dijous, 1 de juny del 2017

Fem balanç, capítol 5: Santfeliuenc

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 5 repassem el curs del Santfeliuenc, que ha tancat l'any amb una nova permanència, en un curs sense urgències però en què els blanc-i-blaus confirmaven la plena permanència a la darrera cita. Els de Sant Feliu acabaven la lliga tretzens, amb 45 punts. Escriu sobre la temporada del Santfeliuenc el cap de premsa i comunicació del club, Juan Antonio Díaz, autor a més del llibre del centenari i dels 110 anys de l'entitat.

Foto: Santfeliuenc FC

Un lustre a Tercera
Un article de Juan Antonio Díaz

El Santfeliuenc signarà a la temporada 2017/2018 el primer lustre a Tercera de la seva dilatada vida. Un gran botí per a un equip que va arribar l'any 2013 a una categoria molt cobejada a la capital del Baix Llobregat. Quatre anys més tard i 152 partits al sarró els blanc-i-blaus comencen a albirar-se com un petit clàssic i l'estadi de Les Grases s'ha revelat com una de les estacions més singulars amb l'horari immutable del dissabte a les sis de la tarda.

Calia una renovació. Un temps nou es dibuixava el passat estiu a Sant Feliu. Dues temporades vivint enganxats verinosament a l'abisme obligaven un canvi de cromos per reinventar-se sense perdre el sentit ni una identitat traçada amb punta fina. Vaques sagrades que entroncaven amb el Santfe de l'ascens com Santi, Pere o Álex Bolaños deien adeu. Futbolistes amb moltes hores de vol a Tercera aterraven a Sant Feliu: Cuadras, Jaime Fuentes, Charly Ruiz i David Romo; jugadors joves, talentosos i que miren alt –Toni Casamayor, Éric Ruiz, Carlos Olmo, Ferri o Eric Zárate- i un "tapat" com Patxi s'unien a un projecte fet a mida per competir amb garanties en una categoria que apuja el llistó any a any en plena edat de la postcrisi.

Els inicis no van ser bons. La pretemporada va posar en relleu dificultats per veure porteria amb garanties. Amb paciència, Andrés González i el seu cos tècnic van llimar defectes. La victòria davant l'Olot a Les Grases a la tercera jornada va canviar la perspectiva. Una línia oscil·lant però mínimament sòlida va dibuixar els dos primers terços de la competició, amb algunes victòries sonades contra Vilafranca i Europa al Nou Sardenya, i un empat èpic a Olot. Semblava que s'havia trobat la clau secreta per foragitar patiments i passions cardíaques.

El triomf al camp del Sabadell B donava pràcticament la permanència // Jaime PG - Santfeliuenc FC

Tanmateix la història del Santfe a Tercera mai no traça una línia de felicitat plena. Els mesos de març i abril van ser horribles i de nou els vells i indesitjables amics fantasmàtics s'intuïen amenaçadors a l'horitzó de maig. Sortosament la línia directa al buit es va aturar a temps i dues victòries providencials a la jornada 36 (Palamós) i 37 (Sabadell B) van contribuir a que el final fos un xic més amable. I de fet la derrota a casa a la jornada final davant La Jonquera no va deixar ferides.

Es posava punt final a un temporada en què s'encetava un cicle nou. Els objectius s'havien assolit, si bé amb més problemes i menys brillantor del que durant alguns moments de la lliga se'ns va fer creure. El Santfeliuenc signava la segona millor classificació de la història a la categoria. I a la vegada es posaven els fonaments de la cinquena a Tercera.

El profeta indiscutible del Santfeliuenc contemporani continuarà un any més i ja en seran onze. Andrés González tornarà a dirigir un projecte que no necessitarà una transformació tan aguda, però que sí buscarà cares noves que permetin doctorar-se amb bona nota en una Tercera 17/18 saturada de prestigi. I com sempre, la presència activa de l'afició serà una aliada imprescindible. La Tercera tornarà a passar un any més per Les Grases.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada