de 18 jornades. L'AE Prat ha continuat l'excel·lent línia mostrada la primera meitat de l'any (quedava a un sol gol de colar-se al play-off d'ascens a Segona B) i ha confirmat l'ambició del nou projecte potablava aquest curs, amb l'arribada del pratenc Pedro Dólera a la banqueta i de fitxatges com els de Gerard Puigoriol 'Putxi', Fede Bessone, o els retorns de Charly Ruiz, Jaime Fuentes o Ignacio Rosillo. Amb només una derrota (a Rubí) i sent invencible a casa en tot el 2015 (21 partits oficials, cap derrota), els pratencs tanquen el 2015 líders, amb sis punts més que el segon classificat, el Sabadell B, i amb molt bones sensacions de cara a la segona meitat del curs. El primer avís ja va ser contundent: 0 a 5 al Morell en l'estrena de la lliga.

El Sabadell superava el Rubí als penals de les semifinals de Copa // Pedro Salado

El Rubí es queda a les portes de la final de Copa
El curs passat va ser l'Europa (ho hem repassat en aquest article) i aquesta temporada la UE Rubí començava amb molt bon peu a la Copa Catalunya. A les tres rondes d'agost superava el Terrassa (0-1) i el Sant Andreu (3-2), i quedava exempt de l'eliminatòria prèvia als quarts de final. El mes d'octubre visitava Can Rosés un equip de Segona Divisió, el Llagostera, que queia gràcies a un bon desplegament defensiu dels rubinencs, i al gol d'Adrià Grau (1-0). Els vallesans quedaven a un pas de ser a la final, en unes semifinals en què eren l'únic representant de Tercera. El 8 de desembre, però, el somni s'esvaïa: tot i tractar de tu a tu un conjunt de categoria superior, el Sabadell, els penals decidien el pas a la final per als arlequinats (0-0, 2-4 als penals). La final serà 100% de Segona B, Sabadell-Barça B... però tindrà notes de Tercera: amb el Sabadell ja van disputar els quarts de final i les semifinals alguns futbolistes del filial, de Tercera.

Una de les celebracions de Triguero del curs passat // Lluís Montaner

Santi Triguero, màxim golejador
Camí dels 40 anys (els complirà l'octubre de l'any vinent), dels 200 gols a Tercera i dels 300 en partits oficials, a Santi Triguero (Vilanova i la Geltrú, 1976) res li hauria de venir de nou... o gairebé res. El 17 de maig s'estrenava en una cosa: era, per primer cop, màxim golejador del grup català de Tercera Divisió. Els 21 gols assolits amb el FC Vilafranca, en una temporada històrica per al davanter i per a l'equip penedesenc (cinquè classificat, a tocar del play-off) propiciaven la fita individual. Dels 21 destacava un hattrick, aconseguit al Masnou a la penúltima jornada (2-3). Amb el canvi de curs, Triguero s'ha mantingut al Vilafranca i és per ara el segon màxim anotador de la lliga, amb 12 gols fins ara. Els lectors de tercera.cat l'escollíeu a l'onze ideal de la temporada, sent el jugador més proposat als vostres onzes.

Alberto Varo, porter menys golejat el curs passat // Josep Maria Garcia

Alberto Varo, porter menys golejat
Un altre dels noms propis de la lliga 2014/2015 és el d'Alberto Varo (Tarragona, 1993). El porter del CF Pobla de Mafumet va ser un dels principals artífexs de l'ascens dels grana a Segona Divisió B. No només per aturar penals decisius a l'últim duel del play-off d'ascens, sinó per la seva regularitat a la lliga, en què acabava sent el porter menys golejat del grup, amb 27 dianes encaixades. Per a Varo la Segona B no era novetat del tot (ja hi va disputar tres partits el curs 2013/2014), però per a un apassionat del futbol tarragoní, assolir l'ascens a les files del conjunt pobletà significava un plus més a un any espectacular. A tercera.cat l'entrevistàvem a finals de lliga... i els lectors del web l'escollíeu com el porter de l'onze ideal de la temporada, sent el segon jugador més proposat als vostres onzes.

L'onze ideal del curs 2014/2015 segons els lectors de tercera.cat

Majoria europeista a l'onze ideal 2014/2015
Un onze ideal (n'hem fet un spoiler) en què més d'un centenar de lectors del web votaveu, per quart any consecutiu, els jugadors que, al vostre parer, havien destacat més el curs passat a la categoria. L'onze acabava mostrant una majoria (simple) de jugadors del CE Europa, un total de cinc: Cano, Pastells, Dot, Putxi i Lara; dos atacants del FC Ascó (Genís i Asier) i un representant de l'AE Prat (Albarrán), el CF Pobla de Mafumet (Varo), el Terrassa FC (Batanero) i el FC Vilafranca (Triguero) completaven l'onze. Val a dir que Toni Texeira, porter del Prat, era el setè jugador més proposat... però apareixia com el segon porter a les votacions. Dels onze futbolistes, tres han promocionat a Segona B (Varo continua a la Pobla, i Batanero i Pastells fitxaven l'estiu passat pel Sabadell), set es mantenen a Tercera i l'onzè, Genís Soldevila, juga ara a Primera Catalana, amb el Balaguer, després de deixar l'Ascó aquesta mateixa tardor.

Sascha i Manel, dos pòquers a Tercera... el mateix dia! // Roger Sánchez - tercera.cat

Sascha Andreu i Manel Martínez anoten, els dos, quatre gols en un mateix partit... el mateix dia!
Han protagonitzat el registre individual del 2015. Una fita personal... que complien el mateix dia, l'11 d'octubre, a la J8 d'aquest curs. Al matí, Sascha Andreu marcava quatre gols per al Prat contra la Monta (4-2), un dels seus exequips; i a la tarda, Manel Martínez feia el mateix, marcar quatre gols, però per al Sabadell B a Peralada (1-4). Feia un any i deu mesos que un jugador no anotava un pòquer de gols a la categoria (l'últim va ser Manel Sala, del Manlleu, a la primera jornada de 2014) i els dos futbolistes destacaven per aconseguir-lo amb rapidesa, amb opcions fins i tot d'ampliar el seu compte anotador. Tres dies després els reuníem en una entrevista a tercera.cat. Ja ho dèiem a l'entrevista, ells volien destacar per més coses a part dels quatre gols, i ho estan aconseguint: tanquem el 2015 amb Manel Martínez com a màxim golejador del grup (13 dianes), i amb la renovació signada amb el CE Sabadell; i amb Sascha Andreu com a quart màxim anotador de la lliga (9 gols per a l'AE Prat), tot i haver patit contratemps físics aquesta temporada. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada