dimarts, 16 de juliol de 2013

Fem balanç, capítol 19: L'any del Muntanyesa

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Dinovè capítol de la sèrie per al CF Muntanyesa. 17è classificat, al límit de l'abisme. L'any del canvi a Nou Barris, amb només un jugador que seguia del curs passat, es resolia de manera agònica, però èpica, amb un triomf (3-0) contra el Manlleu que donava la salvació. El primer curs de Manolo González a la banqueta de la Bombonera tenia final feliç. I l'aposta seguirà un curs més.

Repassa l'any del Muntanyesa la Laura Muriel. Periodista amb experiència a la Cadena Ser i a Ona FM, ha seguit bona part dels duels de la Monta, l'equip del seu barri, a casa. Per a l'article ha comptat amb la col·laboració d'un altre periodista molt vinculat a l'equip barceloní, David Ferrús, de BTV, autor dels vídeoresums que dedica la televisió barcelonina al conjunt de Nou Barris.



FEM BALANÇ - CAPÍTOL 19


L'hora de l'empenta
article de Laura Muriel / @LauriMuriel
edició de Roger Sánchez

La Bombonera de Nou Barris és un camp petit però té una afició molt gran, animada i que pateix. És el camp del Muntanyesa. Aquesta campanya 2012-2013 afició i jugadors han vist com era necessari arribar sense ungles a l'última jornada, la que tots intenten evitar i la que decideix quins equips perden la categoria. Al sorteig de punts hi participava el Muntanyesa.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Els 40 punts aconseguits gràcies a la victòria de l'última jornada contra el Manlleu van fer que els homes de Manolo González es quedessin amb l'última plaça de permanència a la Tercera Divisió i que la millor afició de la categoria –gràcies a la Penya Al Hueco- pugui seguir animant els camps del grup 5.

Val a dir que l'objectiu de la temporada era la salvació. Amb la marxa de Miki Carrillo després de nou anys a la banqueta de Nou Barris es tancava un cicle i s'obria un de nou amb Manolo González, qui no va tenir un mercat de fitxatges fàcil per reunir un grup competitiu.

Començava amb poc temps i menys pressupost. D'inici, el nou tècnic va apostar per jugadors joves i sense experiència, però va saber reaccionar ràpid a una desencertada planificació i a l'octubre va protagonitzar una desfilada d'altes i baixes. Els primers a arribar van ser Rubén Giménez, que tornava a la Monta procedent del Terrassa, i el lateral Aleix Dalmau. Per reforçar la davantera li va donar l'oportunitat a Sascha Andreu (fins llavors a la Grama) i a David Biyong. Amb la tornada a casa de Ferran Melich, procedent del Terrassa, l'equip recuperava un dels puntals. Però no tot funcionava.

La porteria va ser una posició complicada fins que Andrés 'Tato' Burgada –porter veterà- es va guanyar la titularitat. El fitxatge més mediàtic va ser el de l'argentí Juan Pablo Amantini, un jugador que tot i no disputar cap partit per lesió és un dels noms claus en el projecte de la propera temporada.

Però del futur ja en parlarem. Ara toca destacar tres noms.

La sensació de la temporada ha estat el 'soldat rus', Oriol Escabrós, segon màxim golejador de l'equip amb sis gols (un menys que Sascha) i amb el perfil més polivalent de la plantilla, arribant a jugar de central, al mig del camp per davant de la defensa i fins i tot de davanter. Els seus dos gols a l'últim partit van ser el premi final a una gran temporada.

El segon nom de la llista dels millors és el del defensa Rubén Giménez. Tot i arribar a mitja temporada, el seu caràcter lluitador ha donat estabilitat al mig del camp i l'ha fet connectar amb l'afició, compartint protagonisme a les graderies del camp de la Via Júlia amb el davanter Sascha, màxim golejador de l'equip (set gols) i a qui l'entrenador veu com un dels referents de la plantilla.

Sascha Andreu, un dels reforços clau // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

No és fàcil mantenir l'esperit d'un club quan es canvia el plantejament amb nou entrenador i jugadors. El camí de la salvació no ha estat fàcil i la sensació és que molts ja sabien que s'hauria d'esperar a l'última jornada per quedar-se l'última plaça de la categoria. Els aspectes a millorar són evidents. El Castelldefels -amb 31, per 32 de la Monta- ha estat l'únic equip que ha marcat menys gols en els seus desplaçaments, i només la Grama -amb 19- ha empatat més partits que la Monta (16). L'equip necessita crear més ocasions de gol i que la davantera respongui amb la mateixa contundència que la defensa, una de les posicions més fiables de l'equip. Si es recupera el gol i no es perden els tres punts a casa, el Muntanyesa hauria d'aspirar a deixar de ser l'equip que marca el descens i creure's que la Tercera és la seva categoria.

L'equip ha d'aprofitar l'efecte talismà d'un camp amb unes dimensions que no són còmodes per als rivals. La nova Monta ja treballa per trobar la fórmula que els permeti aconseguir els 48-50 punts necessaris perquè la seva afició deixi de mossegar-se les ungles.

Aquesta és la intenció del ja renovat Manolo González. Deixar de patir gràcies als nous fitxatges. Tots ells, extrems i davanters que reforcin una davantera de la qual només repetiran Sascha, Nils i Dani Sánchez. Els nouvinguts Alex Poves i Martí Soler, del Vic, Roland Garros (Turó de la Peira), Marc Pedrola (Gramenet), Jonathan Pérez (Sant Cugat) i Alberto Padilla (Vista Alegre) hauran de fer somiar un equip que ha d'aspirar a més. I és que l'objectiu de la Monta ja no ha de ser la salvació. És l'hora de l'empenta. A Nou Barris estan convençuts que es tanca una temporada en la qual s'han salvat els mobles per obrir-ne una de molt millor. L'afició ja no comenta si l'equip jugarà amb la línia del descens. Han canviat nervis per ambició.



Cap comentari:

Publica un comentari