divendres, 26 de juliol de 2013

El 'cas Thompson'. Epíleg













<<< La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 1
<<< La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 2
<<< El 'cas Thompson'. Pròleg

Agraïments

Abans d'obrir l'últim capítol del monogràfic sobre el 'cas Thompson', i per no deixar-ho per al final, voldria fer alguns agraïments puntuals que han fet possible aquests quatre articles.

En primer lloc, i especialment, gràcies al Xavi Chica per la complicitat, la facilitat en el contacte i l'execució, i l'excel·lent article que va voler signar per a tercera.cat, i per la conversa posterior, reproduïda en aquesta mateixa entrada. Ja posats, per la paciència d'escriure un article el desembre, reunir-nos per gravar la conversa el febrer, i veure-ho tot publicat el juliol...


Gràcies també a tots els que han ajudat recordant aquella etapa concreta del futbol català i de la Grama, i als que han col·laborat aportant material informatiu o background sobre el cas en converses de cafè: Carlos Martínez, Albert Solé, Jordi Sunyer, Albert Robledillo, Marcos Moreno, Cristian Garcia i Gloria Fernández.


Gràcies a la Georgina Cabanes, que ha fet la correcció dels textos dels quatre articles del monogràfic.


Tres mitjans han estat font bàsica per al monogràfic. L'article s'ha enriquit amb els materials d'El 9 Esportiu, l'XTVL / La Xarxa i Televisió de Catalunya. Els articles han inclòs a més enllaços a El blog de l'Hospi, Mundo Deportivo, Marca Sport.


I gràcies a tots els que heu passat per tercera.cat aquests dies, la meva intenció és poder fer temes que van més enllà de l'actualitat de Tercera amb més regularitat.



Epíleg

En paral·lel a la redacció de l'article, vam quedar un vespre de febrer (sí, el monogràfic ha estat temps gestant-se) amb en Xavi Chica per parlar, de manera informal, sobre el cas, ampliant els capítols més interessants i preguntant aquells punts concrets que quedaven per explorar.

Com que va ser una conversa, i no una entrevista, us deixo les reflexions de Xavi Chica, i incloc a l'entrada dues vídeonotícies dels problemes posteriors de la plantilla de la Grama, que va patir un final de curs d'impagaments i patiment per salvar la categoria.


Chica i jo parlem en un bar, davant d'un camp del futbol català, que podria ser (però que no és) el Nou Municipal de Santa Coloma. El 'cas Thompson', analitzat amb l'autor de l'article que ha centrat aquest monogràfic.



"
Els primers dies hi havia com una certa il·lusió general. Primer, perquè la premsa de la Grama érem quatre gats. Havíem viscut el descens als inferns de la Gramenet, de lluitar per pujar a Segona a trobar-se en el pitjor moment en molts anys, no hi havia un duro, i l'escenografia va ser tan cuidada que ens va sorprendre.

No ho havíem vist mai, ni allà, ni en cap club del futbol català llavors. Que vingués un inversor suec, acompanyat, amb un vestit, que s'havia reunit amb el president. No m'ho vaig creure al 100%, però sí que vaig pensar "potser és un punt d'inflexió".

Suposo que és el mateix punt d'inflexió de quan arriba un president nou, com els del Sant Andreu o el Sabadell, que pronosticaven ascensos a Segona o a Primera al futur immediat. Saps que és difícil, però també saps que si ho diuen, serà per alguna cosa, oi? 

Veies a tothom que li feia la pilota d'una manera increïble. El veies a ell passejant-se amb molts diners. Em vaig adonar de com canvien les persones quan veuen algú amb diners, coses que van més enllà de l'esport.

A banda de ser un bon estafador (ho tenia tot pensat) sabia guanyar-se la gent. No només eren els diners. Des del primer dia va veure que la penya d'animació que hi havia a Can Peixauet, unes 15 persones, eren els que més suport donaven a l'equip, i se'ls va posar a la butxaca. Sent una penya de seguidors que desconfiava sempre de tothom, també de la premsa. Va ser un mèrit d'ell.

Vicente Ferrer, que al final es va saber que ocupava el càrrec de manera il·legal perquè els papers de la Federació no eren correctes, era un president molt tancat. Estava allà perquè ningú volia agafar el club, senzillament. No tenia diners, i quan va arribar Thompson el va veure com la seva salvació. Deuria pensar "el que ningú ha aconseguit ho aconseguiré jo".


Vicente Ferrer, abans d'un servei d'honor de la nedadora Mireia Belmonte a Santa Coloma // El 9 Esportiu






















Quan tothom confiava en ell, a l'inici, va venir l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i el primer dia va veure clar que no era de fiar. "És un home molt estrany", li va dir al tinent d'alcalde. I tothom estava cec dins el club, es va crear un ambient a l'entitat completament diferent al que es podia veure des de fora, i això en part ens deuria influir també a la premsa. Tothom parlava meravelles d'aquell home, què havies de fer tu, sense conèixer-lo? Jo ho vaig acabar fent, però reconec que em va costar.

El primer a desconfiar va ser en Josep Maria Roca, director d'El Mirall. Però al final tot va anar molt ràpid. La sensació inicial d'"aquest tio és l'hòstia" va durar tres o quatre setmanes, potser. A partir d'allà van començar les sospites.

Al desembre, el dia que ve a la redacció d'El 9 Esportiu, ja vaig veure que allà hi havia alguna cosa estranya. La meva "confiança" deuria durar un mes i mig, com a molt.

Pedro García (ara davanter del Terrassa) li feia de xofer habitualment. Tony Thompson amb qui té més confiança serà amb ell i amb Aarón Fernández. S'intentava guanyar la plantilla i va veure que Pedro i Aarón eren dels més joves. Thompson paga una nòmina de la seva butxaca, i promet a Aarón i Pedro que els buscarà un equip a Anglaterra, que ell té contactes allà.

Wanderson do Carmo va ser a la llotja del Nou Municipal, el vam veure. Ens vam dir "hòstia, doncs això va de debò", perquè després de saltar el rumor havíem vist vídeos a internet, amb gols seus a la lliga sueca. No ens van deixar parlar amb ell, però crec que ens van arribar a dir que estaven en negociacions. Wanderson ve enganyat totalment a Santa Coloma, crec que li promet una prova amb un equip de Segona, sense dir-li quin, i el fa venir al camp de la Grama. Va ser l'únic jugador a qui fa venir al camp.

A qui fa venir també és al fill de Janet Elizabeth Kitchen, la dona amb qui s'havia ajuntat prèviament, i al seu millor amic. Els fa passar com a representants, o com a homes de confiança i coneixedors del futbol suec. Els fa venir diverses vegades.

A la presentació ell ve amb dues noies, a qui porta com a secretàries. Eren catalanes, i una d'elles coneixia el Joaquín García, migcampista d'aquella plantilla. I Thompson ho veu, que es coneixien prèviament, i allò implica que aquesta noia no vingués més acompanyant l'inversor suec. Aquest detall, que Thompson digui a l'amiga de Joaquín que no torni, també és bastant curiós

No volia sortir a les fotos. Amb el pas dels dies, buscava no aparèixer a les fotos. Anava deixant sospites, i és molt probable, tot i que no ho sabem, que abans hagués estafat algú més. A Suècia, de fet, el buscaven per estafa.


Foto: El 9 Esportiu





















A la presó no va complir gaire condemna, no hi va arribar a estar ni un any pres. Sé que la seva dona, Janet, va presentar una denúncia, però poc més coneixem. La Grama, lògicament, no el denuncia. El club l'únic que perd amb el 'cas Thompson' és imatge. En el fons guanya una nòmina, la que paga Thompson amb els diners de la seva dona. La Grama és estafada des del punt de vista de la imatge.

Ell posa diners al club, sí, però ho fa molt forçat des de dins. Vicente Moreno, Alfonso Araque i fins i tot Roque Pascual, el forcen a posar diners, després d'haver parlat molt de què faria i no haver fet cap inversió. Aquestes pressions internes l'acaben empenyent a pagar una nòmina.

Però aquí deurien arribar els seus diners. Amb prou feines deuria poder pagar una segona nòmina, i d'aquí el cabreig monumental que agafa quan la Grama perd a la semifinal de la Copa Catalunya, contra l'Hospitalet.

