dimecres, 8 de juliol de 2015

Fem balanç, capítol 20: Ascó

Acabada la temporada, a tercera.cat hem completat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, han analitzat si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 20 i últim repassem el curs de l'Ascó, que aconseguia un històric campionat de grup però que es quedava a les portes de l'ascens després de caure contra el Logroñés a segona ronda, i d'haver-se vist superar a l'eliminatòria de campions pel Jumilla prèviament. La temporada, però, és la millor de la curta història de l'entitat, que ha vist com els verds s'han imposat al final de les 38 jornades després de superar en el cos a cos l'altre gran dominador, la Pobla, a qui va infligir un correctiu espectacular a la segona volta (4-0). L'Ascó va ser campió amb 72 punts. Escriu sobre la temporada de l'Ascó el seu cap de premsa, el periodista Albert Fernández.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat


Un camí difícil per a un campió jove
Un article d'Albert Fernández / @albert_fm

El FC Ascó ha fet història proclamant-se campió del Grup cinquè de Tercera Divisió i classificant-se per als play-off d'ascens a Segona B. No ha estat un camí fàcil per al conjunt de la Ribera d'Ebre. Després de la fusió amb el FC Benavent, l'entitat presidida per Miquel Pérez va heredar la plaça a Tercera Divisió del conjunt del Segrià. En la temporada del seu debut, i amb Mauro Ravnich a la banqueta, el conjunt asconenc va perdre la categoria en un curs complicat, en què les peces del projecte no van acabar d'engranar. No obstant, tot i tenir un complicat inici de lliga a Primera Catalana, l'arribada a la banqueta de Miguel Rubio va començar a posar les bases per a l'èxit aconseguit en aquesta temporada. Després de finalitzar a mitja taula, en la següent temporada l'Ascó es va proclamar campió a Primera Catalana recuperant la categoria que perdia dos anys abans. El retorn a la competició estatal va ser pràcticament immillorable. L'equip, sumant 68 punts, es va quedar a les portes de jugar el seu primer play-off d'ascens a Segona B després d'ocupar durant gran part del campionat alguna de les quatre primeres posicions del campionat, que fins i tot va arribar a liderar.


La base de la temporada passada va ser l'adient per construir un equip campió després de 21 victòries, 9 empats i 8 derrotes. Després d'un inici de campionat una mica irregular en què l'equip va haver de jugar per reformes a l'annex de gespa artificial, i de dimensions molt més reduïdes, l'Ascó va anar creixent com a conjunt, i tot i no estar entre els millors en els primers mesos de competició, el conjunt de Miguel Rubio va presentar la seva candidatura al títol precisament amb un títol honorífic de campió d'hivern després de guanyar per primer cop en diversos enfrontaments al Santfeliuenc. A partir d'aquest instant, la primera plaça es va anar alternant amb un altre conjunt tarragoní, la Pobla de Mafumet, fins al final del campionat. Un dels fets destacables que expliquen la bona evolució del conjunt asconenc van ser els quinze partits consecutius sense conèixer la derrota entre les jornades 14 i 29 tot i que la 22, en què l'Ascó va perdre a Figueres, es va jugar de forma discontínua per la vaga del futbol català. 

L'Ascó tancava la lliga amb el campionat // Iris Solà - FC Ascó

Una de les bases en la qual es va fonamentar l'èxit asconenc va ser sens dubte la solidesa defensiva, que tot i no finalitzar com l'equip menys golejat del campionat, sí va permetre al porter Sergi Fuertes estar més de 500 minuts seguits sense encaixar un gol.

