dissabte, 20 de juliol de 2013

Fem balanç, capítol 20 (i últim): L'any de l'Olot

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Vintè (i últim) capítol de la sèrie per a la UE Olot. Campió i ascendit a Segona Divisió B. Els garrotxins s'acomiadaven de Tercera després de culminar un viatge expiatori. Van caure a la ronda de campions del play-off, però es van aixecar superant el Mairena i l'Arandina, tot i la sobtada marxa del tècnic, Julio Bañuelos. Diverses estacions en un any ha viscut el club, si més no mirant a la direcció. El comiat fugaç de Rodri, l'impulsor de la idea de juego, al mes de desembre, va precedir l'interinatge d'Alex Terma i l'arribada de Bañuelos. La dificultat de sumar lluny de casa, i l'excel·lent bagatge al Municipal, van donar pas a un tram final de sacsejades a la Garrotxa (el Palamós rebentava la condició d'invictes com a locals amb un escandalós 2-5) i de recuperació de les sensacions a domicili. Campions a la Ràpita, ascendits a l'estadi el 29 de juny, el dia gran de l'entitat. El partit en què Carlos Martínez va immortalitzar quin ha estat el seu any: tres gols a la cita clau, 31 en 10 mesos de competició. L'Olot abandona la Tercera amb un somriure, amb l'esforç marcat a les cames i al cap, però amb l'èxit, i els objectius, acomplerts.

Repassa l'any de l'Olot l'Oriol BoixPeriodista inquiet, el podeu escoltar a La Xarxa a través de Ràdio Les Planes. Però la seva vocació va més enllà. L'empenta, les ganes d'escriure, de donar veu a l'actualitat de l'Olot, el va fer ingressar a GolCat, on el proper curs serà el cap de les informacions de la Segona B. L'Olot promociona, i l'Oriol també. Com a (dolç) comiat de l'Olot de tercera.cat, el seu article de balanç.



FEM BALANÇ - CAPÍTOL 20


La culminació del somni olotí
article d'Oriol Boix / @uriboix
edició de Roger Sánchez

Temporada excepcional de la Unió Esportiva Olot, completada amb la cirereta del pastís, el salt a la categoria de bronze del futbol espanyol per primera vegada a la seva història. La consecució de la fita no ha estat precisament un camí de roses. Un curs marcat per la inestabilitat a la banqueta; va marxar Rodri, es va quedar Terma; va aterrar Bañuelos, que va ser fulminat enmig del play-off i va irrompre Vílchez per donar un cop de mà a Àlex Terma en l'última eliminatòria del play-off. Tot plegat ha servit per enfortir encara més un grup unit, amb orgull, caràcter i amor propi. Liderats pel capità Abel Solé, els olotins han assolit una trajectòria quasi impecable al seu estadi i, malgrat patir dificultats per sumar en els desplaçaments, s'han acabat emportant el títol de lliga per davant de Cornellà i Europa.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Al play-off, la patacada contra l'Elx B semblava esvair les opcions de l'ascens, però l'equip es va reactivar, va tombar el Mairena i finalment va esclafar l'Arandina en una tarda memorable amb més de 3.800 persones al camp. La marea vermella, l'afició, la massa social, uns altres dels intangibles d'aquest club. Aquesta gesta no s'entén sense el suport constant i fidel de tota la ciutat. Ells també són part de l'ascens. Com ho és el treball de la junta directiva amb Joan Agustí al capdavant, la progressió meteòrica des de Primera Regional sembla que no té aturador i això és senyal que les coses s'estan bé. Gestió impecable i ambició màxima d'una entitat que no es vol aturar aquí després d'haver mobilitzat tota una comarca.


L'Olot va esclafar l'Arandina el dia gran // Martí Albesa - UEOlot.com

Futbolísticament, em quedo amb el tram inicial de temporada; amb els 31 gols de Carlos Martínez (quina temporada del killer!); el treball impagable del seu company de davantera, Uri Santos, que ha tornat a casa per la porta gran. Enric Vallès, Francolí o Raúl (l'home dels gols decisius) han estat altres referents d'un equip que ha guanyat en solidesa defensiva amb Fornés a la porteria. L'eclosió de Jordi Hostench, la seguretat de la parella Serra-Peña i les cavalcades de Freixa també han contribuït a tancar la porteria amb pany i clau. I amb Abel tocant i manant i Roger omnipresent, el doble pivot no ha parat de batallar.

Al final s'ha guanyat la guerra però ara el repte és molt més llaminer: fer un bon paper a la Segona Divisió B. És el moment de planificar, de fitxar i de prendre decisions. A la cantonada, un nou curs ple d'il·lusió i ambició, amb Edu Vílchez al capdavant, en una categoria totalment desconeguda i altament exigent. Però la veritat és que, després de despertar els volcans amb aquesta erupció futbolística, aquí ja estem curats d'espants. Per tant, que continuï l'espectacle!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada