dimarts, 23 de juliol de 2013

El 'cas Thompson'. Pròleg




Obro Google.

Cerco "Tony Thompson".

Primera pàgina i ja apareix la Wikipedia. Tres entrades per a aquest nom: un bateria, un boxejador i un cantant. Els dos músics ja són morts.

Primera pàgina, resultats en anglès; segona, resultats en anglès; tercera... l'última notícia, la que fa 30, en català. Enllaç d'El Punt Avui, edició del 26 de febrer de 2010. "Tony Thompson, un mentider compulsiu".

Evidentment, no he fet la cerca a cegues. Aquell mes de febrer havia cobert per a l'XTVL (ara La Xarxa), on feia un any i mig que treballava, una tensa roda de premsa del president de la UDA Gramenet, Vicente Ferrer, en què s'exposava una situació de profund deute econòmic del club i es demanava confiança amb les promeses de Tony Thompson, inversor suec que havia d'aportar una inversió que podria salvar el curs econòmicament parlant.

Aquell dia, a la modesta sala de premsa del Nou Municipal (una tarda vespre freda i humida), vaig prendre contacte amb un dels primers grans temes de futbol català que vaig cobrir, quan donava les primeres passes al periodisme esportiu local.

Vicente Ferrer (centre) en una de les rodes de premsa d'aquell final de curs // El 9 Esportiu













No ha passat gaire temps, només tres anys llargs, però fa temps que tenia ganes, que donava voltes, a recuperar el 'cas Thompson'. A explicar-lo en fred, sense presses, intentant visualitzar-lo com un tot i digerir-lo a poc a poc.

Perquè, com diuen els que el van viure de prop, tot va passar molt ràpid. En quatre mesos Tony Thompson va evolucionar a Antonio Pastor. D'inversor suec a estafador de doble nacionalitat. De salvador a delinqüent.

A principis d'aquesta temporada, la periodista Cristina Álvarez em va convidar a una tertúlia radiofònica sobre futbol català. En fa cada dilluns, a L'Observatori en joc, de La Xarxa. Aquell dia hi anava Piti Belmonte, llavors entrenador del Sant Andreu. Vam parlar de la Segona B, del bon inici de l'equip, de l'aposta per jugadors de Tercera... fins que va fer balanç del seu rol com a entrenador. I se'm va encendre la bombeta.

El primer contacte de Piti Belmonte (avui dia entrenador del Badalona) amb les banquetes va ser, si més no, accidental. Es va fer càrrec de la Grama, l'equip en què jugava, el febrer de 2010, després de la destitució del llavors entrenador, Toni Rovira. Una decisió impulsada per Tony Thompson.

Parlar d'aquells inicis va conduir a parlar de Thompson, i a pensar, i confessar-li al mateix Belmonte, que tenia ganes de recuperar la història i refer-la amb calma.

I parlar de Grama, de periodisme, i d'històries del futbol català, em va conduir al Xavi Chica. Equació senzilla. Un dels màxims coneixedors de la realitat del club colomenc, sobretot a la seva etapa a El 9 Esportiu, havia de ser l'home que expliqués aquesta història.

Hi vaig contactar i va ser tan senzill, que en pocs dies tenia al meu correu dos mails amb l'article que centrarà aquest monogràfic sobre el 'cas Tony Thompson'.

L'article em va agradar tant que em va empènyer a ampliar una mica la recerca. I per això, a la doble entrega del Xavi Chica, hi sumo una altra doble entrega, en la qual incloc testimonis que van seguir el cas, articles, fotos i vídeos que recorden aquell capítol tan surrealista com lamentable.

El 26 de febrer de 2010 l'engany de Thompson acabava. Aquests són alguns articles als mitjans que explicaven el final de la història:


Què va passar enmig? La resposta espero que la trobeu en aquestes quatre entregues: aquest pròleg, l'article en dues parts, i una conversa final amb Xavi Chica per aprofundir en alguns detalls de l'article.

De moment, i per obrir les entregues del 'cas Thompson', recordem la primera aparició pública del personatge. Va ser el novembre de 2009, a la presentació de l'acord de patrocini entre la UDA Gramenet i el Gramenet Investment Group, el grup inversor que suposadament guiaria el club cap a un ambiciós projecte esportiu i econòmic. Hi podem escoltar Tony Thompson, i fins i tot veiem com pren el primer contacte amb el periodista Xavi Chica, l'home que explicarà la història en aquest blog. Són imatges de l'XTVL, ara La Xarxa.




Com he explicat a molts dels protagonistes amb qui he parlat, la notícia més positiva de tot el cas, que destapa misèries concretes del futbol català i la difícil situació econòmica de molts clubs, és que l'equip, al mes de maig, va salvar la categoria i va seguir a Segona B un curs més.

El davanter de l'Olot, Carlos Martínez, llavors a la Grama, va seguir aquell any accidentat des de la gespa; i Albert Solé, periodista del diari Ara, que llavors va seguir el cas, amb Xavi Chica, a El 9 Esportiu.



El 'cas Thompson', des del camp



"Estàvem vivint enganyats". Carlos Martínez és protagonista dolç de la Tercera d'aquest any. Màxim golejador, MVP segons les votacions dels seguidors i ascendit amb l'Olot a Segona B. Però fa tres cursos no passava per un bon moment. En el seu tercer curs a la UDA Gramenet, el segon jugant amb el primer equip a Segona B, les va viure de tots colors. "Va ser un any... molt estrany. Els jugadors teníem moltes dificultats a l'hora de cobrar". Fins que va aparèixer el suposat salvador. "Ens ho havia de solucionar tot. Ens prometia, al ser suec, que el vestidor seria d'Ikea, que ens donarien cotxes SsangYoung... mil coses, moltes relacionades amb Suècia".


Óscar Muñoz i Carlos formaven part d'aquella Grama // G. Massana - El Punt Avui


"Al final ens vam adonar que era un estafador", explica Carlos, recordant el capítol en què la plantilla va descobrir, in situ, la identitat real del suposat inversor. "Teníem entrenament un dissabte al matí. Dos jugadors van descobrir que ell volia marxar, volia escapar. El van agafar, el van dur al camp, allà ens vam ajuntar tots, i vam fer que s'expliqués. L'home crec que no estava bé del cap, perquè allà es va enfonsar, va ser increïble. Al final vam saber que no tenia diners, eren de la dona a qui també estava estafant. El vam acorralar a Can Peixauet i allà vam obtenir tota la informació, tota la veritat".



Vist en perspectiva, el golejador de l'Olot assenyala les errades en la prevenció del que hauria pogut ser una gran estafa, "Crec que la Grama va pecar una mica, en el sentit que mai li va demanar el carnet, una identificació".



http://zickcero.blogspot.es/

Per a ell, membre d'una plantilla que va tractar amb Thompson, quin record té del personatge? "Semblava molt amistós, semblava que tenia molts diners". Des del primer dia, el suposat inversor va buscar molta proximitat amb els futbolistes. "Venia a veure'ns als entrenaments, als partits, t'agafava als passadissos del Nou Municipal i parlava amb tu, buscava donar confiança, i tu notaves que tenia poder adquisitiu", afegeix.

Els futbolistes, amb Piti Belmonte com a entrenador un cop es va destapar el cas, no podien creure la història surrealista en què s'havien vist immersos. "Crec que ningú s'ho esperava, quan ens vam adonar tots va ser un xoc molt fort. Va fer fora l'entrenador que hi havia, el Toni Rovira. Es va carregar aquell any; tot i que al final ens salvéssim, ens vam quedar amb això". Un cop tenint en compte la difícil situació de la Grama, l'alleugeriment que havia significat la pretesa arribada del capital suec, i el descobriment fatal aquell mes de febrer. "Quan va venir va ser una alegria perquè tots crèiem que s'arreglarien les coses, prometia contractes... però quan ens va dir que no tenia res, ens vam adonar que era un estafador... ens va deixar en xoc".

Un dels onzes de la Grama aquell curs // futbolbalear.es

I al terreny esportiu? La temporada 2009/2010 de la Grama a Segona B es pot resumir en un partit, en un gol, el de Pedro García contra l'Sporting Maonès que donava la salvació als colomencs a l'última jornada. "L'any va acabar bé, vam mantenir-nos, però aquell va ser un curs per oblidar. Ens va costar molt cobrar, al final ens van solucionar una mica el tema, però va ser un curs molt complicat". La clau de la salvació es trobava al vestidor, més enllà de tots els problemes institucionals i extraesportius. "Aquell era un molt bon equip. Tot i afectar-nos ens vam salvar, a l'últim partit, però després de fer un molt bon tram final. Estàvem molt units al vestidor i ens vam ajudar entre tots per treure-ho endavant", conclou Carlos Martínez.


El 'cas Thompson', als mitjans

L'Albert Solé signava la notícia que agrupava totes les mentides de Tony Thompson i que obre aquesta entrada. A més del Xavi Chica, ell va seguir de prop el cas a la redacció d'El 9 Esportiu. Solé, que actualment treballa al diari Ara, recopila prèviament a la nostra trobada tot allò que van seguir de prop ell i, especialment, en Xavi Chica, fa tres anys.
@ARAalbertsole

"Al principi sempre desconfies. Però ho van presentar molt bé. Hi ha gent filantròpica, o que creu que pot treure quelcom d'una inversió... i ell els va posar, els diners, encara que els dugués en bosses de plàstic. Amb el temps encaixes peces, però llavors...". Les explicacions de Solé reflecteixen l'estupefacció que, com als jugadors, també va arribar als mitjans que cobrien el futbol català.

"Tot era positiu. Però veus com, a poc a poc, algú des de dins deuria tenir la mosca rere l'orella, i va derivant. Els 'punts foscos de Thompson', 'informa abans a les penyes que als directius', 'només fa reunions secretes amb Vicente Ferrer'... veus com la desconfiança creix fins a ser total", assenyala quan busquem l'origen del final.

Thompson (esquerra), el dia que es donava a conèixer, el novembre de 2009 // El 9 Esportiu
























Una evolució que, segons Solé, s'observa seguint, simplement, els adjectius que Xavi Chica usava als articles al diari. "Quan ja hi havia sospites i li arriben al Xavi, es pot començar a veure llegint els articles. Canvia el to quan parla de Thompson, i com jo també faig, adjectiva. Vesteixes d'adjectius positius quan veus que les coses quadren, i comences a col·locar adjectius negatius si veus que les coses no són com tu creus. I repassant els articles a El 9 Esportiu veus el canvi quan es comencen a conèixer històries estranyes. I una d'elles és la que deuria emprenyar Thompson, que es va presentar a la redacció. Allò ja va fer que es desconfiés del tot".

L'estratègia de Thompson passava per controlar al màxim les decisions del president, Vicente Ferrer. "Va intentar, sobretot, enganyar el president, que és qui acabava prenent les decisions. Llavors el que havia de ser un inversor, que posés diners i prou, va començar a intervenir en les decisions esportives. Va qüestionar el director esportiu, Vicente Moreno, i allò va anar minant. Volia tenir els jugadors contents, i per això els va pagar; volia tenir les penyes contentes, i s'hi apropava, els ho explicava tot". De fet, l'afició mostra la seva simpatia a Thompson, fins i tot quan s'apropa la resolució del cas. "Poc abans que esclati tot, en un partit al Nou Municipal de Santa Coloma, alguns aficionats van fer una pancarta a favor de Thompson, escrita en suec [a la foto inferior]. I això que ja hi havia el xup-xup de sospitar-ne, sense esperar tota l'estafa. S'havia guanyat l'afició. I això generava més dubtes als que ho seguíem".


Vídeocaptura de Televisió de Catalunya


"Tu pots arribar a dubtar de si tenia o no diners, de si enganyava la Grama o buscava només projecció personal. Però no t'imagines que pugui ser una estafa tan ben muntada, que durés quatre mesos. Va prometre que fitxaria jugadors, arriba a portar a un d'ells, Wanderson do Carmo, a la llotja de Can Peixauet...", afegeix Albert Solé. El capítol de Wanderson, com llegireu a l'article extens de Xavi Chica, és un dels més sorprenents. A l'hora de vestir el seu engany i deixar clar l'exotisme que un inversor suec pot suposar, Tony Thompson duu al camp de la Grama a un dels jugadors més prometedors de la lliga sueca i a un director esportiu del país nòrdic.


Wanderson do Carmo, quan jugava a Suècia // fotboll.expressen.se
De fet, Wanderson do Carmo, que llavors jugava al GAIS Göteborg, milita en l'actualitat al Krasnodar, de la primera divisió russa, amb qui gaudeix de regularitat. De fet, va marcar en l'últim partit de l'equip, diumenge passat. L'argument de dur jugadors suecs per fer un projecte de Segona a Santa Coloma va ser tan exòtic com sospitós.

"No recordo ben bé quin va ser el detonant, si va ser el mateix Xavi qui em va avisar. Em va dir: 'parla amb el Pedro'. Als primers articles parlo d'un jugador, que no vol dir el nom. I els següents dies sí que l'esmento, i més tenint en compte que és qui li feia de xofer, i un dels que es va sentir més enganyat de tot plegat. El va anar a recollir al seu pis, li havien canviat el pany, l'havien fet fora. Quan Thompson els demana que l'acullin a casa, que té obres a casa, ells ja sospiten", recorda Albert Solé quan repassa com es van gestar els dies definitius.

