dimarts, 10 de gener de 2012

Segona meta volant (1): Anàlisi global

El Terrassa ha treballat com un dièsel des que vam arribar a la primera meta volant (a la jornada 10, quan els vallesans eren segons). De fet, només ha pujat un esglaó, però ho ha fet sent el segon equip que més punts ha sumat en aquest tram (el Prat ha sumat 20/27 i el Terrassa, 19). En aquest tram ha obtingut valuosos triomfs, s'ha enfortit com a col·lectiu i ha gaudit del gran moment de forma dels seus dos grans golejadors, Xavi Molist i Carlos.

No ha acabat la volta líder per culpa de Kilian (Espanyol B) el Prat, millor equip en aquest tram. Els homes d'Agustín Vacas han explotat el seu excel·lent moment de forma a domicili (Vic, Masnou, Cornellà i Pobla ho han patit) i ha anat sumant a casa, on, tot sigui dit, l'equip no guanya amb tanta facilitat (2 derrotes i 4 empats). El bloc es manté fiable, amb Toni Texeira com el segon porter menys golejat de la categoria.

Ha notat la duresa d'aquest segon tram l'Espanyol B. El filial va arribar a la primera meta volant líder en solitari i ara veu com té dos equips al davant, un d'ells quatre punts per sobre. El filial blanc-i-blau ha pagat els vaivens de diversos jugadors al primer equip. En aquestes nou jornades només ha sumat tres triomfs i, a més, ha patit la primera derrota del curs, a Amposta. La desaparició de Cristian Gómez, gairebé sempre al primer equip, i les convocatòries d'homes com Canal o Christian Alfonso han obligat Longhi a fer equilibris que l'equip, en algunes cites, ha pagat. Tot i això, tanca la primera volta amb motius per mantenir-lo, sí o sí, al grup d'aspirants al títol.

La Pobla Mafumet ha mantingut la trajectòria silenciosa que l'ha caracteritzat en aquesta primera volta. L'equip se situava al play-off de nou a la jornada 11, i era líder a la 16, però durava una sola jornada. Ha encaixat poquíssims gols (4 en 9 partits) si bé dues desfetes seguides a casa (contra Prat i Cornellà) han refredat les seves opcions d'assaltar un liderat que ara té cinc punts per sobre. Haurà d'estar alerta als seus perseguidors.


Per començar, al FC Vilafranca. Si bé el degà penedesenc ha baixat dues posicions en nou jornades, la seva condició d'equip que no entrava a les travesses de ser al play-off reforça els homes de Puchi, que es mantenen a la part capdavantera sense donar símptomes de desgast. Tres derrotes consecutives (J11-13) van passar factura, però els quatre partits sense perdre amb els quals tanca la volta (10 punts de 12 possibles) deixen l'equip en una excel·lent dinàmica.

Només té un punt menys, però arriba a la meitat de curs amb mal sabor de boca el Manlleu. La derrota al derbi osonenc, que privava els manlleuencs d'assaborir el play-off per primer cop aquesta temporada, espatlla un bon segon tram de curs dels de Francesc Cargol. Són el quart equip que més ha sumat entre les dues metes volants (16 de 27 punts), amb victòries de mèrit, com les d'Olot i Rubí. Els osonencs no abandonen les places de dalt (a dos punts del quart) però encara han de fer un esforç més per entrar al grup dels escollits.

Qui comença a apretar per recuperar el temps perdut és el Cornellà. La victòria a la Pobla de Mafumet redueix la distància dels de Jordi Roger amb les places de play-off, ara a sis punts, però sobretot, reforça la moral d'un col·lectiu que ha vist com el cap de la cursa s'ha anat allunyant. 3 empats i 2 derrotes han alentit el creixement del Cornellà, que té una segona volta i fitxatges de renom per endavant.

Cinc derrotes en nou partits han refredat el bon inici d'un Olot que ha passat de revelació a aspirant, i d'aspirant a veure's allunyat del capdavant. Els homes de Nitus Santos volen ser més amunt de la vuitena plaça actual, però en aquest tram han vist com el seu Municipal no era inexpugnable (Manlleu i Terrassa hi han sumat els tres punts) i, tot i vèncer al Nou Sardenya, tenen els desplaçaments com el seu taló d'Aquil·les.

El Gavà ha mantingut el ritme tranquil, sense sorpreses positives ni negatives, si més no en l'aspecte esportiu. L'equip ha sumat a casa i fins i tot ha protagonitzat una de les sorpreses de la primera volta, derrotant el Terrassa a l'Olímpic (J14), en l'única victòria gavanenca a domicili. Els comiats per motius econòmics de Triguero, Vall i Patri van sacsejar el vestidor. Des de llavors, un punt de sis possibles i zero gols a favor. La segona volta indicarà si l'equip pot mantenir-se sense ensurts a la zona mitjana.