Aquell dia mereix capítol apart. Thompson va begut al camp. Quan veu que el partit està perdut i que no arribarà l'ingrés econòmic esperat, perd la raó. Comença a insultar el cos tècnic amb Toni Rovira al capdavant. L'entrenador de porters, Miguel Ángel, també entra en una forta discussió amb Thompson... en aquell moment ho vam veure del tot clar. "Aquest 'tio' està boig"

A l'altra Copa, la Federació, també hi ha història. Viatja al Camp d'Esports de Lleida amb el seu pare, a qui fa passar per agent. Després de veure una bona quantitat de vi, al pare se li escapa el parentiu que tenen, que ell va néixer d'un descuit... els altres dissimulen, fan veure que no senten res, però ja veuen clar que tot allò és una gran mentida. Que tot és una estafa. Tenien sospites i allà les confirmen.

L'emboscada de la plantilla és el punt final de les sospites que hi havia també dins el vestidor. Tenien la mosca al nas ja. Veien que tot eren promeses incomplertes. En el moment en què s'adonen que Thompson no paga el lloguer, hi ha una sèrie de trucades entre directius i plantilla que deriva en un boicot a Thompson. Passa molt ràpid. Després ell demana que el duguin a l'aeroport, i tot va succeir en qüestió d'hores.

Recordo que jo era al diari i em vaig assabentar de tot l'endemà, i tot havia passat en molt poques hores. Es van precipitar molt els fets. El desenllaç va ser rapidíssim. 

No citen la premsa, és quelcom que queda en el si de la plantilla. Evidentment els que seguíem l'equip vèiem clar que alguna cosa passaria, però no sabíem què farien. Fins aquell moment no sabien que ell no es deia Tony Thompson. La història al pont me la crec del tot, evidentment allò només ho coneixen els protagonistes.

En la voràgine de fets, en aquell moment, t'assabentes de la meitat de les coses. Després, o ara havent fet la recerca, vas veient tot el que va passar. La història de la cartera no la coneixia, només ens vam quedar amb el nom, que es deia Antonio Pastor, però desconeixíem el què. És una història que, vista ara, hauria donat per estar allà cada dia, i dedicar-li una cobertura més àmplia.

El president fins a última hora va estar al seu costat. Vicente Ferrer potser seguia pensant que Thompson invertiria al club. Ferrer va quedar en evidència, però mai no va aclarir perquè es va creure Thompson fins al final. Volia mantenir la presumpció d'innocència quan tot ja era bastant evident. No va dimitir per aquell cas, arriba fins a final d'aquella temporada, amb la salvació agònica inclosa.

Al míster, Toni Rovira, el fan fora durant el 'cas Thompson'. Després de la derrota a la Copa Catalunya, la Grama guanya el partit de lliga següent, contra el Terrassa (4-2). I tot i la victòria, Thompson es carrega Rovira, perquè ja ho tenia decidit. De facto ho fa el president, Vicente Ferrer, però motivat per Thompson. I Piti Belmonte, que en principi s'hauria de fer càrrec del filial (molt exitós aquell any amb Alberto Fernández de tècnic), acaba agafant les regnes del primer equip a finals de febrer de 2010.


Després del 'cas Thompson', Ferrer demanava ajuda econòmica al club // El 9 Esportiu

L'equip es va acabar salvant en la tarda miraculosa de Pedro García. Última jornada, a casa contra l'Sporting Maonès, gol als últims instants [minut 81], victòria i permanència. És curiós que fos Pedro, un dels homes a qui més s'havia apropat Thompson, qui protagonitzés la gran gesta d'un any de molt patiment.

El 'cas Pretòria' va contribuir a l'enfonsament de la Grama. Més Tony Thompson, més el segrest de Roque Pascual, tot això s'ajunta i enfonsa el club.


Situació crítica a la Grama. VÍDEO-Notícia de l'XTVL (ara La Xarxa) emesa el 26 de març de 2010:




La plantilla demana solucions davant els impagaments. Imatges de la roda de premsa del 13 d'abril de 2010, emeses a l'XTVL (ara La Xarxa) l'endemà mateix:



Va ser tot tan ràpid. Ara hi penso i ho recordo com un petit somni. Estàvem en una inèrcia completament descendent a la Grama, i això va ser un exemple més que el club per dins, més enllà dels jugadors, de la plantilla, el club estava mort
"


Cap comentari:

Publica un comentari