Quan tot esclata, a la redacció d'El 9 s'aixequen telèfons. I es construeix una història molt complexa. "Comences a trucar a tots aquells a qui havia fet fora aquells mesos. I et van dient que s'ho oloraven. Quan encara no se sabia que no era suec, i que es deia Antonio Pastor, parlo amb Pedro García, amb Vicente Moreno, Ildefonso Araque, i veus que els que han fet fora eren els que ja començaven a sospitar coses". La manera de procedir de Thompson, doncs, consistia en enfortir el vincle amb el president eliminant qualsevol signe de dubtes sobre la seva figura. "Quan hi havia les sospites, Tony Thompson convencia Vicente Ferrer perquè se'ls carregués. I és quan la plantilla l'acorrala al camp quan tot es destapa, començant per la identitat real".

Des d'aquell capítol, i les rodes de premsa de finals de curs en què se sol·licitava ajuda per superar la difícil situació econòmica, Vicente Ferrer guarda silenci. Va abandonar la presidència uns mesos després, però mai, des del 'cas Thompson', n'ha volgut parlar als mitjans. "La vergonya que deurien passar els protagonistes, els que es van empassar la mentida fins al fons, deu ser el motiu pel qual mai vam entrevistar Vicente Ferrer després d'allò. Hi ha la roda de premsa, en la que es deixa clar que no va estafar el club, que en tot cas danyava la imatge de l'entitat. I la vergonya d'admetre tota l'estafa no ha de ser fàcil".

Més enllà dels dubtes que desperta Thompson per la seva manera d'actuar, en la gestió esportiva sorprenen els seus objectius. "Al tècnic, Toni Rovira, li havia dit 'oblida't de la lliga i ves a per la Copa Catalunya i a per la Copa Federació, que és el que dóna calers'. Ell buscava quedar-se aquells diners", recorda Solé.

"De tot el temps que vaig cobrir informacions de futbol català, aquest és el cas més surrealista que vaig seguir. Absolutament. He fet eleccions a la Federació, amb les anul·lades incloses, processos electorals de la RFEF... i vulguis que no forma part de la quotidianitat. Però això ja va ser surrealista. Voler estafar a un Segona B... suposo que com que no era d'aquí, ben bé, no deuria conèixer la realitat d'aquest futbol. O potser va pensar que aquí no hi hauria tants focus, tanta atenció mediàtica, i que ningú se n'assabentaria", fa balanç ara.


A poc a poc, Thompson/Pastor buscava no ser vist pels mitjans / El 9 Esportiu





















El cas va ser molt seguit en aquell moment. El 9 Esportiu, amb les informacions sobre el terreny de Chica i el seguiment que també en va fer el mateix Solé, va dedicar moltes pàgines, amb informació gairebé a diari, sobre la irrupció i posterior caiguda del fals Tony Thompson. "Vicente Ferrer estava molt emprenyat amb nosaltres. Quan derivem a desconfiar del Thompson, ell manté un hermetisme total. Tot ho decidien ells dos. Va anar ajornant una roda de premsa per comunicar les xifres econòmiques del club, i el Xavi posava l'accent en aquests continus ajornaments. Estaven emprenyats amb nosaltres, però si acabes tenint la raó, que s'emprenyin vol dir que estàs fent bé les coses", conclou Solé.

Twitter com a eina de difusió va adoptar un ús majoritari a partir de 2011. El futbol català, doncs, va viure aquell cas sense aquests mecanismes de transmissió immediata de la informació, però no per això se'n va fer menys seguiment. "El cas va tenir molta difusió. Era una època en què Twitter encara era incipient, i per desgràcia El 9 tenia el ressò que tenia... tot i fer les coses ben fetes, molts cops fins que no ho deien els mitjans 'grans' no tenia notorietat", valora Albert Solé.


[Aquest dimecres, la primera part de l'article de Xavi Chica sobre Tony Thompson]

2 comentaris:

  1. No us equivoqueu amb la pancarta: la van dur 4 o 5 persones (literalment) que després varen criticar justament que no anés més gent a recolzar-la, entre ells, la penya que hi havia en aquells moments.

    En aquell moment ja érem part de l'afició que tot i que per la situació desesperada que teníem al club volíem creure que "el projecte suec" ens tragués del pou, hi havia coses de l'estafador que ja no ens agradaven.

    Justament la pancarta de recolzament la van fer uns pocs perquè hi havia hagut força gent que va criticar la lamentable i vergonyosa actuació del "suec" al partit a l'Hospitalet (la mateixa setmana) on va perdre els papers i va dir de tot i més com un boig a l'entrenador Rovira després del partit davant de tothom (cosa que no apareix a l'article i crec molt important) deixant la imatge del club pel terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, anònim

      Tens raó, la pancarta l'exhibeix part de l'afició. Pel que fa al capítol de l'Hospitalet, a l'article del Xavi, que es publica dimecres i dijous, i a la conversa posterior amb ell, que publicaré divendres, se'n fa molta referència.

      Moltes gràcies per la lectura i el comentari

      Elimina