Avançant en la segona volta, l'Ascó va tenir una davallada en els seus resultats, no tant en el seu joc, al mes d'abril. Coincidint amb enfrontaments amb rivals de la part alta, el conjunt asconenc no va saber treure millor profit de partits contra Figueres, Prat, Rubí o Europa, però sí que va donar un importantíssim pas endavant a la consecució del títol en l'enfrontament directe amb el seu màxim rival per la primera plaça. La Pobla visitava el Municipal asconenc en un partit amb molta expectació a les grades i en què finalment els de Miguel Rubio van fer valer la seva condició de millors locals de la categoria per imposar-se amb un contundent 4-0 al conjunt de Martín Posse, a qui guanyaven el goal average i relegaven a la segona posició. Tot i això, l'Ascó perdria novament aquesta primera plaça en els partits posteriors però la tornava a recuperar en un dels camps més complicats de la categoria davant el Peralada, imposant-se per 2-4 en un partit que podien haver guanyat els locals però que finalment l'Ascó va acabar guanyant en el descompte recuperant un lideratge que no tornava a perdre fins al final.

La consecució del títol es va produir en un escenari sempre complicat com la Bòbila de Cerdanyola. Amb el conjunt local completament salvat, els homes de Miguel Rubio van saber patir en alguns trams del partit per fer valer la seva superioritat i endur-se els tres punts amb un contundent 0-4. Amb la victòria a la butxaca, totes les mirades estaven posades en el que passés a l'Olímpic de Terrassa on el conjunt local, després d'una setmana moguda, s'avançava en el marcador donant opcions al conjunt asconenc de ser campió. Un cop finalitzat el partit a Cerdanyola, tota la plantilla va esperar al vestidor la notícia del resultat entre el conjunt egarenc i la Pobla de Mafumet, que va acabar arribant a les 13'57h fent esclatar l'eufòria i segellant una temporada històrica a la qual encara restava per assaborir l'últim premi: el play-off dels campions.

Asier Eizaguirre, un dels protagonistes del 4-0 a la Pobla // Iris Solà - FC Ascó


Amb la lliga regular finalitzada, i amb el major èxit de la història del club aconseguit, arribava l'hora de jugar el play-off per la via dels campions. El Jumilla va ser l'equip que va deparar el sorteig a la seu de la RFEF, amb l'anada al Municipal d'Ascó. L'eliminatòria contra el conjunt murcià va ser molt igualada en els dos partits, tot i que l'Ascó va merèixer millor sort després d'estavellar fins a 3 pilotes als pals de la porteria contrària en 180 minuts, i va rebre quatre gols a pilota aturada del conjunt rival que pràcticament no va tenir més opcions de gol en els dos partits. Tot i això, un gol d'Asier Eizaguirre en les acaballes del partit de tornada que posava el 2-2 en el marcador semblava indicar que el partit es decidiria a la pròrroga, però un contracop en l'últim minut minut d'eliminatòria va propiciar un fatídic gol de Paolo que donava l'ascens a Segona Divisió B al conjunt murcià.

La graderia del Municipal lluïa un espectacular aspecte als play-off // Iris Solà - FC Ascó

La derrota va ser un cop molt dur per a l'equip, que arribava amb les forces justes al tram final de temporada. La SD Logroñés va ser el segon rival en el play-off, aprofitant la repesca que tenen els conjunts campions eliminats en primera ronda. En un magnífic escenari com Las Gaunas, l'Ascó no va saber aprofitar un 0-1 en el marcador i que el conjunt de la Rioja es va quedar amb 10 homes per sentenciar l'eliminatòria i va veure com finalment s'havia de conformar amb un curt 1-1 per al partit de tornada a Ascó. A la Ribera d'Ebre i amb el Municipal ple fins a la bandera, novament Asier Eizaguirre avançava l'Ascó, però un gol del Logroñés en el segon temps forçava la pròrroga i posteriorment els penals que feien caure a l'Ascó.

Tot i la crueltat de les dues eliminatòries de play-off, ningú pot negar la meravellosa temporada del FC Ascó, un club d'un poble de poc més de 1.000 habitants que ha estat capaç d'una gesta única en el futbol de les Terres de l'Ebre. Toca aixecar-se, aprendre dels errors i començar una nova temporada en la qual cal tornar a competir com l'anterior.





Cap comentari:

Publica un comentari