Ha sumat els mateixos punts que a les 10 primeres jornades (13) el Balaguer, un altre dels equips que ha creuat la primera volta sense grans sobresalts. En aquest tram ha perdut només dos partits complicats (a Manlleu i a Terrassa) i s'ha mostrat sòlid a casa (1 victòria i 4 empats). A més, segueix donant lliçons de com rendibilitzar els gols. És l'equip que més punts obté per gol anotat (1'63).

Ha rebut lloances de pràcticament tots els rivals el Rubí d'Alberto Fernández. Els vallesans acaben la primera volta onzens perquè sumen tres partits sense guanyar, però han desplegat un joc molt atractiu, amb resultats de molt de mèrit, com l'empat arrencat de camp de l'Espanyol B o les victòries solvents a casa contra la Grama, el Castelldefels i el Vilanova. L'equip s'ha fixat la fita d'assolir la salvació al més aviat possible i la primera volta, amb 25 punts sumats, va en consonància a l'objectiu.

Qui s'ha superat respecte al primer tram de curs és el Castelldefels En aquestes últimes nou jornades els mariners han trencat amb un trauma, les victòries a domicili. N'encadenaven tres de consecutives (Prat, Masnou i Vilanova), fet que els ha empès, d'estar a un punt del descens (J19) als vuit de marge que tenen ara. Dues derrotes consecutives han entel·lat mínimament el final d'una bona primera volta per a l'objectiu de l'equip, una permanència tranquil·la.

El bagatge de l'Europa en les últimes 9 jornades és de dues victòria, tres empats i cinc derrotes. Els de Pedro Dólera havien acumulat fins el triomf contra el Masnou tres derrotes seguides, i han descendit cinc posicions a la taula respecte la jornada 10. L'equip no està fi i les coses no srten bé. De plantilla n'hi ha, i amb el triomf contra el Masnou, millora una situació fins ara preocupant.

S'ha allunyat del descens un Santboià que havia començat a jugar amb foc. Els de Miguel López només han perdut un partit dels últims sis. Uns duels en què s'ha mostrat sòlid al darrere: tres gols encaixats en sis encontres. El descens és cinc punts per sota i, a més, l'equip ha capgirat la dinàmica negativa de resultats que s'havia instal·lat al Joan Baptista Milà a principis de temporada.

També la Muntanyesa comença a sortir, a empentes i rodolons, de les places que cremen. El deixàvem a la primera meta volant a la zona de descens (era tercer per la cua), i ara es troba quatre punts per sobre. Els de Miki Carrillo van encadenar cinc empats seguits (J12-16) que, combinats amb el triomf contra l'Europa (J18) han donat confiança i, sobretot, punts per anar agafant coixí.

Entre una meta volant i l'altra (nou jornades de diferència), tres tècnis han passat per Can Peixauet. La Grama ha viscut de tot: tocava el descens amb Moya, en sortia amb Lluís Planagumà i el triomf contra el Vic; hi tornava perdent al Sagnier i tancava la primera volta fora de la zona perillosa. Una muntanya russa esportiva que flueix en paral·lel a la conjuntura econòmica del club. La victòria en l'estrena de Toni Romero i, sobretot, el paper creixent d'un bloc jove i treballador són els grans arguments que tindrà la Grama per defensar la permanència d'un històric del nostre futbol.

El Vic va fregar l'infern (tot i que no és en descens des de la J6) però en va sortir victoriòs, i de quina manera. Els homes de Pere Vila guanyaven a Manlleu i sumaven tres punts que els mantenen per sobre de la línia de flotació. La injecció de moral que arribava implícita amb el 2 a 4 hauria de ser aprofitada pels vigatans per donar la volta a un dels seus grans mals: a l'equip li costa molt guanyar. Abans diumenge no ho feia des del 16 d'octubre.

No està com a la jornada 10, quan encara no havia guanyat, però la situació del Vilanova, tercer per la cua, preocupa i molt. L'equip ha guanyat tres partits, però s'ha mostrat mancat d'idees en diversos duels, sobretot, amb rivals directes (derrotes amb Muntanyesa i Masnou, empat amb el Vic). Els canvis a la plantilla fets aquest Nadal (4 baixes i 3 altes) no donaven resultat diumenge. A favor de l'equip, el temps d'adaptació (que haurà de ser ràpid) i la poca distància respecte la salvació (3 punts).

El Masnou és qui menys punts ha sumat (5 de 27). Només ha guanyat un partit (diumenge a Vilanova) i la situació de l'equip és molt crítica. El triomf a l'Alumnes Obrers donarà moral als homes de Claudio Festa, després d'uns partits molt fluixos (el balanç 1-2-6 ho diu tot). El millor, que la salvació és a cinc punts.

És cuer però té raons per a l'esperança. L'Amposta ha passat d'acumular cinc derrotes seguides (J10-14) a sumar 8 punts dels últims 15. O el que és el mateix, de ser clar candidat al descens a no poder descartar la salvació. Al terreny extraesportiu, amb els canvis a la presidència s'han garantit en principi els pagaments i la continuïtat d'un bloc que, sense el golejador Miguel, s'agafa a l'esperança de retallar els cinc punts que els separen de la permanència.

Al proper capítol, l'1x1.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada